lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 de desembre, 2008

Montilla recorda que Macià va posar "els fonaments del catalanisme polític"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a lloar aquest dijous la figura de Francesc Macià, en l'ofrena de flors que les institucions fan el dia de Nadal en commemoració de la mort del president, de la qual avui es compleixen 75 anys.

Montilla ha reivindicat la "capacitat de cor i de pacte" de Macià. A més, "va ser una persona capaç de defensar els interessos de Catalunya en una etapa complicada" i mantenint la seva dignitat, ha afegit.

El president ha acudit al cementiri de Montjuïc a retre homenatge a Macià davant la seva tomba l'endemà que es donés el tret de sortida a l'any Macià. En l'ofrena també hi eren el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, els tres caps de les tres branques polítiques del govern tripartit de l'actual Generalitat.

Macià "va contribuir als fonaments del catalanisme polític" i "gràcies a ell existeixen els valors de la Catalunya", ha afirmat Montilla. El cap de l'executiu català ha destacat el sacrifici i la lluita del "primer president democràtic de Catalunya" per les institucions catalanes.

"La figura de Macià ens ajuda als qui estem en la política", ha afegit Montilla, per a qui l'expresident és tot "un referent", doncs "va mantenir la dignitat i va defensar Catalunya". "El somriure de Macià és inoblidable, estimava Catalunya i Catalunya estimava Macià", ha sentenciat.

eldebat.cat: 75 anys sense Macià

Homenatges a Miró en els vint-i-cinc anys de la seva mort

El pintor Joan Miró va morir-se a Palma un dia de Nadal com avui, ara fa vint-i-cinc anys, quan en tenia noranta. Amb motiu d'aquest vint-i-cinquè aniversari, la Fundació Miró ha programat cinc exposicions dins el cicle que analitzen l'obra del pintor com a referència artística.

Miró és considerat un dels artistes surrealistes més originals del segle XX. Va incorporar a la seva obra inquietuds del Moviment surrealista, com ara el jeroglífic i el signe caligràfic, que es poden veure a 'El carnaval de l'arlequí'. El primer reconeixement internacional va arribar el 1928, quan el Museu d'Art Modern de Nova York (MoMa) va adquirir dues de les seves obres. Va produir escultures i ceràmiques, com els murals 'La lluna' i 'El Sol' que hi ha a la seu de la UNESCO a París i pels quals va rebre el 1959 el Premi Guggenheim. Les seves obres, de gran influència, es poden veure al MoMa i al Guggenheim de Nova York, al Centre Pompidou de París, a la National Gallery de Washington i al Reina Sofia de Madrid. Joan Miró va ser soterrat a Barcelona, on hi ha la major part de la seva obra i la fundació que duu el seu nom.

Viquipèdia: Joan Miró

Un altre macroabocador? No, gràcies!!!

Xavier Sabaté 241208 CATr El delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabaté, s'ha mostrat contrari a ubicar un nou magatzem de residus nuclears a la demarcació. Tot i això, assegura que una part del territori estaria disposada a assumir la instal·lació si s'acaben tancant les tres plantes que hi ha a la demarcació. La incertesa respecte cap on anirà la diversificació econòmica de la Ribera d’Ebre una vegada s’haja d’anar diluint el pràcticament monocultiu industrial –o bicultiu, per ser més exactes– que ha estirat del progrés econòmic en les darreres dècades és motiu d’intranquil•litat per a la majoria d’alcaldes de la comarca, però això no ha de ser la base perquè actuen de manera autista i precipitada a l’hora d’acceptar determinats projectes als municipis.

La Ribera ha de plantejar-se i consensuar un model de diversificació econòmica conjunt i ha de decidir si realment aquest passa per acceptar projectes com un cementeri nuclear o un dipòsit de residus que triplica la capacitat del macroabocador de Tivissa que ja té i que podrà rebre residus generats en altres zones de Catalunya en contra dels paràmetres que marquen les darreres lleis aprovades en matèria de residus, que entre altres coses prioritzen la proximitat entre els focus emissors i els dipòsits.

Els alcaldes poden estar intranquils i el seu paper és buscar solucions, però amb el temps ells marxen per gràcia de la democràcia, i el seu llegat podria quedar malauradament com a càrrega al territori per molts anys.