Esquerra no creu que l'Executiu central estigui en perill pel finançament, i així li ha volgut fer veure aquest dilluns als seus socis de govern del PSC. Davant del temor, expressat darrerament per alguns socialistes catalans, que forçar la corda en la negociació del finançament pugui posar en dificultats l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, ERC ha advertit al PSC que el govern del PSOE no caurà en cap cas. És més, també ha assenyalat que, abans de posar en risc la continuïtat del seu govern, Zapatero estaria disposat a transigir davant dels negociadors catalans, per la qual cosa el secretari general republicà, Joan Ridao, ha reclamat al PSC que no afluixi davant de Madrid.
29 de setembre, 2008
ERC adverteix al PSC que Zapatero cedirà en el finançament abans de posar en perill el seu Govern
Esquerra no creu que l'Executiu central estigui en perill pel finançament, i així li ha volgut fer veure aquest dilluns als seus socis de govern del PSC. Davant del temor, expressat darrerament per alguns socialistes catalans, que forçar la corda en la negociació del finançament pugui posar en dificultats l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, ERC ha advertit al PSC que el govern del PSOE no caurà en cap cas. És més, també ha assenyalat que, abans de posar en risc la continuïtat del seu govern, Zapatero estaria disposat a transigir davant dels negociadors catalans, per la qual cosa el secretari general republicà, Joan Ridao, ha reclamat al PSC que no afluixi davant de Madrid.
El Congrés dels Estats Units tomba el pla Bush i enfonsa en la incertesa els mercats
Gran sorpresa al Congrés dels EUA. El pla de rescat dissenyat per l'administració Bush per intentar superar la crisi financera que viu el país, que havia d'injectar 700.000 milions de dòlars (més de 485.000 milions d'euros) en l'economia nord-americana, i que el propi Bush havia qualificat d'imprescindible per no caure en una recessió de conseqüències difícils de predir, ha estat rebutjat en primera votació, pel Congrés, amb un resultat de 229 vots en contra i només 205 a favor. La borsa ha reaccionat molt negativament a la notícia, i l'índex Dow Jones s'ha desplomat d'un 4,5% després de la votació.
La votació, que ha estat dramàtica i plena de tensió, s'ha arribat a aturar quan tot feia ja indicar que la proposta de Bush seria rebutjada. El resultat de la votació implica que nombrosos representants del Partit Republicà, el del president, hi ha votat en contra. El pla de sanejament de Bush, de fet, compta amb adversaris a totes dues bandes de l'espectre polític. Des de la dreta se'l critica pel que té d'intervencionista en el mercat, mentre que des de l'esquerra es recrimina que premia els responsables de la crisi i la fa pagar als treballadors, amb els diners dels seus impostos.
Anasagasti posa l'Estatut com a exemple
Anasagasti 290908 RAC1
Tres-cents anys de l'ocupació britànica de Menorca
El 29 de setembre de 1708, enmig de la guerra de Successió, les tropes angleses van expulsar les forces borbòniques de l'illa
Des del segle XVII la monarquia anglesa buscava una plaça forta al Mediterrani per contrarestar la potència naval francesa i esperonar el seu comerç. La guerra de Successió peninsular, al començament del XVIII, va ser la gran oportunitat que esperaven els anglesos. Integrades en l'aliança a favor del pretendent Carles d'Àustria (al costat de catalans, holandesos i portuguesos), les tropes de la reina Anna van encapçalar la conquesta de Gibraltar el 4 d'agost de 1704. I quatre anys més tard, el 29 de setembre de 1708, el general anglès James Stanhope va conquerir una illa de Menorca feblement defensada per les forces borbòniques i amb una població favorable a la causa austriacista. Les conquestes d'aquests dos estratègics enclavaments mediterranis, on l'armada i els vaixells britànics podien proveir-se i fer hivern, es van fer en nom de l'arxiduc Carles d'Àustria, però la corona anglesa tenia coll avall que al final de la guerra havia d'obtenir compensacions. Els articles deu i onze del tractat d'Utrecht, el 1713, van confirmar la sobirania britànica sobre Gibraltar i Menorca, respectivament.
El període britànic de Menorca va molt lligat a un nom: Richard Kane. Com a tinent governador de l'illa, de 1712 a 1736, va dedicar molts esforços a fer prosperar l'illa, en gran part per millorar les condicions de vida de la tropa britànica estacionada al castell de Sant Felip (fins a tres mil soldats). Però, és clar, també se'n va beneficiar la població de l'illa, que en general es va mostrar força indiferent a totes les dominacions estrangeres. Els principals maldecaps de Kane i la resta de governadors van ser amb l'estament religiós, a causa de la diferent interpretació del punt del tractat d'Utrecht que garantia el respecte per part de la corona britànica del catolicisme a l'illa. La decisió de Kane de suprimir la inquisició i l'intent d'imposar normes específiques als religiosos va encendre dures disputes amb l'influent clergat menorquí.
El Consell de Menorca commemorarà els tres-cents anys de l'ocupació britànica amb una conferència sobre els nombrosos anglicismes en el català de Menorca, el 9 d'octubre, i amb el nomenament com a fill adoptiu de l'illa, el 10 d'octubre, de l'historiador britànic Bruce Laurie, autor d'uns quants llibres sobre Richard Kane.
Des del segle XVII la monarquia anglesa buscava una plaça forta al Mediterrani per contrarestar la potència naval francesa i esperonar el seu comerç. La guerra de Successió peninsular, al començament del XVIII, va ser la gran oportunitat que esperaven els anglesos. Integrades en l'aliança a favor del pretendent Carles d'Àustria (al costat de catalans, holandesos i portuguesos), les tropes de la reina Anna van encapçalar la conquesta de Gibraltar el 4 d'agost de 1704. I quatre anys més tard, el 29 de setembre de 1708, el general anglès James Stanhope va conquerir una illa de Menorca feblement defensada per les forces borbòniques i amb una població favorable a la causa austriacista. Les conquestes d'aquests dos estratègics enclavaments mediterranis, on l'armada i els vaixells britànics podien proveir-se i fer hivern, es van fer en nom de l'arxiduc Carles d'Àustria, però la corona anglesa tenia coll avall que al final de la guerra havia d'obtenir compensacions. Els articles deu i onze del tractat d'Utrecht, el 1713, van confirmar la sobirania britànica sobre Gibraltar i Menorca, respectivament.
El període britànic de Menorca va molt lligat a un nom: Richard Kane. Com a tinent governador de l'illa, de 1712 a 1736, va dedicar molts esforços a fer prosperar l'illa, en gran part per millorar les condicions de vida de la tropa britànica estacionada al castell de Sant Felip (fins a tres mil soldats). Però, és clar, també se'n va beneficiar la població de l'illa, que en general es va mostrar força indiferent a totes les dominacions estrangeres. Els principals maldecaps de Kane i la resta de governadors van ser amb l'estament religiós, a causa de la diferent interpretació del punt del tractat d'Utrecht que garantia el respecte per part de la corona britànica del catolicisme a l'illa. La decisió de Kane de suprimir la inquisició i l'intent d'imposar normes específiques als religiosos va encendre dures disputes amb l'influent clergat menorquí.
El Consell de Menorca commemorarà els tres-cents anys de l'ocupació britànica amb una conferència sobre els nombrosos anglicismes en el català de Menorca, el 9 d'octubre, i amb el nomenament com a fill adoptiu de l'illa, el 10 d'octubre, de l'historiador britànic Bruce Laurie, autor d'uns quants llibres sobre Richard Kane.
Unes 4.000 persones es manifesten a Barcelona contra la immersió lingüística en català
Unes 4.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i unes 5.000, segons l'organització, es van manifestar ahir a Barcelona contra el sistema d'immersió lingüística en l'educació a Catalunya i per a defensar el dret a escolaritzar en castellà en les comunitats bilingües. La manifestació, sota crits de 'Llibertat' i cartells contra la Llei d'Educació Catalana (LEC) i a favor d'educar als fills en castellà, va recòrrer els carrers de Barcelona des de la plaça Urquinaona fins a la plaça Sant Jaume.
La pancarta de la capçalera de la manifestació resava 'No a la imposició lingüística en les nostres escoles'. Entre els assistents a la manifestació estava el president de C'S, Albert Rivera, la del PP català, Alicia Sánchez Camacho, i l'actor Tony Cantó.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
