Puyal 291108
Dos trets, dos xuts inesperats, imprevisibles, demolidors han deixat a Sevilla el rastre d'un líder que s'escapa, la imatge d'un Barça sòlid i implacable, que en la seva primera prova exigent, segons l'opinió dels que deien que no s'havia enfrontat a ningú, ha clavat un cop sobre la taula i ha pintat de golejada (0-3) la seva visita al Sánchez Pizjuán en l'últim minut. Només dos remats, secs, imparables. D'Etoo i Messi, que s'han emportat els honors en una actuació coral blaugrana poc lluïda, sense rivets de brillantor, però sòlida. Pròpia d'un líder que té un segell, amb perdó, de campió.
Era la cita més important, en opinió de Guardiola, que permetria aventurar a quin nivell estava el seu equip. Ja ho sap. Ho sap tothom. Al Sánchez Pizjuán ha sumat la desena victòria consecutiva. Ha estat una més d'un Barça que camina sol. Sense titubejos. Que sap el que vol i com aconseguir-ho. Capaç de rendir el Sevilla --la grada ha reclamat al seu equip que hi posés "ous"-- i la seva gent, que ha premiat amb aplaudiments la guinda del tercer gol de Messi.
Ha estat un Barça que ha respost com s'esperava, atenent a l'atrevit anunci de Guardiola. Ha volgut manar a través de la pilota, com sempre. No ha hagut de disputar-la. El Sevilla l'hi ha regalat gustosament. No la volia per a res, vista l'alineació que ha dissenyat Manolo Jiménez. El seu cas sí que ha estat una fanfarronada, al pregonar que també aniria al màxim pel partit. S'ha penjat del travesser i ho ha fiat tot a les pilotes llargues dirigides a Luis Fabiano i Kanouté, que no necessiten res més per fer-ne de les seves.
De ciment armat ha arrebossat Jiménez el seu equip, amuntegant tot el múscul que tenia a la plantilla. Fins i tot ha posat un tercer central, Fazio, com a centrecampista, per frenar Touré, mentre Maresca perseguia per tot el camp Xavi. Ha prescindit fins i tot de Diego Capel, l'únic que podia taponar Alves. Una estratègia d'equip menor; comprensible fins a cert punt davant la visita del líder, però inútil si no mana al marcador. Ho hauria pogut fer, perquè Luis Fabiano ha rematat tres vegades i Kanouté s'ha escapat sol --Piqué ha comès un possible penal-- i ha rematat després al travesser en una badada defensiva blaugrana.
Amb molt poc, el Sevilla ha estat a punt de fer un gol; amb res, l'ha aconseguit el Barça en l'única oportunitat que ha tingut al primer temps. En realitat, no ha estat ni oportunitat, perquè Etoo ha caçat una pilota rebutjada per afusellar Palop. La determinació del camerunès en la jugada ha contrastat amb l'apatia d'Henry. Els blaugranes han dominat sense intimidar en cap moment, perquè mai han trobat cap escletxa per acostar-se a l'àrea.
Desactivat pràcticament Xavi, limitat a participar en el joc de passades, sense temps per aixecar el cap, la construcció del joc ha recaigut en Piqué. El central ha provat en curt i en llarg, però el Barça mai s'ha estirat al camp. Quan el Barça perdia la pilota, s'ha observat llavors un error estructural en l'equip. Piqué estava escorat a la dreta, amb Alves més avançat, i no arribava amb prou rapidesa per tancar la defensa a prop de Márquez, el millor enrere. Tampoc ho ha fet Puyol, que ni ha atacat davant l'insubstancial De Mul --amb el sancionat Navas les hauria passat de tots colors--, ni ha ajudat a l'eix de la defensa. Els defectes s'han corregit després de la visita al vestidor al descans.
Ni tan sols amb el 0-1 i amb l'entrada de Capel, ha canviat l'onze andalús, potser confiat que el plantejament inicial era igualment vàlid. La temuda allau blanca per enganxar-se a la Lliga i agrupar el grup capdavanter no ha aparegut en cap moment. Al contrari, Kanouté encara s'ha endarrerit uns metres per despenjar els melons que enviaven els defenses i Palop. Perquè, al davant, el Barça ha mantingut també una encomiable pressió. Ha pressionat Etoo, tot i participar poc en el segon temps; ha pressionat Henry, inofensiu amb els seus trets fluixos; ha pressionat Messi, que a la segona part ha fixat els centrals, i després de perdre el cap amb l'àrbitre s'ha centrat en el seu fort. S'ha cosit la pilota a la bota, ha mirat Palop i li ha fet dos gols.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Puyal 291108
Era la cita més important, en opinió de Guardiola, que permetria aventurar a quin nivell estava el seu equip. Ja ho sap. Ho sap tothom. Al Sánchez Pizjuán ha sumat la desena victòria consecutiva. Ha estat una més d'un Barça que camina sol. Sense titubejos. Que sap el que vol i com aconseguir-ho. Capaç de rendir el Sevilla --la grada ha reclamat al seu equip que hi posés "ous"-- i la seva gent, que ha premiat amb aplaudiments la guinda del tercer gol de Messi.
Ha estat un Barça que ha respost com s'esperava, atenent a l'atrevit anunci de Guardiola. Ha volgut manar a través de la pilota, com sempre. No ha hagut de disputar-la. El Sevilla l'hi ha regalat gustosament. No la volia per a res, vista l'alineació que ha dissenyat Manolo Jiménez. El seu cas sí que ha estat una fanfarronada, al pregonar que també aniria al màxim pel partit. S'ha penjat del travesser i ho ha fiat tot a les pilotes llargues dirigides a Luis Fabiano i Kanouté, que no necessiten res més per fer-ne de les seves.
De ciment armat ha arrebossat Jiménez el seu equip, amuntegant tot el múscul que tenia a la plantilla. Fins i tot ha posat un tercer central, Fazio, com a centrecampista, per frenar Touré, mentre Maresca perseguia per tot el camp Xavi. Ha prescindit fins i tot de Diego Capel, l'únic que podia taponar Alves. Una estratègia d'equip menor; comprensible fins a cert punt davant la visita del líder, però inútil si no mana al marcador. Ho hauria pogut fer, perquè Luis Fabiano ha rematat tres vegades i Kanouté s'ha escapat sol --Piqué ha comès un possible penal-- i ha rematat després al travesser en una badada defensiva blaugrana.
Amb molt poc, el Sevilla ha estat a punt de fer un gol; amb res, l'ha aconseguit el Barça en l'única oportunitat que ha tingut al primer temps. En realitat, no ha estat ni oportunitat, perquè Etoo ha caçat una pilota rebutjada per afusellar Palop. La determinació del camerunès en la jugada ha contrastat amb l'apatia d'Henry. Els blaugranes han dominat sense intimidar en cap moment, perquè mai han trobat cap escletxa per acostar-se a l'àrea.
Desactivat pràcticament Xavi, limitat a participar en el joc de passades, sense temps per aixecar el cap, la construcció del joc ha recaigut en Piqué. El central ha provat en curt i en llarg, però el Barça mai s'ha estirat al camp. Quan el Barça perdia la pilota, s'ha observat llavors un error estructural en l'equip. Piqué estava escorat a la dreta, amb Alves més avançat, i no arribava amb prou rapidesa per tancar la defensa a prop de Márquez, el millor enrere. Tampoc ho ha fet Puyol, que ni ha atacat davant l'insubstancial De Mul --amb el sancionat Navas les hauria passat de tots colors--, ni ha ajudat a l'eix de la defensa. Els defectes s'han corregit després de la visita al vestidor al descans.
Ni tan sols amb el 0-1 i amb l'entrada de Capel, ha canviat l'onze andalús, potser confiat que el plantejament inicial era igualment vàlid. La temuda allau blanca per enganxar-se a la Lliga i agrupar el grup capdavanter no ha aparegut en cap moment. Al contrari, Kanouté encara s'ha endarrerit uns metres per despenjar els melons que enviaven els defenses i Palop. Perquè, al davant, el Barça ha mantingut també una encomiable pressió. Ha pressionat Etoo, tot i participar poc en el segon temps; ha pressionat Henry, inofensiu amb els seus trets fluixos; ha pressionat Messi, que a la segona part ha fixat els centrals, i després de perdre el cap amb l'àrbitre s'ha centrat en el seu fort. S'ha cosit la pilota a la bota, ha mirat Palop i li ha fet dos gols.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
