Aquelarre independentista, avui a Arenys

Una vintena de personalitats del món polític, econòmic i cultural debaten a Arenys de Munt, 'Què ha canviat des del 13-S a Catalunya?'. L'acte ha començat a les 19.30 i omple la sala municipal. Hi són, per exemple, el sociòleg Salvador Cardús; l'eurodiputat Oriol Junqueras; el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena; l'escriptora Patrícia Gabancho; l'economista Elisenda Paluzie; i el cantant Francesc Ribera 'Titot'. Més, també es presentarà el I Aplec Independentista que es farà el 13 de setembre d'enguany. Tampoc hi falta el batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, un dels impulsors de la primera consulta sobre la independència. Una iniciativa que va néixer el 13 de setembre de 2009 en aquesta vila i que després s'ha estés arreu del Principat, amb la participació fins ara de mig milió de catalans. De fet, moltes de les personalitats que intervenen en el debat van tancar la campanya de suport al referèndum que es va celebrar en aquesta vila del Maresme.

Els organitzadors de l'acte també volen saber quines passes ha de seguir el moviment sobiranista en el futur, després de la sentència estatutària i la manifestació històrica del 10-J.

Neix SI, una altra coalició independentista que concorrerà a les eleccions

L'independentisme català compta a partir d'aquest dimecres amb una altra formació sobiranista. Es tracta de SI, una coalició sorgida de la unió de les diverses entitats que van signar el manifest realitzat per Conferència Nacional del Sobiranisme que defensava la creació d'una candidatura sobiranista única i transversal. Els responsables de la coalició s'han mostrat optimistes de cara a l'adhesió de Reagrupament i Solidaritat Catalana amb els quals ja han iniciat converses. La formació està integrada per diverses entitats com Bloc Sobiranista Català, CUP d'Arenys de Munt, Crida per la terra o Suma Independència.

La CUP d'Arenys de Munt se suma a la Crida per la Terra i convida a la resta d'assemblees locals a afegir-s'hi

L'assemblea local de la CUP d'Arenys de Munt ha fet públic el seu suport a la Crida per la Terra, constituïda el passat 11 de juliol amb l'objectiu de presentar una candidatura independentista, d'esquerres i ecologista al Parlament de Catalunya. La Crida per la Terra, creada a conseqüència del 'no' reiterat de la CUP a fer el salt al Parlament, pretén oferir una alternativa electoral que dugui que l'anomenat independentisme revolucionari al Parlament. En aquest context, la CUP d'Arenys de Munt s'hi ha adherit en bloc -tot i que els impulsors de la Crida demanaven que no es produís d'aquesta manera- i fins i tot han demanat públicament a la resta d'assemblees locals de la CUP que s''incorporin' a aquesta proposta.

La consulta sobre la independència pren força a Ciutat Vella

Ciutat Vella Decideix es prepara per fer el salt. Més de 150 voluntaris i 30 entitats donen suport a la plataforma que es presentarà a mitjans de mes de setembre. Ciutat Vella Decideix, que ja realitzarà actes durant l’onze de setembre, lamenta l’actitud de l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu, que s’ha mostrat contrari a donar suport a la consulta que es celebrarà a Barcelona el proper 10 d’abril. Ciutat Vella se suma d’aquesta manera als moviments iniciats per altres barris de Barcelona com Sant Andreu o Gràcia, que treballen també en pro del referèndum barceloní.

Salvador Cot: «La Vanguardia» certifica Arenys

Aquest país viu una curiosa esquizofrènia respecte el seu diari de referència: "La Vanguardia". És un mitjà de nivell europeu, amb una influència extraordinària dins de Catalunya i la millor nòmina de periodistes i col·laboradors, que van des dels independentistes explícits fins als constitucionalistes intransigents. Seria del tot indiscutible si no fos conservador, monàrquic i escrit únicament en castellà, condicions que -cadascuna de les tres- en teoria l'haurien d'allunyar del centre del catalanisme majoritari. A aquest diari se li ha disputat la influència (en alguna època l'edició catalana d'"El País" i, en alguna altra, l'"Avui"), però no l'hegemonia. Però ningú no se n'ha sortit. "La Vanguardia" deu ser l'únic diari del món els lectors del qual no es poden identificar políticament, almenys de forma automàtica. No es pot deduir gaire cosa d'algú que porti aquest diari sota el braç. Pot estar d'acord amb Salvador Cardús o amb Francesc de Carreras, amb Quim Monzó o amb Antoni Puigverd. Els uns i els altres comparteixen capçalera amb normalitat diària. Per això és tan important que "La Vanguardia" d'aquest diumenge doni un avantatge tan gran a l'independentisme democràtic. Avui, una enquesta del diari només detecta un 36 per cent de catalans contraris a la independència, que perderien de lluny. No és qualsevol cosa poder dir que l'independentisme és majoritari a Catalunya, amb certificació demoscòpica de "La Vanguardia" i "El Periódico", que va publicar una enquesta equivalent fa poques setmanes. Qui s'ho podia imaginar, fa només un any, des del Centre Moral d'Arenys de Munt? Ara només falta que el Parlament de Catalunya se senti concernit pel que, a hores d'ara, és una obvietat.

Participació final del 13% a Puigcerdà i del 55% a Mollet de Peralada en les primeres consultes sobre la independència després del 10-J

Puigcerdà (Cerdanya) i a Mollet de Peralada (Alt Empordà) han celebrat les primeres consultes populars sobre la independència després del 10-J, amb una participació respectiva del 13% i el 55%. El 'si' ha guanyat per clara majoria en tots dos, amb el 90% a la Cerdanya i el 78% a l'Alt Empordà. El sí a la independència ha guanyat a Mollet de Peralada on la participació ha superat el 50%. El sí a la independència ha guanyat amb el 77,91%, per sobre del 5,81% del no i el 16,28% de blancs A Puigcerdà el sí també ha guanyat amb 898 vots, el 89,62% del total de vots emesos durant la consulta. El no ha aconseguit 58 vots (5,79%), i els vots en blanc 37 (3,6%) i 9 de nuls (0,90%). Les tres meses del col·legi electoral, ubicat en una carpa a la plaça del rellotge, han obert amb normalitat i la capital de la Cerdanya ha viscut un ambient festiu.

Puigcerdà i Mollet de Peralada: primeres consultes sobre la independència després del 10-J

Després de la magna manifestació del 10-J, diumenge es tornaran a fer consultes populars sobre la independència, ara a Puigcerdà (Cerdanya) i a Mollet de Peralada (Alt Empordà). En aquest cas, 7.500 catalans són cridats a les urnes perquè es manifestin sobre el sobiranisme. Després, ja no hi haurà més consultes fins passat l’estiu, poques setmanes abans de les eleccions parlamentàries. Albert Pinyeira, membre de Puigcerdà Decideix, comenta que uns 7.400 puigcerdanesos podran votar diumenge en unes quantes meses instal·lades a la plaça de Santa Maria, si és que ja no han votat anticipadament. Una vintena de voluntaris preparen la consulta, que començarà a les nou del matí i finirà a les vuit del vespre.

També explica que la composició política del consistori de la vila, amb hegemonia nacionalista, amaga una realitat sociològica complexa. Malgrat el suport institucional, la participació dels nouvinguts i del jovent de Puigcerdà serà difícil. Per això no creuen que la participació superi el 20%. En canvi, Nadina Ros, secretària de Mollet de Peralada Decideix, creu que tindran una participació acostada al 50%, perquè una gran part del poble col·labora en la consulta. I és que una trentena de voluntaris han organitzat tot d'activitats per cridar a les urnes els 150 veïns amb dret de vot, amb la complicitat de botigues i empreses.

L'ajuntament va aprovar unànimement una moció de suport a la iniciativa el 23 de juny i cedirà l'única urna disponible, que s'instal·larà al centre cívic. Dissabte es podrà votar anticipadament, de les 18.00 a les 20.00.

Ridao proclama a Madrid 'l'inici de transició cap a la independència'

El secretari general d'ERC i portaveu republicà al Congrés, Joan Ridao, va proclamar davant de Zapatero 'l'inici d'una autèntica transició tranquil·la i democràtica cap a la independència', en la seva intervenció al debat de política general que se celebra al Congrés. Minuts abans, el portaveu de CiU a Espanya, Josep Antoni Duran i Lleida, havia introduït la sentència del TC en el debat afirmant que toca refer el pacte de l'esperit de la Transició espanyola.

Ridao va advertir al president del govern espanyol que la manifestació de dissabte 'marca una fita' perquè, va considerar, 'forja una nova majoria'. 'El catalanisme, en general, està desconnectant d'Espanya', va rematar. El polític republicà, a més, va dir a Zapatero que no pot acatar el que considera 'una decisió injusta'. 'Es l'inici d'una autèntica transició tranquil·la i democràtica cap a la independència', va considerat Ridao, que va afegir que 'comença una nova etapa postautonomista en la qual Catalunya serà, com ha dit el president Montilla, el que la gent vulgui'.

Unitat Catalana presenta aquest divendres a Perpinyà el projecte de 'Catalunya Nord Decideix'

Els referèndums sobre la independència han arribat a la Catalunya Nord. El proper divendres es presenta a la Casa Païral de Perpinyà el projecte de 'Catalunya Nord Decideix' amb l'impuls d'Unitat Catalana (UC), formació política de la Catalunya Nord. Segons el secretari general del partit, Brice Lafontaine, el que es vol amb la creació d'aquesta plataforma és tenir el dret a decidir sobre si es vol 'la creació d’una col·lectivitat territorial pròpia amb estatut particular'.

La Universitat de Barcelona cedeix els seus espais per la consulta sobre la independència

El Claustre de la Universitat de Barcelona (UB) ha acordat cedir els seus espais a la consulta sobre la independència de Catalunya que se celebrarà el proper 10 d'abril a la ciutat de Barcelona. La moció ha estat aprovada per 60 vots a favor, 3 en contra i 7 abstencions i està supeditada a que els òrgans de les facultats corresponents ho acceptin i la col·laboració amb la consulta no suposi cap cost addicional a la UB. La degana de la Facultat d'Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, ha intervingut en el debat recordant que les universitats de Lleida i Girona també havien estat seus electorals en les respectives consultes. La UB se suma a les institucions que, com el Barça amb la cessió del Camp Nou, donen suport amb la seva infraestructura a Barcelona Decideix.

Barcelona Decideix dóna el tret de sortida a la consulta advertint que 'el món ens mira'

Barcelona Decideix s'ha presentat oficialment aquest dimarts anunciant que estan 'organitzats i preparats' per fer la consulta a Barcelona. L'organització, que ja ha celebrat tres assemblees de treball, ja té a punt l'estructura per culminar el procés de la consulta sobre la independència a la capital del país. A nou mesos del 10A, Barcelona Decideix aplega 250 entitats i més de 4.000 voluntaris. Tot i admetre les dificultats que hauran d'afrontar pel volum de persones amb dret de vot Alfred Bosch ha explicat que l'experiència s'havia de portar a Barcelona 'per coherència'. Aquest dimarts s'ha fet públic que el 26 de juny van adreçar una carta per demanar una reunió amb l'alcalde Jordi Hereu per demanar-li la seva col·laboració i que reconsideri la negativa a cedir espais municipals. Barcelona Decideix avisa que l'arribada de la consulta a Barcelona 'ha aixecat expectació a nivell internacional' i anuncia que s'hi deixaran 'la pell'.

La Comissió Promotora dribla el Constitucional presentant una ILP per convocar una 'consulta no referendària' sobre la independència

La Comissió Promotora de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya seguint la Llei de Consultes ja ha engegat el seu 'pla B' davant la possibilitat que la IP acabi bloquejada després que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) hagi dictaminat en la sentència de l'Estatut que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum. Els promotors temen que en qualsevol moment el govern espanyol pugui plantejar un recurs d'inconstitucionalitat que deixaria automàticament en suspens la Llei de Consultes i, per tant, aturaria també la IP. És per això que aquest mateix matí, i tenint en compte que la sentència del TC espanyol sí que atorga competències a la Generalitat per convocar una 'consulta no referendària', han presentat al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que s'aprovi una llei per convocar oficialment una consulta popular sobre la independència de Catalunya. Alfons López Tena ha explicat que després de veure com l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat una consulta sobre la Diagonal sense haver demanat autorització estatal, se seguirà el mateix model però corregint allò que s'ha demostrat que falla.

VilaWeb: Els promotors de la IP obren una nova via per a evitar que s'estronqui el procés

La PDD es desmarca de la resposta unitària: 'Prou estatuts, ara toca independència!'

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha volgut aprofitar la retallada de l'Estatut per deixar clar que aquest històric 28 de juny ha significat la fi de l'autonomisme. 'Ni Espanya ni el Tribunal Constitucional no han de tenir la sobirania de Catalunya perquè aquesta només correspon als catalans i catalanes', ha reiterat la plataforma sobiranista en un comunicat. Per la PDD, l'Estat espanyol 'ha exhaurit la via autonomista' i per tant 'l’única sortida viable és l’exercici del dret a l’autodeterminació per escollir quin ha de ser el futur de la nostra nació'.

La consulta sobre la independència a Els Alamús registra una participació del 43,64%

La consulta sobre la independència de Catalunya ha arribat aquest diumenge a la població d'Els Alamús (Segrià), d'uns set-cents habitants. El Sí hi ha guanyat de manera aclaparadora, amb el 92,05% dels vots emesos, mentre que el No només ha registrat un 3,03% de les paperetes emeses, amb una participació total del 43,64%. La portaveu d'Esquerra al Parlament, Anna Simó, ha visitat el seu poble natal per donar suport als organitzadors de la consulta. Segons Simó, 'ara cal que els partits polítics recullin el relleu del moviment cívic i s'impulsi la votació oficial ara que el país demostra que està a punt. Sense Els Alamús no hi haurà independència, igual com l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona o la Seu d'Urgell'.

Comença el vot per correu a la consulta sobre la independència dels PPCC als EUA

Els catalans i catalanes que viuen als Estats Units ja poden començar a participar en la consulta sobre la independència dels Països Catalans que la comissió Els Estats Units Decideixen organitza per al proper 9 d'octubre. Tenint en compte l'abast geogràfic de la consulta, es preveu que bona part dels vots es recullin a través del sistema de vot per correu que ja s'ha habilitat. Tot i això, també s'organitzaran col·legis electorals. Les persones que vulguin organitzar-ne un poden posar-se en contacte amb l'organització. Els catalans que viuen al Canadà també estan fent les primeres passes per organitzar la consulta sobre la independència.

Arenys de Munt prepara una gran trobada per commemorar la primera consulta independentista

El proper 12 de setembre se celebrarà a Arenys de Munt el 'I Aplec per la independència', que serà una gran trobada festiva coincidint amb el primer aniversari de la primera consulta sobre la independència de Catalunya organitzada per la societat civil, aquell històric 13 de setembre de 2009. Els organitzadors conviden tots els promotors de consultes sobre la independència del Principat a participar-hi, així com tots els catalans independentistes, en una gran trobada que retrà homenatge a les comissions organitzadores, servirà per encoratjar la consulta de Barcelona Decideix i coincidirà amb la inauguració del 'monument per la independència', en homenatge a l'històric tret de sortida de les consultes.

El sí guanya a la Canonja en la primera votació des de la separació de Tarragona

Entre la cinquantena de municipis que han votat en aquesta onada de consultes, n'hi ha hagut un d'especial: la Canonja, que ha votat per primera vegada després d'haver recuperat la independència de la ciutat de Tarragona. Molts dels veïns que han anat a votar s'han declarat emocionats per a poder-ho fer com a poble independent, però la participació ha estat baixa: 9,86%, amb un cens de 4.200 votants. El sí ha guanyat amb un 85,58% dels vots i hi ha hagut un 10,58% de no, un 2,4% en blanc i un 1,4% de vots nuls.

Una de les portaveus de la plataforma La Canonja Decideix, Montserrat Dols, ja ha avisat al migdia de la dificultat d'assolir una alta participació. 'Aproximadament un 70% del cens són nous residents i ha costat molt involucrar-los en la consulta', ha dit. Tot i això, molta de la gent que ha anat a votar s'ha felicitat i ha dit que era un gest emotiu, ja sigui perquè és la primera votació des de la independència assolida fa un mes o perquè per fi es pot votar sobre la independència de Catalunya. La plataforma compta amb 25 voluntaris que han organitzat diferents activitats al llarg de dia com un vermut popular, actuacions musicals, cercaviles o jocs infantils.

El 'sí' guanya a Móra la Nova amb un 88,18% dels vots i una participació del 29,33%

FELICITATS !!*!! El bon temps ha estat un bon presagi per a la plataforma Móra la Nova Decideix, que ha vist com la consulta sobre la independència en aquest municipi de la Ribera d'Ebre ha acabat amb una participació del 29,33% i un 88,18% dels vots favorables. En total, han votat 787 ciutadans dels 2.832 amb dret a vot, i el 'sí' ha estat l'opció de 694 veïns. D'altra banda, el 'no' s'ha situat en el 7,37% del total amb 58 vots, mentre que hi ha hagut un 3,56% de vots en blanc amb 28 paperetes i un 0,89% de vots nuls, amb una xifra de 7. La plataforma Móra la Nova Decideix ha valorat molt positivament la jornada, destacant la participació i el 'bon resultat' dels vots positius, i ha celebrat la victòria del 'sí'. L'Oriol Junqueras i altres càrrecs territorials d'ERC s'han acostat a Móra la Nova per donar suport a la consulta.

El Punt: El «sí» guanya a la Ribera d'Ebre

BLOC DE PERE MUÑOZ: CONSULTES A GARCIA I MÓRA LA NOVA

Alego: UN 88,18% DELS VOTS A FAVOR DEL SÍ EN LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A MÓRA LA NOVA

SAEZ.CAT: Consulta per la independència a Móra la Nova i a Garcia.

La quarta onada de la consulta es tanca amb el 14% de participació malgrat el cinturó roig

Un 14% de participació, malgrat el pes que tenia el cinturó roig de Barcelona en aquesta onada de la consulta sobre la independència. Pels organitzadors, que ja sabien que aquesta vegada es mobilitzarien menys ciutadans que en d'altres territoris més propicis al debat sobiranista, és un bon resultat. De fet, el portaveu de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, ha recordat que el percentatge de participació ha estat superior al 12,1% aconseguit per la consulta de la Diagonal –que va costar "tres milions de diners públics"–. Per això ha anunciat que s'ha "dinamitat" la resistència a afrontar l'autodeterminació que, tradicionalment, s'atribueix a la conurbació de Barcelona, el cinturó roig "que semblava impenetrable" on la majoria d'Ajuntaments estan governats des, del 1979, per un sector del PSC gens propens al catalanisme.

eldebat.cat: 14%de participació final a les consultes

directe.cat: El 'sí' a la independència també arrasa al cinturó metropolità

López Tena, a Mataró

Una vegada més ha estat al territori que ha controlat el notari Alfons López Tena on s'ha marcat la diferència. Mataró, governat pel PSC, ha arribat al 23,7% de participació, i ha batut el rècord de la categoria de poblacions grans –les que tenen uns 100.000 habitants, fins i tot per davant de Girona .

A la capital del Maresme hi han votat 23.006 persones, un 23,70% del padró convocat a les urnes. El 17% ja havia votat anticipadament, però tot i així hi havia 42 col·legis electorals a disposició dels ciutadans que volguessin votar presencialment. Amb aquestes xifres, que donen una idea clara de la mobilització aconseguida, els de Mataró, sota la batuta de López Tena, han superat la participació de Lleida (8,23%), de Reus (14,94%), de Sabadell (13,87%) i fins i tot de Girona (21,40%).

Pel notari –que no va poder posar a prova el seu mètode a Girona, territori suposadament favorable, perquè no va congeniar amb la CUP local– les dades d'aquest diumenge són una prova que "tot el poble català és madur per exercir els seus drets".

López Tena, militant i conseller nacional díscol de CDC, replica així al president de CiU, Artur Mas, que fa una setmana que repeteix que és massa aviat per plantejar un referèndum oficial d'independència perquè, segons ell, no guanyaria el sí.