lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 de novembre, 2008

Barça 1 - Getafe 1

Puyal 231108 Penalitzat per un pèssim inici de partit i dos remats més als pals (13 d'acumulats ja en 20 partits oficials) el Barça ha deixat escapar dos punts del Camp Nou. Ha deixat escapar, a més, una gran oportunitat de posar terra pel mig respecte als seus pitjors rivals i disparar-se al cap de la Lliga. Ha deixat escapar, també, acabar amb el mite que el Getafe és la seva bèstia negra contemporània, l'equip que més se li entravessa en els últims temps des que Messi va protagonitzar aquella jugada maradoniana. Privat precisament de Messi, el Barça ha semblat jugar avui amb 10; en realitat, quan hi ha Messi al camp fa la sensació que juga amb 12 per la seva inigualable habilitat per superar els contraris. Sense aquesta capacitat de desbordar de l'argentí, a l'equip li ha faltat profunditat i no ha pogut trencar la defensa madrilenya més que en una aparició de Keita que ha permès igualar un gran gol de Manu. El Getafe s'ha avançat al marcador en una jugada pèssimament defensada pel Barça, que estava despistat, com si s'hagués cregut la cançó del club madrileny. Arribava el Getafe al Camp Nou avivant la seva pena de com estava de malament, i els blaugranes s'ho han cregut. Sense estar previnguts, sense estar alerta amb el fet que l'onze de Víctor Muñoz només ha perdut un dels seus cinc partits com a visitant a la Lliga. El Getafe ja és un equip aviciat. Amb quatre anys a Primera ha adquirit l'experiència i el saber estar dels més vells del lloc. Com Víctor, que ha esgarrapat un punt a la seva antiga casa i ha exigit, així, un reconeixement cap a la seva trajectòria com a tècnic. Sobretot, a l'enfrontar-se amb Guardiola, un que acaba d'arribar i que fa anys li va demanar la samarreta quan només era un arreplegapilotes i l'altre un puntal del Barça. En el tu a tu, Víctor s'ha emportat una simbòlica victòria. Ajudat per la inestimable col·laboració dels pals d'Abbondanzieri després de dos remats d'Etoo i Piqué. El Barça ha sortit castigat perquè ha estat molt menys prolífic creant ocasions de gol. Aquestes, justament, i el gol de Keita, han estat el més florit de la producció ofensiva blaugrana, que ha desdenyat, ja d'entrada, agafar-se a l'absència de Messi. Guardiola ha elegit Bojan Krkic en el seu lloc per desmentir aquesta incipient llegenda que el lleidatà no és sant de la seva devoció futbolista. L'ha col·locat d'extrem, implantejable el debat amb Etoo a l'eix de l'atac, i Bojan ha naufragat. Fora de lloc, ha acusat la seva inadaptació. No és Messi ni se li ha assemblat. Per a alleujament de Licht, que ha patit bastant més quan ha comparegut Pedro, un extrem de veritat, d'ofici. La banda esquerra ha estat un erm absolut, sense que Sylvinho empenyés des del darrere, sense que Keita assumís iniciatives, sense que Hleb arrisqués. Ni tampoc Henry després, que no ha intentat ni un regat. L'absència total de creació per aquella banda ha agreujat els problemes de l'atac, faltat l'equip d'algú que promogués alguna iniciativa individual. No funcionava per la dreta (un parell de centres d'Alves, res més) i tampoc ha funcionat per l'esquerra el dia que aquests tres jugadors (sense Abidal, Iniesta i Henry, els titulars en l'inici de la competició) podien reivindicar-se. Canviar els extrems ha estat la fórmula de Guardiola per intentar aixecar el marcador, decidit a jugar-se-la malgrat que el Getafe sortia disparat al contraatac. A efectes pràctics, s'ha traduït en el gol de l'empat que manté el Barça amb una còmoda renda en cap a l'espera de recuperar els seus puntals. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Carod diu que Catalunya no necessita 'generositat' de cap govern sinó el compliment 'estricte' de l'Estatut

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha contestat la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, després que aquest dissabte afirmés que la inversió en infraestructures a Catalunya el 2009 representa un 'esforç sense precedents'. Carod ha dit que el que no tenia precedents és que Catalunya 'portés tants anys per sota del que necessitava'. En aquest sentit, ha assenyalat que Catalunya no necessita 'generositat' de cap govern sinó el compliment 'estricte' de l'Estatut. D'altra banda, Carod comparteix 'absolutament' les paraules que Montilla ha declarat en una entrevista aquest diumenge a 'El Periódico' en què assegura que 'costa veure a la pràctica la lleialtat' del govern central.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre creu que el Govern vol 'manipular' la ciutadania construint el canal Xerta-Sènia

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha assegurat que el Govern vol "manipular" la ciutadania amb la construcció del canal Xerta-Sènia. Així ho ha manifestat el portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs, durant una manifestació a Tortosa davant les obres del canal, en què ha insistit que el projecte està "sobredimensionat" per les necessitats de regadiu que realment hi ha. De fet, es preveu regar 16.000 hectàrees "quan encara no hi ha ni un pagès que s'hagi compromès a regar-ne ni una de sola", explica la PDE.

Els activistes consideren que s'està encobrint un transvasament d'aigües cap a Castelló, i denuncien que les actuacions que es volen fer a la zona tindran una influència molt negativa pel conjunt de les Terres de l'Ebre. El canal va començar a construir-se fa dos anys i és previst que sigui a punt el 2010.

La comunitat de regants del Xerta-Sénia defensa el canal i assegura que no permetrà que l'aigua vagi més al sud de Castelló. Per la seva banda, Unió de Pagesos dóna suport a la Plataforma i s'ha manifestat també contra el projecte.

El departament d'Agricultura (DAR) nega rotundament que el canal pugui subministrar aigua per a un transvasament, ja que l'envergadura és estrictament la necessària per a subministrar aigua per a les 16.000 hectàrees de regadiu de l'àmbit de la conca de l'Ebre.

La Plataforma demana explicacions al DAR, que aturi l'obra, que es replantegi el projecte i que aquest es faci amb el consens del territori. A més, exigeix que es doni al canal una "concessió adequada" per aquest. Així mateix, la PDE deixa clar que no és contrària a la construcció d'un regadiu si els pagesos el reclamen.

VilaWeb/ElPunt: La Plataforma en Defensa de l'Ebre es manifesta contra el canal Xerta-Sénia

VilaWeb/ElPunt: La PDE rebutja el Xerta-Sénia en una concentració amb uns 300 assistents

Protestes contra la central d'Ascó un any després de la fuita de partícules radioactives

El Consell de Seguretat Nuclear encara no ha fet públic el resultat de l'estudi sobre la contaminació emesa per la central Dimecres farà un any que va tenir lloc l'incident a partir del qual es va originar la fuita radioactiva de la central nuclear Ascó I. El 26 de novembre del 2007 els operaris que acabaven de buidar el fons del canal de transferència (per on les barres d'urani irradiat es fan passar del reactor a l'edifici de combustible) van vessar a la piscina un bidó amb cinquanta litres de líquid contaminat. Durant l'operació, una pràctica habitual duta a terme aquest cop per personal que la feia per primera vegada, es van esquitxar les reixetes del sistema de ventilació. Aquest sistema va aturar les partícules radioactives, ja que estava connectat en mode d'emergència. Tres dies després, però, la central el va canviar al mode normal i la contaminació va sortir a l'exterior.

VilaWeb/ElPunt: La fuita radioactiva d'Ascó, un any després

El Congrés debatrà si cal reconèixer la lluita armada antifranquista

A petició d'ERC, dimarts es debatrà si es modifica la llei de la Memòria Històrica. S'haurà d'establir si es concedeix o no un reconeixement moral i econòmic per als activistes ERC vol que es modifiqui la llei de Memòria Històrica per tal que es reconegui la lluita armada antifranquista i que les persones que van combatre en aquestes organitzacions tinguin un reconeixement moral i econòmic. Aquest és un dels aspectes que els republicans han inclòs en una proposició de llei que entrarà en el ple del Congrés dimarts, en considerar que "la llei que es va aprovar l'any passat no ha complert les expectatives de la majoria". Els diputats d'ERC volen que també es recuperi la memòria històrica de la II República, de persones, organitzacions i estats que van donar suport a la "lluita democràtica i contra la dictadura". El text de la proposició, que defensarà Joan Tardà, recorda que s'ha oblidat la qualificació de crims contra la humanitat, i que ni tan sols s'han anul·lat les sentències que van dictar tribunals il·legítims, com és el cas de Lluís Companys. ERC vol que s'anul·lin aquestes sentències i que es reconegui una indemnització de 135.000 euros per als beneficiaris de tots aquells que van morir per la repressió franquista i en la seva lluita per les llibertats, i insta l'Estat a localitzar les fosses comunes on hi ha persones desaparegudes violentament durant la guerra o després.

El Dalai-lama adverteix que el Tibet es troba en perill per manca d'estratègia !!*!!

"Si en els propers vint anys no tenim cura dels nostres actes i no establim clarament la nostra estratègia, aleshores la comunitat tibetana es trobarà en una situació de greu perill". És l'advertiment que ha fet el Dalai-lama als tibetans exiliats, després de confirmar que "he perdut tota esperança i confiança en les negociacions amb les autoritats xineses, després del fracàs d'anys de negociacions sobre l'estatus del Tibet". Segons el dignatari budista, calen "projectes innovadors" per als tibetans. Tenint en compte que una part dels exiliats aspiren a una radicalització de la lluita contra la dominació xinesa, l'opció de la independència i no una simple autonomia torna a revifar el debat entre els exiliats, que avui clouen una setmana de reunions a Dharamsala, al sud de l'Índia. Si bé bona part dels participants s'han alineat amb l'opció conciliant del Dalai-lama, que renuncia a reclamar la independència perquè considera que la Xina mai no s'hi avindria després de 75 anys de controlar el Tibet i aposta per una autonomia cultural, alguns exiliats insisteixen en la via de la separació. Aquest col·lectiu ha fet saber al president del Parlament del Tibet a l'exili, Karna Chopel, que "si aquesta via intermitja no donés resultats en un futur proper, el poble tibetà hauria de modificar la seva posició i pensar en la total independència o en una exigència d'autodeterminació", com explicava el mateix president al diari Le Monde.

La crisi posa més bastons a les rodes de la televisió digital terrestre

L'any 1983, TV3 iniciava les seves emissions i el nostre televisor passava a tenir tres canals sintonitzats. Vint-i-cinc anys després, el 60% de les llars catalanes ja reben la televisió per tecnologia TDT i tenen accés, com a mínim, a una quarantena de canals. I el 3 d'abril del 2010, quan es produeixi l'apagada analògica, l'oferta arribarà al centenar llarg.

A finals del 2005, la televisió digital terrestre començava el trànsit per fer desaparèixer el sistema analògic. Tot semblava un camí de roses, perquè la majoria de grups mediàtics havien aconseguit llicències per a entrar en un negoci que es preveia gloriós. Però la crisi econòmica ha escapçat el mercat publicitari, i a més, s'ha constatat que alguns projectes havien nascut errats.

La cadena de televisions locals Localia TV, propietat del grup PRISA, cessarà la seva activitat a finals d’any. El grup, que té tres llicències de TDT a Catalunya, assegura que la cadena s'ha vist afectada per la caiguda de la inversió publicitària i per la “saturació de llicències de TDT i el desordre del sector, que impossibiliten la viabilitat del projecte”.

Els grenlandesos, partidaris de més autonomia, segons els sondatges !!*!!

Tot indica que Grenlàndia ha començat el camí cap a la independència. Integrat dins de Dinamarca des de 1721, i amb un règim de semi-autonomia des de 1979, el govern d'aquesta nació i el danès planifiquen des de 2004 un full de ruta cap a la sobirania. Dimarts els grenlandesos votaran en referèndum si desitgen més autonomia de Dinamarca i, segons un últim sondatge, tres de cada quatre electors s'hi mostraran favorables. El cap del govern grenlandès, Hans Enoksen, ha dit que un augment de l'autonomia suposaria un 'primer pas cap a la plena independència, que és molt important, però que nosaltres encara veiem molt lluny.' Tot i la semi-autonomia de què gaudeix el territori, Dinamarca encara té competències en afers estrangers, defensa, seguretat i justícia. Grenlàndia, amb un territori sis vegades la mida d'Alemanya, però amb només 57.000 habitants, té el 85% del territori cobert de gel. Es creu que sota la gruixuda capa de gel s'hi amaguen importants reserves petrolieres i de minerals. El canvi climàtic, a diferència d'allò que passa a la resta de països, beneficiarà els grenlandesos que, amb la fusió del gel, tindran un accés més fàcil a tots aquests recursos, a més de facilitar la pesca.