lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 d’agost, 2009

Jordi Pujol: La manifestació

Es parla d’una manifestació per quan surti la sentència del Tribunal Constitucional. I per diversos conductes se’m demana si estic disposat a encapçalar-la junt amb els presidents Pasqual Maragall, Heribert Barrera i Joan Rigol. Personalment no tinc cap confiança en l’objectivitat del Tribunal Constitucional i sóc molt crític sobre tot el que ens arriba del mateix tribunal, del Partit Popular i del govern espanyol sobre el tema del recurs i la previsible sentència.

Em sembla bé, per tant, que hi hagi qui des d’ara pensi en la resposta a donar i en com donar-la. Però crec que la decisió concreta s’haurà de prendre quan es faci pública la sentència. Tot i que ja el mateix procés de tot plegat és rebutjable i molt criticable. I totes les maniobres d’uns i d’altres.

Pel que fa a la meva presència en un acte així, ho hauré de decidir quan arribi el moment. Però puc recordar que més d’un cop he participat en actes i manifestacions així, i que evidentment ho tornaré a fer si es donen les condicions degudes i es confirma l’actitud negativa i hostil envers Catalunya.

Sempre estaré disponible per participar en una iniciativa responsable de defensa de l’autogovern i dels interessos de Catalunya i, sobretot, de la dignitat del nostre país.

La manifestació contra el TC rep l’aval també de CCOO i UGT

La manifestació unitària que promou Òmnium Cultural contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va prenent més cos cada dia. Si tots els partits polítics, amb l’excepció del PSC i el PP, així com intel·lectuals de diferents sensibilitats, ja han donat suport a la iniciativa, també els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, avalen la mobilització.

Un suport significatiu tenint en compte que les dues centrals sindicals es van negar a afegir-se a les dues manifestacions de la Plataforma pel Dret de Decidir, la del 2006 sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir, i la de l’1 de desembre de 2007, a favor de la gestió pròpia de les infraestructures. Una absència que va aixecar una certa polèmica en el catalanisme i que va disgustar una part dels seus afiliats, que ho veien com una submissió als postulats del PSOE. La ingerència del TC amb l’Estatut sembla que farà variar ara el seu posicionament. La implicació que han tingut tant CCOO com UGT en la redacció de l’Estatut en seria el motiu.

Jordi Porta: "El món polític hauria de prendre alguna mesura al Parlament"

Jordi Porta 120809 CATr

El president d'Òmnium, Jordi Porta, considera que el Tribunal Constitucional no té 'autoritat moral' per dictaminar sobre l'Estatut, després que aquest hagi estat 'aprovat pel Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i refrendat pel poble de Catalunya'. Davant de la possibilitat que hi hagi una retallada, Porta creu que la societat civil també ha de prendre una 'posició pública'. Ara bé, ha afegit que, més enllà de la manifestació, 'el món polític hauria de prendre alguna mesura al Parlament'. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Porta ha explicat que en aquests moments l'entitat no té decidit quan fer la manifestació, tot recordant que s'ha anat allargant la previsió de quan es farà pública la sentència. En tot cas, Porta ha descartat que es pogués fer l'11 de setembre, com va apuntar l'expresident Pasqual Maragall en un article, i creu que 'tindria més lògica' que la manifestació es fes un cop la sentència sigui públic. 'Si la sentència no surt abans no té sentit', ha assegurat.

VilaWeb: El PSC donaria suport a una manifestació contra la sentència de l'estatut si la convoqués el govern

Avui: El mal exemple dels espanyols (Sílvia Barroso)

Els Deumil emplacen a Òmnium a deixar estar l'Estatut i manifestar-se per un Estat propi

La via estatutària i constitucional espanyola “s’ha evidenciat esgotada, fracassada i contrària als interessos nacionals de Catalunya”, creu el moviment Deumil.cat. És per això que considera “un greu error” l’estratègia d’Òmnim Cultural de plantejar una manifestació “massiva i unitària” en resposta a la futura sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional, tal i com va plantejar Pasqual Maragall.

“Hem de passar pàgina a l'encaix amb Espanya, que s'ha demostrat inviable i impossible”, creu Deumil.cat, que argumenta que continuar insistint en la sentència del TC i l’Estatut “només condueix al nostre poble a un atzucat, retrocedint anys enrera i desfer el camí recorregut fins ara pel sobiranisme”.

És per això que Deumil.cat reivindica repetir una manifestació com la que ja va organitzar a Brussel•les, en defensa d’un Estat català i l’autodeterminació. “El sobiranisme en marca el camí: només la independència pot iniciar un procés de regeneració social i polític al nostre país”, creuen.

Arenys de Munt consulta sobre la independència de Catalunya

Arenys de Munt (Maresme) s'ha convertit en el primer municipi català en convocar una consulta sobre la independència de Catalunya. El 13 de setembre, els arenyencs tenen l'oportunitat de respondre a la pregunta de si estan d'acord que Catalunya es converteixi en un estat de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Tot i que el resultat no serà vinculant, els impulsors es mostren satisfets que la gent del poble tinguin aquesta opció.

L'ajuntament va aprovar, durant el ple del 4 de juliol, la celebració d'aquesta consulta popular a petició del regidor de la CUP i del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació. La proposta va rebre onze vots: els d'Esquerra, CiU, la CUP i els Independents d'Arenys de Munt 2000. El PSC va ser l'únic partit que hi votà contra, al·legant que la seva opció era el federalisme i no pas la independència. El govern actual d'Arenys de Munt és format per la coalició dels Independents d'Arenys de Munt 2000, PSC i CiU. A l'oposició, hi ha Esquerra i la CUP.

Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP a l'ajuntament, destaca que una de les característiques més importants de la consulta és que 'no han d'intervenir els partits polítics sinó que ha de ser una iniciativa popular. Hi ha una comissió organitzadora constituida per diferents persones, i les quatre forces polítiques hi donem suport'. També explica que aquesta comissió ha fet molta feina conjunta i coordinada, de manera que conclou: 'Podem estar força contents perquè, en política, la gent demana unitat i sembla que ho hem aconseguit'.

L'alcalde de la localitat, Carles Móra, ha explicat que amb la consulta volen aconseguir que 'es pugui parlar d'autodeterminació dels pobles amb normalitat i que es pugui demanar sense por ni tabús. Si el referèndum fos un èxit, seria un començament important, però no podem estar-ne segurs'. Tot i això, es mostra molt satisfet de poder oferir a la població aquesta oportunitat i afirma que la consulta 's'hauria de poder fer a tot arreu'.

Un centenar de tractors ocupa Tarragona per demanar preus justos

Tractorada a Tarragona 120809 CATr

Uns cent cinquanta tractors i centenars de pagesos han participat en la tractorada convocada pel sindicat Unió de Pagesos per demanar als governs català i espanyol preus justos per als productes agraris. Els manifestants han criticat la 'passivitat' de la Generalitat i del govern espanyol i han denunciat la 'deficient Política Agrària Comuna'. A més han fet una concentració davant les seus de les delegacions dels dos governs i hi han llançat fruita. Els tractors, arribats de viles i ciutats properes, com ara Reus i Valls, han entrat a Tarragona per la T-11 i la N-240, on han causat força problemes de trànsit i han col·lapsat el centre de la ciutat. Amb el lema 'Volem preus justos al camp i a la ciutat, el govern no es mou, la pagesia no s'atura', el sindicat critica que les grans distribuïdores imposen preus baixos. Però sobretot, estan indignats amb els governs, per permetre-ho, i amb la política agrària comuna, per la manca de mecanismes de gestió de mercat. El sindicat agrari ha anunciat noves mobilitzacions per a les pròximes setmanes a altres ciutats catalanes.

Avui: Tractorada contra la crisi de preus a la pagesia

Un@ c@mp@ny@ perquè l'@ es digui c@r@gol en c@t@l@

Un lleid@t@ h@ engeg@t un@ c@mp@ny@ per @conseguir que l'@ es digui c@r@gol en c@t@l@. Es tr@ct@ d'un@ inici@tiv@ person@l i volunt@ri@ que té com @ objectiu c@nvi@r l@ form@ de denomin@r l'@rrov@, @ tr@vés del boc@ orell@. L@ promoció es f@ en el web c@rgol.c@t, que @ccept@ suggeriments i @dhesions i j@ compt@ @mb g@irebé dos-cents coment@ris d'intern@utes. En c@t@l@, els h@bitu@ls d'Internet t@mbé p@rlen d'ens@ïm@d@, encercl@d@, g@rrof@ o remolí per @nomen@r @quest símbol, explic@ l'@utor de l@ inici@tiv@, R@mon @rnó.

Una espècie de caragol sud-americà envaeix el Delta de l'Ebre i amenaça la producció d'arròs

Els productors d'arròs del Delta de l'Ebre veuen amb gran preocupació l'arribada d'un caragol d'origen sud-americà ('Pomacea canaliculata') a les sèquies i arrossars de l'espai natural. El nou invasor, que es reprodueix a gran velocitat i pot suportar condicions de baixes temperatures i manca d'oxigen, és especialment perjudicial per al conreu de l'arròs perquè menja la planta poc després de la sembra, impedint-ne el seu creixement. Detectat el passat juny, la Unió de Pagesos proposa plantar-li cara, per evitar danys la campanya vinent, assecant les sèquies i netejant el fons. El sindicat ha recordat que el caragol perjudica només el creixement de l'arròs i que no ha de suposar cap problema sanitari. L'anomenat caragol 'poma' o 'maçana', que pot arribar als quinze centímetres de diàmetre, ha estat localitzat ja en sèquies i desaigües entre la zona de l'ermita de l'Aldea, Camarles i la bassa de les Olles, a l'Ampolla (Baix Ebre). També s'han detectat postes d'ous, d'un peculiar color rosat, vora el riu Ebre. Tot i que, de moment, ningú utilitza la paraula, els responsables del sindicat agrari calculen que en poc temps arribarà a colonitzar l'hemidelta esquerre i, de no trobar aturador, podria 'derivar en una plaga' en un període màxim de tres anys. De moment, els arrossaires no preveuen que afecti en cap cas la sega d'aquesta campanya que ha de començar en poc més d'un mes.

Vesteixen Camps de ‘Jean Paul Gürtel’

Un diputat del PSOE per Alacant, Herick Campos Arteseros, ha tingut l’ocurrència de difondre per Internet un muntatge fotogràfic en el qual parodia la trama de corrupció que afecta el PP.

A través del blog, el socialista ha penjat una imatge en la qual Camps apareix amb unes manilles i un vestit en el qual penja una etiqueta amb preu de 30.000 euros. La llegenda: “L’Audiència Nacional y el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana presenta: Moda Camps” precedeix el fotomuntatge i sota pot llegir-se: “Jean Paul Gürtel”.

La imatge va acompanyada d’un text on Campos Arteseros assegura que el president valencià s’ha fet “el fons d’armari amb regals procedents de la trama corrupta” i gràcies a això “s’han beneficiat desenes de contractes públics a València per valor de vuit milions d’euros”.

“És acceptable que un polític pugui rebre regals i carinyo d’una trama corrupta que està sent investigada judicialment per diversos tribunals, entre altres coses, per l’intercanvi de regals per contractes adjudicats des d’administracions del PP?” interpel•la el diputat des del seu blog personal.

Herick Campos Arteseros: El auto del Tribunal Superior de Justicia de Valencia da por probado que Camps mintió