Desenes de milers de belgues, majoritàriament de la comunitat francòfona, s'han manifestat a favor de la unitat de Bèlgica, aquest diumenge a Brussel·les. Més de 35.000 persones, segons les dades de la policia, han format un riu negre, groc i vermell que ha recorregut la capital comunitària per rebutjar la independència de Flandes i reclamar un acord polític que posi fi al rècord històric de 161 dies que Bèlgica porta sense govern: més de cinc mesos han passat des de les eleccions del 10 de juny sense que flamencs i valons es posin d'acord per formar el nou executiu.
Molts més valons que flamencs han sortit al carrer per participar en una marxa en què s'han pogut escoltar molts més crits en francès, tot i que també es llançaven algunes consignes i es podien llegir algunes pancartes en neerlandès –la capçalera, amb el lema Per la unitat, fins i tot estava en alemany, que també es llengua oficial. Però queda clar que la possibilitat que els més de cinc mesos de crisi acabin en trencament, en la secessió de Flandes, preocupa molt més a la comunitat francòfona, que reclama solidaritat, que a la flamenca, més rica i nombrosa, que vol més competències.
És curiós que avui tota la premsa s'ha fet ressò d'aquesta manifestació unionista dels valons, en canvi mai donen informació dels flamencs sobiranistes. I quan informen dels flamencs, ho fan de forma distorsionada i els presenten com a violents quan es totalment fals. Volen la independència perque estan pagant i donant molts diners a l'altra part de país. Us sona oi?
Com pot ser que aquell que reclama unitat és el que margina, vexa i humilia el que no se sent igual que la resta I QUE DISPOSA DELS MITJANS QUE LI ATORGA L'ESTAT? Tan difícil és comprendre-ho? Tan difícil ens és?
La capital europea i els funcionaris de la UE veuran davant seu com se separen. Ja hi haurà un precedent important. Qui deia que a l'Unió Europea ningú es podria separar ?
El Govern traurà aquesta setmana a informació pública l’Avantprojecte de Llei de Fosses perquè les entitats, els particulars i les administracions que ho desitgin puguin presentar les al·legacions que considerin oportunes. Fins al 10 de desembre, els departaments de la Generalitat també podran fer les aportacions que considerin oportunes. Després, l’avantprojecte de llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista serà aprovat pel consell tècnic i durant el mes de gener de 2008, es preveu que serà aprovat pel govern. Quan el Parlament hi doni el vistiplau, Catalunya serà la primera comunitat de l’Estat a dotar-se d’una llei com aquesta.
