lo carrer del riu

lo carrer del riu

01 d’agost, 2008

L'exili d'un poeta miravetà

Avui, a Miravet, s'ha fet la presentació del llibre "Roc Llop i Convalia. L'exili d'un poeta miravetà" Amb parlaments del President del CERE, Josep Moragrega, del President del Consell Comarcal, Pep Solé, del nostre Batlle, Toni Borrell i dels autors del llibre, Emigdi Subirats i Josep M. Sáez, s'ha volgut fer un acte de recuperació de la Memòria Històrica de Miravet, enaltint al més gran poeta que ha donat el nostre poble i, a la vegada, tan oblidat.

Els moments històrics que li van tocar viure no van ser gens fàcils, com per a tanta gent del seu temps. Però, Roc Llop va tenir present la seva lluita fins al darrer alè de la seva vida i ens ha deixat com a penyora un do preciós, la seva paraula escrita.

Poble estimat! Al cor et duc mentre ma vida
s'escola lluny de tu i a contracor.
L'enyorança que en tinc és profunda i sentida
i omplir-me els ulls de tu, oh, com voldria!,
abans, vers el no res, se m'emporti la mort.

Present et tinc tot temps, cada jornada,
Com si em vas donar el jorn, l'oblit em fóra ingrat,
i el ser que em vas donar altra vegada,
reposar-lo en ton clos, quin goig si això em fos dat.

Quan la tristesa em pren recorro tons paratges,
ni un sol se me n'oblida, igual quan era noi;
el castell sarraí, fent ombra a la torreta ... (R.Llop)

Sí, tots coneixem els seus poemes de Miravet. Però, cal endinsar-se en els seus textos polítics per copsar-ne, del tot, la seva essència. Arrelat a la terra que no va oblidar mai, però emmirallat en un futur d'homes i dones en llibertat.

...ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya
i la llibertat del món! (R.Llop)

Els autors, Josep M. i Emigdi, han fet el primer pas. Ara tots naltros hem de recuperar Roc Llop i, tot gaudint de la bellesa dels seus poemes, aprofundir en la saviesa dels seus pensaments. bloc del Centenari Roc Llop

pàgina web rocllop.cat

Bloc de Josep M. Sáez: Roc Llop a "lletres ebrenques" d'Antena Caro

blocs.mesvilaweb.cat/Emigdi Subitats: El Centenari de Roc Llop i Convalia a "Lletres Ebrenques"

escola de Miravet: Sant Jordi 2008 (dedicat a Roc Llop)

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

La Junta d'Extremadura preveu presentar una querella contra Lluís Suñé al setembre

La vicepresidenta primera i portaveu de la Junta d'Extremadura, Dolors Pallero, ha anunciat avui que l'executiu regional preveu presentar la querella contra el regidor d'Alternativa Baix Gaià i cap de llista d'ICV-EUiA per Tarragona, Lluís Suñé, i la campanya d'apadrinament de nens extremenys a començaments del mes de setembre vinent.

Tot i això, la vicepresidenta extremenya ha precisat que la querella es registrarà "quan la tingui redactada" el gabinet jurídic de l'Administració autonòmica*, de manera que si està llesta durant aquest mes així es farà, tot i que l'estimació és que sigui "la primera setmana de setembre, segurament".

La portaveu de l'executiu autonòmic extremeny ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior al Consell de Govern de la Junta, després de ser preguntada sobre aquest assumpte pels periodistes.

*-Es veu que amb lo munt de funcionaris que són (28,7% de la població) fan un escorcoll per trobar-ne un que sàpiga escriure.

lo carrer del riu: El 9,8% dels treballadors catalans són funcionaris contra el 28,7% a Extremadura

EUiA desmenteix que Lluís Suñé sigui militant de la Formació EUiA desmenteix que Lluis Suñé sigui ni hagi estat mai militant de la formació, després que alguns mitjans de comunicació hagin reproduït aquesta informació publicada per una agència de Mèrida. Suñé és regidor de l'ABG de Torredembarra i va encapçalar com a independent la candidatura de la coalició ICV-EUiA a Tarragona. A més, EUiA també vol fer saber que el coordinador d'EUiA del Camp de Tarragona, Josep Maria Vázquez, va parlar directament amb Suñé i aquest li va transmetre que els comentaris fets al seu bloc són una posició personal, no atribuïble ni a l'ABG ni a la coalició ICV-EuiA.

-Ara que em donava una alegria i considerava iniciativa com un partit amb gent digna...

Huguet acusa Extremadura d' "obesitat burocràtica"

Això no s'acaba aquí !!! El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitt de Catalunya, Josep Huguet (ERC), ha elogiat que la patronal catalana Foment del Treball "verifiqui" la "necessitat d'aprimar-se l'Estat i algunes autonomies que sofreixen obesitat burocràtica, com Extremadura". En un text al seu blog d'internet titulat "sobren funcionaris (també el diu Foment del Treball)", afirma que cal "aplaudir" la iniciativa d'aquesta patronal, en presentar un estudi que indica que Catalunya és la comunitat amb el menor índex de funcionaris de l'Estat en funció de la seva població -un 9,8%-, davant el 28,7% d'Extremadura.

El mateix estudi indica que, com a conseqüència dels traspassos de competències, l'Estat hauria de reduir el cos estatal de funcionaris en més de 800.000, i no només en 300.000. A més, Fomento va reclamar acabar amb els "privilegis" -segons Huguet- del funcionariat respecte a la resta de treballadors.

Comencen les Festes de Sant Domingo !!!

Salut i bones fornades als canterers !!!

Els expedients procedents dels antics jutjats de 'vagos y maleantes' seran consultables pels directament implicats

A escassos cent metres de les dependències de la Fiscalia de Menors hi ha la plaça de Fort Pienc, on, des de fa mesos, hi ha instal·lat un grup nodrit d’indigents, molts d’ells víctimes d’un elevat grau d’alcoholisme. Avui en dia els sense sostre són matèria de treball dels professionals dels serveis socials, però fins no fa gaires anys aquest col·lectiu i d’altres que la terminologia legal qualificava de “perill públic” eren perseguits i reprimits pels tribunals de justícia en aplicació de la coneguda llei de vagos y maleantes. Els 24.377 expedients judicials que fins ara s’han pogut recuperar de l’aplicació d’aquesta llei estan catalogats i ordenats en un arxiu que ha trobat aixopluc, de moment, als baixos de l’edifici de la Fiscalia de Menors. A partir d’ara, els expedients són consultables per aquells que hi estiguin directament implicats, pels seus familiars amb autorització i pels historiadors. En aplicació de la llei, els investigadors només poden accedir als arxius amb una antiguitat superior als 50 anys o que faci 25 anys de la mort de l’afectat.

La llei de vagos y maleantes va ser aprovada en temps de la República amb una finalitat rehabilitadora. El règim franquista la va mantenir en el seu ordenament i la va convertir en un instrument pervers amb el qual va perseguir tots els individus considerats indesitjables, per la seva inclinació sexual o per la seva simple condició de miserables, de pàries. Ser un malalt mental o una persona amb “inclinació al delicte” eren motius suficients, segons la llei, per ser detingut, processat i portat davant un tribunal.

Un dels aspectes que més sorprenen en fer una repassada per la informació que aporta l’arxiu és que l’aplicació de la llei va ser més prolifera en el tardofranquisme –el rècord d’expedients correspon al 1971 amb 1.272 casos– que no en els anys immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil. De fet, la llei no va ser del tot derogada fins al Codi Penal de l’any 1995.

Les sis comunitats autònomes amb rendes més baixes rebutgen el model de finançament que vol Catalunya

Quina patxorra !!! Els governs de sis comunitats autònomes, entre les quals les de rendes més baixes de l'Estat, han reclamat de manera conjunta que el criteri de la població no sigui el principal en el futur model de finançament, com demana Catalunya. Reclamen que a l'hora de repartir els diners també es tingui en compte la dispersió de la població o l'orografia del territori. Els responsables de les finances d'Astúries, Galícia, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura i Aragó han fet aquestes declaracions en una taula rodona als cursos d'estiu de La Granda, a Avilés. Diuen que no volen fer cap front comú, sinó fer veure al Ministeri d'Economia la postura de sis comunitats que concentren el 20% de la població espanyola.

La Xina aixeca parcialment la censura a internet per als periodistes

El Comitè Olímpic Internacional (COI) i el xinès han aixecat força de les restriccions que la Xina imposava als periodistes que cobreixen els Jocs per a accedir a internet. 'La qüestió és resolta: l'ús d'internet serà com en qualsevol altra Olimpíada', ha dit la vice-presidenta del COI, Gunilla Lindberg. Ja poden accedir a les webs d'Amnistia Internacional, la Deutsche Welle-Xina o la BBC-Xina, però no a les relacionades amb el moviment espiritual Falun Gong o el Tíbet. 'Hem format un equip conjunt per a obrir les webs que creiem que són absolutament necessàries per a informar sobre els Jocs', ha dit el COI en un comunicat. El president Hu Jintao també ha dit que les reformes que la Xina havia començat a emprendre amb els Jocs tindrien continuïtat més enllà del dia de la cerimònia de clausura. També ha demanat que no es polititzessin els Jocs: 'Fer-ho va en contra de l'esperit olímpic i de les aspiracions compartides de la gent d'arreu del món. És inevitable que es tinguin visions divergents sobre determinats aspectes, però polititzant els Jocs, no s'hi farà front. En canvi, aquests assumptes es poden resoldre sobre la base del respecte mutu, estrenyent les diferències i ampliant els punts en comú.'

Els set lligalls que havien de tornar el 2006 ja són a l'Arxiu Nacional

La Comissió de la Dignitat diu que el retard de dos anys significa una nova humiliació del govern espanyol al poble català Ja són a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) de Sant Cugat del Vallès els set lligalls de la Generalitat de Catalunya que van quedar pendents de tornar el gener del 2006 de l'Arxiu General de Salamanca. Es van quedar a l'arxiu mentre el ministeri de Cultura espanyol determinava a qui pertanyien. A Salamanca, però, encara hi resten documents espoliats, propietat de particulars i d'ajuntaments valencians.

A la primera reunió de la comissió mixta després de trenta mesos de blocatge es va establir el calendari d'actuacions per tal de complir la llei de devolució, aprovada el 2005. Però la Comissió de la Dignitat no està pas satisfeta, perquè recorda que el govern espanyol ha incomplert una llei del 2005 que obligava a retornar els 507 lligalls de la Generalitat identificats abans del dia 2 de març de 2005. Per la Comissió, això és una nova humiliació per al poble català i, mitjançant aquest comunicat, ha criticat el ministeri de Cultura per haver perdut una oportunitat per restituir i honorar les víctimes del franquisme i l'acusa de deixar-se arrossegar per la por a la reacció de la dreta nostàlgica. Ara, quan ja ha arribat aquesta part dels papers, començarà la digitalització d'altres documents, propietat de particulars i entitats i que són al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. El procés de digitalització es farà a Madrid amb finançament de la Generalitat de Catalunya.

L'Ajuntament de Salamanca assegura que la sortida de les caixes s'ha produït de forma ''clandestina'' i recorrerà davant l'Audiència Nacional i la UNESCO.

Avui: Les set caixes de 'papers de Salamanca' ja són a Catalunya

e-Notícies.cat: Salamanca porta a l'Unesco la devolució dels 'papers'