lo carrer del riu

lo carrer del riu

30 de juny, 2008

Ja hi tornem a ser: La central d'Ascó I està parada per un error en el tancament d'una vàlvula

Ascó 010708 CATr La central d'Ascó I ha notificat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) un error en el tancament d'una vàlvula, ocorregut mentre la planta estava parada per les tasques de neteja radiològica que realitzen a causa de l'emissió de partícules radioactives del mes de novembre passat.

El succés notificable, que es troba pendent de classificació en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), es va produir dissabte passat durant el procés d'alineament per a la prova preceptiva d'obertura de les vàlvules de retenció d'injecció a branques calentes del sistema primari de la planta.

Segons el CSN, durant l'esmentada prova es va produir l'obertura d'una vàlvula de seguretat del tren B del sistema d'extracció de la calor residual (RHR) en funcionament, que després no es va tancar, fet que va obligar a aïllar aquest tren i a posar en servei el tren A.

Aquestes fonts han afegit que s'ha procedit a substituir l'esmentada vàlvula i s'està en procés d'analitzar les causes de la seva disfunció.

Succés "vergonyós"

De la seva banda, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha qualificat de "vergonyós" el succés i ha recordat que les tres centrals nuclears de Catalunya (Ascó I i II i Vandellòs II) sumen ja 16 dels 22 successos notificables de les plantes atòmiques de tot l'Estat espanyol.

La coordinadora reclama el tancament d'aquestes centrals "abans que hi hagi un incident nuclear greu amb impactes irreversibles sobre el medi ambient i la salut de les persones".

Però, com que ha guanyat la selecció, a qui li pot importar ?

VilaWeb/ElPunt: Incidències a les tres centrals nuclears de Catalunya

directe.cat: Tanquem les nuclears demana al Parlament un debat sobre aquesta energia a Catalunya

La Veu de l'Ebre: Una anomalia en una turbobomba d'Ascó II provoca reajustament al 75% de la potència

elPeriódico: Les centrals nuclears de Vandellòs 2 i Ascó 2 comuniquen incidents el mateix dia

Joan Margarit és distingit amb el Premi Nacional de Literatura

El poeta Joan Margarit ha estat distingit amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya.

Margarit ha estat premiat per l'obra Casa de Misericòrdia, un llibre "lloat per la crítica per la seva connexió amb el públic de totes les edats".

Joan Margarit (Sanaüja -Segarra- 1938) és el poeta en català amb obra en curs més llegit, i entre la seva extensa bibliografia hi ha també les obres Joana i Càlcul d'estructures.

No llencis les cartes d'amor.
Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura. (Joan Margarit)

Viquipèdia: Joan Margarit

Terricabras i Titot, a l'acte de suport als encausats per la crema de fotos del rei espanyol

El filòsof Josep Maria Terricabras ha participat avui a la plaça del Vi de Girona en un acte de suport a Enric Stern i Jaume Roura, acusats d'injúries per haver cremar un retrat del rei espanyol i que demà tornaran a ser jutjats a l'Audiència espanyola. Al març, el mateix tribunal va anul·lar el judici perquè se'ls havia impedit de declarar en català. L'acte ha acabat amb l'actuació de Titot. L'acte ha estat organitzat per la campanya 'Jo també cremo la corona espanyola', que va néixer quan la fiscalia va decidir obrir diligències contra Roura i Stern. Antecendents

El judici que es va fer al novembre i que va condemnar els dos joves a pagar una multa de 2.730 euros va ser anul·lat al març, a petició de l'advocat Benet Salellas. Aquest argumentava que havia estat un judici sense totes les garanties perquè el jutge, José María Vázquez Honrubia, no entenia els declarants. A finals d'abril, l'Audiència espanyola va reconèixer el dret de fer-hi servir el català.

L'Estat espanyol ja és el vuitè exportador mundial d'armes

L'Estat espanyol ja és el vuitè país exportador d'armes del món, segons un informe del centre d'estudis Justícia i Pau, que assenyala que al 2006 es van dur a terme les exportacions més elevades de la història de l’Estat espanyol. L'informe, presentat en roda de premsa per la seva autora, Tica Font, i que es basa en publicacions del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, analitza les exportacions dels últims deu anys i conclou que a partir de 2001 hi ha un augment paulatí i continu de les exportacions.

Font ha assegurat que actualment aquestes exportacions, que qualifica d’’irresponsables’ per part del Govern, formen part de la política exterior d'Espanya, vulnerant el codi de conducta de la Unió Europea pel que fa a aquest tipus de negoci. Aquest codi establix que no han de vendre's armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els dret humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat, encara que l'informe considera que el 53% de les exportacions espanyoles d'aquesta dècada van anar a parar a aquests països.

L'autora de l'estudi ha denunciat que s'exporta a països en conflicte com Colòmbia o Israel, o en un context de tensió com Filipines, Indonèsia i Sri Lanka, i a països que intervenen en conflictes, com Estats Units i Anglaterra, i que mantenen tropes d'ocupació il•legal a L'Iraq i Afganistan.

També es venen armes a països amb poc respecte pels drets humans com Indonèsia, Kenya, Singapur i Tailàndia, i als països més pobres del món com Burquina Faso, Angola, Kenya i Mauritània, i a uns altres que gasten més en armes que en sanitat i educació com Angola, Aràbia Saudita, Brasil, Jordània, Pakistan o Turquia. ... los Nadies , que cuestan menos , que la bala que los mata . (Eduardo Galeano)

El sector crític de la Plataforma pel Dret de Decidir acusa la junta de ser dirigida «per la Casa Gran del Catalanisme»

Elisenda Romeu 260608 CATr La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) viu els pitjors moments des de la seva creació. Dos sectors enfrontats es disputen fins a les últimes conseqüències la representació de l'organització unitària i cívica que va convocar les importants manifestacions pel dret de decidir del 18 de febrer i l'1 de desembre. La majoria de membres de l'antiga junta de la PDD, que van quedar fora de la direcció actual, van anunciar ahir que impugnaran davant dels tribunals els estatuts i la junta votats en l'última assemblea. Per dos motius: perquè creuen que és una votació «il·legal» i per haver arribat a un «conflicte polític absolut». La presidenta interina de la PDD, Elisenda Romeu, sospita que la nova junta està dirigida «per la Casa Gran del Catalanisme», que promou Convergència, i «per l'MDT». La divisió a la PDD és ara mateix total i absoluta. Uns, liderats per Elisenda Romeu, diuen: «Aquí no hi ha oficialistes i crítics. Els que som legals som nosaltres. Som membres de les entitats fundadores de la PDD i continuarem treballant pel dret de decidir amb la mateixa convicció.» Però els altres, liderats pel nou president, Jaume López, i la portaveu Mònica Sabata, responen: «Els canvis es van aprovar en assemblea i es va autoritzar els socis amb més de tres mesos a votar. No reconeixem la validesa d'aquesta nova assemblea.» Per tant, les diferències són importants, tot i que en paraules de Romeu «no són insalvables». L'escull més greu és, tal com insistien ahir la majoria dels 90 assistents a l'assemblea, el «conflicte polític» i la «relació amb els partits polítics». Romeu creu que alguns partits volen imposar el seu criteri i esdevenir «protagonistes» del moviment. «Hem de tenir-hi relació però no estar-hi sotmesos», va exigir. Aquest sector culpa d'això a «tots menys, evidentment, el PP». Tanmateix, els partidaris de Romeu centren la seva queixa en el suposat «intrusisme» de dues organitzacions tan diferents com Convergència Democràtica i l'MDT. La portaveu de la junta permanent de la PDD escollida el 15 de juny en l'assemblea, Mònica Sabata, va negar en declaracions a l'ACN qualsevol tipus de vincle amb la Casa Gran del Catalanisme.

Espanya es retira de les bitlles per no competir contra Catalunya

Espanya ha decidit no participar en el Campionat del Món de bitlles sub-23 que es celebrarà als Estats Units el proper 18 de juliol per evitar enfrontar-se a la selecció catalana, que té el vist-i-plau de la Federació Internacional de Bitlles com a entitat de ple dret, segons informa El Mundo. L'esdeveniment està reconegut pel COI. Quan l'estiu passat la Federació Internacional de Bitlles va acceptar l'ingrés de Catalunya, la Federació Espanyola de Bitlles va presentar una demanda, tot i que al final el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) va fallar, el passat 23 d'abril, que Catalunya pot competir en els esdeveniments internacionals quan ho desitgi. I ara, qui és l'excloent?

29 de juny, 2008

Felicitats i Bon profit !!*!!

Jordi Basté 300608 RAC1 Que'ls aprofite. Si la guanyen cada 44 anys, amb una mica de sort només ens caldrà aguantar-ne una més. Però que no esperin que naltros els ballem la gràcia. Ni ara, ni mai. Quina por els fa que tinguem les nostres seleccions? L'assimilació no l'han d'aconseguir. 300 anys de resistència no els malbaratarem per un partit de futbol. Ni per un intent de disfressar els sentiments. La "roja"? No s'ho creuen ni ells! Més blava que mai! Visca la Terra!!*!! Això està fet !!*!!

Catalans, avui tots serem alemanys !!! Hem d'omplir els carrers de petards i estelades !!*!!

L'esport català sempre ha estat de primeríssima qualitat. Els Països Catalans han vist néixer esportistes d'elit que han passat a l'història. Malauradament, any rere any els catalans amants de l'esport veiem com la majoria dels esportistes del nostre país no poden competir amb les seleccions catalanes. I el motiu és clar, perquè els Estats espanyol i francès no ho volen de cap de les maneres. Saben que si poguéssim competir a nivell internacional faríem uns molts bons resultats esportius i el nostre poble seria reconegut a qualsevol part del món, com és el cas d'Escòcia, una nació sense Estat que pot participar amb la selecció de futbol en competicions internacionals.

Ho diem clar: estem farts d'aquesta situació. Els catalans també volem poder participar en competicions oficials, sentir-nos orgullosos dels nostres esportistes i celebrar els seus èxits. No ens sentim representats, ni molt menys, per les seleccions espanyoles i franceses. I pensem que és una humiliació com els mitjans de comunicació fomenten el fervor espanyolista i jacobí, fins i tot, els mitjans de comunicació teòricament catalans.

Així doncs, tot i sentir un profund respecte cap a les nacions espanyola i francesa, no el podem sentir pas cap a les seves respectives federacions esportives. Unes federacions que no han parat en cap moment de posar pals a les rodes a la oficialitat de les seleccions catalanes.

Aquests dies estem vivint un dels esdeveniments esportius més importants de l'any, l'Eurocopa 2008 de futbol. I una vegada més, els catalans no hi som representats, en una competició que de segur podríem fer un paper molt destacat. Mentrestant tots els mitjans de comunicació ens han bombardejat amb informacions per a què ens oblidéssim del nostre imaginari col·lectiu i ens disposéssim a animar a la "roja" i a la "tricolor". Però no ho han aconseguit, lluny d'això els catalans som estadísticament els que menys hem seguit aquestes seleccions en el nostre territori.

A dia d'avui, la selecció francesa ha fet un ridícul estrepitós quedant eliminada a la lligueta i en última posició. Per contra, la selecció espanyola - amb els millors jugadors catalans - ha passat la primera fase i ha superat els quarts de final. Davant d'aquesta situació, i conscients que si la selecció espanyola guanya aquesta Eurocopa, l'onada espanyolista pot arribar a ser insuportable.

És per aquest motiu que només podem demanar a tots els catalans que animin a la selecció Alemanya de futbol que s'enfrontarà aquest diumenge, 29 de juny, contra la selecció espanyola. Avui tots serem alemanys, cridarem, animarem, celebrarem els gols alemanys i festejarem la victòria alemanya.

AVUI PER ALEMANYA,
DEMÀ PELS PAÏSOS CATALANS !!*!!

CONVOCATÒRIES

Barcelona-CANALETES

Girona-PLAÇA DE CATALUNYA
Vic-PLAÇA MAJOR
Vilafranca del Penedès-PLAÇA DE LA VILA
Reus-PLAÇA PRIM
Berga-PLAÇA DE SANT PERE
Lleida-PLAÇA DE LA PAERIA
Vilanova i la Geltrú-PLAÇA DE LA VILA
València-PLAÇA DE SANT AGUSTÍ
Ciutat de Mallorca-Beer Strasse-S'ARENAL

Una campanya reclama que Badalona dediqui un espai públic a Pompeu Fabra

Pompeu Fabra va escriure la seva obra cabdal, el Diccionari General de la Llengua Catalana, a Badalona. Tot i que va néixer al barri de Gràcia de Barcelona, el lingüista i gramàtic hi va viure durant trenta anys, fins que el 1939 es va haver d'exiliar a Prada de Conflent, perseguit pel franquisme. Aquesta situació, considerada una injustícia històrica per a molts badalonins, és el punt de partida d'una campanya que en reclama la dignificació de la memòria i la presència pública a la ciutat.

La Comissió Pompeu Fabra demana que es bategi amb el seu nom la futura plaça prevista entre l'avinguda Martí Pujol, el carrer de la Creu, la Via Augusta i Sant Ignasi de Loiola, i també l'estació de metro que s'hi construirà, un espai que serà la futura porta d'entrada a la ciutat.

La causa té el suport de divuit institucions, entre les quals l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Universitat Pompeu Fabra, a més de personatges de la cultura, la política i la societat civil.

Les autoritats municipals van declarar Fabra Fill Predilecte el 1934 i li van concedir la Medalla d'Or de la Ciutat. Però el franquisme esborrà el seu nom de la vida pública, i no només això, n'espolià el domicili, i en destruí els papers i la biblioteca. El 1939, Fabra es va haver d'exiliar a Prada de Conflent, on s'hi va morir, el 1948.

Viquipèdia: Pompeu Fabra

La veritat de la Plaza de Colón

Segons Cuatro, els aficionats de la roja madrilenys s'amunteguen com cabres a la Plaza de Colón, aquella on oneja la rojigualda més gran de l'Estat. Segons l'emissora, són desenes de milers els espanyols que es congreguen allí per veure el partit a través de les pantalles gegants. I així és, tal com es pot veure en les connexions en directe durant els partits.

El que no expliquen els locutors enfervorits de l'Eurocopa és que Cuatro paga un entrepà i 12 euros a aquells patriotes espanyols que vagin a la plaza. Tal com informen a Vaya tele, el macroespai que han muntat els de la Cuatro a la cèntrica plaza madrileña s'havia d'omplir com fos, i així és com, amb anuncis a través de Loquo i d'altres mitjans, oferien l'entrepà i els 12 euros a aquells disposats a tirar-se la tarda onejant rojigualdas.

Panem et circenses en versió entrepà de xoriço. I els catalans, a encomanar-nos a Alemanya.

La CUP porta a debat l'aprovació dels nous estatuts

Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) es reuneixen avui a Manlleu (Osona) en una assemblea nacional marcada per l'aprovació dels nous estatuts. Segons la proposta, haurien de servir per agilitar els processos de debat intern i canviarien l'estructura organitzativa de la CUP. S'hi han presentat un centenar d'esmenes, així que la discussió durarà gran part del dia, segons que ha explicat Josep Anton Vilalta, membre del secretariat nacional de la CUP, a VilaWeb.

'Els estatuts actuals servien quan érem poques CUP', diu Vilalta. 'Ara que hem crescut en nombre de regidors, i que ens anem consolidant amb la creació de noves CUP al territori, aquests estatuts ja no ens són útils.' I és que en les eleccions municipals del 2007, les CUP van triplicar el nombre de regidors respecte les anteriors eleccions i esdevingueren la tercera força política a Vilafranca del Penedès, Berga i Sant Celoni. Actualment, les CUP tenen vint-i-set regidors, ja sigui sota aquestes o altres sigles, com ara UM9 a Sant Pere de Ribes, on hi tenen quatre regidors.

Un dels punts més destacats del debat sobre els nous estatuts és la proposta de crear un consell polític, que substituiria la trobada de representants en què es reuneixen membres del secretariat nacional, regidors i representants de les diverses organitzacions territorials. La creació del consell polític és una de les propostes que ha rebut més esmenes.

Segons que explica Vilalta, el consell polític seria un organisme a mig camí entre l'assemblea i el secretariat nacionals: la intenció és que tot allò que pugui decidir el consell no ho decideixi el secretariat i, de la mateixa manera, tot el que pugui decidir l'assembla no ho faci el consell polític.

Josep Anton Vilalta, que també forma part de la CUP de Torà, ha dit que la possibilitat de presentar-se a les eleccions autonòmiques no es debatria pas a l'assemblea: 'ara mateix no ens ho plantegem i no ho tractarem avui'. En aquest sentit, Vilalta ha explicat que la CUP hauria de fer un debat estratègic i ideològic, 'sobre què farem quan siguem grans', però és una qüestió que requereix temps.

Justament, la CUP ha publicat a la web nacional un article en què diu que, abans de presentar-se a les eleccions autonòmiques, cal un 'debat profund i conscient de l'estratègia marcada per la CUP i el conjunt del moviment.' És més, segons diu, 'sense descartar res a llarg o curt termini, a dia d'avui la feina política de les Candidatures d'Unitat Popular s'ha de centrar en enfortir el projecte municipal de l'esquerra independentista.'

Puigcercós: "No tinc més remei que anar amb Alemanya"

El president d'Esquerra ha declarat, sobre la final de l'Eurocopa, que "no tinc més remei que anar amb Alemanya. Molts catalans no ens identifiquem amb la selecció espanyola"

28 de juny, 2008

El Correllengua comença a Sant Miquel de Cuixà coincidint amb la commemoració del mil·lenari de l'Abat Oliba

La dotzena edició del Correllengua, organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), ha sortit aquest dissabte al migdia del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, al poble de Codalet, al Conflent, cap a Rià, poble on va néixer Guifré el Pelós, el fundador de la dinastia catalana.

Aquesta serà la primera etapa del Correllengua que passarà per tots els territoris de parla catalana. Aquest any, la CAL ha volgut fer coincidir l'arrencada del Correllengua amb la inauguració del Memorial per la Pau dedicat a l'Abat Oliba, impulsor de la Pau i Treva de Déu.

VilaWeb/ElPunt: El Correllengua comença a Sant Miquel de Cuixà per commemorar el mil·lenari de l'abat Oliba

Isabel-Clara Simó: Manifest del Correllengua 2008

El Code farà un altre tractament per reduir la plaga de la mosca negra al tram final de l'Ebre

Les últimes setmanes les picades de la mosca negra han tornat a proliferar als municipis del tram final del riu Ebre, sobretot a la part baixa, entre Tivenys i Amposta. Per això, el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i Montsià, el Code, ja ha anunciat que farà un altre tractament amb BTI dilluns vinent, serà el quart que es fa durant el 2008.

El passat 17 de juny els tècnics del Code van fer prospeccions per controlar les larves de la mosca negra en els macròfits (plantes aquàtiques del riu) que és on cria aquest insecte i se'n van trobar poblacions importants, sobretot a la part de Bítem i Tortosa, on van comptabilitzar entre 40 i 50 larves per quilo de macròfit. «Sempre ens trobàvem poblacions més importants per la zona de Miravet i Ginestar, però aquesta vegada vam detectar més larves a la part baixa», va afirmar ahir Raül Escosa, del Code, tot assenyalant que en desconeixen les raons. «L'ideal hauria estat fer el tractament aquella mateixa setmana, però la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) no ens va garantir el cabal necessari.»

En aquell moment, el riu portava un cabal superior als 500 metres cúbics per segon i perquè el tractament siga efectiu ha d'estar entre els 100 i els 150. «El mal ja està fet perquè el tractament només ataca les larves, però almenys evitarem que apareguen nous adults», va precisar Escosa. El responsable del Code també va assegurar que la riuada que durant pràcticament tot un mes ha baixat pel riu Ebre ha estat molt beneficiosa per evitar la proliferació de macròfits, que és on diposita les larves la mosca negra. «No els ha eliminat del tot però els ha deixat ben tocats». De fet, les primeres prospeccions de mosca negra donaven xifres superiors a les 200 larves per quilo de macròfit.

El tractament de dilluns es farà en helicòpter als sis punts habituals del riu, entre Ascó i Bítem. Això ha obligat a ajornar un dia el tractament que el Code preveia fer als arrossars del Delta per controlar la població de mosquits.

Raül Escosa, director del Code: «No hem pogut fer el tractament abans perquè la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre no ens podia garantir el cabal d'aigua necessari. El tractament és efectiu amb un cabal d'uns 150 metres cúbics»

Nova manifestació contra la planta d'emmagatzematge de gas a Vinaròs

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia es manifesta a Vinaròs (Baix Maestrat) per refusar el projecte Castor, que preveu d'instal·lar un dipòsit de gas submarí i una planta de tractament a una vintena de quilòmetres de Vinaròs. A les cinc de la tarda sortirà un bus des d'Alcanar (Montsià) que portarà els manifestants fins a la capital del Baix Maestrat. A les set del vespre es concentraran al poliesportiu i després aniran fins a la plaça de l'ajuntament, on es llegirà un manifest.

Des que es va conèixer la intenció del Ministeri d'Indústria espanyol, es va crear un moviment social d'oposició al projecte Castor, encapçalat per la plataforma. Els contraris a la planta d'emmagatzematge asseguren que aquesta malmetrà l'entorn natural i suposarà un perjudici per a les activitats de la zona, com el turisme o la pesca. A més a més, la plataforma es queixa de la manca d'informació per part de l'ajuntament.

L'empresa va haver de rectificar la ubicació que s'havia escollit en un primer moment, arran de les crítiques que va despertar entre el veïnat. El nou emplaçament es troba entre els termes municipals de Sant Jordi, Sant Rafel del Riu, Vinaròs (tots ells al Baix Maestrat), Ulldecona i Alcanar (ambdós al Montsià), a prop de la AP-7 i la xarxa ferroviària, però la plataforma continua refusant la infrastructura.

A mitjan maig, el consell de ministres espanyol va aprovar la concessió de l'explotació d'emmagatzematge subterrani de gas natural a l'empresa Escal UGS SL per un període de trenta anys.

Un cop l'empresa obtingui l'informe d'idoneïtat urbanística, la declaració d'impacte ambiental favorable per part del Ministeri de Medi Ambient espanyol i una autorització ambiental integrada per part de la Conselleria de Medi Ambient del País Valencià, l'Ajuntament de Vinaròs atorgarà la llicència municipal i ja podran començar les obres. Es calcula que la planta començarà a funcionar el 2010 i serà el magatzem de gas més gran del país.

Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia: Manifestació a Vinaròs

Gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals surten al carrer per reivindicar els seus drets

Judy Garland-Somewhere Over The Rainbow Avui es celebra el dia internacional per l'alliberament de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. La Comissió Unitària 28 de juny ha convocat una manifestació, a les 18.30 a la plaça Universitat de Barcelona sota el lema 'Acabem amb l'heteropatriarcat'. Es tracta d'una manifestació festiva on hi haurà música, diables i colles castelleres. Una hora més tard, a les 19.30, també hi ha convocada una manifestació a la plaça del Parterre de València.

A la manifestació de València hi haurà diversos blocs. Endavant, Maulets i la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) han animat a sortir als carrers de València sota el mateix lema que a Barcelona, 'Alliberem les nostres sexualitats, destruïm l'heteropatriarcat'. D'una altra banda, una colla d'entitats encapçalades pel col·lectiu Lambda i les sectorials d'ERPV, Iniciativa del Poble Valencià, Bloc Nacionalista Valencià, EUPV i PSPV-PSOE reivindicaran l'orgull gai tot reclamant la 'Visibilitat lèsbica'. Aquest darrer lema és el que encapçala el cartell de l'Associació de gais, lesbianes, transexuals i bisexuals Ben Amics de les Illes Balears, que ha organitzat a Palma un grapat d'actuacions musicals.

Tant a Barcelona com a València, hi ha previstos concerts després de la manifestació. A més a més, es faran actes a molts altres punts del territori, com els previstos al programa de la Comissió Unitària.

El dia per l'alliberament gai, lèsbic, transsexual i bisexual va néixer el 28 de juny de 1969 arran dels anomenats fets de Stonewall. A la nit la policia de Nova York va fer una "redada" a Stonewall, un local freqüentat per homosexuals, que es van amotinar. Des d'aleshores cada 28 de juny es reivindiquen els drets dels homosexuals.

Stonewall(1995). Nigel Finch

Isabel-Clara Simó: La mala salut de ferro del català

Eureka! Després de setmanes de rebre notícies depriments sobre la llengua, ara arriben les bones. Ja ho deia ben dit aquell que parlava de l’equilibri universal. Hem llegit el desinterès dels joves cap al català, hem comprovat el retrocés de la llengua en molts àmbits, i, quan estàvem compungits i capcots, ta-txam, ens arriben notícies ben estimulants. Per un costat, i a continuació de portar floretes al pare fundador de la pàtria valenciana, sant Joan Fuster, va i uns senyors molt seriosos diuen que ells rebutgen els Països Catalans i que no els volen perquè ells no parlen català (tampoc no parlen anglès, i no han dit res d’Estats Units).

Vergesantíssima, però que no s’havien mort, els Països Catalans? Que no eren una utopia fusteriana? Que no els han tret fins i tot de determinats nomenclàtors? La gràcia de la cosa és que aquests senyors, greus, solemnes i encorbatats diuen que parlen en nom d’Aragó, de les Illes i del País Valencià. ¡Toma, castaña! Les eleccions que els han encimbellat a tan alta representativitat les deu haver organitzat en Mugabe.

Però és que, a més, tenim un altre Manifiesto (quants en portem?), sempre presidit per Fernando Savater (que no hi ha joves, home?, que no cal un relleu generacional?), en el qual, en nom de la llibertat, se’ns diu que els nostres drets lingüístics no valen un ral, i que el drets lingüístics només són en espanyol, fins a l’extrem que aquests incansables abanderats volen canviar la Constitució que els ha donat de menjar fins ara; diuen que és massa generosa amb la nostra llengua! Jesúsjosepimaria! Per això estic feliç: es veu que tenim una mala salut de ferro i tardem massa a morir-nos. Gràcies per l’estímul, generosos.