lo carrer del riu

lo carrer del riu

15 de març, 2008

Oriol Junqueras: Oblidem les eleccions!

Si Catalunya no fos una nació, els espanyols no ens tractarien com si no fóssim espanyols i nosaltres no sabríem que no volem ser espanyols. En altres paraules, si no fóssim una nació no tindríem la necessitat de ser Estat i no seríem conscients que hi tenim dret. Una necessitat que Espanya ens imposa cada dia i un dret que sorgeix de la nostra inesgotable voluntat, perquè, tal com va expressar Ernst Renan, "una nació és un referèndum quotidià".

Simultàniament, esdevenir Estat és una condició sine qua non per continuar sent nació. Tan sols si disposem d'un Estat podrem fer les polítiques públiques necessàries perquè tots els que viuen a Catalunya pensin que val la pena esdevenir -també- els nostres compatriotes.

Expressem-ho amb una fórmula alternativa. Entesa des d'una perspectiva nacional, Catalunya té les arrels històriques i culturals més profundes d'Europa; i, des del punt de la nostra futurible estatalitat, hem de garantir la igualtat d'oportunitats per a tots els que viuen i treballen al nostre país. I, sens dubte, tot plegat resulta imprescindible per construir una nova majoria social sobiranista. Doncs, és possible que molts d'ells tan sols esdevinguin sobiranistes si tenen els estímuls econòmics i socials necessaris. És a dir, per assolir la victòria en un futur referèndum d'autodeterminació hem de desplegar un ampli ventall d'arguments, tant històrics i culturals com econòmics i socials.

La nació és l'arrel del nostre futur Estat. I, sens dubte, aquesta serà l'única garantia de la pervivència de la nostra realitat nacional. Si aquest camí no el podem fer plegats, el més probable és que molts dels nostres conciutadans mai arribin a ser els nostres compatriotes.

Només el 6% de les autovies que fa Foment són a Catalunya

A tot l’Estat hi ha 1.321 quilòmetres d’autovia en construcció, però només 77,8 km estan en territori català. Els governs passen i les inversions en infraestructures s’escapen una altra vegada. L’última legislatura del PSOE ha seguit amb la mateixa tònica del PP i ha reduït fins a mínims insostenibles les inversions en autovies a Catalunya. Del total de quilòmetres de vies d’alta capacitat que el ministeri de Foment està duent a terme a tot l’Estat, només un 5,9% són en territori català.

Consolidat el sistema d’autovies madrileny a principis de la legislatura, quan van acabar l’execució de tots els projectes redactats en època del PP, el ministeri de Foment socialista s’ha dedicat a consolidar el sistema de vies de gran capacitat a tot l’Estat, del qual ha quedat exclosa Catalunya. De fet, en territori català les obres que s’han executat durant l’actual mandat són ben poques.

De l’anomenada autovia del nord-est, antiga N-II, amb promesa eterna de desdoblament de tots els governs espanyols, només se n’estan executant 11,4 quilòmetres. Si fa no fa el mateix està passant amb la N-340, que formarà part de la A-7 futura, del qual només estan en obres els 39 km de l’entorn metropolità de Tarragona. Completen les actuacions a Catalunya el tram al Segrià de la nova autovia entre Lleida i Osca, una petita part del Quart Cinturó, la variant de Vallirana i els accessos a l’aeroport.

En contraposició, als quatre cantons de la geografia espanyola hi ha autovies noves en construcció. Per exemple, els 183 km en obres de l’Autovia de la Ruta de la Plata, que unirà Gijón i Sevilla passant a l’oest de Madrid. O els 121 km que s’estan fent a l’autovia del Cantàbric, entre Bilbao i Lugo. O l’ampliació de la A-40, que acabarà unint Àvila i Terol vorejant Madrid pel sud.