Si Catalunya no fos una nació, els espanyols no ens tractarien com si no fóssim espanyols i nosaltres no sabríem que no volem ser espanyols. En altres paraules, si no fóssim una nació no tindríem la necessitat de ser Estat i no seríem conscients que hi tenim dret. Una necessitat que Espanya ens imposa cada dia i un dret que sorgeix de la nostra inesgotable voluntat, perquè, tal com va expressar Ernst Renan, "una nació és un referèndum quotidià".
Simultàniament, esdevenir Estat és una condició sine qua non per continuar sent nació. Tan sols si disposem d'un Estat podrem fer les polítiques públiques necessàries perquè tots els que viuen a Catalunya pensin que val la pena esdevenir -també- els nostres compatriotes.
Expressem-ho amb una fórmula alternativa. Entesa des d'una perspectiva nacional, Catalunya té les arrels històriques i culturals més profundes d'Europa; i, des del punt de la nostra futurible estatalitat, hem de garantir la igualtat d'oportunitats per a tots els que viuen i treballen al nostre país. I, sens dubte, tot plegat resulta imprescindible per construir una nova majoria social sobiranista. Doncs, és possible que molts d'ells tan sols esdevinguin sobiranistes si tenen els estímuls econòmics i socials necessaris. És a dir, per assolir la victòria en un futur referèndum d'autodeterminació hem de desplegar un ampli ventall d'arguments, tant històrics i culturals com econòmics i socials.
La nació és l'arrel del nostre futur Estat. I, sens dubte, aquesta serà l'única garantia de la pervivència de la nostra realitat nacional. Si aquest camí no el podem fer plegats, el més probable és que molts dels nostres conciutadans mai arribin a ser els nostres compatriotes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada