lo carrer del riu

lo carrer del riu

15 de febrer, 2009

Puigcercós: "Quan es tracta de fotre Euskadi i Catalunya, el PP i el PSOE s'uneixen sense complexos"

Així de contundent s'ha mostrat el president d'ERC, Joan Puigcercós, en un míting al Palau Euskalduna de Bilbao acompanyant el president d'Eusko Alkartasuna i candidat a lehendakari, Unai Ziarreta. Jordi Basté 160209 RAC1 Durant l'inici de campanya electoral basca, la possible unió postelectoral entre socialistes i populars és una de les advertències més reiterades sobre tot per les formacions nacionalistes. Un argument que s'ha utilitzat en campanyes anteriors.

Durant la seva intervenció, el líder dels republicans ha dit que fa falta un Estat a Euskadi i Catalunya per viure millor i sobre tot en temps de crisi que des de l'estat espanyol, ha manifestat Puigcercós, no se solucionarà. "Quan es tracta d'ajudar a treballadors, a l'economia social, a cooperatives i als emprenedors es barallen i munten un dos de maig, però quan es tracta de fotre a Euskadi i a Catalunya el PP i el PSOE s'uneixen sense complexos", ha declarat, tot seguit, Puigcercós. Durant la seva intervenció, ha criticat tant a socialistes com a populars per barallar-se entre ells i "jugar a espies i a cacera" mentre la crisi econòmica segueix endavant.

Herrera reclama la creació d'una fiscalia especial que atengui les peticions de nul·litat dels judicis franquistes

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha denunciat aquest diumenge la manca d'esforços per part del govern espanyol en favor de la recuperació de la memòria històrica i democràtica del país. Herrera ha intervingut en un acte d'homenatge a les víctimes de la dictadura al Fossar de la Pedrera situat al cementiri de Montjuïc, entre ells diferents membres del PSUC afusellats el mes de febrer dels anys 1946 i 1949, des d'on ha reclamat novament al govern de José Luís Rodríguez Zapatero una fiscalia especial que s'encarregui d'atendre totes les demandes de nul·litat de judicis "il·legals" durant la dictadura franquista. "Un govern digne és aquell que no oblida", ha dit Herrera.

Més de tres-centes persones recorden a Xàtiva els setanta anys del bombardeig feixista

Més de tres-centes persones han volgut recordar avui la matança causada pels bombarders italians, que el 12 de febrer de 1939 van bombardejar l'estació de trens de Xàtiva. Van matar 144 civils i en feriren prop de 300. S'hi han reunit a l'estació, davant el monument que commemora la matança. L'acte ha comptat amb la participació de Feliu Ventura, Xavier Aliaga i Alexandre Hernández. Segons els organitzadors, ha estat 'tot un èxit'. L'homenatge a les víctimes, s'ha fet al migdia davant el monument 'Aixopluc' de Miquel Molla, a l'estació de tren. L'ajuntament, governat pel PP, no ha volgut participar-hi, ni revocar a Franco la batllia honorífica. Cal recordar, a més, que el batlle, Alfonso Rus Terol, president de la Diputació de València, va oposar-se, el 2007, a la construcció del monument d'homenatge a les víctimes del bombardeig. El bombardeig del 12 de febrer continua viu a la memòria dels habitants, tot i que durant molt temps ha estat una qüestió tabú, de la qual no es parlava per por, segons que ha explicat a VilaWeb Antoni López, editor de l'obra 'Bombardeig de Xàtiva' (Xàtiva Llibres), que s'acaba de publicar amb motiu de l'efemèride. L'obra és una compilació de tots els estudis que s'han publicat sobre els fets, i recull el llistat de víctimes definitiu del bombardeig i també el dels pilots italians que van portar a terme l'atac. Els bombarders tornaven de Palma, i el bombardeig sobre Xàtiva fou, segons López, un entrenament per a tècniques que després van utilitzar a la guerra mundial.

Una exposició al castell de Sant Ferran de Figueres repassa els últims 'batecs' de la República

El castell de Sant Ferran de Figueres acull des d'aquest dissabte i fins el 10 de maig l'exposició 'Figueres, Capital de la República', una descripció 'històrica' a través de documents, fotografies i mapes que intenta repassar els últims 'batecs' de la República espanyola, just abans de l'arribada de les tropes franquistes a la frontera i l'acabament de la Guerra Civil. La mostra dóna especial èmfasi a la darrera sessió de les Corts Republicanes, celebrades la nit de l'1 de febrer de 1939 a les cavallerisses del mateix Castell de Sant Ferran i amb la participació de només 62 dels 475 diputats elegits. 'Va ser l'última reunió abans d'anar a l'exili', ha comentat Jordi Canal, comissari de l'exposició. 'Figueres, capital de la República' és una exposició sobre la història d'un moment concret de la guerra que vol explicar com la capital altempordanesa es va convertir durant uns dies en el centre de la política catalana i espanyola. També documenta els bombardejos de la ciutat al llarg de la Guerra Civil i el paper del castell de Sant Ferran com a custodi de l'art -els quadres del Museu del Prado- que el govern de l'Estat havia desplaçat. 'A més, es descriu el paper del castell com a refugi i centre d'operacions civils i militars, així com el paper de Figueres com a testimoni de desplaçaments humans', ha assenyalat Canal. Tot això a través de set àmbits diferenciats que compten amb objectes que fins a dia d'avui havien estat inèdits.