Joan Herrera aposta per una resposta unitària hi hagi o no acord de finançament

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha assegurat que la resposta dels tres partits del Govern haurà de ser unitària hi hagi o no acord de finançament el 15 de juliol, data límit fixada per president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Herrera ha matisat d'aquesta manera el president d'ICV i conseller d'Interior, Joan Saura, el qual va dir divendres que cada partit del Govern podrà donar suport o no a l'acord. Pel secretari general ecosocialista, la responsabilitat d'un eventual desacord serà de Zapatero, de manera que les conseqüències no les ha d'assumir el Govern, sinó que el que perillarà és l'estabilitat del govern espanyol.

Enric Canela demana una unió de partits per la independència

El promotor de la marxa independentista 10mil a Brussel·les, Enric Canela, ha afirmat que no es planteja entrar a formar part del Reagrupament, de Joan Carretero. No obstant això, ha destacat, en declaracions a l'ACN, que la seva opció passa per intentar que persones com Carretero s'ajuntin amb d'altres i s'intenti sumar a favor de la independència. Canela va deixar CDC aquest dissabte i al seu blog va apuntar que la seva opció política 'és ajudar a que es basteixi una opció electoral, quan més àmplia millor, que posi per davant i com a prioritat la independència de Catalunya'.

Artur Mas no acceptarà menys de 5.000 milions i es compromet a aconseguir-los si governa

...la por que ens fan, les teves negociacions!!! El president de CiU, Artur Mas, ha advertit aquest dimarts que no avalarà cap acord de finançament que no aporti a Catalunya una xifra entorn dels 5.000 milions anuals amb el model a ple rendiment, el 2011. A més, s'ha compromès a renegociar l'acord per arribar a aquesta xifra si governa en cas que l'eventual pacte de finançament no compleixi escrupolosament el que estableix l'Estatut. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha contestat al líder de CiU, Artur Mas, que aquesta xifra 'està fora de la realitat', i ha advertit que aquesta actitud 'no ajuda gens'. La federació nacionalista ha acusat Castells d'anar a remolc en el procés de negociació.

El Consell de Guardians no anul·larà les eleccions a l'Iran malgrat el frau

El màxim cos legislatiu iranià va admetre les irregularitats quan va acceptar dilluns passat que almenys en cinquanta ciutats del país hi havia hagut més sufragis que persones censades, però ja ha advertit que ni el recompte aleatori ni el fet que hi hagi més vots no faran variar substancialment el resultat electoral, i que en cap moment no s'han plantejat la repetició dels comicis. «Si hi hagués hagut una irregularitat greu, el Consell hauria anul·lat els vots a les urnes, col·legis, districtes o ciutats afectades, com ja ha fet en altres eleccions parlamentàries. Però afortunadament, en aquestes eleccions presidencials no hem trobat signes de frau massiu. No hi ha hagut violacions greus. Així que no hi ha possibilitat que s'anul·lin els comicis», va dir el portaveu del Consell de Guardians, Ali Abas Kadkhodaei. Avui: Obama, "escandalitzat" per la repressió contra els manifestants de l'Iran

El fill del Xa derrocat assegura que "ha arribat l'hora" de canviar el futur de l'Iran

Reza Cyrus Palhavi, el fill del Xa Mommahmed Reza Palhavi, derrocat el 1979 per la Revolució Iraniana, s'ha mostrat convençut que ha arribat "l'hora d'Iran" de derrotar el règim islàmic, després d'anys d'intents fallits.

En una emotiva compareixença davant els mitjans, l'expríncep d'Iran, que viu des del 1984 a EUA, ha qualificat el moviment de protesta que s'ha generat a la seva terra natal, arran de les eleccions del 12 de juny passat, "un crit per la llibertat i la democràcia".

Front comú per les festes del foc

“La nostra voluntat és ferma per evitar que la normativa europea sobre l’ús de material pirotècnic alteri el nostre patrimoni cultural i festiu”. Així de clar es va expressar ahir el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, per mostrar la unió entre el govern i les colles de diables per preservar les tradicions catalanes relacionades amb el foc. Tresserras es va reunir amb representants de les colles de diables i bestiari popular per parlar sobre l’adeqüació que l’Estat farà d’aquesta normativa europea. La trobada es produeix després que el ministeri d’Indústria es cités a principis de mes amb els caps d’aquestes entitats per explicar-los l’esbós que presentarà per fer la transposició del text comunitari. La conselleria i les colles de diables preveuen que l’esborrany del ministeri, que es presentarà aviat, eliminarà els aspectes més polèmics com, per exemple, la distància mínima entre espectadors i petards de classe III o la prohibició als menors de dotze anys de fer servir qualsevol producte pirotècnic. Tot i així, ambdues parts van assegurar que presentaran al·legacions si la proposta d’Indústria no els convenç. directe.cat: La flama del Canigó encén les fogueres del país

Vicent Sanchis: La pantalla

En aquest país hi ha gent que demana respecte per totes les sensibilitats. Incloent-hi l'espanyola. Hi tenen tot el dret. Qui és espanyol i se'n sent ha de poder fer-ne ostentació. Com qui és vegà. Però l'exigència, lògica quan s'aplica a qualsevol altra tendència, amaga una doble trampa. En primer lloc, la reivindicació espanyola és negacionista. Si hi ha nació espanyola, no n'hi ha de catalana. Reivindicar la primera sol voler dir negar la segona. Voler-la arrasar. En segon lloc, hi ha la força i la repressió que l'acompanyen. El Codi Penal espanyol, des de la Llei de Jurisdiccions, sempre ha estat duríssim amb la sensibilitat nacional catalana, que sovint ha d'esdevenir discrepància per sobreviure. Només cal tenir present les dues dictadures que vam patir en el segle XX. Primo de Rivera i Franco es van assentar i consolidar contra aquesta sensibilitat. L'actual legislació penal també inclou la figura de les ofenses nacionals. El negacionisme corrosiu i la repressió penal demanen respecte. Aquesta és la categoria. L'anècdota va ser la pantalla de Terrassa, que tractava aquest país com una colònia i aquella ciutat com un casino. Els discrepants li van botar foc. Greu error. Podien haver fet molt de mal. I la discrepància ja havia guanyat quan l'ostentació espanyola només havia aplegat 200 seguidors.

Salvador Garcia-Ruiz: "La premsa internacional parla de Catalunya igual que la COPE o 'El Mundo'"

D'ençà de la publicació a The Economist d'un reportatge sobre l'estat de les autonomies va nèixer el Col·lectiu Emma, una agrupació que té l'objectiu de detectar les informacions esbiaixades sobre Catalunya a la premsa internacional perquè "el món ens conegui com som, no com diuen que som". Per aquest motiu, fan arribar als diaris una resposta, amb dades objectives, que matisin les seves informacions. "Posem el nostre petit gra de sorra perquè Catalunya vagi més enllà", comenta en una entrevista un dels membres del Col·lectiu, Salvador Garcia-Ruiz. Tot i això, consideren que cal alguna cosa més i reclamen una implicació tant des del Govern, com des de les entitats i la societat civil, "per difondre al món la realitat nacional catalana".

Entrevista sencera al debat.com

Iu Forn: La Catalunya real d’avui (Avui)

Isabel-Clara Simó: Fa cinquanta anys

Gràcies al meu bon amic Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, he recordat els infames fets d'ara fa cinquanta anys, exactament el 21 de juny del 1959. En aquella data, l'aleshores director de La Vanguardia Española, Luis Martínez de Galinsoga, va assistir a missa a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, i va entrar a la sagristia per protestar perquè la missa era en català. La missa, de fet, era en llatí, però, en efecte, la homilia era en català. Això va posar molt nerviós aquest lacai de Franco (autor de l'epítet "Vigía de Occidente"), i va dir que el capellà i els feligresos eren "una mierda". Aleshores encara va repetir, cridant, una frase que s'ha fet famosa en la història recent de Catalunya: "¡Todos los catalanes son una mierda!". Així és com va començar una campanya contra Galinsoga, menada en bona part per Jordi Pujol, Jaume Casajuana i Xavier Polo, i secundada per una immensa majoria de catalans. La consigna que es feia servir a les octavilles que aquests patriotes llançaven arreu deia: "El català que anunciï, llegeixi, compri o no es doni de baixa [de La Vanguardia], si està inscrit, és un renegat". El rebombori va ser tan intens, i el boicot tan contundent que el 28 de desembre del 1960 l'editor del diari va comunicar a les autoritats franquistes (que controlaven tots els directors de diaris) que sol·licitava el relleu del director, i el 7 de febrer el nom de Galinsoga ja no figurava a la capçalera del diari. Aquest èxit (com havia passat amb la vaga de tramvies) va encoratjar l'antifranquisme, i, de retruc, el catalanisme. Crec que aquest esperit continua viu, però em pregunto si reaccionem només amb l'insult directe. Seria lamentable que fos així, oi?

Vacanceeeeees!!!

Adéu a les aules dels 30.000 alumnes de les Terres de l'Ebre El curs 2008/2009 ja ha acabat per als prop de 30.000 escolars de les Terres de l'Ebre, que marxen cap a casa carregats amb els llibres, àlbums i notes i que a partir d'avui ja fan vacances fins al setembre. El curs vinent és previst que entri en vigor la llei d'educació catalana (LEC) si finalment s'aprova al Parlament, on ara està en tràmits. A més, 200 instituts començaran a implantar el llibre digital, una mesura que, com la nova llei, no està exempta de controvèrsia. Aquest curs, que per als mestres acaba la setmana vinent, es tanca amb el retrocés de la matrícula viva i amb la posada en marxa dels espais de benvinguda educativa (EBE), que han contribuït a fer que l'acollida dels escolars que arriben un cop iniciat el curs als centres no sigui tan feixuga.