«Serem la veu d'un poble que clama per la independència»

Entre una il·lusió de nit de reis i una certa esperança continguda; amb ànima de vailet que sap que ha fet bé la feina o amb aquella sensació que atorga saber que escullis el número que escollis et tocarà premi. Així s'ha viscut aquest vespre l'acte final de campanya de la Triple Aliança Independentista articulada per ERC-Rcat-CatSí, i comandada per Alfred Bosch.

A Girona, "capital de l'independentisme que és la resistència del feixisme ranci del PP" - com ha definit la cap de llista gironina, Teresa Jordà-, i davant aproximadament un miler de persones, Bosch ha reblat els mantres de campanya amanint-los amb un to pujat d'èpica i salpebrats amb certa trapelleria que sempre es posa bé en campanyes previsibles de resultats com la que es tanca aquesta nit.

Bosch ha reclamat la coalició que encapçala com "l'única força independentista" que es podrà votar diumenge. Altra volta ha tret l'espantall del sofà per evitar que cap sobiranista, desencisat, es quedi a casa diumenge. El partit és important i fan falta reserves. De fet, ha definit la seva candidatura com l'únic "dic de contenció davant la majoria absoluta, absolutíssima i absolutista del PP". Per glossar aquesta idea ha recordat que "CiU amagarà sota la catifa la seva proposta de pacte fiscal", per advertir que ells hi seran per denunciar-ho.

I aquest serà el full de serveis amb què aniran a Madrid. Oriol Junqueras, president d'ERC, ha estat clar, vehement i fins i tot, visceral a l'hora d'explicar-ho. "No anirem a Madrid a negociar res, no anem a Madrid a fer-lo servir, anem a Madrid a fer sentir la veu d'un poble que clama la seva independència, que clama per seu benestar social, aquesta veu serà la llavor de totes de les victòries", ha brandat Junqueras davant una parròquia optimista, esperonada i amb ganes de tancar la porta que es va obrir ara fa gairebé un any.

L'Eurocambra declara inadmissible l'esmena sobre l'oficialitat del català

L'esmena a favor de l'oficialitat del català a la Unió Europea finalment no es podrà votar aquest dijous a la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu. Els serveis jurídics de l'Eurocambra han declarat a última hora "inadmissible" l'esmena presentada pel convergent Ramon Tremosa, l'ecosocialista Raül Romeva i el republicà Oriol Junqueras. El text pretenia mostrar el suport dels diversos partits a l'oficialitat de la llengua catalana a la UE aprofitant l'ingrés de Croàcia. De fet, els eurodiputats liberals i verds pensaven votar-hi a favor i Tremosa, Romeva i Junqueras havien demanat als socialistes que pressionessin el PSOE perquè també ho fes. Finalment, però, el text no arribarà a debatre's.

Els serveis jurídics del parlament europeu han considerat que l'esmena és "inadmissible perquè adreça un tema que no està relacionat" amb el debat que es farà demà dijous a la comissió d'Afers Exteriors ni amb les seves competències. Els eurodiputats voten un informe sobre l'entrada a la UE de Cròacia liderat pel socialista austríac Hannes Swoboda.

Tremosa, Romeva i Junqueras van presentar l'esmena, coneguda com a 111, estipulant que, com que l'ingrés de Cròacia "requerirà un canvi en el tractat per incloure la llengua croata com a llengua oficial de la UE", els diversos estats membres també poden acceptar "incloure com a llengua oficial de la UE el català, que és la tretzena llengua més parlada a nivell europeu, amb més de 10 milions de parlants".

Finalment, però, i després que aquest dimecres els tres eurodiputats pressionessin el partit socialista perquè votés a favor de l'esmena igual que pensaven fer-ho liberals i verds, el text ha caigut de l'agenda de la reunió.

Nació Digital: Tremosa, Romeva i Junqueras veuen la mà del PP i el PSOE en el veto europeu al català

Junqueras demana a l'electorat que «faci fora Duran de la política»

Naltros, TAMBÉ !!! Aquest vespre Oriol Junqueras s'ha tret les manies de sobre. En un míting de la Triple Aliança Independentista articulada per ERC-Rcat-CatSí a Mollet, Junqueras ha tingut el seu vespre més republicà i més carlí. Una combinació tan increïble com explosiva. Ha tret la metralladora i ha disparat sense aturador contra Josep Antoni Duran i Lleida, el candidat de CiU pel proper 20N. Mala llet de muntanya i joc ras de ciutat. Amb la primera ràfega ha estat directe al cor, mortal de necessitat en l'argot polític: "l'electorat català hauria d'enviar un missatge a Duran i Lleida per tal que deixés la política i fes alguna cosa de profit pel seu país".

Amb aquesta primera bateria de trets n'hauria tingut prou, però l'escalf del míting davant unes dues-centes persones li ha encallat el dit al gallet i ha continuat el festival de retrets cap l'adversari. "L'any 1979, Duran ja era diputat i jo estudiava primària: algú em pot dir què ha fet intel·lectualment pel país, què ha fet econòmicament quin projecte ha aportat?", ha plantejat Junqueras.

#durandiputatdesde1979 triomfa a la xarxa

El nou president d'ERC, Oriol Junqueras, va retreure ahir a Josep Antoni Duran i Lleida que hagi sigut diputat de manera ininterrompuda des de 1979. "L'any 1979, Duran ja era diputat i jo estudiava primària: algú em pot dir què ha fet intel·lectualment pel país, què ha fet econòmicament quin projecte ha aportat?", va ressaltar.

Avui, la idea ha fet furor a Twitter. Mitjançant l'etiqueta #durandiputatdesde1979 , que ara per ara és la més utilitzada arreu de l'Estat espanyol, els internautes abonen la crítica formulada per Junqueras, amb piulades carregades d'ironia: "Va ser tan bo, el cara a cara entre Jaume I i Duran i Lleida..." ( @roccasagran ), "Duran va participar en la redacció de 'La Pepa' l'any 1812. En aquell moment ja volia ser ministre, i encara li dura" ( @miquelrossello ) o "Com ha de solucionar la bombolla immobiliaria si en 32 anys no ha sabut trobar apartament de lloguer a madrid" ( @etassies ), entre d'altres.

Junqueras: “Estem en campanya permanent fins el dia de la victòria”

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida a la unitat de l'independentisme en el míting central que la coalició d'Esquerra i Reagrupament ha fet aquest diumenge al Palau de Congressos de Barcelona. “Som una candidatura de partits polítics i persones independents, però el projecte desborda l'àmbit de la política i necessita guanyar la batalla en el món sindical, empresarial, universitari, associatiu o esportiu”, ha afirmat.

Junqueras ha reivindicat l'opció republicana com el veritable “vot útil” per Catalunya encara que els resultats no siguin els millors a curt termini. “La campanya no s'acaba el 20-N. Estem en campanya permanent fins el dia de la victòria”, ha exclamat.

Junqueras: «Alfred Bosch és el candidat de Jordi Pujol i de Pasqual Maragall»

El president republicà, Oriol Junqueras; el de Reagrupament, Joan Carretero, i el comandant en cap de la llista electoral, Alfred Bosch, han participat per primer cop junts a Tarragona, després de set dies de campanya. Sense contemplacions, Junqueras ha assegurat que "a CiU són molts nacionalistes, s'omplen la boca de Catalunya però massa cops voten en contra els interessos de Catalunya per afavorir interessos de lobbys, i ara, per poder ser ministre o vicepresident, Duran renunciaria a la seva proposta estrella que és el pacte fiscal". Amb aquesta premissa s'ha dirigit al votant sobiranista de CiU i amb to entre solemne, taxatiu i desafiant ha setenciat: "Després que l'expresident Jordi Pujol hagi afirmat que el peix al cove s'ha acabat i que l'expresident Pasqual Maragall hagi abandonat tota esperança vol dir que Alfred Bosch és el seu candidat".

Junqueras avisa: «CiU no té cap excusa per pactar amb el PP»

El president d'ERC critica el PSC i carrega els neulers contra la federació per anar contra els interessos dels catalans. Bosch avisa que "o ens separem o acabarem malament amb els espanyols" Aquest vespre, a Manresa, Junqueras ha criticat amb duresa els pactes de CiU amb el PP que han "desmuntat" les oficines de projecció exterior o amenacin amb desmantellar la Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals. D'aquesta manera ha retret que "no pot ser que el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, proposi desmuntar els mitjans públics i el cap de files del PPC, Jorge Fernández Díaz, s'apunti a la festa per fer trontollar un dels fonaments de la nostra cohesió social". Especialment agra ha estat la crítica al candidat de CiU, a qui ha acusat de "defensar els interessos de lobbys en contra dels interessos dels catalans i del país".

Alfred Bosch també ha estat força expeditiu aquest vespre. De fet, ha advertit dels perills de continuar “una unió amb Espanya que no funciona”. “Som veïns i volem continuar sent-ho, per tant, cal separar-nos per evitar acabar malament amb els espanyols”, ha sentenciat.

ERC entona el #tenimpressa per aconseguir el concert

ERC ha posat com a condició del seu suport al nou model de finançament que no s'allargui la negociació 'sine die' perquè al país "hi ha pressa". El president del grup parlamentari, Joan Puigcercós, ha explicat aquest dilluns en una reunió conjunta entre els diputats republicans i l'executiva del partit, que la recerca del consens entre les diferents forces polítiques no pot ni allargar sense límit el debat, "ni aigualir el contingut i buscar resolucions ambigües". "No tornarem a caure en el parany en què vam caure amb el debat estatutari, en el qual per buscar la unitat ara hi ha diferents interpretacions del text", ha destacat.

Bosch presenta el conveni de divorci amb Egspaña

Escortat de globus que simulaven l'al·legoria fàcil del "Bosch de les idees", l'estat major del Dry Martini independentista, el combinat d'ERC-Rcat-CatSí, de cara el 20N ha presentat aquest matí les 941 propostes que articulen el seu programa electoral.

Al parc de la Ciutadella de Barcelona, amb l'estètica que dibuixaven els globus gegants de color groc i blanc, Alfred Bosch, el candidat; Joan Carretero, el president de Reagrupament i Oriol Junqueras, mariscal dels republicans han sintetitzat les propostes que seran la guia pel conveni de divorci d'Espanya.

De fet, les idees de la coalició giren al voltant de tres eixos: la independència, el republicanisme i la recuperació econòmica. Del primer bloc, el Dry Martini independentista proposa la independència fiscal i preparar el camí cap el referèndum d'autodeterminació. Del segon, el vot a partir de 16 anys. I del tercer, la proposta estrella és l'exempció total en el primer any d'activitat i llibertat fiscal durant 5 anys pels nous autònoms així com una deducció de 3.000 euros en l'impost de societats i una bonificació de les quotes a la seguretat social a la primera contractació indefinida a les petites empreses de menys de 10 treballadors.

"Ells són Goliat i nosaltres som David, però David guanya", ha sentenciat Bosch qui ha assegurat que treballaran per encetar el camí de l'alliberament nacional. De moment, els papers del divorci que proposa una de les parts ja estan negre sobre blanc, el proper dijous començaran a explicar-los. El 20N és a tocar. La República de Sí que branda la coalició de Bosch potser queda més lluny, però ganes, n'hi posen. (Quico Sallés, ND)

L'esquerra abertzale oberta a compartir grup a Madrid amb ERC

Els portaveus de l'esquerra abertzale han tancat amb una trobada amb ERC celebrada aquesta tarda la seva ronda de reunions amb diferents forces polítiques catalanes. Pernando Barrena i Txelui Moreno s'han reunit amb el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i amb la secretaria general, Marta Rovira, així com amb el candidat de la coalició d'ERC-Rcat i CatSí pel 20N, Alfred Bosch, a la seu nacional del partit per conjurar esforços independentistes de cara la nova etapa que s'obre a partir de la diada electoral i amb l'anunci d'ETA d'abandonament de la lluita armada.

En la seva compareixença conjunta tant Moreno com Junqueras s'han mostrat oberts a obrir "espais de col·laboració" que podrien incloure "compartir" grup parlamentari a Madrid amb Amaiur, la coalició integrada per quatre partits de l'esquerra abertzale a Euskadi.

Amunt, ERC !!*!!

L'enquesta del CEO indica que els republicans remunten el vol Es complirà a ERC el principi del revulsiu del canvi d'entrenador de futbol? Demoscòpicament sí. Així ho ha destacat aquest matí el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Argelaguet, que interpreta l'increment de la intenció directa de vot de la formació apuntada en la tercera onada del Baròmetre d'Opinó Política del CEO com una clara "inflexió d'ERC" cap amunt.

De fet, l'enquesta realitzada es va realitzar entre el 29 de setembre i el 13 d'octubre, coincidia amb la celebració del congrés dels republicans que va escollir nova direcció amb Oriol Junqueras al capdavant. Els resultats xifren una intenció de vot directa del 5% quan fa tres mesos era del 3,2% i amb tendència negativa. Per Argelaguet, la coincidència temporal amb els canvis registrats a ERC ajudarien entendre que la formació "ha invertit la tendència a la baixa, ha aturat la davallada". Segons el CEO malgrat que l'augment de la intenció de vot és "justeta" i "és aviat per valorar-la", l'increment és "significatiu" sobretot en el seu "electorat, que torna a valorar la marca”.

Oriol Junqueras carrega contra la duquessa d'Alba

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha volgut reflexionar en veu alta a l'entorn de les polèmiques declaracions del cap de files de CiU a Madrid, Josep-Antoni Duran i LLeida sobre les "peonades" del camp andalús i extremeny. El candidat de la federació a les eleccions espanyoles va afirmar que "molts cobraven el subsidi per estar al bar del seu poble".

Aquest matí, Junqueras ha fet un cop de mà al seu contrincant, això sí, de manera sibil·lina. El nou tòtem d'Esquerra ha assegurat que "la part més important d'ajudes agràries de la Unió Europea se les queda una persona en concret", aclarint que es tractava de la Duquessa d'Alba, noble andalusa, medalla d'Honor del Treball i la terratinent amb més propietats d'Europa. "És una reflexió que hem fet al Parlament Europeu i lamentem que no s'hi hagin sumat més formacions polítiques", s'ha queixat el líder d'ERC. Així mateix, Junqueras, s'ha mostrat "comprensiu" amb els arguments de Duran.

Discurs d'Oriol Junqueras al 26è Congrés Nacional d'Esquerra (1/10/11)

"...som la llavor de totes les victòries." Junqueras ha inaugurat el mandat amb un discurs ple d'èpica i història i amb el record de dos dirigents recentment traspassats, Víctor Torres i Heribert Barrera. Dos exemples del 'sacrifici' que proposa als catalans per aconseguir els objectius de llibertat i justícia social. A partir d'ara, Junqueras promet treballar durament amb 'paciència, rigor, i esforç' i amb l'objectiu de 'sumar', no només els independentistes i els defensors de l'estat del benestar, sinó 'tota la gent bona d'aquest país'.

Oriol Junqueras: La fi del sistema català de caixes

Amb discreció i sense fer soroll –el ressò mediàtic de l'afer ha estat tristament minso- s’ha consumat una de les últimes envestides contra el sistema de caixes d’estalvi català. El Banc d’Espanya, a traves del FROB, prendrà durant el mes d’octubre el control del 90% de Catalunya Caixa i de pràcticament el 100% d’Unnim. Les necessitats de recapitalització de la majoria de les nostres caixes d’estalvi han estat impossibles de satisfer a través d'inversors privats, i serà l’Estat espanyol, a través del Banc d’Espanya, qui les intervindrà per dotar-les del capital necessari per continuar amb l’activitat financera.

Ara bé, el preu que en pagarem com a país serà molt alt. D’entrada, aquestes caixes passaran a ser bancs, que ja no destinaran bona part dels beneficis a obra social, sinó a dividends pels seus accionistes. Però el que és realment greu, és que amb aquest procés s'acaba amb un sistema català de caixes que durant dècades ha proporcionat serveis financers de proximitat, arrelats al territori i amb coneixement de les necessitats i singularitats del teixit empresarial català. Òbviament, la situació actual és responsabilitat de directors i membres de consells d'administració que en molts pocs casos han assumit les seves responsabilitats, o que si ho han fet, han deixat el càrrec després de rebre enormes compensacions. Per altra banda, és ben raonableque si es produeix una injecció de diner públic a les caixes, també hi hagi un control governamental sobre aquestes. Però quins diners i quin govern? Doncs diners catalans i Govern Espanyol. Si fóssim un país normal - és a dir, si Catalunya recaptes i liquidés tots els seus impostos - hagués estat el govern de la Generalitat qui hagués pogut intervenir les nostres caixes per dotar-les de capital. Així, s’hagués assegurat que les nostres entitats financeres seguirien prenen decisions des de Catalunya. Lamentablement, el que ha succeït ha estat justament el contrari: l’estrangulació fiscal que pateix Catalunya ha fet inviable qualsevol intervenció del Govern de la Generalitat en les nostres caixes, i ha estat el Banc d’Espanya qui ha injectat 1.718 milions d'euros a Catalunya Caixa i 568 milions a Unnim deixant, així, el control d'aquestes dues entitats en mans del Govern espanyol. Perquè s'entengui: amb poc més del 10% de l’espoli fiscal que efectua cada any l’Estat espanyol, s’ha apropiat del control de les nostres caixes d’estalvi.

ERC posa Òmnium Cultural com a far

La nova direcció d'Esquerra Republicana, conformada per Oriol Junqueras i Marta Rovira, conjuntament amb el cap de llista a les eleccions espanyoles del 20 de novembre, l'historiador Alfred Bosch, tenen ben clar que volen obrir el partit a la societat, més enllà de l'estricta militància. I, quatre dies després de ser nomenats, avui han realitzat la seva primera visita oficial a una entitat tan significativa del catalanisme com és Òmnium Cultural, perquè "hi compartim plenament els tres punts anunciats per Muriel Casals a l'acte de l'Auditori de l'11 de juliol".

Dret a decidir, independència fiscal o insubmissió, i independència cultural. Els tres punts que ja ha fixat Òmnium a l'horitzó nacional immediat, són també tres punts essencials per a la nova ERC, han ressaltat Junqueras i Bosch -que fins fa ben poc era vocal de la junta nacional de l'entitat.

"Aquesta és una visita-símbol de l'inici d'obertura i de diàleg amb la nostra societat en l'intent de ser el més útils possibles", ha reconegut Junqueras.

Joan Tardà amb Alfred Bosch al Congrés

El president electe d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que Joan Tardà repetirà probablement com a número 2 al Congrés, al costat d'Alfred Bosch, que va ser escollit en les primàries celebrades aquest dissabte passat com a cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals del pròxim 20 de novembre.

En una entrevista al programa Àgora de TV3, Junqueras considera que amb aquesta combinació de Bosch i Tardà s'ofereix a l'electorat “la renovació i l'experiència”, una de les idees més reiterades i defensades per Junqueras per encarar la nova etapa del partit.

Salvador Cot: Estaca de fusta

Era, purament, una qüestió de temps. ERC necessitava tant una renovació de cares i projecte com -sobretot- una nova estratègia electoral que recuperés la connexió amb l'electorat perdut. D'aquí el simbolisme màxim de la victòria d'Alfred Bosch en les primàries que es van fer ahir.

ERC surt d'una situació de col·lapse ideològic causada per les decisions successives que van acabar col·locant José Montilla com a president de la Generalitat. Durant quatre anys llargs, ERC ha estat el partit del tripartit, al marge de l'opinió que hi tinguéssin la militància i els electors, sempre menystinguts per una direcció especialment predeterminada. Però tot això s'ha acabat. Hi ha full de ruta conegut i els republicans tornen, i no pas per la porta del darrere. Duran Lleida i Alfred Bosch són alguna cosa més que la dreta i l'esquerra d'aquest país, que cada cop es defineix més per l'eix nacional. Sigui com sigui, el cas és que el tripartit no ressuscitarà: Junqueras i Bosch li han clavat l'estaca definitiva.

Plantada municipal contra l'estat

Si fa una setmana l'alcalde d'Olot, la Garrotxa, Josep Maria Corominas, remetia una carta a l'Estat central per aclarir quins diners rebria de l'Estat central a compte dels ingressos del 2011, aquest matí s'ha fet un pas més però des de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, format per ERC, ICV i CiU, i amb el virtual president d'Esquerra com alcalde, Oriol Junqueras, ha remès un requeriment a la Direcció General de Coordinació Financera i les Entitats locals per tal que no s'obligui al consistori a retornar 473.510 euros rebuts en concepte de bestreta de l'any 2009. Un requeriment que podria arribar fins als Jutjats del Contenciós-Administratiu.

La decisió s'emmarca dins la polèmica generada per la quantitat de diners que han de retornar els consistoris en concepte de bestretes rebudes a compte del càlcul dels ingressos previstos pel 2009. Amb unes finances escanyades i una situació econòmica que ha disparat la despesa social dels consistoris, l'Ajuntament de Sant Vicenç ha pres la primera iniciativa legal per evitar retornar els diners reclamats.

Per altra banda, la plataforma Decidim.cat, -associació que agrupa unes dues-centes alcaldies pel dret a decidir-, també està preparant una ofensiva conjunta per evitar el pagament de les bestretes. Junqueras que ha reconegut estar al cas de la iniciativa recorda que el problema va més enllà "d'allò estrictament polític, abasta un greu problema social ja que sense diners no podem afrontar els serveis que amb la crisi econòmica es disparen".

Junqueras pactarà amb qui els permeti avançar cap a la independència

El precandidat a presidir ERC, l'eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, ha admès que de ben “segur” que cometrà “errors en un futur”, però ha assegurat que el seu objectiu és treballar “amb un bon equip” per aconseguir els seus principals objectius: “la independència, l'estat del benestar i els valors republicans”.

Junqueras ha reiterat la seva voluntat d'obrir el partit a la societat i no ha descartat cap tipus de pacte amb cap formació, sempre que sigui per aconseguir els objectius fixats i “avançar de forma decisiva” cap a un increment del poder polític i la “plenitud nacional”.

En aquest sentit, ha assegurat que l'any 2003 quan es va firmar el primer tripartit, es va apostar per intentar que el PSC “fes un pas endavant en el camí del nostre reconeixement nacional”. “Però en el moment decisiu no ho va fer”, ha remarcat.

Junqueras presenta una candidatura de consens perquè “junts som més forts”

L'eurodiputat Oriol Junqueras ha confirmat aquest migdia l'equip de la seva candidatura que proposa com a secretària general Marta Rovira. Junqueras, que ha fet una roda de premsa a les Columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc, ha apostat per un projecte “que generi consens a ERC” perquè s'ha mostrat convençut que “junts som més forts”.

Així, l'aspirant a rellevar Puigcercós ha confirmat Anna Simó com a portaveu del partit i Lluís Salvadó com a secretari general adjunt. L'organigrama proposat per l'eurodiputat no contempla cap càrrec orgànic per a l'actual secretari general del partit, Joan Ridao.

L'executiva proposada per l'eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts es completa amb quatre vicesecretaries generals, que estaran formades per Oriol Amorós (exsecretari d'Immigració) a comunicació i estratègia; Jordi Solé (alcalde de Caldes de Montbui) a Relacions Institucionals i Internacionals; Ester Capella (exregidora de Barcelona) al capdavant d'Acció Política sectorial, i Eduard López, que es mantindria al capdavant de la vicesecretaria general de Coordinador Interna.

Per Junqueras, el discurs d'Esquerra s'ha de basar en tres eixos: “la independència, l'Estat del benestar i els valors republicans actualitzats, que són els del rigor, austeritat, el compromís cívic i la participació ciutadana”.

Pel que fa a l'organització del partit, Junqueras ha explicat que l'objectiu és “generar una dinàmica basada en la meritocràcia” i aposta per “estrènyer” llaços amb l'entorn del partit, sobretot a través de l'ús de les noves tecnologies i les xarxes socials que permetin interactuar amb “fluïdesa” amb la societat civil. A més, proposen una direcció del partit que sigui “col·legiada”.