Espanyol 1 - Barça 1

Puyal 011207

Click To Play

Un temps per a cada equip i un punt per a cada un. El derbi de l'equilibri s'ha traslladat al camp i els irreconciliables enemics se n'han anat a casa contents i cabrejats igual, deixant les coses com estaven i emplaçant-se a un nou repte a la segona volta. El Barça segueix sense guanyar fora de casa i l'Espanyol segueix sense avançar el seu màxim rival a la taula, en aquest salt de qualitat i autoafirmació que perseguia. Els blaugranes han manat al camp al començar, amb un gol d'Iniesta, dos remats al travesser i diverses internades de Messi que han fet emmudir Montjuïc. Els blanc-i-blaus han rescatat l'orgull després del descans i han restablert per la via passional l'empat a la segona meitat, rescatant l'home dels gols màgics, Coro, perquè anul·lés la diana d'Iniesta. Més enllà del resultat al marcador, la notícia ha estat Ronaldinho, que viu el seu primer partit de Lliga com suplent des que va arribar al conjunt blaugrana, l'estiu de 2003, ja que el seu entrenador, Frank Rijkaard, ha decidit deixar-lo a la banqueta en el derbi barceloní davant de l'Espanyol. A la segona part el brasiler ha sortit al camp i tres minuts després ha arribat l'empat.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Centenars de milers de ciutadans exigeixen el dret a decidir de Catalunya

La convocatòria de la plataforma pel Dret de Decidir ha aconseguit una resposta multitudinària per part de la societat civil catalana Manifest 011207 CATinfo

Click To Play

La manifestació convocada aquest dissabte per la Plataforma pel Dret de Decidir ha reunit 750.000 persones pels carrers més cèntrics de Barcelona, segons la portaveu de l'entitat organitzadora, Mònica Sabata. Per la seva banda, segons la Sala Conjunta de Comandament, formada per la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i el Cos Nacional de Policia, ha xifrat els manifestants en 200.000. La marxa ha començat a les cinc de la tarda a la Plaça de Catalunya i pocs minuts després de les set de la tarda encara hi havia manifestants baixant pel carrer de Via Laietana. Entre els assistents més destacats, hi ha hagut els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i l'expresident del Parlament, Heribert Barrera. La Plataforma pel Dret de Decidir, convocadora de l'acte, ha donat poc després el tret de sortida de la manifestació per reclamar el traspàs de les infraestructures a Catalunya. Un primer bloc amb membres de la plataforma i de mig miler de personalitats de l'àmbit cultural i social ha encapçalat la comitiva, que ha tingut com a punt de partida la plaça d'Urquinaona –en l'encreuament del carrer Fontanella amb la Via Laietana- i que finalitzarà, amb la lectura del manifest, a l'estació de França de Barcelona. Passades les set de la tarda ja s'havia donat lectura alprimer dels manifestos previstos a l'alçada de l'avinguda del Marquès de l'Argentera, tot i que la cua de la manifestació encara no havia sortit de la plaça de Catalunya. La marxa compta amb el suport de 200 entitats i de més de 30 formacions polítiques d'arreu dels Països Catalans; entre les quals hi ha representants de CiU, ERC, ICV i EUiA. La portaveu de la plataforma, Mònica Sabata, ha assenyalat que la previsió és que la manifestació "serà important" pel que fa a l'assistència de gent, tot i que no ha volgut vaticinar si serà més nombrosa que la del 18 de febrer del 2006, i que duia per lema Som una Nació, tenim el dret a decidir. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall participa, finalment, aquest dissabte a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. El també expresident del PSC, formació política que ha decidit no participar a l'acte, forma part de la protesta amb Omnium Cultural. Maragall no és l'únic expresident que participa a la manifestació, ja que també hi és Jordi Pujol.

Som una nació i diem Prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!

La manifestació de Barcelona pren el pols de la indignació La manifestació d’aquesta tarda a Barcelona pel dret a decidir en les infraestructures està aixecant una expectació inusual, perquè tots els indicadors apunten que pot ser realment massiva. Els organitzadors no amaguen el seu convenciment que serà multitudinària. Sota una pancarta amb el lema Som una nació i diem prou. Tenim el dret a decidir sobre les infraestructures, la Plataforma pel Dret de Decidir encara rebia ahir adhesions de prestigi, que s’afegeixen a les de Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Heribert Barrera. Entre el centenar de personalitats que encapçalaran la marxa en un primer bloc, s’ha confirmat la incorporació del president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, i en nom de l’AVUI, el president del consell editorial, Vicent Sanchis. En aquest primer bloc també hi seran la majoria de les entitats adherides a la plataforma. En un segon bloc de la manifestació hi haurà altres entitats que han volgut significar-se amb una pancarta pròpia, entre les quals Òmnium Cultural, i també les nombroses persones que pensen acudir a l’acte a títol individual. La Plataforma calcula que més de 180 autocars es desplaçaran aquest migdia cap a Barcelona. En el tercer bloc de la marxa hi aniran els partits polítics que donen suport a la protesta, per ordre parlamentari: CiU, ERC, ICV-EUiA i finalment la CUP. Tots ells han acceptat cedir el protagonisme a la societat civil, i en això la Plataforma ha estat taxativa. Jordi Pujol, Artur Mas i Josep Antoni Duran aniran al capdavant dels simpatitzants de CiU, mentre que en els d’ERC hi seran Josep-Lluís Carod i Joan Puigcercós, i en els d’ICV-EUiA tots els dirigents excepte el conseller d’Interior, Joan Saura. Una de les últimes decisions que va prendre ahir la Plataforma va ser la tria de les personalitats que llegiran el manifest. En quatre torns i a mesura que arribin els manifestants al final, a l’Estació de França, sortiran a llegir el text per parelles Gerard Fernández i Mònica Sabata, portaveus de la Plataforma; l’historiador Oriol Junqueras i el vocal del CGPJ Alfons López Tena; l’acordionista de La Carrau Núria Lozano i el portaveu de la plataforma pel Transport Públic Ricard Riol; i l’escriptor Vicenç Villatoro i l’actriu Carme Sansa.

1 de desembre: Dia mundial contra la SIDA

El sexe sense preservatiu és el principal responsable de les últimes infeccions pel virus de la sida. El Ministeri de Sanitat va advertir ahir que s'està produint un canvi de patró epidemiològic que ha convertit el sexe sense protecció - heterosexual i homosexual- en la via més freqüent de transmissió del virus. L'informe ministerial sobre la sida a Espanya adverteix a més que "la malaltia mostra una tendència a estendre's des de poblacions especialment vulnerables cap a la població general".

La fundació holandesa Jippy comercialitza preservatius a tota Europa a 10 cèntims d'Euro.

Segons aquesta fundació, els preus del condons són molt cars, però, en realitat, els costos de producció són molt baixos. Per això, ha creat una pàgina web des d'on es poden sol·licitar els condons a baix preu.

La campanya Jippy va destinada a adolescents d'entre 12 i 23 anys i, a Holanda, compta amb el suport de metges i polítics.

Segons els Comitè Europeu, un 10% de les 25.000 persones que anualment s'infecten del VIH a Europa tenen entre 15 i 24 anys. Jippy neix amb l'objectiu de conscienciar als joves de la importància del sexe segur per prevenir malalties, com la SIDA.

El 74% dels rius catalans estan malalts o en presenten els primers símptomes

L'informe anual del Projecte Rius indica que el 74% dels rius catalans continuen presentant primers símptomes de malaltia o estan malalts, tot i que cada any els resultats de qualitat són lleugerament millors. La majoria de rius en mal estat corresponen a les conques del Llobregat i el Besòs, les més castigades pel desenvolupament industrial i urbà. El 46% d'aquests rius presenten primers símptomes de malaltia que indiquen mala qualitat de l'aigua i el medi, el 21% es consideren rius malalts, el 3% estan en estat greu i el 4% en situació molt greu. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de les dades que grups de voluntaris d'aquest projecte recullen cada primavera i tardor des de fa deu anys.