lo carrer del riu

lo carrer del riu

04 de juliol, 2010

Muriel Casals: En defensa de la voluntat del poble de Catalunya

Durant els anys que han transcorregut del segle XXI el nostre país ha canviat molt. El nostre paisatge humà s'ha fet molt més variat, els catalans hem agafat color, som una mica més joves i tenim més fills.

Al mateix temps Europa, que és el nostre referent més immediat, també està canviant; al món les relacions entre els vells països rics i les economies emergents (o reemergents com és el cas de la Xina, que no podem oblidar que era la primera economia mundial abans del segle XIX) responen a un esquema ben diferent del que vàrem conèixer al segle passat.

És en aquest context de canvis econòmics, de transformacions socials, de modificació de la correlació de forces polítiques, a casa nostra i a tot el món, que ens cal situar la mobilització intel·lectual que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol ha fet cristal·litzar.

Avui existeix a Catalunya un fort sentiment de “catalanisme pràctic” que té la seva justificació en arguments menys romàntics que els tradicionals, però molts pragmàtics. Els podem resumir en la reclamació de disposar dels serveis socials i de les infraestructures de tota mena que corresponen a l'esforç fiscal aportat per la població.

L'exigència d'una bona dotació en serveis i en inversió públics en retorn dels impostos pagats és un sentiment compartit per una gran majoria dels habitants conscients que podem competir favorablement amb les regions més desenvolupades d'Europa. Catalunya pot ser un dels millors llocs per treballar i viure, només ens cal que no hi hagi entrebancs. Els ciutadans del nostre país volem veure com les institucions del nostre govern i les instàncies de la nostra societat civil es posen al servei de la consolidació del paper que correspon a la nostra evolució històrica i les expectatives de futur. La nostra història ens fa aptes a aspirar a un present de societat oberta, culta, desenvolupada, desperta i feliç; per això són imprescindibles uns mecanismes de govern, uns instruments d'exercici del poder que volem plenament a mans de la Generalitat.

Quan durant la transició política del postfranquisme vàrem acceptar compartir el camí cap a la democràcia i el desenvolupament amb les altres nacions i regions d'Espanya ho vàrem fer confiant que el pacte constitucional permetria la nostra eclosió com a poble que volia aportar la seva especificitat a la construcció europea. La Constitució espanyola, aprovada el 1978, estava redactada amb unes ambigüitats volgudes que havien de fer possible diferents interpretacions; semblava que en la lectura de la Constitució cadascú hi havia de trobar satisfacció.

Ara ens han dit que no; que només hi ha una lectura de la Constitució espanyola i que no hi ha lloc per a la satisfacció de les legítimes ambicions del poble de Catalunya. El cop és dur per a les esperances de futur compartit i el cop és dur també per a la democràcia espanyola. Suposo que aquests dies aquells espanyols a qui els agrada la idea de tenir un país que inclou Catalunya deuen estar preocupats.

Què cal fer a partir d'ara? Per una entitat cívica, patriòtica i essencialment cultural com és Òmnium, la resposta és clara: hem de seguir fent el que hem fet fins ara, però encara amb més èmfasi, amb més energia, amb més esforç i segurament amb més valentia que mai.

Seguirem treballant per la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.

Posarem la nostra capacitat de convocatòria al servei de les causes que ens faran superar els entrebancs que ara ens tornen a posar al davant.

Per això us cridem a la manifestació del proper dia 10 de juliol. Ens hi trobarem junts tots els que exigim respecte a la voluntat del poble de Catalunya, perquè som una nació i nosaltres decidim.

Puigcercós diu a CiU, PSC i ICV que cal oblidar-se de refer Espanya i apostar per la independència

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha llençat aquest dissabte un missatge clar a CiU, PSC i ICV-EUiA després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC). 'No hi ha res a reformar, no hi ha res a pactar, res a salvar. No ens lamentem, no perdem més el temps', ha reclamat Puigcercós en un discurs que ha realitzat durant la festa d'ERC Republicat. El líder republicà ha defensat que ara cal oblidar-se d'Espanya i del Constitucional, que ja són 'passat', i mirar el futur amb optimisme, canalitzant positivament la humiliació i la rancúnia que estan acumulant ara els catalans. 'Oblidem-nos del pacte constitucional, no hi ha hagut mai cap pacte constitucional, va ser una imposició', ha dit.

Una pirueta legal per dur l'Estatut a Europa

El Tribunal Constitucional hauria lesionat drets humans amb la sentència sobre l'Estatut. Diversos experts han localitzat una escletxa legal per poder recórrer la decisió dels magistrats de l'alt tribunal al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg. El camí no està exempt de dificultats que d'entrada ja adverteixen que són gairebé insalvables, però existeix una possibilitat jurídica imaginativa per argumentar que s'ha vulnerat l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans, adoptada pel Consell d'Europa l'any 1950. En concret, la referència que “tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada equitativament, públicament i dins d'un termini raonable per un tribunal independent i imparcial”. Es posaria en dubte el dret a un procés just, amb la invocació que l'alt tribunal està viciat, és parcial i pateix anomalies com la pròrroga des del 2007 de quatre jutges.

Montilla vol una bandera sense lema al davant de la mani del 10-J

El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat que la bandera catalana encapçali la manifestació del 10 de juliol a la Gran Via de Barcelona en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut. En un míting a Balaguer (Noguera), Montilla ha reivindicat que 'les institucions encapçalin aquesta manifestació amb la societat civil i amb la bandera al capdavant'. Òmnium Cultural, l'entitat organitzadora, va anunciar que la manifestació, l'encapçalaria una pancarta amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Montilla considera que 'no hi ha cap pancarta que pugui acollir més sentiments d'unitat sinó la bandera del nostre país'.

Per Montilla, 'totes les forces volen una gran manifestació, i jo també', i ha afegit que hi anirà perquè 'no tinc cap més compromís que el meu país i que la meva responsabilitat com a president'. Montilla ha expressat a més el desig d'una manifestació en què ningú no en quedi exclòs, 'des dels que no van votar l'estatut, però defensen l'autogovern, fins als que el van votar negativament, però s'han compromès amb el seu desenvolupament, i, és clar, els que el van votar afirmativament'.

Montilla ha declarat que actualment el país es troba en un moment complex i gens fàcil a causa de la crisi econòmica. Ha deixat clar que aquesta 'és la principal preocupació de la ciutadania, especialment de la gent que no té feina i és també la principal preocupació del govern de Catalunya'.

Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, ha defensat el lema elegit per a la pancarta que anirà al davant de la manifestació, però s'ha mostrat disposada a conciliar aquest fet amb la petició de Montilla: 'Som sensibles a les seves demandes'.

Montilla: “El meu pla B és fer complir el pla A, l'Estatut que vàrem votar” (Avui)

directe.cat: Montilla insisteix en descafeïnar la manifestació i convertir-la en una reivindicació autonomista

El Casal Català de Londres crida els catalans del Regne Unit a manifestar-se el 10J

El Casal Català de Londres crida a la 'mobilització massiva dels catalans com a gest inequívoc de dignitat i de defensa de les llibertats democràtiques i dels drets històrics dels catalans'. En un comunicat emès aquest dissabte, Catalans UK anima els catalans d'arreu a manifestar-se el 10 de juliol en defensa de l'Estatut sota el lema Som una nació. Nosaltres decidim. El comunicat reconeix l'Estatut com 'el fruit de l'expressió democràtica de les aspiracions de llibertat i d'autogovern del poble català' i subratlla 'la irresponsabilitat i la manca de legitimitat democràtica del Tribunal Constitucional espanyol (TC) per influir de manera determinant en el text final de l'Estatut'.

L'Ajuntament de Móra la Nova habilita un autocar gratuït per anar a la manifestació del 10-J a Barcelona

El ple de l'Ajuntament de Móra la Nova va aprovar dijous, per unanimitat de tots els grups, una moció presentada per CiU, al govern, i una altra d'ERC, a l'oposició, per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Segons fonts municipals, les mocions mostren el rebuig de l'Ajuntament a la sentència i donen suport a les resolucions que de manera majoritària es prenguin al Parlament. A banda d'això, les dues propostes també fan una crida als veïns del municipi a participar de manera massiva en la manifestació convocada el 10 de juliol a Barcelona. De fet, la portaveu de CiU, Tere Tonda, va anunciar que l'Ajuntament posarà a disposició del veïnat un servei d'autocar gratuït, per facilitar l'assistència a la manifestació.

La Chacón deixa en paper mullat el seu propi programa electoral

la catalana "optimista" Carme Chacón va aconseguir 1.689.911 vots a les eleccions espanyoles del 2008, on hi va concórrer amb un programa electoral àmpliament federalista, que defensava obertament 'la conversió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en última instància judicial en totes les jurisdiccions i, per tant, l’autèntic tribunal de cassació', 'la creació del Consell de Justícia de Catalunya' i 'l’assumpció per part de la Generalitat d’un major nivell competencial en els mitjans personals i materials per a l’Administració de Justícia'. Per bé que cap d'aquests tres punts no es podrà dur a terme a causa de la retallada efectuada pel TC a l'Estatut, Chacón s'ha tornat a oposar a la manifestació unitària de dissabte Som una nació. Nosaltres decidim -a la qual s'hi ha adherit el PSC- i ha demanat 'posar en valor' el 95% de l'Estatut que el TC ha declarat constitucional.