Puyal 261108
En menys de 20 minuts, el Barça havia liquidat la feina. Com han de fer els equips grans. Que ho són i ho han de demostrar, malgrat un parell de minuts de badada. ¿L'Sporting? Cap rastre. Se suposa que ha estat avui a Lisboa, a casa seva, però no existeixen proves reals que disputés el partit. Quan se n'ha adonat, ja perdia 0-2, sorprès per les meravelles de Messi --li ha donat un gol fet a Henry-- i quan l'equip portuguès ha volgut reaccionar, a l'inici de la segona meitat, ja anava 0-3.
Tony de Matos-Lisboa a noite
Obra de Leo, és clar. Així, com qui cus i canta, mirant feliç i ufanós a la grada, el Barça s'ha passejat per Portugal, encara que ho embrutés en una segona meitat de bojos.
Ah, si algú pretén endevinar l'alineació inicial del Barça, més val que no ho faci. Perdrà el temps i si hi aposta diners, també. Si és prudent i meticulós, és millor esperar que Guardiola la dibuixi a la pissarra. Si és arriscat i agosarat, posi's llavors el xandall d'entrenador. Però fins i tot així serà difícil completar l'equació de les rotacions que aplica el tècnic blaugrana cada setmana. Mirin, per exemple, això d'avui a Lisboa. ¡Etoo, a la banqueta! ¡Cáceres, titular i lateral esquerre! Cada decisió de Guardiola és un esdeveniment per si mateix. Sens dubte. Un motiu de debat permanent. Curiós equip. Una alineació singular, es miri per on es miri. Ni tan sols el que s'intueix al vestidor es plasma al camp.
Ha semblat que seria Messi l'extrem dret, Henry començaria de davanter centre i Hleb acabaria, per tant, d'extrem esquerre. Mentida. A Guardiola, encara que no ho digui, li encanta camuflar els seus plans. Leo ha jugat tota la primera meitat de nou; Thierry, d'onze i Alex, de set. I amb una arrencada vertiginosa ha silenciat la freda nit lisboeta. Ha corregut i ha frenat l'argentí amb tanta astúcia que la gent ha acabat entregada a la seva màgia. I Henry, aprofitant l'absència d'Etoo, ha marcat un dels gols més fàcils de la seva vida. Amb Messi, ja solen passar aquestes coses.
Et poses al seu costat i tot el que cau és bo certificant l'eficàcia d'un atac insòlit, tant pels noms, com per les posicions de cada un. Així, en un tres i no res, el Barça s'ha cruspit l'Sporting. ¿Un equip de Champions? Deu ser-ho. Però quan veu una samarreta blaugrana davant es fon. Ja li va passar al Camp Nou (va encaixar tres gols) i avui a casa seva davant 31.750 espectadors. És curiós, però només el Barcelona li ha marcat gols (sis en dos partits) mentre Xakhtar i Basilea han estat incapaços de batre Rui Patricio, el meta portuguès, en els tres altres partits del grup.
Se n'ha anat Messi del camp ovacionat pel públic i l'Sporting s'ha despertat. El Barça, en canvi, ha semblat prendre-s'ho a la fresca. De forma suïcida, tot s'ha de dir, perquè en dos minuts, Veloso i Liedson han col·locat un amenaçador 2-3 en el marcador del colorit estadi Jose Alvalade. Un minut després, amb el partit embogit de manera absurda, Caneira s'ha marcat un gol en la seva pròpia porteria per a tranquil·litat de Guardiola, que ha decidit donar-li tota la segona meitat a Bojan jugant de davanter centre.
L'ha posat Guardiola al seu lloc, en un altre clar missatge per recuperar el jove, que ha acabat marcant aquest gol que tant necessitava. De penal i plorant ha entrat la pilota davant Tiago, el meta suplent de l'Sporting, perquè Rui Patricio havia estat expulsat en la jugada de la pena màxima. A mi me'l fan, jo el xuto, ha degut pensar Bojan, animat per un gest de Xavi i Gudjohnsen. I ha assentit Guardiola, que només ha arrufat el nas durant dos minuts. La resta, una passejada.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Puyal 261108
Tony de Matos-Lisboa a noite
Ah, si algú pretén endevinar l'alineació inicial del Barça, més val que no ho faci. Perdrà el temps i si hi aposta diners, també. Si és prudent i meticulós, és millor esperar que Guardiola la dibuixi a la pissarra. Si és arriscat i agosarat, posi's llavors el xandall d'entrenador. Però fins i tot així serà difícil completar l'equació de les rotacions que aplica el tècnic blaugrana cada setmana. Mirin, per exemple, això d'avui a Lisboa. ¡Etoo, a la banqueta! ¡Cáceres, titular i lateral esquerre! Cada decisió de Guardiola és un esdeveniment per si mateix. Sens dubte. Un motiu de debat permanent. Curiós equip. Una alineació singular, es miri per on es miri. Ni tan sols el que s'intueix al vestidor es plasma al camp.
Ha semblat que seria Messi l'extrem dret, Henry començaria de davanter centre i Hleb acabaria, per tant, d'extrem esquerre. Mentida. A Guardiola, encara que no ho digui, li encanta camuflar els seus plans. Leo ha jugat tota la primera meitat de nou; Thierry, d'onze i Alex, de set. I amb una arrencada vertiginosa ha silenciat la freda nit lisboeta. Ha corregut i ha frenat l'argentí amb tanta astúcia que la gent ha acabat entregada a la seva màgia. I Henry, aprofitant l'absència d'Etoo, ha marcat un dels gols més fàcils de la seva vida. Amb Messi, ja solen passar aquestes coses.
Et poses al seu costat i tot el que cau és bo certificant l'eficàcia d'un atac insòlit, tant pels noms, com per les posicions de cada un. Així, en un tres i no res, el Barça s'ha cruspit l'Sporting. ¿Un equip de Champions? Deu ser-ho. Però quan veu una samarreta blaugrana davant es fon. Ja li va passar al Camp Nou (va encaixar tres gols) i avui a casa seva davant 31.750 espectadors. És curiós, però només el Barcelona li ha marcat gols (sis en dos partits) mentre Xakhtar i Basilea han estat incapaços de batre Rui Patricio, el meta portuguès, en els tres altres partits del grup.
Se n'ha anat Messi del camp ovacionat pel públic i l'Sporting s'ha despertat. El Barça, en canvi, ha semblat prendre-s'ho a la fresca. De forma suïcida, tot s'ha de dir, perquè en dos minuts, Veloso i Liedson han col·locat un amenaçador 2-3 en el marcador del colorit estadi Jose Alvalade. Un minut després, amb el partit embogit de manera absurda, Caneira s'ha marcat un gol en la seva pròpia porteria per a tranquil·litat de Guardiola, que ha decidit donar-li tota la segona meitat a Bojan jugant de davanter centre.
L'ha posat Guardiola al seu lloc, en un altre clar missatge per recuperar el jove, que ha acabat marcant aquest gol que tant necessitava. De penal i plorant ha entrat la pilota davant Tiago, el meta suplent de l'Sporting, perquè Rui Patricio havia estat expulsat en la jugada de la pena màxima. A mi me'l fan, jo el xuto, ha degut pensar Bojan, animat per un gest de Xavi i Gudjohnsen. I ha assentit Guardiola, que només ha arrufat el nas durant dos minuts. La resta, una passejada.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
