lo carrer del riu

lo carrer del riu

01 de juliol, 2008

Alfons López Tena: Espanya trenca el pacte

El 2003 s'inicia un procés per a la pràctica totalitat de les forces polítiques catalanes, amb la voluntat de plantejar un nou pacte Catalunya-Espanya en el repartiment del poder, i l'esperança que la cultura democràtica, després de trenta anys, ho permetés fer lliurement. Fou un procés llarg i traumàtic, que culminà fa dos anys amb el referèndum ratificatori català d'un Estatut que, després del cepillado del text aprovat al nostre Parlament, ja va ser una forta renúncia, perquè s'acceptava una vegada més un pacte amb l'altra part -Espanya- que rebaixava el que havíem aprovat per una majoria parlamentària del 89%. La majoria dels catalans, a pesar nostre, vàrem acceptar les regles del joc i tots els condicionants que les van determinar, perquè era això o res.

Aquest pacte Espanya l'està trencant, fent intervenir un Tribunal Constitucional sense presumpció d'imparcialitat, que funciona en blocs polítics, i nomenat íntegrament per una de les parts, l'espanyola, sense cap intervenció de la part catalana, cosa que li treu la legitimitat de l'àrbitre equidistant. Com diuen a Espanya, "Entre los que han sido nombrados para hacer lo que se espera, y los que hacen lo que se espera para ser nombrados, casi no hace falta dar instrucciones".

No volem suplantar des d'Òmnium Cultural la funció de les nostres institucions i dels nostres partits polítics, però cal des de la societat civil fer un crit d'atenció sobre el moment que estem vivint i l'impacte i el desànim que això té en la consciència ciutadana. Catalunya som tots, i el que s'està dirimint ens afecta a tots. Tenim l'obligació moral de fer sentir la nostra veu i demanar als partits polítics catalans que responguin als compromisos que van contreure amb el poble: el reconeixement públic de la voluntat catalana i l'esforç de tots els partits per forjar una majoria social que ens permeti ser respectats democràticament per la part espanyola.

Tot fa preveure que les sentències del Tribunal Constitucional arranaran l'Estatut, bé per anul·lar preceptes declarant-los inconstitucionals, tal com demanen el Partido Popular i el Defensor del Pueblo, bé per declarar-los sense força jurídica i subordinats a la normativa espanyola, tal com ho demana l'Abogado del Estado en representació del govern espanyol. Només cal llegir els seus documents.

Un Tribunal Constitucional nomenat per les dues parts nacionals, com al Canadà, de manera pública i contrastada, com als Estats Units, i que tingués una cultura d'imparcialitat arrelada, com a Anglaterra, no seria un problema que revisés la constitucionalitat de l'Estatut. No és legítim, però, que prevalgui sobre la voluntat del poble català la decisió política d'un Tribunal Constitucional que actua com a tercera cambra, on només hi ha el PP i el PSOE.

Que el compliment de l'Estatut depengui de la voluntat unilateral dels governs espanyols, que la seva aprovació i contingut depenguin de la voluntat unilateral de les Corts espanyoles, i que quedi sotmès a un Tribunal Constitucional parcial nomenat pel PP i el PSOE, redueix el referèndum del poble de Catalunya i la voluntat del seu Parlament a una closca de cartró pedra sense autogovern real, car decidim el que decidim no val res més que allò que vulguin els partits espanyols i les institucions que per torn o conjuntament controlen, entre elles un Tribunal Constitucional que no és sinó una eina més al servei del domini nacional dels espanyols sobre els catalans.

El 1895 deia el diari 'La Discusión' de l'Havana: "Existen los derechos del individuo, pero la Colonia no tiene la libre disposición de sus intereses. Se publican periódicos. Se pronuncian discursos. Se forman asociaciones, pero los presupuestos no se hacen aquí. ¿De qué sirve la libertad de hablar sin el derecho de ejecutar?". Tres anys després, Cuba era independent.

Mas vol tocar cuixa !!!

Puigcercós i Mas obren una etapa de desglaç després de dos anys sense diàleg Mas-Puigcercós 010708 CATr El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, i el president de CiU, Artur Mas, han formalitzat avui l'obertura d'una nova etapa de desglaç entre les seves formacions, després de dos anys de mutus retrets i sense una interlocució fluida arran del polèmic desenllaç de la negociació de l'Estatut català.

Tant ERC com CiU han valorat com a "positiva i cordial" la reunió que els dos dirigents nacionalistes han mantingut per espai d'una hora en el despatx de Mas al parlament català i que ha servit per girar full a dos anys de distanciaments i donar pas a una etapa de diàleg permanent i possible col·laboració.

Puigcercós ha estat el més clar a l'hora de celebrar que amb aquesta trobada s'inicia una nova etapa d'"interlocució clara i normal" entre ERC i CiU, sense que les dues formacions segueixin "mirant pel retrovisor" i retraient-se mútuament la seva actuació en el passat.

Més cautelós ha estat el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, que ha estat l'encarregat d'oferir davant els mitjans la versió de Mas i que, malgrat valorar també positivament la reobertura d'"àmbits de diàleg i contactes habituals" amb ERC, ha recordat que la formació que presideix Puigcercós segueix compromesa amb la seva "sòlida aposta" pel govern tripartit amb el PSC i ICV-EUiA.

Quina barra !!! Endesa veu insuficient que la llum pugi un 11% en 6 mesos

La queixa al govern central per congelar la tarifa elèctrica o per augmentar-la només en línia amb la inflació és un clàssic en els discursos de presidents de companyies elèctriques. Tot i que enguany el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha trencat el seu guió del primer mandat i en només sis mesos ja ha encarit la factura un 11%, el president d'Endesa, José Manuel Entrecanales, no es dóna per satisfet i manté que aquest increment que duplica la inflació "segueix sent insuficient".

A l'augment de la tarifa del 3,3% aprovat al gener avui se n'hi suma un de nou del 5,6% de mitjana. Per a la majoria de llars, però, l'increment que entra en vigor avui és del 7,3% i la factura total, per tant, s'elevarà un 11%. Segons el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, és un mal necessari per frenar el dèficit de tarifa, que s'origina perquè el cost de fer arribar la llum a les llars és superior al que les companyies en cobren a preu regulat.

El president d'Endesa, però, no comparteix la visió de Sebastián i va aprofitar la seva estrena en una junta d'accionistes de l'elèctrica per alertar que no servirà ni per delimitar el dèficit tarifari del 2008. Segons Entrecanales, l'única solució és que l'executiu assumeixi la "plena liberalització del mercat".

A diferència de les juntes dels dos últims anys, en què es debatia amb passió l'opa de Gas Natural i més tard la de l'alemanya E.ON, el fet que ara entre Acciona i la italiana Enel acumulin el 92% del capital ha convertit la cita amb els accionistes en un simple tràmit. Ahir no hi va haver ni una petició de paraula entre els assistents a la primera junta des del canvi d'amos. L'única concessió a la nostàlgia va ser la presència de Manuel Pizarro, que va seure a primera fila amb Rodolfo Martín Villa.

La junta va ratificar la venda d'actius a E.ON per 11.500 milions d'euros, que deixa unes plusvàlues de 4.550 milions. Entre el lot venut hi ha la central tèrmica de Tarragona.

Los agents rurals del Priorat s'abaixen los pantalons per reivindicar un millor desplegament de les bases

Los agents rurals del Priorat han volgut mostrar el seu malestar pel 'mal' desplegament de les bases comarcals, abaixant-se literalment los pantalons. Este dilluns al migdia una desena d'agents s'han tret la roba de forestal davant los mitjans de comunicació per denunciar que porten nou anys sense unes dependències 'dignes'. En la seva opinió, el Govern hi ha començat a treballar ara, però de forma lenta, 'sense escoltar ningú', i construint bases petites, poc equipades i mal ubicades. Los agents estan repetint l'abaixada de pantalons en bases representatives de cada demarcació perquè consideren que la situació ja ha arribat a un 'límit insuportable per al col·lectiu'.

Isabel-Clara Simó: 'Olé'

He recuperat d'un Sàpiens antic un article, que, signat per Enric Vila, explica l'origen de la paraula ¡olé!, que sembla pròpia del casticisme espanyol. Doncs no: ve de l'arab wa Al·là!, i vol dir "per Déu". La invasió musulmana de la Península va aportar fets molt remarcables: hi van crear una cultura esplendorosa, amb un nivell científic extraordinari (quan un rei o un noble cristià emmalaltia, recorria als metges musulmans, molt més avançats); cal destacar-hi l'àlgebra i la universitat, i també el xarop per a la tos, la guitarra (sí, sí, la guitarra), l'albercoc i la taronja. Però la més important va ser l'esperit de tolerància; entre el 750 i el 1250, a la Península van conviure, com enlloc del món, les tres religions del llibre -musulmans, jueus i cristians- i amb les mínimes tensions; els avenços de la dona cap a la igualtat van ser notables (tal és el cas, explica Enric Vila, de Wallada, una cordovesa sexualment alliberada que organitzava salons literaris) i un naixent racionalisme que a Europa encara trigaria segles, com és el cas d'Averrois. L'expressió refinada i elegant de wa Al·là ha derivat, dissortadament, en un olé ancorat en el passat.

Això ve a tomb d'uns moments en què la immigració és tractada amb cruesa sorprenent, que entra sovint en l'execrable xenofòbia. Sort en vam tenir, dels musulmans, en aquesta Península! I ve a tomb de l'Alzamiento Nacional que va tenir lloc ahir, afortunadament sobre la gespa d'un camp de futbol i no en un camp de batalla. El nacionalisme d'Estat, que he vist en altres llocs, és tan desorbitat que els modestos nacionalismes sense Estat no els arribem, en fanatisme, ni a la sola de la sabata. I a sobre els molestem a ells!