lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 de gener, 2008

Carod defensa davant els socis europeus del Grup d'Edimburg la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya el 2014

Josep-Lluís Carod-Rovira ha defensat aquest dissabte la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya el 2014 i ha fet una encesa proclama independentista a Edimburg on està reunit amb els representants de sis partits independentistes europeus que governen o participen en el govern dels seus països.

Carod ha aclarit que davant el Grup d'Edimburg actua com a líder d'ERC i no com a vicepresident de la Generalitat i ha recordat que quan el PSC o ICV parlen de socialisme o de federalisme, tampoc no ho fan en nom del Govern de la Generalitat. El president republicà ha convidat els membres de l'anomenat Grup d'Edimburg, integrat, a més de Catalunya, per Euskadi, Galícia, Escòcia, Flandes i Gal·les, a una propera cimera que se celebrarà aquest estiu a Catalunya.

Carod-Rovira ha declarat que els grans estats són 'anacrònics, i que els estats petits, en canvi, 'són els que millor s'adapten a la globalitzaciío, tenen més cohesió social i els governs més àgils'. Per argumentar aquestes afirmacions, el líder republicà ha donat dades. 'Pel que fa a la riquesa, 4 dels 5 països més rics del món tenen menys de 5 milions d'habitants; 8 dels 10 estats més pacífics del planeta, tenen menys de 10 milions d'habitants; 5 dels 7 països més competitius del món, tenen menys de 10 milions d'habitants; i dels 10 països amb més desenvolupament humà del món, només el Japó es pot considerar un estat gran', ha dit.

En consonància amb la Declaració d'Edimburg, que aquest dissabte signen els representants dels sis països esmentats, Carod ha afirmat que Catalunya ha d'estar present a Europa com a estat membre. Ha defensat també la necessitat de crear un grup 'ideològicament potent' per treballar en l'ampliació interna de la Unió Europea.

La Declaració d'Edimburg reclama que, si alguna nació que ara formi part d'un estat membre de la UE s'independitza, es converteixi també 'directament i sense cap trava' en estat membre.

La Viquipèdia en català arriba als 100.000 articles

La Viquipèdia en català ha arribat als 100.000 articles. D'aquesta manera, la versió en català del projecte Wikipedia es converteix en la dissetena que supera aquesta xifra tan simbòlica però tan significativa, aconseguida gràcies a la feina altruista d'un gran nombre de voluntaris.

L'objectiu d'aquest projecte de col·laboració, que cada dia agafa més força, és crear una enciclopèdia lliure, multilingüe i fiable, la més gran del món. Només en l'últim any, la Viquipèdia ha doblat el nombre d'articles.

Urnes pel dret a decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) té la intenció de tornar a sortir al carrer. Aquest cop no serà amb una gran manifestació com la del 18 de febrer de 2006 i la del passat 1 de desembre, sinó recollint signatures a favor del dret a decidir de Catalunya. La simbòlica acció tindrà lloc el 9 de març coincidint amb la celebració de les eleccions generals i pretén visualitzar una alta participació alternativa a favor del dret a decidir enfront una baixa participació a les votacions oficials.

La Plataforma instal·larà taules a prop dels col·legis electorals en el màxim de punts possibles i aprofitarà per rellançar, de retruc la campanya Decideixo decidir que va impulsar l’entitat el passat Sant Jordi i que reclama el traspàs a la Generalitat de les competències necessàries per convocar referèndums.

Fonts de la Plataforma assenyalen que preveuen posar un centenar de taules arreu del país per tal de cobrir les principals ciutats catalanes. No es descarta col·locar-ne també al País Valencià i a les Illes Balears, tot i que la manca de recursos humans podria fer inviable exportar la iniciativa a aquests dos territoris. Els organitzadors ja han acordat imprimir 100.000 butlletes per a l’acció, el mateix nombre que hi ha als 50 punts de recollida de signatures des que es va posar en marxa la campanya.

La Plataforma convocarà una roda de premsa el proper dijous 24 de gener per explicar els detalls de la seva acció reivindicativa. Ara per ara, el grup de treball està estudiant les disposicions de la Junta Electoral per decidir on poden col·locar les urnes. La Plataforma assegura que hi ha un buit legal en aquesta matèria i que l’únic que s’estipula és la prohibició de fer qualsevol acció d’aquest tipus dins dels col·legis electorals per no alterar les votacions. En cap cas, asseguren les mateixes fonts, s’estableix una distància concreta per realitzar la consulta, fet que obriria les portes a fer-ho davant mateix del col·legi.

El Cercle d'Estudis Sobiranistes presentarà un document que diu que el Govern pot organitzar referèndums

El Cercle d'Estudis Sobiranistes que encapçalen Alfons López Tena i Hèctor Lòpez Bofill ja té llest un document de bases per preparar la llei de referèndums i dimarts que ve el presentaran al conseller de Governació, Joan Puigcercós. En aquest document s'afirma que el Govern català te la competència exclusiva per organitzar referèndums i que aquesta competència no vulnera la Constitució. L'autorització final de qualsevol referèndum, en tot cas, correspon al Govern espanyol, tal i com afirma l'article 149.1.32 de la Constitució.

El document que ha enllestit el Cercle d'Estudis Sobiranistes, integrat majoritàriament per intel·lectuals propers a CDC i a ERC, recorda que l'article 122 de l'Estatut atorga la competència exclusiva de convocar consultes populars a la Generalitat. També afirma que un referèndum és un tipus de consulta popular i que la Constitució no limita en absolut el dret de la Generalitat a organitzar-los. Es dóna la circumstància que aquest article 122 no està en perill pel recurs del PP contra l'Estatut davant del Tribunal Constitucional, perquè no és un dels articles recorreguts pels populars. El document elaborat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes serà molt tingut en compte per Governació a l'hora de promoure la futura llei de referèndums.

Lletres Ebrenques: Roc Llop i Convalia

Roc Llop 180108 a Lletres Ebrenques Aquest divendres, el programa "Lletres Ebrenques" d'Antena Caro ha estat l'escenari de la presentació del Centenari de Roc Llop i Convalia (Miravet 1908 - París, 1997). Ha comptat amb la presència de Josep M. Sàez, regidor de cultura de Miravet (Ribera d'Ebre) i coautor amb Emigdi Subirats del treball: "Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà" (premi Bladé i Desumvila 2007) i David Serrano, especialista en literatura a l'exili.

Roc Llop i Convalia va néixer a Miravet l'any 1908, va ser militant de la CNT i va estudiar Magisteri a Tarragona, durant la guerra va exercir d'inspector de primer ensenyament. A principis de 1939 va haver d'abandonar el país i es va exiliar a la Catalunya del nord, per després caure en mans de la Gestapo i fer cap als camps d'extermini de Mauthausen-Gusen on va romandre fins al seu alliberament el 1945. Un cop alliberat de Gusen es trasllada a París on s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats polítics. Dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. Continua la seua militància a la CNT a l'exili, i és responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys 1960 promou l'edició de "Terra lliure", un butlletí dels catalans llibertaris. Durant aquests anys reprén la seua tasca literària. Edita "Poemes de llum i tenebra", amb el qual va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de l'exili de París de 1965. Nou anys despres, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, guanya un accèssit al Víctor Català dels Jocs Florals d'Amsterdam. Poc després publica en francès "Mission ratée de l'home sur terre".

Bloc de Josep M. Sáez: Roc Llop a "lletres ebrenques" d'Antena Caro

blocs.mesvilaweb.cat/Emigdi Subitats: El Centenari de Roc Llop i Convalia a "Lletres Ebrenques"

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

...ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya
i la llibertat del món ! (R.Llop)