lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 de març, 2008

Radars amb mala llet: Catalunya també paga més pel que fa a les multes !!!

L'ull que vigila els conductors és més gran a Catalunya. Els catalans són els automobilistes més perseguits de tot l'Estat. Un de cada cinc radars instal·lats a les carreteres és a Catalunya. De fet, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha sigut i és encara pioner en la instal·lació de sistemes de captació de velocitats a les vies i va un pas per davant de les altres administracions estatals. La desigualtat de Catalunya encara seria més àmplia si el nombre de radars es ponderés amb els quilòmetres de carretera que cada territori té.

Com passa amb tot, el fet que els catalans siguin els conductors més perseguits té, com a mínim, dues lectures. Per una banda, hi ha l'esforç en la millora de la seguretat viària, la disminució dels accidents i la caça dels conductors bala. Però a l'altra banda, hi ha el conductor que se sent perseguit per la gran quantitat de radars que, en moltes ocasions, no es posen en els trams més perillosos sinó a les vies amb més trànsit per enxampar com més conductors millor. I és que Trànsit no ha aconseguit desempallegar els radars de la seva presumpta finalitat recaptatòria. El RACC, per exemple, no és aliè a aquesta polèmica. El director del departament tècnic de la Fundació RACC, Pere Sauret, explica que "els radars haurien d'estar situats en els trams amb més risc" i no només on passen més vehicles. "Pot passar que en termes absoluts hi hagi més accidents a les vies de gran capacitat, però la perillositat s'ha de calcular comptant amb la intensitat de trànsit que hi ha a cada via", puntualitza Sauret.

De fet, el RACC i el SCT disposen d'un instrument comú per detectar els punts perillosos de les carreteres. Es tracta de l'estudi Eurorap, que anualment elaboren conjuntament. En aquest punt, però, Sauret no es mostra gaire confiat amb les decisions del SCT i assegura "que voldríem pensar que és així", que els estudis de perillositat es fan servir per determinar la ubicació dels radars. Fent una ullada al llistat de radars catalans es constata, però, que només una petita part, un 14,5% estan instal·lats en vies secundàries, que és on més ha crescut la sinistralitat en els últims anys. De fet, en només la meitat dels deu trams de carretera més perillosos del Principat hi ha radars instal·lats. L'opció preferida per l'administració és col·locar-los en vies de gran capacitat. La meitat dels radars de la demarcació de Barcelona estan ubicats en autovies o, fins i tot, en autopistes.

Amb aquestes dades a la mà, doncs, la persecució dels conductors bala a les vies ràpides sembla garantida. I la salut de les finances del govern, també. Ara, cal posar fil a l'agulla a la xarxa de carreteres de calçada única que ocupen les 50 primeres posicions de trams amb més risc d'accident. mapa de radars de Catalunya

La guerra de l'aigua ja ha començat: La Diputació de Lleida i el delegat de la Generalitat s'oposen per ara a la "captació d'aigua" del Segre

El president de la Diputació de Lleida i el delegat de la Generalitat paren els peus a Nadal Els socis de govern se li han revoltat a Joaquim Nadal per la polèmica de l'aigua. Almenys els que hi ha a Lleida. El president de la diputació, Jaume Gilabert, i el delegat de la mateixa Generalitat a Ponent, Miquel Pueyo, tots dos d'ERC, han parat els peus al conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Nadal va anunciar ahir, després de la reunió setmanal del govern, que s'està estudiant la possibilitat d'una "captació temporal d'emergència" d'aigua del Segre per portar-la cap a Barcelona si la sequera persisteix. Va negar amb rotunditat que s'estigui preparant cap transvasament però no va descartar la "captació temporal", sense concretar com es faria. Els regants de les terres de Lleida ja van protestar ahir mateix, i avui han estat Gilabert i Pueyo. El delegat de la Generalitat a Lleida ha admès que cedir part de l'aigua pot ser un qüestió "d'humanitat i cohesió territorial", però ha afirmat que la possible captació només es pot fer en cas "d'extrema necessitat" i després de garantir els recursos hídrics de tots els municipis i nuclis de les comarques lleidatanes. A més, ha afegit que aquesta captació d'aigua només es podria fer si al riu Segre hi ha aigua suficient per poder fer aquesta cessió.

Gilabert, des de la Diputació, acceptaria la captació "si algun dia es demostra que hi ha excedents d'aigua" a Lleida. "En aquests moments no tenim aquests excedents", ha advertit. També ha recordat que els habitants de les comarques de Lleida tenen garantida l'aigua de boca per a aquest estiu, però no passa el mateix amb l'aigua que es destina a altres usos, com el reg dels cultius.

El Dalai-lama diu que dimitirà si la situació al Tibet empitjora

El Dalai-lama assegura que si la situació al Tibet empitjora es veurà forçat a dimitir com a líder polític del Tibet. Així ho ha afirmat en una roda de premsa des de la seva residència a l'exili, al nord de l'Índia. També ha fet una crida a xinesos i tibetans perquè aprenguin a viure "plegats".

El primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha acusat aquest dimarts el Dalai-lama de ser el responsable d'incitar les revoltes de Lhasa i les protestes internacionals contra la Xina. Diu que no es tanca la porta del diàleg amb el líder polític tibetà sempre que reconegui que el Tíbet i Taiwan són part de la Xina.

Esquerra acusa CiU de sentir-se "còmode" amb els carrers amb nom franquista d'Amposta

El grup municipal d'Esquerra a Amposta no dóna "per mort" l'intent de canvi de nom dels carrers Ruiz de Alda (fundador de Falange) i García Morato (aviador franquista) tot i el resultat advers de la consulta veïnal feta a aquest respecte. Marta Cid, portaveu del grup municipal d'ERC-EA, ha informat a l'AVUI.cat que el seu grup continuarà defensant el canvi de nom amb la presentació, ben aviat, d'una sol·licitud que demanarà "un informe de secretaria on es faci constar quan es va decidir donar els noms dels carrers i per quin motiu". Amb aquesta acció, Cid considera que es podrà arribar al fons de la qüestió: "Suposo que a l'acord hi trobarem l'exaltació de franquisme" que va motivar atorgar el nom dels carrer a dos representants del franquisme.

Cid considera que la consulta als veïns no es correspon amb el concepte "de participació ciutadana" que defensa el seu grup municipal, sinó que respon a una maniobra de l'ajuntament, governat per CiU amb majoria absoluta, per "traslladar la responsabilitat als veïns". Segons l'exconsellera d'Educació, CiU "se sent còmode amb aquests noms i ja els va bé que continuïn a Amposta", i és per això que ha passat la responsabilitat als veïns "sense donar-los cap facilitat".

La portaveu d'ERC també considera que els "pocs veïns que han votat" han decidit "en funció de les possibles molesties" que els podria causar el canvi de nom, no per l'origen del nom del carrer, i ha afegit que l'Ajuntament hauria d'haver informat de tots els tràmits necessaris i s'hauria d'haver posat a disposició dels veïns per agilitzar-los. "En una legislatura marcada per la llei de la memòria històrica, la postura de CiU és realment flagrant", ha conclós Cid. lo carrer del riu: L'Ajuntament d'Amposta mantindrà els noms franquistes de dos carrers després que els veïns s'hagin pronunciat en contra del canvi.

Mor Arthur C. Clarke, autor de '2001, una odissea de l'espai'

El conegut escriptor i divulgador científic britànic Arthur C. Clarke ha mort aquest dimecres als 90 anys d'edat al seu domicili a Colombo, capital de Sri Lanka, segons ha informat un dels seus ajudants.

Sir Arthur Charles Clarke, més conegut com Arthur C. Clarke, ha mort aquesta matinada de dimecres cap a dos quarts de dues hora local a Colombo, a causa d'una insuficiència neumològica.

La seva obra més coneguda és 2001, una odissea de l'espai, portada al cinema per Stanley Kubrick.

Viquipèdia: Arthur C. Clarke

Tibant la corda: Cent militants han signat un manifest d'una branca d'ERC, esquerra positiva.

Càrrecs de segon nivell del partit i un exedelegat d'Educació són entre els cent militants que han signat el manifest d'una branca d'ERC que demana que Joan Puigcercós sigui el nou líder de la formació i que l'actual president, Josep-Lluís Carod-Rovira, es retiri de l'acció política directa i es limiti al "discurs ideològic".

El manifest ha estat impulsat pel vicesecretari general de coordinació interna del partit i sempre fidel a Puigcercós, Xavier Vendrell, i va signat per un centenar de persones que apareixen associades només a una ocupació professional, sense reflectir-hi vinculacions amb el partit. En la introducció del text, s'assegura que els signants no tenen "cap vinculació laboral amb Esquerra, ni cap càrrec electe ni de confiança remunerat en cap de les institucions governades pel partit". Aquestes condicions es compleixen, però hi ha alguns noms que són alguna cosa més que militants de base.

És fàcil detectar-ne alguns. Quim Bosch, que es presenta com a funcionari, és un professor d'institut que va ser delegat d'Educació a Girona durant els tres anys del primer govern tripartit, en què la conselleria estava en mans d'ERC i la consellera era Marta Cid. L'arribada d'Ernest Maragall (PSC) com a conseller amb el segon tripartit va fer tornar a l'institut Quim Bosch, que va ser substituït com a delegat per un exregidor de Joaquim Nadal.

A la llista de signants també hi ha Pau Osorio, secretari d'acció política d'ERC al País Valencià, que firma com a estudiant, i el conseller nacional Jaume Martí Mestres, que es presenta com a comercial.

El col·lectiu s'aplega sota el nom Esquerra Positiva i aposta perquè l'actual secretari general del partit, Joan Puigcercós, tingui el "lideratge polític i electoral" d'ERC, mentre que l'actual president, Josep-Lluís Carod-Rovira, lideri el "discurs ideològic". Un dels promotors del col·lectiu ha explicat que veuen Carod com un "actiu que no es pot perdre", però aposten per un canvi "generacional" al partit. Els impulsors del manifest han activat el web www.esquerrapositiva.cat.

El manifest porta per títol Per continuar sumant, en una Esquerra oberta i positiva i constata que ERC ha tancat un cicle electoral amb uns resultats "molt per sota dels previstos'". D'aquesta manera, creuen que "es clou una etapa liderada" per Josep-Lluís Carod-Rovira des de 1996, que "ha situat ERC com a una important força de govern al món municipal i a la Generalitat de Catalunya, i amb presència institucional per primer cop a les Illes Balears".

Ara, els promotors consideren que ERC ha d'esdevenir un "gran partit fort, modern i obert a moltes més aportacions, especialment de les generacions més joves". Així, consideren que cal aprofitar "tot el capital humà d'ERC" amb la "màxima eficiència". "Ara toca iniciar una nova etapa, recuperar la il·lusió amb un lideratge renovat que encari amb força el nou cicle polític que s'encetarà amb les properes eleccions al Parlament", afegeixen.

Els promotors demanen afrontar "els canvis necessaris de forma responsable, constructiva, positiva i amb unitat'" i es mostren disposats a comprometre's, en el proper congrés, "amb els dirigents que comparteixin aquests plantejaments".

esquerra positiva