El PSC, d'allò més irritat amb ERC per la derrota que ahir va infringir al PSOE

La severa derrota que ahir va patir el PSOE al Congrés espanyol a causa d'una moció presentada per Esquerra que instava el govern de l'estat a suprimir tres ministeris ha enutjat d'allò més els socialistes catalans. Segons que explica El Periódico, 'la moció d'Esquerra va generar un profund malestar i cansament en el si del PSC, on ahir es parlava, entre les seves files, de plantejaments ridículs i irrellevants'. El PSC es mostra especialment dolgut amb ERC perquè aquesta derrota ha suposat una taca negra en la que havia de ser la seva 'setmana fantàstica', trufada d'inauguracions que haurien de servir per visibilitzar l'acció de govern de José Montilla.

El Congrés aprova suprimir tres ministeris tal i com demanava Esquerra Nova derrota del PSOE al Congrés dels Diputats, on els vots del PP, CiU, PNB, i la resta de formacions de l'oposició han aconseguit fer prosperar una iniciativa d'ERC que reclama que el govern espanyol suprimeixi els ministeris de Cultura, Habitatge i Igualtat. Els republicans ho justifiquen per la necessitat de reduir l'estructura actual del govern espanyol i demanen també la posada en marxa d'un pla de modernització i reforma de l'Administració General de l'Estat. El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao ha demanat a l'executiu de Zapatero que faci 'l'operació bikini' (reduir, simplificar i suprimir organismes) i s'adeqüi a la realitat de l'Estat de les autonomies.

el Periódico: ERC irrita el PSC al forçar una altra derrota del PSOE al Congrés

El Parlament aprova la tramitació de la Llei de consultes populars

El Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya ha superat aquest dimecres el seu primer tràmit parlamentari al ser rebutjades les esmenes a la totalitat presentades pel PP català i el Grup Mixt. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha remarcat, durant la seva intervenció, que la norma és 'ambiciosa'. 'La llei concreta l'expressió del dret a decidir per part de la ciutadania', ha recalcat. 'Un dret i un exercici', ha afegit, 'que cohesiona i enforteix' Catalunya 'com a país'. Les consultes tindran dos àmbits, el català i el municipal. Podran proposar una consulta el Govern, diputats, grups parlamentaris, municipis o la ciutadania, amb un 3% de signatures favorables de la població. Un cop aprovada pel Parlament, l'Estat haurà d'autoritzar el referèndum.

eldebat.cat: Ausàs diu que amb la llei de consultes vigent s’hauria tramitat la ILP de deumil.cat

Deumil.cat creu que només la mobilització ciutadana serà capaç d'assolir la independència

Des del Consell de Deu mil en Xarxa per l'Autodeterminació (Deumil.cat), fan una valoració molt negativa de la decisió de la Mesa del Parlament de no admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum d’autodeterminació per al 12 de setembre de 2010. Asseguren estar convençuts que darrere la resolució unànime dels membres de la Mesa hi ha la voluntat política de negar-se a emprendre cap veritable debat sobre el futur nacional dels catalans. Des del Consell no entenen que els partits polítics nacionalistes i independentistes que reconeixen el dret d'autodeterminació als seus estatuts s’emparin en la Constitució espanyola per negar-se a discutir al Parlament el dret inalienable de la nació catalana a autodeterminar-se.

Enric Canela: "El rebuig de la ILP prova que no hi ha cap diputat independentista" (Avui)

Un pensionista d'una Catalunya independent rebria una pensió mitjana de 879 euros, un 25% més que l'actual

La pensió mitjana de la Seguretat Social espanyola el 2007 va ser de 704,10 euros mensuals mentre que un eventual sistema català, amb una caixa de seguretat social pròpia, només tenint en compte les empreses i les persones residents a Catalunya, hagués significat percebre una pensió mitjana de 878,80 euros mensuals, cosa que suposa rebre 2.445,80 euros més l'any, un 25% d'increment mensual o 174,73 euros més cada mes, segons un estudi de la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES). El president d'aquesta entitat, Alfons López Tena, ha explicat que l'estudi és una fotografia de l'estat actual de la seguretat social i demostra que una Catalunya independent podria pagar amb escreix les seves pensions.

La nova T1 del Prat continua ignorant el català

La inauguració de la nova Terminal 1 de l’Aeroport del Prat torna a posar de manifest la inexistent presència del català en la toponímia als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors. En un recent estudi la Plataforma per la llengua ja denunciava el tractament desfavorable que pateix el català en aquest àmbit, una situació que amb la inauguració de la nova terminal no ha canviat. Els topònims de les destinacions que apareixen als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors continuen només en llengua castellana. Són en castellà tant en topònims que designen destins de parla catalana on el català és llengua oficial, com “Ibiza” o “Alicante”, com les destinacions de fora del domini lingüístic català, que únicament apareixen traduïdes en la seva forma castellana, com “Munich”, “Atenas” o “Bruselas”.

Els casos més destacables d’exclusió de la llengua catalana els trobem en els topònims que designen destinacions de parla catalana i on aquesta és llengua oficial, com en els casos d’Eivissa i Alacant, que tan sols apareixen anunciats als panells i teleindicadors com “Ibiza” i “Alicante”. Cal recordar que en el cas de la localitat d’Eivissa, l’única forma oficial del topònim és la forma en català. En el cas de la ciutat de Palma, l’aeroport designa la destinació amb el terme “P. Mallorca”, una denominació errònia de la ciutat, ja que l’únic nom oficial és “Palma”.

ICV aconsegueix que les ONG ecologistes autonòmiques també accedeixin al 0,7% de l'IRPF

La Comissió d'Economia i Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts una proposició no de Llei presentada pel diputat i portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, per la qual les organitzacions ecologistes d'àmbit autonòmic també podran accedir a la convocatòria del 0,7% de l'IRPF aquest any 2009. Segons la convocatòria del Ministeri de Medi Ambient, només podien accedir aquelles organitzacions amb implantació estatal o bé d'actuació en cinc comunitats autònomes. Aquesta és la segona rectificació aconseguida els darrers mesos per tal que les ONGs autonòmiques puguin optar a un 0,7% territorialitzat, després de la rectificació del ministeri d'Educació i Política Social aconseguida per ERC el mes de febrer.

Catalunya aprova la llei pionera sobre fosses que preveu sufragar exhumacions

Jaume Bosch 170609 CATr

El Parlament català ha aprovat la primera llei de l'Estat sobre fosses comunes, que té com a objectiu dignificar i localitzar les restes de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura, i que obre la porta perquè el Govern sufragui l'exhumació de les fosses que autoritzi un comitè tècnic.

El projecte de llei ha tirat endavant amb els vots dels partits que recolzen el Govern català i de CiU, mentre que hi han votat en contra els representants del PPC i s'han abstingut els tres diputats del Grup Mixt.

La llei reconeix el dret dels ciutadans a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, si correspon, a recuperar-ne les restes.

Avui: La llei de fosses tira endavant al Parlament amb el vot en contra del PP

VilaWeb: Aprovada la llei de fosses amb els vots del tripartit i de CiU

Navarra se suma a les tesis de Camps i ordena que les ràdios basques deixin d'emetre en el seu territori

El govern navarrès ha assumit com a pròpies les tesis del president valencià, Francisco Camps, i també ha iniciat una ofensiva contra les emissions radiofòniques provinents del País Basc que es poden escoltar a Navarra. Si Camps es mostra decidit a tancar TV3 al País Valencià, el navarrès Miguel Sanz vol actuar igualment contra les emissores de ràdio basques. El govern ha instat l'emissora pública Radio Euskadi i les privades Euskadi Irratia, Euskalerria Irratia i Radio María a cessar la seva activitat el 30 de juny. Les quatre ràdios basques -com TV3 al País Valencià-, han emès fins ara a Navarra en règim d'alegalitat.

VilaWeb: El govern de Navarra demana el tancament de tres ràdios en èuscar

GARA: El Gobierno de Sanz avisa a Euskalerria Irratia, Euskadi Irratia y Radio Euskadi que si no dejan de emitir actuará