lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 d’agost, 2009

Barça 3 - Athletic 0

Puyal 230809

El Barça del Triplet no s'atura, no es conforma i continua jugant, golejant i guanyant. L'equip de Guardiola ha obert la temporada de la seva revàlida amb un títol, el quart en el seu historial particular. Ja el tenia encarrilat des del partit d'anada a San Mamés (1-2) i l'ha fet seu en el de tornada, al Camp Nou, amb un molt bon partit saldat amb 3-0 final gràcies als gols de Messi (2) i Bojan. El Camp Nou no ha trigat gaire a tornar a cridar el "campions, campions", i és que res sembla haver canviat respecte al passat mes de maig, en què l'afició barcelonista va celebrar la Lliga, la Copa i la Champions. Si aquesta Supercopa pogués ser tinguda en compte com un símptoma del que serà la resta de la temporada, seria un símptoma magnífic. L'equip blaugrana ha jugat amb les mateixes ganes, el mateix esperit d'equip, la mateixa ambició i el mateix futbol, competitiu i atractiu alhora. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Bernat Joan: “El govern no canviarà la política lingüística digui el que digui el TC”

Davant les informacions que apunten que el Tribunal Constitucional podria declarar nul el deure de conèixer el català que fixa l’Estatut, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha defensat que en tots els àmbits on el govern ho pugui fer, hauria “d’ignorar” una decisió d’aquestes característiques.

“El govern no introduirà ni un sol canvi en la planificació de la política lingüística digui el que digui el TC. No veig per què hauríem de canviar el nostre sistema educatiu i eliminar el sistema d’immersió lingüística”, ha argumentat.

Amb tot, Bernat Joan ha reconegut que una sentència en aquesta direcció comportaria greus problemes en altres àmbits on ja s’han fet avenços importants per a la normalització de la llengua, com ara a l’administració de justícia, però també “en tota l’administració perifèrica de l’Estat a Catalunya, que si bé encara és a la cua de la normalització, en els darrers anys s’han fet avenços importants que ara podrien aturar-se en sec”.

Carod manifesta que està disposat a anar a les eleccions amb Puigcercós

El vicepresident del govern i dirigent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, està disposat a formar part de la candidatura d'ERC a les eleccions al Parlament català, que encapçalarà el seu president, Joan Puigcercós.

En una entrevista a l'agència EFE, Carod, que el passat 16 d'abril va anunciar que renunciava a ser el cap de llista d'ERC el 2010 però que volia acompanyar a Puigcercós en la primera línia de compromís polític, ha donat un pas més en explicitar el seu desig de figurar a la candidatura.

A la pregunta de si estaria disposat a anar a les llistes al Parlament i a fer campanya amb Puigcercós ha respost: "És evident que sí". "El partit sabrà on he d'anar, si és que hi he d'anar".

Carod ha assegurat que després de liderar la llista d'ERC en diverses eleccions té el "deure" de "posar a disposició del partit tot aquest capital polític".

Benach augura "una crisis d'Estat" si es retalla l'Estatut

El president del Parlament, Ernest Benach, ha assegurat que "el poble de Catalunya ha parlat en referèndum i que el TC pugui plantejar una reinterpretació de l’Estatut crea un gravíssim conflicte. Un conflicte que pot acabar amb una crisi d’Estat molt important. No veure això i no entendre les conseqüències que se’n poden desprendre és dramàtic per a Catalunya però sobretot per a Espanya. No n’hi ha prou amb una manifestació, que també es molt important, però si els partits no som capaços de trobar un escenari de treball comú no servirà de res".

En una entrevista a l'Avui, el dirigent republicà considera que "l'Estatut és la nostra Constitució i ens pot agradar més o menys –jo no la vaig votar–, però en el moment en què és una llei democràticament aprovada i ratificada en referèndum pel poble de Catalunya, l’haig de defensar fins al final.

Ernest Benach:“Si es reinterpreta l’Estatut hi haurà una crisi d’Estat greu”(Avui)

Entusiasme sobiranista a Montenegro

S’imaginen el PP català lloant la independència de Catalunya tres anys després d’un referèndum d’autodeterminació? A Montenegro, ara fins i tot la minoria prosèrbia votaria a favor de la secessió si es repetís el plebiscit del 2006. I és que en només tres anys d’independència, els montenegrins han aconseguit doblar el seu salari mitjà, de 232 a 465 euros mensuals, retallar l’atur, del 32% a només el 10%, i no dependre de les inversions de Sèrbia i Rússia. Podgorica ja mira cap a Brussel·les i treballa contra rellotge per rebre l’estatus de candidat a la Unió Europea (UE) l’any que ve, amb la corrupció i el crim organitzat com a principal assignatura pendent.

Des que el 55,5% dels montenegrins van aprovar la independència el 21 de maig del 2006, el PIB ha crescut un 84%. Per això, i pels Porsche Cayenne que es veuen pels carrers de la capital, fins i tot el cap de l’oposició, Srdan Milic, líder dels proserbis que van votar en contra de la secessió, promet que si arribés a primer ministre no aboliria la independència per tornar a annexionar Montenegro a Sèrbia. “És molt difícil estar en contra de la independència amb tot el que hem guanyat convertint-nos en un nou Estat”, reconeix Milic.

Arenys exportarà el referèndum

La convocatòria d’una consulta popular per preguntar als veïns d’Arenys de Munt sobre la conveniència que Catalunya tingui un estat propi dins d’Europa pren volada en part gràcies al permís del conseller Joan Saura perquè la Falange es manifesti en contra de la consulta ha escalfat l’ambient, i també al suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.

Des de la UCE, la comissió organitzadora de la consulta ha recollit la signatura de vint-i-cinc personalitats de la societat civil, algunes vinculades a la política. Entre els més destacats hi ha l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, el líder de Reagrupament, Joan Carretero, el rector de la UCE, Jaume Sobrequés, l’eurodiputat d’ERC Oriol Junqueras, l’escriptor Miquel de Palol i el secretari d'Immigració de Convergència, Àngel Colom. Per Prada també han passat destacats líders polítics com Joan Puigcercós, el conseller Josep Huguet i Felip Puig, però no els han demanat la signatura perquè aquesta tasca la faran les seccions locals dels partits d’Arenys de Munt que donen suport a la consulta, ERC, CiU, la CUP i Arenys de Munt 2000, vinculada a ICV.

El proper 13 de setembre, algunes de les personalitats signants vindran a Arenys per donar-hi suport i per vetllar per la legalitat de la consulta. A més, hi seran presents entitats socials i polítiques d’una quarantena de municipis que volen exportar el model de consulta a les seves ciutats.