lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 de novembre, 2008

"Hemos salido del rincón de la historia para participar legalmente en la cumbre" Digues que si !!!

Pa Chula yo!!! La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat després de la reunió del consell de ministres d'aquest divendres que "Espanya ha sortit del racó de la història per participar des de la legalitat" en una cimera internacional amb les grans potències mundials. D'aquesta manera, De la Vega ha destacat de nou la participació de José Luis Rodríguez Zapatero a la cimera del G-20. Zapatero "demostrarà que estem en condicions de compartir el lideratge" de les nacions disposades a aportar solucions globals per als problemes globals.

Hi hauràn hòsties !!! El discurs patriòtic de la vicepresidenta primera del govern espanyol ha arribat després que aquest mateix divendres s'hagi fet públic que el repartiment de cadires per a la cimera del G-20 a Washington continua.

Després que la setmana passada la presidència francesa de la Unió Europea atorgués una plaça comunitària a Espanya perquè pugui ser a la reunió tot i no haver estat convidada pels Estats Units, ha arribat el desdoblament. Com que cada plaça per a cada país participant inclou, en realitat, quatre seients, Espanya n'ha de posar un a disposició de la República Txeca, proper país a tenir la presidència de torn de la Unió Europea.

Segons ha admès De la Vega aquesta invitació es va pactar en l'àmbit europeu. De la mateixa manera, França ha convidat Holanda, que també reclamava ser a la cimera i que, malgrat ser la 17a economia del món, puja en el rànquing com a potència financera.

El Fòrum per la Memòria acusa l'Ajuntament de València de 'tornar a profanar' fosses

El Fòrum per la Memòria del País Valencià denuncia en un comunicat que l'Ajuntament de València 'ha tornat a profanar' una fossa comuna en la qual hi ha enterrats represaliats del franquisme. En concret, la presidenta del Fòrum, Amparo Salvador, va explicar ahir que es construeix un panteó sobre una de les parcel·les que queden lliures a la secció cinquena dreta del cementiri, on hi ha enterrades víctimes del franquisme.

Sobre aquesta fossa, i algunes més, hi ha una ordre d'exhumació decretada pel jutjat central d'instrucció de l'audiència espanyola. L'ajuntament, per la seva banda, nega que el panteó s'aixequi sobre cap fossa i diu que 'no se'n tocarà cap'.

L'ànsia d'emular Catalunya bloqueja el nou finançament

Entre que els estralls de la crisi deixen antiquades les previsions cada cop més ràpidament i que Espanya debuta en una cimera del G-20, el nou finançament continua sense escalar fins al calaix de les prioritats de Pedro Solbes. I en la subhasta oberta, en la lectura que fa el ministre, tots els territoris miren Catalunya per no rebre menys. “El problema ja no és que cada comunitat vulgui guanyar més del que tenia abans, sinó que tots volen guanyar el mateix que el que més guanyi i així és molt difícil”, va confessar el vicepresident.

Condemnen Losantos a indemnitzar ERC amb 60.000 euros per haver dit que tenien armes a les seus

Federico Jiménez Losantos haurà d'indemnitzar ERC amb 60.000 euros per un article d'opinió. Una jutge de Barcelona l'ha condemnat per intromissió en el legítim dret a l'honor.

ERC va interposar una demanda per un article injuriós publicat al diari El mundo, el 4 d'octubre del 2007. En una sentència, el jutjat de primera instància número 37 de Barcelona estima la demanda presentada per ERC i condemna al locutor de la COPE per "intromissió il·legítima en l'honor" de la formació política, els seus dirigents, militants i simpatitzants.

En l'article d'opinió, el locutor de la COPE insinuava que la Policia havia d'entrar a les seus d'ERC "per confiscar les armes i la munició que hi pogués haver allà" i que s'utilitzaven per "eventualment, matar els seus adversaris polítics". També acusava els militants d'Esquerra d"aprenents d'assassins". Losantos va escriure l'article després que dos militants de les JERC portessin a casa del portaveu de Ciutadans, Albert Rivera, una pancarta en què apareixia la seva cara amb un bala incrustada al front. La Policia els va detenir i ERC els va expulsar.

Segons l'opinió del jutge, el contingut d'aquell article "excedeix a totes llums de la crítica política i no pot ser enquadrat en recursos retòrics com la hipèrbole o la ironia", perquè una cosa és exagerar una circumstància "i una altra molt diferent és escriure que els actors són terroristes i en les seves seus hi ha armes". El jutjat obliga també a publicar la sentència al diari El mundo.

Oriol Junqueras: L'abat Escarré

El 14 de novembre del 1963, Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensa la identitat nacional catalana. Una postura que li comportarà, el 12 de març del 1965, l'expulsió de l'Estat espanyol a instàncies de les autoritats franquistes. El 1923 havia ingressat a l'abadia i havia estat ordenat sacerdot el 1933. Després de la revolta militar del 19 de juliol del 1936, enmig de la persecució religiosa protagonitzada especialment pels sectors propers a la FAI, aconsegueix fugir del país, gràcies a la protecció de la Generalitat. El gener del 1939, retorna al monestir i aconsegueix que el confirmin com a prior, abans de l'entrada de les tropes franquistes, i, dos anys després, és nomenat abat coadjutor. Sens dubte, un dels seus principals objectius és modernitzar la comunitat. I, en aquest sentit, promou els estudis a l'estranger i impulsa tota mena d'iniciatives culturals, amb publicacions tan significatives com Germinabit, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana i Studia Monastica. Precisament, ell és un dels principals impulsors de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947), considerada una de les primeres afirmacions nacionals i de reconciliació de la postguerra. Tant és així que, malgrat les seves excel·lents relacions inicials amb les autoritats i la seva amistat personal amb el dictador, acaba esdevenint un veritable símbol democràtic i catalanista. Finalment, dos anys després de les declaracions al rotatiu francès, el franquisme l'obliga a abandonar Catalunya i, poc després, a renunciar al títol d'abat de Montserrat. Malalt de mort, l'abat Cassià Just aconsegueix traslladar-lo a Barcelona i, finalment, és enterrat a Montserrat.