Mig món mira cap a Catalunya

Els trets diferencials de Catalunya respecte a Espanya estan arribant amb més força que mai aquests dies a tot el món arran de l'abolició de les corrides de toros. Ahir, la gran majoria de diaris internacions recollien la noticia sobre la desaparició de la fiesta, aprofundien en la identitat de Catalunya com a país i la desafecció que es viu envers Espanya i emmarcaven l'acord del Parlament més en un àmbit polític que no pas animalista. Le Monde, The Times, Le Figaro i The Herald són uns quants dels mitjans que van obrir les seves portades amb la prohibició d'una de les tradicions espanyoles per excel·lència. Cap criticava la decisió, a l'inrevés. Per exemple, una foto immensa d'un brau i un torero obria el prestigiós diari britànic The Times sota el títol. “Mort a la tarda per a les corrides a Catalunya”. També explicava que “els catalans donen un cop mortal a un art antic i sagnant” i en el seu editorial assegurava que la decisió de dimecres al Parlament poc té a veure amb els drets de les bèsties, sinó que es tracta d'una demostració de força de Catalunya per “ampliar” distància amb la resta d'Espanya. Una idea més o menys semblant es va repetir a l'Internacional Herald Tribune, que també reservava una columna a la portada per a la notícia. Una bona part de l'Estat ha vist com una agressió l'acord que es va prendre a l'hemicicle i els mitjans espanyols són un bon termòmetre per mesurar aquesta indignació. Parlaven d'atac a la fiesta i a Espanya i carregaven durament contra els nacionalistes, als quals acusaven de voler destruir tot allò que és espanyol.

Solsona, Mollerussa i Viladecavalls insten el parlament a convocar un referèndum sobre la independència

Els ajuntaments de Solsona, Mollerussa (Alt Urgell) i Viladecavalls (Vallès Occidental) van aprovar ahir mocions similars que insten el Parlament de Catalunya a convocar un referèndum sobre la independència. El ple de l'Ajuntament de Solsona va aprovar la moció per unanimitat, si bé aquesta no esmenta explícitament la 'independència'. En canvi, sí que ho fan les mocions de Mollerussa i a Viladevalls, que no van aconseguir el suport de tots els grups del consistori; per exemple, els regidors de CiU van votar opcions diferents.

Aprovada per tots els grups municipals (ERC, el Comú, PSC i CiU), la moció de Solsona demana al parlament que convoqui un referèndum per a començar una nova etapa històrica, amb la implicació de les institucions i de la societat civil. El batlle, David Rodríguez, va destacar durant el ple que, vista la sentència estatutària, ara cal superar el marc jurídic espanyol i exercir el dret a l'autodeterminació.

Sant Pere de Vilamajor declara persones no grates els membres del TC

Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) és el segon municipi de la comarca que es declara moralment exclòs de la Constitució espanyola. El ple municipal celebrat aquest dijous a Sant Pere ha aprovat pels pèls la moció que sol·licitava aquesta exclusió, presentada per Sant Pere de Vilamajor Decideix, la plataforma que va organitzar la consulta sobre la independència el 13D. La moció aprovada a Sant Pere, però, va més enllà que les votades per altres municipis catalans, ja que és la primera que aprova declarar els membres del Tribunal Constitucional espanyol 'persones no grates en el nostre municipi'.

La federació mundial de partits liberals dóna suport a la nació i a la llengua catalanes

Emil Kirjas, secretari general de la Internacional Liberal, ha declarat que ‘no té sentit’ que el Tribunal Constitucional tombés l’Estatut de Catalunya que es va aprovar en referèndum. El macedoni, ha donat també ple suport a l’existència de la nació catalana i a la necessitat que el català sigui reconegut’. El secretari general de la Internacional Liberal ha celebrat el milió i mig de persones que van sortir al carrer en la manifestació del 10-J, i ha apostat per aquesta via per assolir el dret a l’autodeterminació.

Diversos ajuntaments catalans recuperen arxius confiscats durant la Guerra Civil

43 llibres d’actes, caixa i arqueig corresponents al període 1930-1939 han retornat avui als seus ajuntaments tres dècades després del final de la dictadura. Els documents van ser dipositats a l'arxiu general de la delegació del govern espanyol a Catalunya que aquest dijous els ha lliurat als alcaldes de Capellades, Falset, Guissona, La Floresta, Marçà, Preixens, Sant Sadurní d'Anoia, Sarral, Vallbona d'Anoia i Sant Jaume dels Domenys. El retorn dels documents ajuda a la recuperació de la memòria històrica segons Joan Rangel, delegat del govern espanyol a Catalunya. El retorn dels arxius ha estat gràcies al treball de l'historiador Carles Querol, que va trobar-los mentre investigava fets de la Guerra Civil.

La primera pedra de les columnes Puig i Cadafalch es col·locarà el setembre

Vuitanta-dos anys després que el dictador espanyol Primo de Rivera manés enderrocar-les, les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc tornaran a alçar-se aquesta tardor. Segons ha explicat l'impulsor de la recuperació i president de l'associació Roca Ferreras, Enric Padrosa, els fonaments a la plaça plaça de Marquès de Foronda, just darrere la Font Màgica, ja són a punt, i una constructora del Papiol ja té pràcticament finalitzades els diversos segments que composaran les quatre columnes en homenatge a la senyera, així com els capitells. Ara només falta col·locar la primera pedra, una cerimònia que previsiblement es farà el setembre, i procedir a alçar les torres durant la tardor. Si els pronòstics es compleixen, el monument catalanista s'inaugurarà abans de final d'any, set anys després d'iniciar les demandes per la seva recuperació.