lo carrer del riu

lo carrer del riu

20 de novembre, 2009

Presentació de la comissió electoral nacional de les consultes sobre la independència

La comissió electoral nacional de les consultes sobre la independència s'ha presentat avui a Barcelona. Les persones que integraran la comissió són Josep Cruanyes, David Vinyals, Josep Lluís Rodriguez, Carme Sansa i August Gil Matamala. Aquestes persones són les responsables d'establir els criteris bàsics que han de seguir els municipis de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència en la celebració de consultes el dia 13 de desembre.

L'organització de la votació, el sistema informàtic que validarà els resultats a les meses i permetrà el recompte a tots els municipis, i la possibilitat d'exercir el vot anticipat són els aspectes que hauran de definir les properes setmanes des de la comissió electoral.

Avui: Un sistema informàtic centralitzarà els vots de la consulta del 13-D

Olot, governada pel PSC, aprova la moció per fer una consulta independentista

L'Ajuntament d'Olot, amb un equip de govern integrat pel PSC i un regidor de les EPM, va aprovar al ple d'ahir la moció a favor de la consulta per la independència promoguda per la plataforma Garrotxa Decideix. Hi van votar a favor un total de deu regidors (la socialista Marta Fontaniol, el d'ApG-EPM, els set de CiU i un d'ERC, perquè el portaveu, Jordi Coma, no va poder assistir-hi), mentre que vuit es van abstenir (set del PSC i el de la PxC). El regidor del PP va ser l'únic que hi va votar en contra. El portaveu de la plataforma Garrotxa Decideix, Jordi Gasulla, va ser l'encarregat de presentar la moció al ple, moment que va aprofitar per recordar que es tracta d'una iniciativa ciutadana per fomentar la democràcia i animar la gent a votar, tant si és a favor com en contra.

Josep Manuel Ximenis: 'El 13-D és la democràcia menada per ciutadans organitzats'

Josep Manuel Ximenis, regidor d'Arenys de Munt per la CUP, va ser l'encarregat de llegir els resultats del primer referèndum sobre la independència que es va fer el 13 de setembre a Arenys de Munt. Ximenis anima a la participació ciutadana en el referèndum del 13-D: 'El 13 de desembre és la democràcia pràctica, la democràcia menada per ciutadans organitzats.' Ximenis és el tercer protagonista de la sèrie vullvotar.cat.

El govern central qüestiona fins a 14 articles de la LEC

Els punts que critica el govern socialista són els mateixos que ataca el PP en el seu recurs d’inconstitucionalitat: el blindatge que fa la LEC contra el decret de la tercera hora de castellà a les escoles, la mobilitat dels funcionaris i els currículums. En principi l'informe ha d’obrir el pas a un intent de negociar entre les dues administracions, però és molt difícil un resultat si una de les dues parts no cedeix. Si ho fes la conselleria d’Educació, a més trencaria el pacte que va donar a llum la LEC amb CiU i Esquerra Republicana.

Un punt central de l’informe, i de fet el primer que aborda, és el del decret de la tercera hora de castellà. El govern central intenta prendre a la Generalitat la capacitat de blindar-se contra aquesta mesura, apel·lant a les competències sobre els currículums escolars. Afirma que la Constitució reconeix a l’executiu espanyol la possibilitat de “fixar reglamentàriament els ensenyaments mínims”, que inclouria els horaris mínims de les diverses matèries.

Junqueras creu que Van Rompuy 'molt difícilment s’oposaria a un referèndum d’autodeterminació’

L’eurodiputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, s'ha mostrat 'moderadament' satisfet per l’elecció com a president de la Unió Europea del fins ara primer ministre belga, Herman Van Rompuy.

Tot i això ha volgut destacar que ‘Van Rompuy entén bé la diversitat lingüística, política i cultural, perquè ell mateix és un defensor dels drets dels flamencs' i es mostra esperançat de que entengui bé la realitat catalana. ‘Molt difícilment un flamenc declarat com Van Rompuy s’oposaria a un referèndum d’autodeterminació’, ha afegit Junqueras. L'eurodiputat republicà ha reclamat que sigui el Parlament, i no pas els estats, qui escolli el president i ha plantejat que, en un futur, sigui escollit 'directament pels ciutadans, tal com passa als Estats Units'.

VilaWeb: Els eurodiputats del país critiquen els dèficits democràtics en l'elecció del president de la Unió

Andorra, disposada a incorporar-se a la Unió Europea si manté la identitat i la sobirania

Andorra s'incorporaria a la Unió Europea, si un hipotètic acord final d'integració no fos perjudicial per a un estat petit com Andorra. Aquesta és la conclusió a què van arribar ahir l'ambaixador d'Andorra a l'estat espanyol, Eugeni Bregolat, l'ex-president andorrà Òscar Ribas Reig, i l'ambaixadora andorrana a Brussel·les, Imma Tor, durant la primera jornada de la cimera sobre el futur d'Europa, que es porta a terme a Andorra.

Per Bregolat, l'acord s'hauria de basar en dos principis: lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, d'una banda, i manteniment de la identitat i la sobirania del país. Segons ell, tractats com el de Lisboa obren les portes a països amb especificitats com Andorra. Ribas va argüir que 'les condicions sota les quals Andorra s'incorporarà finalment a la Unió, les ha d'establir la Unió, però òbviament els països han de prendre posicions fermes per fer valer les particularitats pròpies: cal un estatut que els permeti de mantenir la identitat i la sobirania'.

I, per l'ambaixadora d'Andorra a Brussel·les, Imma Tor, 'no hi ha cap més opció per a Andorra que no sigui la Unió Europea, perquè pertànyer a Europa solament porta avantatges'. Tot amb tot, va coincidir amb Ribas i Bregolat en el fet que cal treballar per arribar a aquest acord i trobar-ne la manera.

Samuel Eto'o: "Trobo a faltar el Camp Nou"

Samuel Eto'o 201109 RAC1

Samuel Eto'o trepitjarà el Camp Nou dimarts que ve per primera vegada des que va marxar del Barça, en la tornada del partit amb l'Inter de Milà de la Lliga de Campions.

En una entrevista a RAC 1, el camerunès ha assegurat que troba a faltar el Camp Nou, “és una casa on he passat molts bons moments, més de bons que de dolents”, ha afirmat. De can Barça assegura que enyora “la gent, el camp i els companys”.

Diu que “no espera res” del Camp Nou en la seva tornada a l'estadi. Assegura que se sent feliç perquè “una oportunitat així no sé quan la tornaré a tenir”. També ha afirmat que “mai” celebrarà un gol al Camp Nou.

Premien els primers capitans que van demanar l'oficialitat de les seleccions catalanes

Els sis capitans de les seleccions catalanes que l'any 1999 van protagontizar el primer espot televisiu demanant l'oficialitat dels combinats catalans rebran el 5è Premi President Companys, que coincideix la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. Josep Guardiola -capità de la Selecció Catalana de futbol-, Roger Esteller -capità de la Selecció Catalana de bàsquet-, Enric Masip -capità de la Selecció Catalana d'handbol-, Santi Carda -capità de la Selecció Catalana d'hoquei patins-, Albert Malo -capità de la Selecció Catalana de rugbi- i Xavi Moya -campió del món de kickboxing representant Catalunya- rebran el guardó el proper dia 10 de desembre. Ells van protagonitzar el primer espot televisiu demanant l'oficialitat, que es va emetre coincidint amb la presentació al Parlament de les 500.000 signatures a favor de les seleccions nacionals pròpies.

Rangel no garanteix que la revisió del Penta permeti fer un simulacre el 2010

La primera reunió del nou òrgan executiu del pla d'emergència nuclear de Tarragona (Penta), que incloïa com a novetat la presència dels alcaldes d'Ascó i Vandellòs, Rafel Vidal i Josep Castellnou, va cristal·litzar en un acord –segons va traslladar el delegat del govern estatal a Catalunya i màxim directiu del Penta, Joan Rangel– per accelerar a partir del gener la redacció dels plans d'actuació dels set grups operatius en què ha quedat subdividit el Penta. Són dos grups més que abans, ja que els Mossos s'encarregaran a partir d'ara de la seguretat ciutadana i l'ordre públic, i es creen dues unitats noves: seguretat en ports i aeroports (policia espanyola) i protecció civil de la Generalitat. Al marge d'aquests set plans, s'han de redactar programes «que han de permetre passar de la literatura a la pràctica», segons Rangel. Els tres principals són un pla de formació i capacitació dels actuants; un programa d'informació prèvia a la població, perquè sàpiga què és el Penta i com ha de reaccionar en cas d'emergència, i un programa de simulacres, que és el que ha de fixar la data del simulacre general que hi ha pendent a la zona, ja que l'últim es va fer l'any 1987. Si bé el Departament d'Interior de la Generalitat havia apuntat l'objectiu de fer-lo durant el 2010, ahir Rangel no va atrevir-se a subscriure-ho. «Els simulacres no són cap espectacle: es fan quan està tot ben preparat, si no és contraproduent», va justificar.