lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de maig, 2010

L'acte festiu contra el cementiri nuclear congrega unes quatre-centes persones a Ascó

La trobada festiva organitzada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) aquest divendres a Ascó (Ribera d'Ebre ha reunit unes 400 persones. L'acte, que ha començat amb retard perquè finalment l'Ajuntament d'Ascó només ha donat permís de vuit a deu de la nit, ha comptat amb l'animació de grups musicals, batucades i jotes. Hi ha hagut també parlaments per demanar que el magatzem temporal centralitzat (MTC) no hipotequi el territori i la comarca. Per altra banda, des de Greenpeace s'ha demanat que es paralitzi el procés de selecció de les candidatures, que consideren 'antidemocràtic', i des d'ICV s'exigeix un debat 'plural i seriós' sobre el tancament de les centrals nuclears. El portaveu de la CANC, Sergi Saladié, ha defensat l'organització d'aquest 'acte innovador' que s'ha pensat amb la 'idea d'anar més enllà de la feina institucional' que la Coordinadora ja ha aconseguit amb el recolzament que ha rebut per part de 140 ajuntaments, 12 consells comarcals, 2 diputacions i el Parlament de Catalunya, amb l'aprovació de la moció contra el MTC impulsada per l'entitat.Com ha explicat Saladié, els contraris a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó han volgut reunir-se de forma 'cívica i festiva', i no 'des de la queixa' com es sol fer. Finalment han estat unes quatre-centes persones les que s'han unit a la festa que ha estat amenitzada amb grups musicals i batucades i on s'han ballat les jotes tradicionals de les Terres de l'Ebre. També Greenpeace ha recolzat la trobada. El portaveu de l'organització ecologista de l'àrea de l'energia nuclear, Carlos Bravo, ha assegurat que el procés de selecció del municipi candidat a acollir el cementiri nuclear és 'antidemocràtic', ja que queda suspès a la voluntat dels alcaldes sense que aquests tinguin el recolzament dels ciutadans i del territori. Per aquest motiu, i després que Greenpeace ja hagi fet la denúncia pertinent a l'Audiència Nacional, han insistit en demanar al govern estatal que 's'anul·li la convocatòria i es reformuli el procés' per poder trobar el consens social que necessita una instal·lació com aquesta. Per a Bravo, una bona política de gestió de residus passa per deixar de produir-los i ha exigit que 'es posi en marxa un pla de tancament de les centrals nuclears'. D'aquesta manera, ha dit, es rebaixaria la quantitat de residus nuclears que es produeix actualment i s'aconseguiria un procés d'emmagatzematge 'més barat i menys problemàtic mediambientalment'. Per al portaveu de l'organització ecologista, el MTC no 'és necessari ni urgent' ja que les nuclears disposen d'altres opcions per guardar els residus com les piscines de les pròpies centrals o els Magatzems Temporals Individuals (MTI).

El Punt: Unes 400 persones es concentren a Ascó per tornar a rebutjar el magatzem nuclear

Els ajuntaments se'n van a Madrid a promocionar el seu sòl industrial

Estem salvats !!! Els representants d'una quarantena de municipis catalans, entre els quals cinc de la demarcació de Tarragona (Ascó, Tarragona, Reus, Móra la Nova i Ulldecona), són avui a Madrid per captar inversions en sòl industrial català. Per això, cada municipi oferirà el seu estoc de sòl industrial urbanitzat en un intent de «sembrar, més que no pas vendre», segons explica Lluís Miquel Pérez, vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, que és l'entitat que promou aquesta jornada a Madrid. El sòl que hi presentaran, així com els serveis, instal·lacions i comunicacions que l'acompanyen, és divers i, en el cas dels municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, suma 1.322 hectàrees. L'Ajuntament d'Ascó no enviarà ningú a l'acte de la FMC a Madrid, però sí que es presentarà un audiovisual amb una descripció del municipi i de la seua oferta industrial disponible. Un audiovisual que no farà cap referència a la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. En aquest sentit, Ascó vendrà les dues naus industrials que ha construït el mateix Ajuntament i que ocupen 2.000 metres quadrats cadascuna. En una de les naus hi ha algunes empreses instal·lades, mentre que l'altra s'ha començat a comercialitzar fa molt poc i encara és totalment buida. També es promocionarà el sòl industrial disponible entre la C-12 i la nuclear. Pel que fa a l'Ajuntament de Móra la Nova, vol vendre el polígon industrial el Molló, de 36 hectàrees i on es posaran a la venda les primeres parcel·les el pròxim mes de juny. «No és el millor moment per posar a la venda sòl industrial però el polígon del Molló té unes característiques que el fan competitiu», va dir l'alcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza, en referència a la dotació d'aigua, gas i energia del polígon.

El Punt: La FMC ofereix a Madrid 50 milions de metres quadrats lliures en polígons de 40 municipis

López Tena creu que si la Mesa del Parlament tomba la IP estarà 'prevaricant'

La Comissió Promotora de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya sortirà al carrer aquest cap de setmana per aconseguir el màxim suport social possible abans de presentar el text al Parlament. Els seus promotors afirmen que la proposta compleix tots els requisits tècnics i legals per superar el tràmit però temen que, més enllà de les funcions tècniques que els encomana la llei, la Mesa pugui estar temptada d'actuar com a 'òrgan polític' i per això volen arribar-hi amb milers de persones al darrere. Alfons López Tena ha estat taxatiu afirmant que 'si la Mesa del Parlament actua com a òrgan polític estarà prevaricant', tot recordant que la missió que té encomanada per llei és ser un òrgan tècnic que ha d'avaluar si la proposta compleix els requisits -tal com sosté l'informe jurídic (pdf)- al marge d'allò que pugui interessar políticament o ideològicament als partits que representen.

Seixanta articulistes avisen el constitucional de la gravetat de la sentència

Un article signat per seixanta articulistes i publicat avui per alguns diaris regionals del Principat informa el Tribunal Constitucional dels perills d'una sentència dura que obligaria els catalans a escollir entre dues sortides: renunciar a les aspiracions nacionals o renunciar a la constitució. EL DILEMA ESPANYOL

El dret col·lectiu a l'autogovern de Catalunya presenta unes profundes i inequívoques arrels històriques que el fan un cas especial en la política comparada de les realitats nacionals de tot el món. Com bé sabem, la voluntat de preservar l'autogovern va ser un dels vectors de la història medieval i moderna de Catalunya, que inclou innombrables guerres amb França i dues guerres contra la monarquia hispànica. Al segle XX, la voluntat d'autogovern dels catalans va cristal·litzar institucionalment amb la Mancomunitat, un embrió de govern nacional cridat a aixecar el país a tots els nivells. La imposició de la dictadura del general Primo de Rivera va posar fi a aquest tímid episodi de llibertat col·lectiva, però l'any 1931, abans que s'aprovés la Constitució de la II República Espanyola, es va recuperar un espai d'autogovern amb la institució de la Generalitat. No cal emfasitzar el que va suposar després per a Catalunya la imposició d'una dictadura i d'un govern autoritari durant quatre dècades. Després de la gran manifestació unitària de 1977, i seguint el guió de 1931, la Generalitat va ser restablerta abans que s'aprovés la nova Constitució democràtica, com a expressió d'uns drets històrics que aleshores no va discutir ningú. I un nou Estatut d'autonomia pactat entre tots va rebre un ampli suport popular en el referèndum de 1979. Anys després, la gran majoria de forces polítiques catalanes es va proposar reformar l'Estatut per assegurar un reconeixement nacional formal i un autogovern d'alt nivell competencial, simbòlic i institucional en el nou escenari global. El resultat tots el sabem.

Sortosament, la història no es repeteix, i Catalunya no es troba avui a les portes d'una nova imposició violenta que hagi d'anihilar el seu autogovern. Però Catalunya i amb ella tot l'Estat sí que es troben en una cruïlla històrica decisiva que pot segellar (o no) el fracàs d'Espanya com a projecte polític compartit i com una democràcia de qualitat capaç d'acomodar la seva diversitat nacional interna. Amb tots els seus defectes, que les idealitzacions de la Transició perden de vista, la Constitució de 1978 va tenir una virtut, que és obrir un marc flexible en què cada comunitat autònoma pogués trobar el nivell d'autogovern més acostat possible a les característiques i aspiracions de la societat respectiva. Un sol exemple bastarà. La Constitució de 1978 estableix el deure de conèixer el castellà però no prohibeix que una comunitat autònoma pugui establir un deure de coneixement anàleg per a la seva llengua pròpia, si en aquest deure la comunitat veu tant una garantia de sostenibilitat lingüística com una eina d'integració social i d'igualtat d'oportunitats. A l'Estatut de 1979 els catalans van fixar l'objectiu d'arribar a la plena igualtat del català i del castellà "quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya" i al de 2006 els catalans van considerar arribat el moment de concretar aquesta igualtat establint per al català el deure que ja existeix per al castellà. Si ara resulta que aquest deure és inconstitucional o és interpretat de manera banal, o si es posa en qüestió el significatiu èxit d'integració que ha suposat la immersió lingüística, només podem concloure que el punt on se'ns vol retornar se situa ni més ni menys que abans de 1979.

Mentre altres democràcies del món desenvolupat s'esforcen a resoldre la seva convivència multinacional a través del reconeixement constitucional del seu pluralisme nacional intern i de diversos models federals d'autogovern i de govern compartit , Espanya corre el seriós perill de voler tancar judicialment un contenciós que només es pot abordar, gestionar i resoldre en termes polítics i amb vocació de futur. Amb l'anunciada sentència d'un Tribunal Constitucional caducat, dividit, deslegitimat i internacionalment desprestigiat, és evident que Espanya es troba a les portes d'un episodi d'estricta involució política i autonòmica, amb el perill que suposa la negació de les aspiracions de reconeixement i d'autogovern nacional dels catalans. Si aquestes aspiracions -que han estat formulades amb plena lleialtat a l'ordenament jurídic, pactades entre tots i referendades a les urnes- no caben a la Constitució, només hi ha dues sortides possibles: o els catalans renuncien a les seves aspiracions o renuncien a la Constitució; l'evolució federal i plurinacional de l'estat autonòmic està avui en perill mortal. Els sotasignats, col·laboradors de la premsa diària catalana, de sensibilitats i tarannàs diferents, volem unir les nostres veus per fer saber a l'opinió pública que la situació actual és excepcional i demana gestos polítics excepcionals. La responsabilitat és, en primer lloc de les institucions i dels partits polítics. Els pactes han de ser respectats, especialment quan tenen, a més a més, la legitimitat democràtica dels ciutadans. Si les institucions i els partits polítics no són capaços de trobar una sortida digna a la situació actual, la realitat obligarà els catalans a triar entre la involució i la secessió. I no cal dir que si aquest esdevé finalment el dilema només hi haurà una opció compatible amb la història i amb les aspiracions polítiques de la majoria de catalans actuals.

VilaWeb: ERC aplaudeix l'article signat per 60 articulistes que demostra la 'inquietud' entorn al TC i l'Estatut

La població de mol·luscos autòctons de l'Ebre perilla a causa dels macròfits

Tècnics de Medi Ambient xifren en almenys un 10% la mortaldat de la «Margaritifera auricularia» Els últims anys la proliferació de plantes aquàtiques o macròfits al tram final del riu Ebre ha provocat estralls en la població de mol·luscos autòctons mentre que de retruc ha beneficiat poblacions al·lòctones com la del musclo zebrat. Un dels mol·luscos que està sent perjudicat pels macròfits és la Margaritifera auricularia, una espècie en perill d'extinció i que es va intentar reintroduir a l'Ebre a través d'un programa Life des del 2001 fins al 2006. Actualment el Departament de Medi Ambient fa un seguiment anual de les poblacions i ha detectat una mortaldat d'almenys un 10% en una població estimada d'uns 3.000 exemplars.