El funcionament d'Ascó i Vandellòs està «degradat», segons el CSN

Les dues centrals nuclears continuen amb indicadors deficients nuclears 250908 CATr

Click To Play

La fuita radioactiva d'Ascó I i la falta de control de la potencial contaminació dels treballadors són les «troballes» més significatives detectades durant el segon trimestre d'enguany pel Sistema Integrat de Supervisió de Centrals (SISC). Aquest sistema, però, ha detectat altres troballes fins avui: des de l'error en una vàlvula que es va muntar a l'inrevés i que es tancava quan s'havia d'obrir fins a la localització de burilles de cigarretes amagades en zones on hi ha equips de seguretat i no es pot fumar. El SISC és un conjunt d'activitats realitzades amb una metodologia establerta que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i els titulars de les centrals utilitzen com a eina de supervisió del funcionament de las plantes atòmiques i per establir les accions correctores necessàries en funció dels resultats obtinguts cada trimestre. El ple del CSN va analitzar ahir els resultats obtinguts entre l'abril i el juny a les sis centrals de l'Estat espanyol: 49 «troballes d'inspecció» (16 de les quals, a les nuclears catalanes) categoritzades de tenir «molt baixa importància per a la seguretat» en 45 casos; de tenir una importància «entre baixa i moderada» en tres casos (dues a Ascó I i una a Vandellòs II), i de tenir una importància «substancial» en un cas (el de la fuita d'Ascó I). A més, Ascó va registrar una «troballa transversal» que afecta les dues unitats «per la gestió inadequada de la regla de manteniment». Quant als indicadors de funcionament, Vandellòs II manté el negatiu que té des del segon trimestre del 2007 perquè els generadors dièsel d'emergència han superat «el llindar de fallades i temps d'indisponibilitat» els últims tres anys. El CSN explica, però, que aquest indicador «passarà a la banda verda, quan es deixin de comptabilitzar les dues fallades de l'any 2005». La instal·lació de plataformes sense qualificació sísmica a l'edifici de contenció per inspeccionar els tendons de la cúpula d'Ascó I; les modificacions incorrectes de disseny en algunes portes que han de garantir l'estanquitat en inundacions internes; la localització de fonts radioactives fora del seu lloc habitual; la presència de vehicles aparcats a menys de sis metres d'edificis de seguretat, i la gestió inadequada de permisos de treball per activitats que poden causar un incendi són altres deficiències detectades. Ecologistes en Acció va demanar ahir al CSN i al Ministeri d'Indústria la suspensió dels permisos d'explotació de les centrals gestionades per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) pel seu «lamentable estat» i per la «incapacitat» de l'empresa per garantir la seguretat de les plantes. Els ecologistes afirmen que és un «veritable perill» que aquestes nuclears depenguin de l'ANAV i destaquen que acumulen 32 de les 52 incidències notificades enguany al CSN per totes les nuclears de l'Estat. Segons expliquen, la fuita d'oli que dimarts va aturar Ascó I «podria haver donat lloc a un sobreescalfament de la turbina i a un incendi similar al que es va registrar a Vandellòs II fa unes setmanes».

França i Alemanya retran homenatge al president Companys

Amb motiu del 68è aniversari de la deportació i afusellament del President Lluís Companys (1934-1940), el proper dilluns 29 de setembre tindrà lloc un acte de desgreuge amb la participació dels cònsuls alemany i francès. L'homenatge al president afusellat serà a l'Auditori del Palau de la Generalitat de Barcelona, i ha estat organitzat amb la participació de la Comissió de la Dignitat i de nombroses personalitats, com els expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol. Seguint els darrers actes internacionals de desgreuge i agermanament davant els desastres durant la història dels diversos estats europeus, a l'acte també hi parlaran la cònsul general alemanya, Christine Gläser i el cònsul francès, Pascal Brice, ja que el president català va ser detingut per tropes alemanys ajudades pel Govern col·laboracionista de Vichy, que lliuraren Lluís Companys al règim feixista de Franco sense respectar el dret internacional d'extradicions. També han col·laborat en l'acte historiadors com ara Ferran Mascarell o Agustí Alcoberro, el director del Llull, Josep Bargalló, escriptors com Isabel-Clara Simó, l'exdeportada al camp de concentració de Ravensbrück, Neus Català, entre molts d'altres. Per part del govern català hi assistirà el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira. L'actor Jordi Dauder hi llegirà el poema Oda a Lluís Companys de Joan Brossa. En els darrers decenis, i des de la Segona Guerra Mundial, als països europeus s'han produït molts actes intrernacionals de desgreuge i agermanament pels desastres duts a terme pels respectius estats en moments en què es trobaven governats per règims autoritaris. Per aquest motiu els cònsuls dels estats alemany i francès han acceptat de participar a l'acte, ja que Lluís Companys fou detingut durant la II Guerra Mundial per les tropes alemanyes, ajudades pel col·laboracionistal govern de Vichy, que el lliuraren al règim feixista de Franco, l'any 1940, sense respectar el dret internacional pel que fa a les extradicions. Companys seria posteriorment empresonat, torturat i afusellat, sense el benefici d'un judici just, pel règim feixista espanyol. A l'acte també hi seran exposats, per primer cop, els efectes personals de Lluís Companys en el moment de la seva mort.

Neix Deumil.cat, el web de la gran manifestació per l'autodeterminació a Brussel·les

La iniciativa que vol reunir 10.000 catalans a Brussel·les manifestant-se pel dret d'autodeterminació no para de crèixer. Dimarts ja hi havia més de 400 catalans disposats a viatjar a Brussel·les el proper 7 de març per reivindicar el nostre dret a decidir, avui s'anuncia Deumil.cat, un web que, fora de la xarxa social Facebook, permet mantenir-se informat i al dia de les notícies al voltant de la gran mobilització que omplirà Brussel·les d'estelades aquesta primavera. A més els impulsors es trobaran properament a Torroella de Montgrí per tal d'anar perfilant els detalls d'aquesta marxa, que de tirar endavant promet ser històrica.

La proposta d'omplir Brussel·les de catalans reivindicant el dret d'autodeterminació va sorgir com a resposta a l'article "Perplex, jo?" d'Enric Canela i als comentaris de Francesc JP i de Manel Picó, al Bloc Gran del Sobiranisme, i es defineix com una iniciativa transversal i no vinculada a cap partit polític.

Solbes no presentarà una nova proposta de finançament però «corregirà» la inicial

El govern espanyol no retirarà la seva proposta de bases per a la reforma del finançament dels territoris, però reprendrà les negociacions bilaterals amb l'objectiu de «corregir-la». El vicepresident econòmic, Pedro Solbes, va aclarir ahir al Congrés que quan va anunciar que tornaria a la «casella zero» en la negociació no va moure ni un mil·límetre el seu calendari inicial, que ja preveia impulsar les converses amb els territoris després de l'estiu. En resposta a una pregunta d'ERC, el ministre d'Economia també va negar que la crisi econòmica s'hagi convertit en un «pretext» per rebaixar el model, com ho va denunciar el secretari general dels republicans i portaveu al Congrés, Joan Ridao, que li va exigir novament més recursos per als territoris i que l'Estat s'aprimi.

De quin costat estàs?

Godó enterra l'edició catalana de 'La Vanguardia' El director de comunicació de La Vanguardia, Màrius Carol, va anunciar ara fa gairebé un any que el grup Godó s'estava plantejant fent una edició en català com ja fa el seu rival, El Periódico, des de fa anys. Carol va fer l'anunci en l'acte de presentació del conveni entre el Grup Godó i la Facultat de Comunicació Blanquerna que va afegir solemnitat a l'anunci. A més, assegurava que, a diferència del rotatiu del grup Zeta, que té un 40% dels seus lectors en català i un 60% en castellà, “amb tota seguretat aquesta proporció, en el cas d’una doble edició a La Vanguardia, es decantaria en favor de la catalana”. Però de l'edició catalana de La Vanguardia no s'ha sabut res més des de llavors malgrat que el grup compta ara amb una nova rotativa des del febrer del 2007. De fet, el director adjunt, Jordi Juan, en una entrevista al portal Comunicació 21 en ple mes d'agost, refredava les expectatives en afirmar que "en un futur és possible que es pogués plantejar. Ara per ara, amb la crisi econòmica no és el millor moment per fer una inversió d’aquest tipus" i que "plantejar una edició en català es basaria en una traducció, perquè l’espai d’un nou diari amb perfil propi ja l’ocupa l’Avui".