lo carrer del riu

lo carrer del riu

05 de juliol, 2010

El Port de la Selva es declara 'moralment exclòs' de la Constitució Espanyola en resposta a la sentència de l'Estatut

Tots els grups municipals d'El Port de la Selva (Alt Empordà) han aprovat un text on declaren el municipi 'moralment exclòs' de la Constitució Espanyola en resposta a la sentència de l'Estatut. L'escrit critica durament la resolució del Tribunal Constitucional, qualifica 'd'humiliant' la sentència i diu que redueix a un 'text de mínims' la carta magna catalana. Per això, l'ajuntament es desvincula de l'àmbit de la constitució 'en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica'. L'alcalde, Genís Pinart (CiU), diu que l'únic que fan és interpretar la voluntat del TC. 'Ells mateixos ens han exclòs de l'àmbit de la Constitució; per això hem cregut oportú fer aquest pas endavant', ressalta l'alcalde. ... i Vilafranca, també!!*!!

La Comissió Promotora dribla el Constitucional presentant una ILP per convocar una 'consulta no referendària' sobre la independència

La Comissió Promotora de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya seguint la Llei de Consultes ja ha engegat el seu 'pla B' davant la possibilitat que la IP acabi bloquejada després que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) hagi dictaminat en la sentència de l'Estatut que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum. Els promotors temen que en qualsevol moment el govern espanyol pugui plantejar un recurs d'inconstitucionalitat que deixaria automàticament en suspens la Llei de Consultes i, per tant, aturaria també la IP. És per això que aquest mateix matí, i tenint en compte que la sentència del TC espanyol sí que atorga competències a la Generalitat per convocar una 'consulta no referendària', han presentat al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que s'aprovi una llei per convocar oficialment una consulta popular sobre la independència de Catalunya. Alfons López Tena ha explicat que després de veure com l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat una consulta sobre la Diagonal sense haver demanat autorització estatal, se seguirà el mateix model però corregint allò que s'ha demostrat que falla.

VilaWeb: Els promotors de la IP obren una nova via per a evitar que s'estronqui el procés

Pasqual Maragall crida a manifestar-se per l'Estatut i aposta per 'tornar a començar'

Pasqual Maragall 050710 RAC1

L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha fet una crida als catalans a manifestar-se aquest dissabte, 10 de juliol, després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. En declaracions a RAC1, Maragall ha constatat que la sentència provoca que els vots a favor del text català en el referèndum 'ara no valen', perquè s'ha 'retocat' el que es va referendar. 'Per tant, alguna cosa haig de dir, l'únic que puc fer és sortir al carrer amb uns altres que estiguin com jo i dir que no hi estic d'acord, tornem a començar', ha assegurat. Maragall també ha refredat la seva aposta per un altre referèndum, ja que ha constatat que 'l'ha de convocar algú que no el convocarà'.

CiU, ERC i ICV prefereixen el lema d'Òmnium per encapçalar la manifestació

Anna Simó ERC 050710 CATr

Quan manquen just cinc dies per a la gran manifestació de protesta contra la sentència estatutària del TC, ha augmentat la polèmica sobre la pancarta que l'ha d'encapçalar i el lloc on han de situar-se els partits polítics. Ahir el president Montilla va tornar a demanar d'anar al capdavant, però darrere d'una senyera, però Òmnium Cultural ha dit que considera el lema 'irrenunciable'. CiU, ERC i ICV també prefereixen la pancarta pactada amb l'entitat. Dolors Camats ICV 050710 CATr

Òmnium ha dit ser sensible a les peticions del president 'pel valor que té que sigui ell qui encapçali la marxa', en paraules de la presidenta, Muriel Casals, però sense que això impliqui en cap cas renunciar a la pancarta prevista per encapçalar la manifestació. Fonts d'Òmnium han negat les informacions aparegudes a alguns mitjans segons les quals ja s'està treballant en un redisseny de la composició de la manifestació que donés cabuda a la petició de Montilla. Han explicat, això sí, que aquests pròxims dies s'intensificaran les negociacions per a mirar d'estudiar totes les possibilitats de tal manera que tothom, en una posició o altra, hi càpiga.

Els fills de Centelles van modificar el contracte a última hora per impedir que l'arxiu torni a Catalunya

El 30 minuts 'Memòria fotogràfica' emès aquest diumenge a TV3 sobre la turbulenta compra de l'arxiu del fotoperiodista català Agustí Centelles per part del ministeri de Cultura espanyol ha aportat noves dades sobre aquesta rocambolesca història. El rigorós documental d'investigació signat per Ismael Martín i Mireia Pigrau ha permès conèixer que els fills de Centelles van introduir a última hora un punt al contracte de venda al Ministeri que força els negatius a romandre a Salamanca i impedeix qualsevol cessió posterior o instal·lació a Catalunya. La panoràmica sobre el problema dels arxius fotogràfics posa en evidència que a potències culturals com França, els grans fotògrafs han cedit gratuïtament els seus arxius a les administracions. A més diversos testimonis certifiquen que, si es generalitza, la venda dels negatius al millor postor empobriria dramàticament el patrimoni fotogràfic del nostre país.

Entra en vigor la llei de l'avortament pendent del Constitucional

Per primera vegada al nostre país les dones ja no tenen l'obligació de presentar cap justificació per a avortar durant les primeres catorze setmanes de gestació. I és que avui entra en vigor la nova llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, que regula el dret de l'avortament. Mentrestant, el Tribunal Constitucional ha de decidir aquests dies sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Partit Popular i pel govern de Navarra (toquem fusta!!!).

A Catalunya, les dones que vulguin interrompre voluntàriament l'embaràs hauran d'anar en una de les tretze clíniques privades autoritzades, i el Servei Català de Salut (CatSalut) els tornarà el cost de la intervenció (d'uns tres-cents cinquanta euros) abans de dos mesos. A partir del primer de gener de 2011, la interrupció voluntària de l'embaràs, la costejarà directament CatSalut, segons que va dir la consellera de Salut, Marina Geli, que divendres va detallar el protocol que caldrà seguir.

Les comarques de l'Ebre i el Priorat són les zones on més es recicla de tot Catalunya

... i, com que ho fem tan bé, de premi mos volen posar abocadors industrials al Pinell i a Riba-roja!!! Les Terres de l'Ebre i el Priorat continuen sent un dels territoris on més es recicla de tot Catalunya. Així, el 2009 es van generar 106.798 tones de residus, dels quals el 45,6% es van reciclar, un percentatge molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 37,6% i que a més representa un increment del 7,2% respecte del 2008. Per comarques, la que separa més residus és la Ribera d'Ebre (56,9%), seguida del Priorat (51,5%), la Terra Alta (51,5%) i el Montsià (50,7%), mentre que la que menys recicla és el Baix Ebre (35,4%), l'única de les cinc comarques d'aquest àmbit geogràfic que està per sota de la mitjana catalana.

Respecte als abocadors de classe II per a residus industrials que es projecten a Riba-roja d'Ebre i el Pinell de Brai en connivència amb els ajuntaments, la directora de l'Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, va dir que corresponen a la iniciativa privada i és totalment legal la seua tramitació. Ara bé, va posar en qüestió que siguen «necessaris» perquè a l'àrea metropolitana de Barcelona s'està «fent un gran esforç» per assimilar i gestionar els residus industrials que es generen. En aquest sentit, Català va avançar que aquest mes de juliol s'inaugurarà una planta a Mataró i n'hi ha d'altres que es posaran en funcionament els propers mesos a la zona de Barcelona.

El pla integral del Delta, a la recta final

Les obres previstes al pla integral de protecció del delta de l'Ebre (Pipde) encaren la recta final. Així, des que ha començat l'any s'han adjudicat alguns dels projectes més destacats d'aquest pla, com ara la xarxa d'indicadors ambientals per 12 milions d'euros o la guarda costanera de la badia dels Alfacs, per 14 milions més. A més, ara ja es pot dir sense reserves que han començat les obres de descontaminació de l'embassament de Flix, pressupostades en més de 200 milions d'euros. La comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, l'organisme que vetlla pel compliment del pla integral, valora bé aquests avanços, però recorda que els grans projectes per frenar la regressió al Delta, com ara l'aportació de sediments des dels pantans, continuen encara pendents.

Pius Pujades: Passar l'Ebre a peu pla

Sembla que no pugui ser. El dissabte va fer vuit dies que travessàvem l'Ebre carregant el cotxe a la plataforma que fa el trajecte entre les dues ribes, entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, com s'ha fet des del 1890. És una plataforma muntada sobre tres cascos de barca, propulsada per un motor, que pot transportar una dotzena de vehicles. Estalvia, en uns minuts, una volta de molts quilòmetres fins al pont d'Amposta. Fa 150 anys que la família Garriga explota el servei, cinc generacions que han fet de barquers. De les tartanes i els carros, han passat als cotxes, les motos i els autocars sense gaire problemes. Travessar el riu costa a qui va a peu, cinquanta cèntims, un euro les motos, tres euros els cotxes de turisme. Ara tenen força requesta però no es diria pas que s'hi hagin pogut fer gaire rics. De tota manera, segur que els vaixells que ofereixen viatges fins a la desembocadura del riu també són seus. A pocs metres del pas de la barcassa, hi construeixen un pont magnífic que deixarà sense cap utilitat la barcassa tradicional. Diuen que al setembre estarà en servei. El viatger motoritzat saltarà els dos-cents metres d'aigua sense ni adonar-se'n. Els Garriga ja s'hi han conformat. Mentre esperàvem l'inici del viatge i durant tot el trajecte podíem admirar la gran obra ja ben avançada, amb dos braços, un a cada banda del riu, esperant el moment d'enllaçar-se. Doncs bé, dimecres passat vaig poder veure per televisió que el pont ja tenia l'estructura acabada: les dues arcades ja s'havien unit. De fet, no havia de ser difícil: a la riba esquerra ja vam veure ajaguda a terra la peça de ciment que les havia de lligar. Les grues també eren allà, preparades per fer la feina. Quatre dies, i pont enllestit. Serà veritat que al setembre ja s'hi podrà passar. L'Ebre és un riu que imposa. Un riu europeu, com els que veiem quan travessem la frontera nord enllà. Riu de riquesa, de pagesos que solen tenir l'anyada assegurada. I el Delta s'ha convertit i es manté, amb esforç diari, en un jardí, una meravella natural que ells saben valorar i preservar, malgrat els embats inevitables d'un turisme controlat però benvingut. Potser aquests turistes trobaran a faltar la barca dels Garriga. Hauran d'anar uns quilòmetres més enllà, fins a Miravet que, de moment, conservarà la seva peculiar barcassa –municipal, sembla, i moguda només amb la força domesticada de l'aigua que corre sota la mirada petrificada del castell. A Sant Jaume i a Deltebre veuran passar els cotxes amunt i avall. El viatgers ni es recordaran de la vella barca. Alguns s'aturaran un moment per fer la fotografia de rigor. La majoria, ni això. Amb sort, tastaran un bon arròs de la terra, amb marisc, a la parada del migdia.