lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 d’octubre, 2007

Joan Carretero: 'Qui digui que dins d'Espanya podem ser alguna cosa més que una simple comunitat autònoma està enganyant la gent'

L'única alternativa és la independència.

L'impulsor del moviment Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha dit a cinc dies de la celebració de la Conferència Nacional d'ERC que el polític català que digui que, a dins d'Espanya, Catalunya pot ser alguna cosa més que una autonomia està enganyant la gent. 'Ens ho han dit per activa i per passiva, tant la dreta com l'esquerra progressista del senyor Zapatero, que nosaltres no som més que una autonomia de règim comú com pot ser Múrcia', ha indicat Carretero, que diu que l'única alternativa és la independència ja que altres opcions sobiranistes o federalistes no serien permeses per cap partit espanyol, sigui de la orientació que sigui. Carretero ha defensat a Girona les tesis independentistes del seu moviment, creat dins la mateixa ERC, i ha denunciat també irregularitats a l'hora d'inscriure militants a la Conferència Nacional del pròxim dissabte. 'Sabem que hi ha molta gent que ha tingut dificultats per rebre la targeta groga necessària per inscriure's', ha declarat.

'El màxim que ens dóna l'Espanya democràtica, d'esquerres i federal que ara diuen que governa és el mateix que ens donava l'Espanya cutre i casposa del PP', ha dit Carretero en la seva intervenció davant de més d'un centenar de simpatitzants.

Per això, Carretero aposta perquè es faci un referèndum en què la gent pugui expressar la seva voluntat. 'No passa res si es perd, és com jugar la Champions, el més important és esser-hi perquè vol dir que almenys la pots guanyar', ha declarat fent un símil futbolístic Carretero qui ha defensat que la independència és 'necessària i imprescindible'.

La via per obtenir la independència passa, segons Carretero, per augmentar la massa social que cregui en la independència i, per mobilitar-la, no es pot estar al Govern. 'Després de l'Estatut, ERC s'hauria d'haver quedat a l'oposició i liderar un projecte social des d'allà', ha manifestat Carretero qui ha carregat durament contra el text estatutari. 'Tant de bo el Tribunal Constitucional Trinxi l'Estatut i no quedi altra opció que els catalans puguin decidir', ha dit.

Ibarretxe: "Estem a l'inici d'un camí"

Ibarretxe ha conclós: "El poble basc és un poble de 7.000 anys. El poble basc és molt tenaç. I el lehendakari, també". Juan José Ibarretxe ha insistit en presentar un "Downing Street a la basca" en el ple del Parlament del juny del 2008 per aprovar i presentar, conjuntament amb el govern espanyol, una consulta popular el 25 d'octubre de l'any que ve, sense vinculació jurídica. "Estem a l'inici del camí", ha dit en sortir de la reunió a La Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Amb aquest projecte, el lehendakari pretén que sigui la societat basca, amb la seva resposta a la consulta popular, qui indueixi al possible referèndum sobre el seu futur ja l'any 2010. Tot plegat, "en un debat tranquil i assossegat, sense nervis ni espasmes, perquè queden molts mesos per endavant".

Dit això, Ibarretxe ha assegurat que ha estès la seva mà a Zapatero "abans i després de les eleccions per parlar i pactar", i que espera que el tarannà "no es transformi en una mala positura al diàleg". "No li demano a ningú que comparteixi la proposta que he presentat, només demano que es respecti i que respectin el lehendakari" perquè, segons ha afirmat, és una proposta "plenament legítima i legal". Segons ha detallat, "la seva legalitat no admet cap discussió perquè per poder elaborar un referèndum necessita l'aprovació del govern espanyol". I és que, en aquests moments, Ibarretxe proposa una consulta popular sobre la que no diu res l'article 149 de la Constitució, que regula el referèndum.

Ibarretxe ha conclòs: "El poble basc és un poble de 7.000 anys. El poble basc és molt tenaç. I el lehendakari, també".

Minuts després, el president del govern espanyol ha assegurat: "Li he dit al lehendakari que les propostes polítiques en aquest país, que és Espanya, només té un camí: el de la legalitat i la Constitució". Això es tradueix, segons José Luis Rodríguez Zapatero, en què "qualsevol consulta popular l'ha d'autoritzar l'Estat", tot i que no tinguin valor jurídic. I, segons tot això, en paraules de Zapatero: La consulta d'Ibarretxe "no es produirà".

Zapatero només ha volgut afegir que ha tingut la impressió d'estar davant la segona part del Pla Ibarretxe, i "igual que en el primer, aquest no serà ni acceptat ni posat en pràctica".

L'Aragó discrimina el català

La nova Llei de Llengües de l'Aragó no permetrà l'oficialitat del català, i el seu ús serà només de caràcter voluntari. Una notícia que sorprèn, tenint en compte que el president de la Chunta Aragonesista, Marcelino Iglesias, és nascut a la Franja de Ponent, i parlà el català perfectament. Un fet que evidencia la realitat de la llengua catalana en territori aragonès.

Aquest odi envers la llengua catalana per part del govern aragonès que evidencia aquesta llei, sembla que no acaba aquí, ja que el web de l'Expo 2008, que se celebrarà a la capital aragonesa, no inclou una versió en català del web, sinó que la llengua catalana queda rebaixada a la categoria de 'Otros idiomas'. I és aquí on tenim la sorpresa de debò.

En aquesta categoria trobem les llengües menys importants, que només es mereixen un PDF explicatiu en la seva llengua. Entre d'altres, en català i en valencià.

Molt malament per la Chunta si posa en pràctica mètodes lingüístics secessionistes, sabent que la comunitat filòloga, la que de debò entén de llengües, ha manifestat en diverses ocasions que català i valencià són una sola llengua amb noms diferents.

Només cal contrastar els dos documents PDF's per adonar-se'n. Tampoc era tan difícil, no?

Unió va perdre el 60% dels seus ingressos

El partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida, soci de Convergència a la federació CiU, va perdre el 61% dels seus ingressos l'any 2004 coincidint amb l'arribada del tripartit a la Generalitat, segons informa El País. Així ho indica l'últim informe del Tribunal de Comptes, corresponent a l'exercici 2004. Segons el tribunal, els donatius anònims i opacs, principal font de finançament d'Unió, van baixar el 66% aquell any, cosa que explica el descens generalitzat del conjunt dels ingressos del partit de Duran.

L'any 2004, Unió va rebre 884.716 euros en forma de donacions anònimes. Donacions que no consten en cap registre oficial, però de les quals el receptor coneix la seva procedència. El 2003, últim any de CiU a la Generalitat, els donatius arribaven als 2.6 milions. Els donants anònims del partit eren tres vegades més generosos quan el partit estava al Govern que quan va passar a l'oposició. La caiguda dels ingressos va motivar que el partit de Duran veiés créixer el seu deute en 900.000 euros.

Els responsables d'Unió Democràtica no van voler respondre si aquest descens dels ingressos està directament relacionat amb la seva sortida de la Generalitat. "L'informe encara no s'ha editat formalment i no ho hem pogut estudiar", va afirmar un portaveu del partit. El document es troba penjat a la pàgina web del Tribunal de Comptes i és consultable des del passat mes de juny.

Els responsables financers del partit de Duran ja preveien un descens dels ingressos quan van abandonar la Generalitat. Però les seves previsions s'han vist àmpliament superades per la realitat. El gerent d'Unió, Antoni Isaac, va declarar l'any 2005 que preveia un descens del 12% dels donatius anònims després de la seva sortida de la Generalitat. El Tribunal de Comptes ha acabat per certificar que el descens va ser cinc vegades més elevat.

Una autora denuncia "el nacionalismo excluyente"

L'escriptora catalana en castellà, Nuria Amat, considera que el Govern de la Generalitat "por un afán de cerrazón, mantenimiento de poder oficial y pureza identitaria, han decidido utilizar la lengua como bandera única de su ideología" i denuncia que "un sector minoritario del gobierno, en un nacionalismo excluyente que cree tener en su país a un gran enemigo hereditario, al punto de no poder seguir viviendo ni existiendo sin este enemigo en casa, real o imaginario".

En un article a El País, l'autora explica que "para el catalán, la lengua catalana forma parte de la continuidad de un país que es hoy en día un país de países. En esta pluralidad consiste la gran fortuna de la Cataluña de los últimos años. Por razones históricas de todos conocidas, este país "de acogida" ha sabido enriquecer su cultura esencial, su lengua propia, con la lengua castellana que siempre se ha hablado en Cataluña, especialmente, en Barcelona; ciudad que mantiene su bilingüismo como una de las grandes riquezas que la caracteriza. Donde no se habla un catalán perfecto ni tampoco un castellano inmaculado. Las dos lenguas son felizmente impuras. Conviven. Se casan o aparean. O bien se divorcian para procrear de nuevo".

Amat es pregunta, "¿en qué idioma escriben o escribimos estos escritores sin tierra, que nos presentan como castellanos en Cataluña y catalanes en todas partes? En la misma lengua que, casualmente, muchos presidentes y diputados de la Cataluña actual hablan en su entorno familiar. Un castellano naturalmente periférico".

Per últim, manifesta que "en el caso catalán o español, este sutil proceso hace que no llame atención alguna que escritores catalanes, castellano-escribientes hayan sido tenuemente marginados de sus puestos de trabajo en la Universidad catalana. Proceso igualmente vivido, acaso de modo más evidente, en la comunidad vasca. A lo que se añade la manipulación patente de libros de texto, reglamentos universitarios y demás documentación burocrática o empresarial".

El jutge acusa alts càrrecs de CiU de cobrar comissions

Exigien el 20% a constructores

Un jutge de Barcelona considera que l'any 2003 un constructor va pagar comissions del 20% quan treballava per Adigsa, una empresa de la Generalitat que rehabilita habitatges socials. Tots els directius d'Adigsa d'aquella època estan a un pas d'asseure's a la banqueta després que el jutge els hagi acusat de malversació de cabals públics, frau, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat en document oficial i mercantil, segons informa El País. El fiscal en cap de Catalunya de l'època, José María Mena, va obrir diligències i va sol·licitar al tripartit tota la documentació necessària per a verificar l'acusació del 3% realitzada per Maragall. Al final, la investigació va quedar limitada a l'empresa pública Adigsa, que havia passat a mans d'ICV amb el canvi de Govern.

La fiscalia es va querellar i ara, al cap de dos anys, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Barcelona ha donat per finalitzada la investigació i ha dictat un acte que aprecia l'existència d'indicis de diversos delictes. El jutge responsabilitza vuit persones, entre elles els màxims responsables d'Adigsa entre el 2002 i el 2004, quan van succeir els fets. Ferran Falcó i Josep Antoni Fondevila, en aquella època president i conseller delegat d'Adigsa, respectivament, figuren entre aquesta relació d'imputats. Falcó és actualment primer tinent d'alcalde per CiU a l'Ajuntament de Badalona. De la mateixa manera, el jutge imputa l'arquitecte Jordi Huguet, director tècnic d'Adigsa, així com al responsable econòmic de la companyia, Xavier Sala.

L'acte judicial, al que ha tingut accés El País, relata nombroses irregularitats en el procés administratiu de concessió de les obres per a rehabilitar els habitatges d'Adigsa. En teoria, havia de triar-se entre tres ofertes possibles, però a la pràctica es van concedir a dit a petits constructors a canvi del pagament de comissions i sense emplenar el tràmit administratiu necessari i legal. El jutge descriu que José María Penin era "la persona al voltant de la qual giraven tots els fets objecte d'investigació, així com les irregularitats que es produeixen en relació als expedients de contractació". Penin mai va estar contractat per Adigsa, però era qui "contactava amb els empresaris" i simulava tenir "cert poder" en l'empresa, afirma el jutge. Era Penin qui duia els empresaris a veure els pisos a rehabilitar i qui els lliurava les claus perquè s'iniciessin les obres "sense realitzar cap tipus d'expedient previ".

La resolució judicial explica que Penin feia començar les obres als empresaris amb caràcter d'urgència dintre del marc de l'anomenat Pla Jove. Quan les obres s'estaven acabant o ja estaven acabades, segueix relatant el magistrat, "es feia tota la documentació de l'expedient de forma fictícia, com si hi hagués hagut ofertes de diverses empreses amb la finalitat de donar-li aparença legal". Seguint el seu relat dels fets, el jutge precisa que va ser precisament Penin qui li va demanar al constructor autònom Juan Antonio Salguero Sánchez "que carregui en les factures que confeccioni un 20% més del que correspondria". D'aquesta manera, el jutge assegura que Penin i el seu cunyat, el també imputat Jordi Honrubia, van cobrar a Salguero "comissions per import de 60.000 euros". També assegura que Honrubia va facturar 48.000 euros per una obra realitzada per Salguero i que es va intentar que el també constructor A. Jiménez abonés 3.000 euros en concepte de comissió per cadascun dels pisos que se li adjudicaven per a rehabilitar.

Quan la fiscalia va obrir diligències, Penin va declarar que el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, ara portaveu de CiU al Parlament català estava al corrent del que succeïa a Adigsa. També va explicar que els fets eren coneguts per Oriol Pujol i Ferrusola, fill de l'expresident de la Generalitat. No obstant això, quan mesos després va comparèixer davant el jutge, Penin es va desdir i va exculpar Puig.

El Congrés espanyol debat la devolució dels papers de Salamanca

ERC, CiU i ICV presenten una moció perquè el govern espanyol restitueixi els documents abans d'acabar l'any El Congrés espanyol debat avui una moció de CiU, ERC i ICV, que demana a l'executiu espanyol que lliuri els dos milions de documents, confiscats a entitats i particulars catalans i encara retinguts a l'arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. La moció, impulsada per la Comissió de la Dignitat, insta el govern de Zapatero a tornar els papers abans de fi d'any, perquè el president espanyol s'havia compromès a fer-ho en aquesta legislatura.

El ministre de Cultura, César Antonio Molina, ha ajornat indefinidament la restitució dels papers, adduint que abans s'havia de constituir el Centre de Documentació de la Memòria Històrica. Recordem que l’article 4.1 la llei de devolució dels papers de Salamanca, del novembre del 2005, preceptuava que es formés una comissió govern espanyol-Generalitat en un termini de dos mesos. Doncs bé, encara és hora que es constitueixi.

La incògnita és saber què faran els diputats del PSC, que s'han manifestat favorables al retorn, però que voten amb els diputats del PSOE. Segons fonts socialistes, PSC i PSOE negociaran fins a l'últim moment per acostar posicions, però no asseguren el vot favorable de tots els punts de la moció. Per això el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha incitat els diputats del PSC a plantar cara al PSOE votant favorablement tota la moció.

Diumenge, concert per la devolució

Per urgir el retorn dels papers durant la present legislatura la Comissió per la Dignitat convoca tothom al concert de diumenge al Palau Sant Jordi de Barcelona. L'acte començarà a les cinc, amb la participació de Maria del Mar Bonet, Raimon, Pep Sala, Toni Albà i Josep M. Terricabras, que hi farà un parlament.

De moment, el govern espanyol ha tornat cinc-cents lligalls a la Generalitat de Catalunya, però cap dels dos milions de documents que l'exèrcit franquista va arrabassar a particulars i entitats.