Oriol Junqueras empeny el govern espanyol a sol·licitar fons europeus per a netejar l'embassament de Flix

Finalment el govern espanyol ha sol·licitat 118 milions d'euros de fons de cohesió per netejar l'embassament de Flix després d'una pregunta parlamentària que l’eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, va presentar a la Comissió Europea. Junqueras va advertir al febrer que l'Estat espanyol portava un retard 'molt important' en les obres d'extracció dels residus tòxics i radioactius de Flix i que perillaven els ajuts comunitaris. Ara, que Madrid ha reaccionat 'de manera immediata i força contundent', Junqueras ha lamentat des de Brussel·les que 'el govern espanyol només s'ocupi de temes catalans quan rep pressions des de diversos àmbits'. Junqueras considera 'sorprenent' que calgui 'anar darrere del govern espanyol constantment perquè faci la seva feina a Catalunya' i considera que Madrid, en canvi, 'prefereix oblidar-se de Catalunya i els seus ciutadans'.

Aquesta vegada, però, l'executiu espanyol ha reaccionat a la pressió de l'europarlamentari d'ERC i ha demanat finançament comunitari per 'netejar els residus tòxics i radioactius acumulats a les basses de Flix'.

BLOC DE PERE MUÑOZ: ORIOL JUNQUERAS I ELS RESIDUS DE L'EMBASSAMENT

La Coordinadora Anticementiri Nuclear insta Zapatero a desestimar la candidatura d'Ascó

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va instar ahir el govern del PSOE a desestimar la candidatura de l'Ajuntament d'Ascó per rebre el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Segons va advertir, la proposta d'Ascó s'ha fet sense cap debat previ, i tant els partits del govern català com CiU han rebutjat l'MTC. A banda, 136 ajuntaments, 12 consells comarcals, dues diputacions i més de 150 entitats s'han pronunciat contra el cementiri nuclear. La CANC es pregunta si el president Zapatero serà capaç d'anar «una vegada més» en contra de la voluntat del Parlament.

Personalitats gironines donen suport al manifest a favor de les consultes per la independència

Prop d'un centenar de personatges vinculats al món cultural, polític i associatiu gironí van presentar ahir al vespre un manifest de suport a la consulta popular sobre la independència que se celebrarà el proper 25 d'abril a Girona, Salt, Sarrià i altres municipis de l'àrea metropolitana. L'acte, que va tenir lloc a l'auditori Josep Viader de la Casa de Cultura hi van ser present el llibreter Guillem Terribas, el productor i director del festival 'Temporada Alta' Salvador Sunyer i el catedràtic de filosofia Josep-Maria Terricabras. Amb aquest acte comença un període d'adhesions que culminarà el proper 23 d'abril, diada de Sant Jordi.

directe.cat: Girona comptarà amb trenta delegats internacionals per la jornada de consultes del 25A

Alex Salmond es mostra disposat a participar amb líders catalans en una cimera de nacions que volen la independència

El primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, s'ha mostrat disposat a participar en una cimera de líders polítics de nacions europees sense estat en les quals hi ha un desig per arribar a la independència. Durant una reunió amb el promotor de la Plataforma per la Sobirania, Víctor Terradellas, Salmond ha assegurat que Catalunya és un 'país amic' d'Escòcia i que té 'el dret a decidir lliurement el seu futur'. Terradellas ha insistit en la necessitat de 'bastir xarxes europees de promoció, coneixement i reconeixement de les identitats nacionals' d'Europa. Per la seva banda, Salmond ha explicat que la crisi econòmica 'reforça' l'objectiu d'Escòcia d'esdevenir 'independent dins del projecte europeu'.

TC: Tornem a començar !!*!!

Després de tres dies d'expectativa, finalment no hi haurà sentència. El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha tornat a ser incapaç d'emetre una sentència sobre l'Estatut català. Els magistrats han votat 'no', amb quatre vots favorables i sis en contra, al dictamen de la ponent Elisa Pérez Vera. Algunes informacions apunten a que els esculls de la negociació són la definició de Catalunya com a nació al preàmbul i els símbols nacionals. Així, l'alt tribunal espanyol torna a posposar la decisió sobre la constitucionalitat de la màxima norma catalana. Ara per ara, no s'espera que la sentència es faci pública fins després de la tardor, quan està previst que hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya. Elisa Pérez Vera ha renunciat a seguir fent-se càrrec de la ponència de la sentència de l'Estatut després que el seu cinquè esborrany no hagi tirat endavant. El nou ponent de la sentència serà el vicepresident de l'alt tribunal, Guillermo Jiménez, del sector conservador. Toquem fusta !!!

Avui: Montilla reclama al TC que no incrementi el descrèdit de la institució i validi l'Estatut

Avui: Benach denuncia la "incapacitat" del TC per resoldre el recurs de l'Estatut

Avui: Saura no vol la sentència de l'Estatut abans de les eleccions

Avui: Artur Mas vol que el Parlament recusi els magistrats del TC amb el mandat caducat

Avui: Puigcercós aprofita el fracàs del TC per reptar Montilla i Mas a "fer un pas endavant"

Avui: Herrera demana que els jutges del TC dimiteixin en bloc

Analitzaran en un congrés els bous, la gastronomia, els jocs, la música i la dansa de les Terres de l'Ebre

El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, i el director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, van presentar ahir el Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre, que es farà a l'auditori de Tortosa els dies 28, 29 i 30 de maig. Segons Vega, l'objectiu del congrés –que encara no té un programa definitiu– serà «oferir una mirada desacomplexada» dels elements propis de les Terres de l'Ebre, per «homologar-los» dins de la cultura popular i tradicional de Catalunya. Les sessions teòriques i els tallers pràctics dels congrés giraran entorn de quatre àmbits que marquen la identitat ebrenca: la gastronomia, els jocs i esports, la música i els balls tradicionals, i les festes amb bous. «Hem volgut tractar també els bous perquè són un tema polèmic i de molta actualitat, que necessita ser presentat a la resta del país amb un altre enfocament», va assenyalar Vega. El coordinador del bloc sobre els bous serà el guionista i productor de documentals Santi Valldepérez. Per la seua banda, l'apartat de jocs i esports tradicionals serà coordinat per Toni Costes, mentre que el músic Artur Gaya, del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, serà l'encarregat de coordinar el bloc sobre música i balls. Finalment, l'antropòloga Carme Queralt dirigirà el bloc sobre cuina tradicional. Així, Vega va dir que el congrés és una manera més de donar suport a les 200 entitats del territori que es dediquen a la cultura popular i tradicional. Per la seua banda, Salvadó va destacar que el congrés busca «presentar amb orgull la manera ebrenca de ser catalans» i posar fi a un cert «autoodi» que afecta la cultura popular del territori.

Banksy, de les parets a la pantalla

Es fa dir Banksy, és l'autor dels grafits més famós del món i, nogensmenys, encara no se n'ha acabat de descobrir la veritable identitat. Això ha fet créixer encara més l'interès dels mitjans de comunicació i, de retruc, la fama d'aquest personatge. Les seves pintades als carrers de ciutats de mig món, al mur de la vergonya de Palestina o a Disneyland..., tan impactants i vistoses, han entrat per la porta gran a les galeries d'art i als museus. A la Gran Bretanya, d'on se sap que és originari, ja es demanen si no l'haurien de nominar al prestigiós Turner Prize. Una simple cerca de 'Banksy' a Flickr proporciona més de cent mil fotografies de grafits seus i de les seves provocatives incursions a museus; i el grup de seguidors que hi té suma més de quinze mil membres. El fenomen anomenat 'efecte Banksy' encara creixerà més, perquè avui s'estrena als cinemes dels EUA Exit Through the Gift Shop, un documental sobre l'art al carrer del grafiter Banksy amb una (possible) entrevista. El film, que es va presentar oficialment al Festival de Sundance el gener d'enguany, narra la història d'un artista francès que viu a Los Angeles, Thierry Guetta, que es converteix en documentalista cinematogràfic quan s'enderia a trobar el misteriós artista Banksy. L'acaba trobant i enregistrant en acció, i descobreix, pel camí, companys seus de l'art del carrer com Shepard Fairey i Space Invader. Banksy al carrer del riu