L'Estat destina 253.977 euros a rehabilitar el castell de Flix

A Flix el coneixen com el castell nou, ja que el van construir els carlins per ordre del general Cabrera durant la Primera Guerra Carlina (1833-1839). «A diferència d'altres indrets no van aprofitar l'antiga fortificació medieval», explica Jaume Massip, regidor de Patrimoni de l'Ajuntament de Flix. Per Massip, l'aprovació per part de la Comissió Mixta de l'1% Cultural que integra els ministeris de Foment i Cultura, d'una partida de 253.977,92 euros per al castell de Flix, és una molt bona notícia, ja que permetrà tirar endavant un projecte encallat des de fa anys i que ja tenia una aportació idèntica del govern català a través també de l'1% cultural de la Generalitat. Les dues aportacions sumen 507.955,84 euros, que és el pressupost global de l'actuació. Segons va assenyalar Jaume Massip, l'obra consistirà bàsicament a consolidar les parets del castell, molt malmeses durant els bombardejos de la batalla de l'Ebre. «Sabem com era de fora però no de dins», va especificar Massip, tot precisant que s'instal·larà una passarel·la de fusta al voltant de tot el recinte emmurallat, es posaran serveis i s'adequarà un espai com a sala d'exposicions. De fet, el consistori té previst instal·lar en aquesta sala d'exposicions un centre d'interpretació del carlisme. El projecte museístic encara no està redactat però el consistori disposarà de l'assessorament del professor d'història de la URV Josep Sánchez Cervelló per redactar-lo. La previsió és que les obres puguen començar el 2009, però primer s'ha de signar el conveni amb Foment.

BLOC DE PERE MUÑOZ: 500 MIL EUROS PER AL CASTELL DE FLIX

El Tribunal Suprem tomba altre cop el secessionisme lingüístic de la Generalitat Valenciana

El Tribunal Suprem ha avalat un cop més la unitat de la llengua catalana en desestimar el recurs presentat per la Generalitat Valenciana contra la sentència del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que permet a la Universitat de València utilitzar la denominació acadèmica de llengua catalana als seus estatuts. En una sentencia dictada el passat 13 de octubre i feta pública aquest divendres, el TS desestima el recurs de casació interposat pel govern valencià i recorda que el Consell Jurídic Consultiu autonòmic, en el seu dictàmen no vinculant del 24 de març de 2004 ja va considerar que no procedia fer cap mena d'observació a la legalitat de l'expressió "acadèmicament català". La Sala Tercera del Tribunal Suprem indica que en dues sentències de 2006 i 2008 s'ha pronunciat sobre si el valencià i el català són o no llengues diferents, acceptant que aquest problema "no està resolt" a l'Estatut d'Autonomia valencià. El 30 de juliol de 2004, el govern valencià va aprobar un decret pel qual es van aprovar els Estatuts de la Universitat de València amb la modificació de l'apartat segon de l'article 6 i el primer apartat de l'article 9, referits a la denominació acadèmica de llengua catalana i a l'àrea lingüística catalana. El TSJCV va dictar sentència el 18 d'octubre del 2005 en la que estimava parcialment el recurs de la universitat contra el decret del Consell, l'anul·lava per ser contrari a dret i el deixava sense efecte pel que fa a les modificacions dels articles 6 i 9. VilaWeb/ElPunt: La justícia avala que el valencià es denomini 'acadèmicament català'

L'Audiència Nacional atura l'obertura de fosses ordenada pel jutjat de Baltasar Garzón

La sala penal de l'Audiència Nacional ha decidit paralitzar cautelarment, per deu vots a favor i cinc en contra, l'obertura de fosses comunes de la Guerra Civil i del franquisme fins que no es decideixi si el jutge, Baltasar Garzón, és competent per investigar els fets. La decisió s'ha pres en una reunió d'urgència per estudiar un recurs de la fiscalia, que assegura que vol evitar "danys irreversibles" i que cal limitar les diligències que es poden practicar fins a aclarir si la investigació ha de continuar o no. La fiscalia manté que les diligències s'haurien de limitar de moment a les que fossin "essencials", i l'obertura de fosses, creu la fiscalia, no és urgent. Aquesta demanda del fiscal arriba tan sols un dia després que el jutge Santiago Pedraz, en substitució de Garzón que està de baixa per malaltia, ordenés l'exhumació de restes en 25 punts de tot l'Estat, inclòs el lloc on està enterrat García Lorca i algunes fosses del Valle de los Caídos.

VilaWeb/ElPunt: El Fòrum per la Memòria recorrerà la decisió d'aturar l'obertura de fosses

Oriol Junqueras: Albert Camus

El 7 de novembre del 1913 neix Albert Camus. Quan tan sols té un any, el seu pare mor per les ferides que rep a la primera batalla del Marne, de tal manera que és educat per la mare (Caterina Sintes) i per l'àvia materna (Catalina Cardona), néta i filla d'emigrants menorquins a Algèria. Durant el batxillerat, el jove Albert s'interessa especialment pel pensament de Nietzsche i, finalment, es llicencia en filosofia a la Universitat d'Alger el 1935.

Durant aquests anys escriu l'impactant assaig Misère de Kabylie (La misèria de la Cabília), s'oposa al pacte germano-soviètic i defensa l'autonomia del Partit Comunista d'Algèria enfront del PCF. Un cop iniciada la Segona Guerra Mundial, es trasllada a París, col·labora amb el diari Le Monde Libertaire, milita a la Federació Anarquista Francòfona i entra en contacte amb Jean-Paul Sartre. Les seves obres expressen una profunda desconfiança cap a Déu, la raó i la història, i, tal com posa especialment de manifest a L'home rebel, s'oposa a totes les ideologies, des del cristianisme fins al marxisme, passant per l'existencialisme. De fet, considera aquestes abstraccions com una veritable "filosofia de l'absurd" que allunya l'home de la seva condició humana, fins al punt que, el 1952, per indicació de Sartre, un article de Francis Jeanson acusa Camus de practicar tan sols una revolta "deliberadament estètica".

En realitat, Camus no deserta mai del compromís cívic i, el 1956, en plena guerra d'Algèria, llança la seva "crida a la treva civil". Un any després, en rebre el premi Nobel de literatura "per la seva important producció literària que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època", recorda el seu antic mestre Jean Grenier i afirma que "Ma patrie, c'est la langue française". Viquipèdia: Albert Camus

Dani Alves vol que la gent li parli en català

Ja es veu que Dani Alves és gran, molt gran, dins del camp. Però ara també demostra ser una gran persona en afirmar que demana a la gent que quan es dirigeixin a ell ho facin en la llengua del país que l’acull. El brasiler reconeix que ‘no li ha costat’ adaptar-se a la vida barcelonina i revela que ja se sent ‘com un català més’.

En una entrevista a l'Sport, explica també que li agradaria tenir un professor particular de català. Acaba afirmant que s’atrevirà a parlar català més endavant.

Sense dubte això és un exemple a seguir per molta immigració sud-americana a Catalunya que de ben segur segueix el Barça i coneix en Dani Alves. Ell mateix afirma: ‘La meva obligació és adaptar-me a la cultura del lloc en el qual visc’.

Fumando espero ...

Zapatero espera amb "prudència i paciència" la invitació de Bush "Cal respectar el que ha fet Sarkozy, li agraeixo la tasca, però aquesta reunió la convoca Bush, i és l'amfitrió a qui correspon adoptar les decisions oportunes." Amb aquestes paraules, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha fugit d'estudi quan se li ha preguntat aquest divendres a la tarda per l'oferta del president francès, que minuts abans havia anunciat que ofereix una de les seves cadires al seu homòleg de Madrid. Com a president de torn, Sarkozy pot ocupar la plaça de la Unió Europea i cedir la cadira francesa. Tanmateix, per al govern espanyol aquesta opció seria poc honorable, perquè representaria entrar a la cimera per la porta del darrere. De fet, el PP ja ha expressat les seves reserves a acceptar aquesta invitació, que era oficiosa fins a avui, perquè pot ser perjudicial per a la "dignitat" de l'Estat espanyol. eldebat.cat: Sarkozy confirma que cedirà un seient a Zapatero a la reunió del G-20