El 7 de novembre del 1913 neix Albert Camus. Quan tan sols té un any, el seu pare mor per les ferides que rep a la primera batalla del Marne, de tal manera que és educat per la mare (Caterina Sintes) i per l'àvia materna (Catalina Cardona), néta i filla d'emigrants menorquins a Algèria. Durant el batxillerat, el jove Albert s'interessa especialment pel pensament de Nietzsche i, finalment, es llicencia en filosofia a la Universitat d'Alger el 1935.
Durant aquests anys escriu l'impactant assaig Misère de Kabylie (La misèria de la Cabília), s'oposa al pacte germano-soviètic i defensa l'autonomia del Partit Comunista d'Algèria enfront del PCF. Un cop iniciada la Segona Guerra Mundial, es trasllada a París, col·labora amb el diari Le Monde Libertaire, milita a la Federació Anarquista Francòfona i entra en contacte amb Jean-Paul Sartre.
Les seves obres expressen una profunda desconfiança cap a Déu, la raó i la història, i, tal com posa especialment de manifest a L'home rebel, s'oposa a totes les ideologies, des del cristianisme fins al marxisme, passant per l'existencialisme. De fet, considera aquestes abstraccions com una veritable "filosofia de l'absurd" que allunya l'home de la seva condició humana, fins al punt que, el 1952, per indicació de Sartre, un article de Francis Jeanson acusa Camus de practicar tan sols una revolta "deliberadament estètica".
En realitat, Camus no deserta mai del compromís cívic i, el 1956, en plena guerra d'Algèria, llança la seva "crida a la treva civil". Un any després, en rebre el premi Nobel de literatura "per la seva important producció literària que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època", recorda el seu antic mestre Jean Grenier i afirma que "Ma patrie, c'est la langue française".
Viquipèdia: Albert Camus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada