Miravet: 25 de juliol de 1938

Durant la batalla de l'Ebre, el 25 de juliol de 1938 les tropes republicanes concentraren l'atac contra Miravet, que reteren i ocuparen. (GREC)

El Comebe busca més projecció internacional

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) s'ha dotat d'un consell científic integrat per tretze membres de diverses universitats catalanes (URV, UAB i UB), de la Universitat de Saragossa i de la London School of Economics. Entre els integrants hi ha l'hispanista Paul Preston, el catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona Josep Termes, el de la URV Josep Sánchez Cervelló, l'antropòleg Joan Josep Pujades o el doctor en dret Antoni Pigrau Solé. “L'objectiu és incrementar la projecció internacional i interuniversitària del Comebe”, va explicar ahir el seu director científic i també membre del consell científic, Josep Maria Solé i Sabaté. Serà multidisciplinari i tindrà funcions d'assessorament “per a la renovació de continguts dels centres d'interpretació o per a l'organització d'actes”, va precisar la directora del Memorial Democràtic, Maria Jesús Bono, després de l'última reunió de la junta del Comebe, que es va fer ahir a la Fatarella, municipi on s'ha inaugurat l'últim dels cinc centres d'interpretació: Internacionals de l'Ebre. Un dels primers actes que s'organitzaran amb l'assessorament d'aquest consell seran unes jornades sobre fosses comunes que se celebraran a Gandesa del 22 al 24 d'octubre i que coincidiran amb els deu anys de l'obertura de la primera fossa a Lleó. “Hem culminat la fase de creixement i ara comencem la de consolidació”, va afirmar Bono, que també va valorar molt positivament l'increment del nombre de visitants als espais de la Batalla de l'Ebre durant el primer semestre d'enguany. S'han comptabilitzat 6.242 persones, un 35% més que el 2009. “Som conscients que encara ens coneixen poc i per això busquem més projecció”, va afegir-hi tot precisant que la procedència dels visitants és majoritàriament de la zona de Barcelona.

Denuncien que sota el parc eòlic de Corbera hi ha 300 morts de la Batalla de l'Ebre

La Plataforma de la Terra Alta ha difós un cartell que qüestiona la tasca del Memorial Democràtic. Al cartell es pot veure el monument franquista de l'Ebre a Tortosa, amb el text «màxima exaltació als guanyadors», oposat a un aerogenerador de la central eòlica que el grup portuguès EDP construeix a Corbera d'Ebre, «màxima burla als perdedors». La plataforma diu que el parc afecta la cota 480, on es van enterrar més de 300 combatents de la Batalla de l'Ebre.

Homenatgen 179 soldats republicans enterrats a la Serra d'Almos

El Memorial Democràtic de la Generalitat i l'Ajuntament de Tivissa van homenatjar ahir els soldats republicans enterrats a la fossa comuna de la Serra d'Almos.

«Han hagut de passar més de 30 anys de democràcia per honorar els oblidats, i tot just som a l'inici d'un llarg procés.» Així ho va afirmar la regidora delegada de la Serra d'Almos, Lourdes Pena, durant l'homenatge que ahir al migdia es va fer als 179 republicans enterrats a la fossa comuna del cementiri.

Durant l'homenatge es va descobrir una placa commemorativa amb els noms dels difunts, que es va poder elaborar gràcies als certificats de defunció que es conservaven de l'hospital de sang que es va establir al Mas Alerany l'any 1938 per atendre els ferits de la Batalla de l'Ebre. Però tot i això, només s'ha pogut localitzar la família d'un dels 179 soldats, José Cabrero, que era el gran de vuit germans. Actualment, però, només viu la seua germana Pasquala, de 88 anys, que tot i que ahir no va poder assistir a l'homenatge, sí que ho van fer les seues nétes, Gemma i Sílvia Dominguez. «La nostra àvia està molt commoguda, i a partir que li comuniquessin on es trobava enterrat el seu germà, ens ha començat a explicar molts detalls de tot el que ella va viure», van explicar Gemma i Sílvia. Totes dues germanes van assegurar que la seua àvia «mai no n'havia parlat per por, però ara està contenta i satisfeta».

L'acte va aplegar molts veïns de la Serra d'Almos i altres municipis de les Terres de l'Ebre, que van participar en la ofrena floral posterior i es van mostrar visiblement commoguts durant l'homenatge.

La neteja del futur polígon de Camposines treu a la llum més restes humanes de la batalla de l'Ebre

El procés de neteja de les restes d'explosius i artilleria dels terrenys on s'ha de construir el futur polígon industrial de Camposines ha tret a la llum més restes òssies humanes de la batalla de l'Ebre. De fet, aquesta zona a cavall dels termes municipals de la Fatarella, Corbera d'Ebre i Móra d'Ebre va ser un dels principals escenaris de la batalla de l'Ebre, en ser un nus central de les comunicacions que va patir bona part de les ofensives franquistes. L'aparició d'ossos humans va obligar a activar el protocol establert per la direcció general de Memòria Democràtica per a les actuacions de recollida de restes en superfície. Així una vegada l'Incasol va informar de la troballa, els responsables de la unitat de desapareguts i fosses comunes es van desplaçar a Camposines per fer un primer reconeixement, i posteriorment es va encarregar la recollida de les restes, el seu estudi antropològic i finalment les van dipositar a l'ossera del Memorial de les Camposines.

Josep Bayerri Raga: La incerta memòria

Arran de la mort de Joan Antoni Samaranch, ha tornat a esclatar la polèmica sobre la relació que molts personatges de la història contemporània del nostre país varen tenir amb el règim franquista. És un tema recurrent: és lògic, i continuarà sent-ho, perquè no es va encarar adequadament quan tocava. La classe política que va assumir el poder en la caiguda de la dictadura no va voler passar comptes en cap moment, ni que fos només moralment, amb els que havien contribuït a sostenir el règim anterior. Fou la transició: per als seus protagonistes, modèlica; i per a molts, una trampa. Com una escandalosa trampa fou la Constitució que ara eleven a la categoria de dogma infal·lible sense tenir en compte que és un paper de circumstàncies, redactat i aprovat amb la coacció dels poders fàctics franquistes (exèrcit, empresaris, món financer, Església, aparell de l'Estat, els EUA i un rei sagaç i oportunista col·locat per Franco) vigilants perquè no se superés ni en un mil·límetre la ratlla que aleshores havien fixat com a límit infranquejable. Però no és tan senzill. Els que varen viure la darrera època del franquisme no recorden, o no volen recordar, que a principis dels setanta la immensa majoria de la societat espanyola s'havia aclimatat a les condicions de vida del sistema. No hi havia llibertats? Certament. Però per a la gent que aleshores tenia menys de quaranta anys les llibertats democràtiques eren un concepte abstracte i la Guerra Civil, una nebulosa llunyana. Arreu del país la gent vivia amb la dictadura i, a excepció de nuclis irreductibles de la Falange, l'anomenat tardofranquisme ni tan sols era feixista. És clar que el sentiment de justícia i dignitat humana s'esvalotava quan el govern assassinava legalment Puig Antich, Humberto Baena, Sánchez Bravo, García Sanz, Ángel Otaegui o Txiqui Paredes Manot; però trigava poc a mirar cap a un altre costat, integrats en el model de vida imperant que ataüllava els avantatges de la societat capitalista de consum. Els pocs que lluitaven contra la dictadura eren considerats per la majoria dels seus conciutadans uns llunàtics, inadaptats amb ganes d'enredar, i se'ls miraven amb commiseració. Si els detenien molts pensaven que alguna cosa havien fet per mereixeu-ho. Els que exercien el poder no eren considerats feixistes ni tan sols franquistes sinó gent ben normal, i certament ho eren, més enllà dels càrrecs i les camisoles. Només demano que es recordin els noms dels regidors, alcaldes i quadres directius dels anys 70 a Tortosa, Amposta, Gandesa i altres viles i ciutats. La transició anomenada pacífica fou una conseqüència del menfotisme general guarnit amb manifestacions i miraculoses conversions a la democràcia. Recordo, de l'any 71, una recepció a l'Ajuntament amb periodistes i regidors. Algú va començar a insultar Marià Gil, el primer capellà que s'havia posat a treballar en una fàbrica i, després, durant 25 anys com a alcalde democràtic de Roquetes. Vaig intervenir en la seva defensa i ningú em va fer costat. El franquisme sociològic havia quallat fort al moll de l'os de la societat espanyola i avui, al cap de quaranta anys, encara és ben viu. Les recents manifestacions a favor del jutge Garzón són el contrapunt enrabiat davant l'evidència que un neofranquisme sociològic, estimulat des del PP, avança sense complexos; uns i altres embolcallats sempre amb la bandera del nacionalisme espanyolista. No oblidem que Garzón va portar a la presó nacionalistes catalans i bascos només per ser-ho (és el cas dels detinguts i torturats l'any 92) amb el silenci còmplice de la majoria de la gent, mentre que encara no ho ha fet amb cap franquista. Avui, els polítics catalans continuen elucubrant sobre què caldrà fer quan uns sàtrapes il·legítims, amb el suport del PSOE i el PP, es carreguin l'Estatut votat pel poble de Catalunya. La gent del carrer passa de tot.

El centre 'Internacionals a l'Ebre' de La Fatarella completa l'oferta de turisme històric de la Terra Alta

La xarxa d'Espais de la Batalla de l'Ebre es completa a la Terra Alta amb la inauguració aquest dissabte del cinquè i últim centre de la comarca. La inauguració del centre d'interpretació 'Internacionals a l'Ebre' de La Fatarella s'ha celebrat aquest dissabte al matí de la mà de la directora del Memorial democràtic de Catalunya, Maria Jesús Bono, l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, i el director territorial d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Felip Monclús. Amb els cinc centres en marxa, '115 Dies' de Corbera d'Ebre, 'Hospitals de Sang' de Batea, 'Soldats a les Trinxeres' de Vilalba del Arcs i 'Les veus del front' del Pinell de Brai es posa en marxa un projecte 'imprescindible per abordar el conflicte bèl·lic des d'una perspectiva integral i contextualitzada'. El centre de La Fatarella repassa en diferents àmbits la ràpida internacionalització que va patir la Guerra Civil Espanyola quan amb l'aixecament militar el 1936 es va demanar ràpidament ajuda per part de la República. Aquesta ajuda, no sempre equitativa, va ser d'especial pes i rellevància amb la Batalla de l'Ebre quan s'intenta evitar la caiguda de València i frenar l'amenaça a Madrid. L'ajuda internacional, en canvi, també va arribar en molts altres aspectes com la solidaritat, l'ajuda sanitària, l'acollida de refugiats o la falta d'aliments. L'exposició permanent valora el suport desigual que van rebre els dos bàndols de la Guerra. Per una banda, els nacionals van tenir l'ajuda d'Alemanya, Itàlia i Portugal mentre la República rebia recolzament des de Rússia i Mèxic. També s'explica el paper dels països de 'No intervenció' que van acabar participant al conflicte com Gran Bretanya, França i els Estats Units. La cara humana de tots aquests exèrcits arribats durant la Guerra Civil es reflecteixen en grans panells amb fotografies d'alguns dels personatge i soldats que van arribar a Espanya per participar al conflicte. El Punt: Internacionals a l'Ebre

Mostra d'espectacles de memòria als espais de la batalla de l'Ebre

Un concert d'homenatge a la Nova Cançó que Marc Parrot presentarà aquest dissabte a Flix és la primera proposta de la Mostra d'espectacles de memòria als espais de la batalla de l'Ebre, que ha organitzat el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe). La mostra consta de cinc espectacles, durarà fins a l'1 de maig i vol atraure nous públics interessats en l'art i la cultura, i a conèixer els espais de la batalla que s'han habilitat a Flix, Móra d'Ebre, Vilalba, el Pinell i Corbera.

El Punt: El teatre i la música dinamitzen cinc espais de la batalla de l'Ebre

Xavi Tedó: Arenys queda lluny

La candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear o la llei de vegueries permeten entendre per què la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i l’Aran són les úniques comarques que no han celebrat ni segurament celebraran cap consulta sobiranista. La singularitat nacional de l’Aran s’ha fet més visible que mai amb l’amenaça del seu síndic, Francés Boya, de desvincular-de de Catalunya si els inclouen a la vegueria de l’Alt Pirineu.

A les dues comarques ebrenques, la llei de vegueries és dels pocs projectes del govern que avalen. Tanmateix, el sentiment d’indefensió i d’enuig amb el model de país dissenyat pels diferents governs s’han vist agreujats amb el magatzem nuclear. L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, gran coneixedor d’aquestes contrades com a expert de la Batalla de l’Ebre, explica que “la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, a diferència del Baix Ebre i del Montsià, no poden suplantar la crisi amb el turisme”. L’historiador lamenta que se les hagi tingut “poc en compte amb les inversions” i que “acullin les infraestructures que la resta del país no vol”. Tot plegat provoca que “se sentin menystinguts i ignorats, com si no se’ls reconegués la seva catalanitat, superior a la de bona part de les altres comarques”.

En aquest context, no és estrany que el 13 de desembre cap poble de l’Ebre convoqués referèndums sobre la independència. El primer municipi que ho farà serà Xerta (Baix Ebre) el 28 de febrer i en la tercera onada s’hi sumaran Alcanar i Ulldecona (Montsià) i l’Aldea i Camarles (Baix Ebre). Lluc Ulldemolins, portaveu de la Coordinadora per a les Consultes a l’Ebre, deixa clar que “la catalanitat se sent, però històricament les Terres de l’Ebre s’han vist marginades”. A la Ribera d’Ebre i la Terra Alta sí que es parla de referèndums, però d’un altre tipus. ERC està promovent, amb entitats ecologistes, consultes a les quatre comarques per aturar el cementiri. A la Terra Alta es plantegen fer referèndums per segregar-se de Catalunya i unir-se al Matarranya, més sensible a les seves reivindicacions. Gervasi Aspa, president d’ERC de l’Ebre i alcalde de Deltebre, remarca que “hi ha molts municipis afectats pel cementiri i tots els esforços s’han concentrat en aturar-lo”. L’alcalde de Rasquera, el també republicà Bernat Pellisa, corrobora que ara per ara les “prioritats de la població són les mediambientals i econòmiques”.

La Terra Alta, en peu de guerra A la Terra Alta, l’incendi d’Horta de Sant Joan no és el seu únic maldecap. L’explotació d’una mina als Ports i sobretot la proliferació de parcs eòlics ha provocat que la comarca estigui en peu de guerra. La Plataforma en defensa de la Terra Alta planteja fer consultes per independitzar-se temporalment de Catalunya perquè el govern modifiqui la seva actitud i deixin de ser “la part oblidada de Catalunya”. Un dels seus promotors, Txus Carbó, regidor independent d’Horta, assenyala que “la consulta no està oblidada, sinó aparcada per l’allau de conflictes mediambientals que tenim, però no volem estar amb un govern que no ens fa cas i que ens menysprea”. Xavi Fortuño, president de la Plataforma d’Horta, sentencia que “les Terres de l’Ebre són el femer de Catalunya i no ens sentim identificats amb aquest model de país”. L’activista afirma que “ens sentim catalans i amb orgull, però les agressions mediambientals fan que no hi hagi sensació de país”.

Òmnium de l’Ebre considera que hi ha un clima de pessimisme col·lectiu per la crisi industrial i les mobilitzacions contra el tancament de Lear a Roquetes han frenat el conreu del sobiranisme. Tot plegat no amaga el conservadorisme d’unes terres amb una important tradició de centredreta i la inexistència d’un moviment independentista organitzat. Sense cap nucli de la CUP, només ERC ha aconseguit arrelar-hi per la seva oposició al transvasament de l’Ebre, que va comportar que el PP perdés un dels seus feus històrics, però el corrent republicà no és prou madur. Fortuño subratlla que “la gent ja no sap a qui votar”. Ho demostra que la Plataforma en Defensa de l’Ebre demanés el vot nul a les eleccions europees. Al sud, on la catalanitat és latent, el catalanisme es va marcint.

El Comebe centrarà les seves inversions de 2010 en el projecte museogràfic 'El pas del Riu' de Móra d'Ebre

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) destinarà prop d'una quarta part del seu pressupost de 2010 al projecte museogràfic a l'aire lliure 'El pas del Riu', a Móra d'Ebre. Així ho preveu el pressupost per a l'any vinent que l'ens ha aprovat aquest divendres al migdia i que ascendeix a 871.771 euros -un 30% més que el passat 2009-. L'actuació a Móra, vora la riba fluvial, permetrà explicar el paper que va jugar l'Ebre en la batalla amb una 'interpretació suggestiva i innovadora' dels fets. A banda, durant 2010 es realitzarà la museografia del centre de La Fatarella (Terra Alta) sobre 'La participació internacional' i se senyalitzaran tots els municipis consorciats.

BLOC DE PERE MUÑOZ: JUNTA GENERAL DEL "COMEBE"

Alpicat recorda les víctimes de la Guerra Civil

El municipi d'Alpicat ha homenatjat les víctimes de la Guerra Civil enterrades a la població, moltes d'elles de Lleida ciutat. L'Ajuntament ha instal·lat a l'antic cementiri de la població un faristol on es narren els fets ocorreguts mentre al cementiri actual, s'ha inaugurat un monòlit en record de les víctimes del conflicte.

L'encarregada d'inaugurar els elements commemoratius ha estat la directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, acompanyada per l'alcalde Pau Cabré. L'acte també ha comptat amb la presència de veïns i familiars de les víctimes.

Durant la inauguració dels elements de memòria, Bono ha destacat que ambdós, tant el plafó instal·lat al cementiri vell com el monòlit, al nou, pretenen dignificar i posar en valor espais públics on hi havia o hi estan enterrades víctimes de la Guerra Civil. L'historiador local Fabià Corretgé ha treballat amb la Universitat de Lleida per documentar els fets que van tenir lloc a la població, els diferents espais i les víctimes enterrades a Alpicat.

Morts de la Guerra Civil al cementiri d'Alpicat

Explosions controlades dels primers obusos trobats al futur polígon de les Camposines

Una quinzena d'artefactes de la Guerra Civil espanyola s'han desactivat aquesta setmana a les Camposines, la partida de la Fatarella que va ser un enclavament decisiu durant la Batalla de l'Ebre, i on el consorci urbanístic format per l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i vuit ajuntaments de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre han iniciat els treballs per treure les mines. Així, nou obusos s'han trobat durant els treballs que el consorci de les Camposines efectua per netejar els terrenys on s'instal·larà el nou polígon. En total, s'han fet esclatar uns 120 quilos d'explosius.

Corbera: Art entre les runes

Corbera d'Ebre i sobretot el seu Poble Vell, en runes des de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre, traspuen aquest estiu art des de tots els racons, i no art qualsevol sinó peces escultòriques, pictòriques i fotogràfiques que naixen des de la reflexió al voltant dels drets humans, els conflictes bèl·lics o la marginació i el maltractament de la dona. Es tracta de la Primera Biennal d'Art de Corbera d'Ebre, que es va inaugurar el 27 de juny i que es podrà visitar fins a l'11 de setembre, una experiència artística que se suma a la que fa quinze anys es va impulsar amb l'Abecedari de la Llibertat i que, de fet, és dels mateixos ideòlegs, el col·lectiu Zero i Mig Partit pel Mig. El robatori d'una peça i alguns actes vandàlics han reobert el debat sobre la necessitat de tancar l'accés lliure al Poble Vell.

Preparen un documental de la batalla de l'Ebre que inclourà imatges inèdites

Conservar la història recent i, molt especialment, els fets ocorreguts durant la República i la Guerra Civil espanyola. Aquest és el motor de l'associació No Jubilem la Memòria, que actualment està treballant en la producció d'un documental professional sobre l'estada de les Brigades Internacionals a la comarca del Priorat, en el qual es reflectirà la seva convivència amb la població just abans de la batalla de l'Ebre, la primavera de 1938. El film, que es difondrà als centres educatius, ha rebut una subvenció del Memorial Democràtic d'Interior. Part dels diners s'han fet servir per adquirir els drets d'imatge d'una pel·lícula descoberta a l'arxiu de la Universitat de Nova York, on es veuen soldats internacionals al Priorat fent maniobres o relacionant-se amb la població.

Un camp de treball apropa els joves a la memòria de la Guerra Civil que es conserva a Miravet

Nois i noies de tot Catalunya participen aquest mes en dos camps de treball a Miravet on recuperen els camins relacionats amb el passat templer del poble i la Guerra civil. El primer dels camps, que es diu Miravet, el camí dels templers, acaba aquest dissabte i ha consistit en la recuperació del sender que uneix el castell amb el Cap de la Vila (el poble antic de Miravet). I diumenge s'enceta el camp La batalla de l'Ebre, on els joves entraran en contacte amb les experiències de la guerra. Els camps de treball a Miravet els convoquen des de fa uns anys les entitats Fundació Escolta Josep Carol i Escoltes Catalans, amb la col·laboració de l'Ajuntament.

Camposines tanca la ferida de ferralla

La Venta de Camposines ha passat a la història de la Guerra Civil espanyola pel fet de ser un dels enclavaments més importants de la batalla de l'Ebre, l'escenari de sang en què va decidir-se la caiguda de la Segona República i la victòria de Franco. Com en altres llocs de la Terra Alta, les penúries econòmiques de la postguerra van fer que moltes persones es dediquessen a buscar la ferralla que havia quedat als camps, per vendre-la. De fet, encara és habitual trobar restes d'artilleria i explosius soterrats a les finques. Per això, el consorci que promou el polígon industrial de Camposines ha decidit netejar completament la zona de bales i projectils.

Barcelona i Flix acorden promocionar els seus refugis antiaeris

Els ajuntaments de Barcelona i Flix van signar ahir el conveni per promocionar mútuament els seus refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola museïtzats, que són uns dels més destacats de Catalunya: es tracta del Refugi 307, en el cas de Barcelona, i un refugi que hi ha a Flix. Després de firmar l'acord, representants d'un i altre ajuntament van visitar el Refugi 307, que està situat al número 169 del carrer Nou de la Rambla, a Barcelona.

A la venda la primera banda sonora original de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

Avui comença a vendre's el nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Fet i fet, aprofita la banda sonora del documental 'La batalla de la memòria', dirigit per l'ebrenc Mario Pons. El disc inclou onze peces (quatre d'instrumentals) i deu fragments sonors del documental. Segons Artur Gaya (Quico el Cèlio), el disc vol reivindicar 'la pau'. L'obre 'Ai Carmela', de la qual els 'Quicos' han fet la primera adaptació catalana. Segons que ha dit Gaya, 'treballar amb Mario Pons, el director del documental, ens ha complagut moltíssim. Hem pogut veure com analitzava i valorava la guerra una persona de trenta anys, sense els prejudicis de qui ha viscut més de prop aquests esdeveniments. D'alguna manera es tracta de parlar de la guerra perquè no n'hi torni haver cap més.'

De les onze cançons del disc, dues no surten al documental: l'adaptació de 'Si algun dia em vols escriure' i 'Ebre valley'. 'Hem gosat fer una adaptació molt lliure de 'La vall del riu vermell', que les Brigades Internacionals van convertir en 'Jarama valley'. Nosaltres en diem 'Ebre valley' i hem fet una lletra nostra imaginant els sentiments d'un ex-combatent que torna avui a la vella Corbera d'Ebre', diu Gaya.

El remodelat refugi antiaeri de Benissanet s'afegeix a la xarxa d'espais de la Batalla de l'Ebre

refugi Benissanet 170409 CATr

La xarxa d'espais de la Batalla de l'Ebre compta des d'aquest divendres amb el refugi antiaeri de Benissanet (Ribera d'Ebre), que ha estat remodelat i ara s'obre al públic per poder ser visitat. El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat el refugi i ha destacat que la seva obertura té una 'doble vessant'. D'una banda, la recuperació de la memòria històrica i l'homenatge als testimonis de la Batalla de l'Ebre i, de l'altra, l'aportació d'un nou actiu turístic, que ajudarà al desenvolupament econòmic de la zona. El refugi, construït entre l'agost i l'octubre del 1938, es troba ubicat sota la plaça de la Font Gran del municipi i compta amb un passadís de 35 metres.

Bloc de Pere Muñoz: REFUGI DE LA FONT GRAN DE BENISSANET

elPunt: Benissanet obre al públic el refugi antiaeri de la Font Gran i l'inclou en la Xarxa d'Espais de la Batalla de l'Ebre

Lluís Salvadó: «El model eòlic que s'està implantant a la Terra Alta no em satisfà»

També toca la Interconnexió de xarxes, el magatzem de residus nuclears ... «El model eòlic que s'està implantant al nostre territori no em satisfà. És un model que heretem el 2003 i que hem intentat racionalitzar. Hem eliminat els parcs previstos a Pàndols i Cavalls i s'ha reduït el nombre de torres. Déu n'hi do el canvi del que teníem al que tenim! Amb tot, tampoc em satisfà, si ho hagués pogut gestionar des de l'inici, el govern actual hauria optat per no aprovar parcs eòlics dins les zones de la batalla de l'Ebre.»

Entrevista sencera a ElPunt.cat