lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 de juny, 2009

Benach replica a Zapatero que 'té el risc d'haver de convocar eleccions' si no compleix amb el finançament

El president del Parlament, Ernest Benach, ha contestat al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, avisant-lo que 'té el risc important d'haver de convocar eleccions anticipades' si torna a incomplir amb Catalunya i deixa la negociació del finançament aparcada. 'L'amenaça és un mal camí amb un tema tan transcendent i important per Catalunya', ha dit en referència a l'ultimàtum espanyol de deixar la negociació sine die si no s'arriba a un acord abans del 15 de juliol.

Benach, en una entrevista a l'ACN, ha estat contundent quan ha assegurat que les conseqüències sobre aquest assumpte les pagaria el president espanyol. De fet, ha deixat clar que abans del 15 de juliol desitja que hi hagi un bon pacte i 'com més ràpid, millor'. 'Si no hi ha bon acord el govern no pot firmar qualsevol cosa', ha assegurat. Per això, ha ressaltat que 'si el 15 de juliol no s'ha arribat a cap acord caldrà continuar negociant'. També ha avisat que 'no es pot ajornar 'sine die' una cosa tant transcendent pel país' com és el nou finançament. Avui: Benach replica a Zapatero que "té el risc d'haver de convocar eleccions" si no compleix amb el finançament

Laura Vilagrà: "No em faria res una CUP amb tres diputats, però Reagrupament serà un bluf"

Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor, diputada i membre de l'executiva d'ERC, creu que, "si no s'aconsegueix cap triomf com a país", el seu partit no voldrà "tornar a pactar amb el PSC ni amb IC durant anys" Laura Vilagrà veu bé una eventual entrada de la CUP al Parlament, creu que Reagrupament serà "un bluf" i admet que al seu partit "no li quedaran ganes de tornar a pactar amb el PSC ni ICV en molts anys" si, abans del final de la legislatura, "no s'aconsegueix algun triomf com a país". Així de clar parla la que va ser l'alcaldessa més joves de Catalunya quan, l'any 2003, amb 27 anys, va accedir al càrrec.

En una entrevista a Manresainfo.cat, Vilagrà assegura que "el que ha passat darrerament amb el govern espanyol no té nom, s'acaben els adjectius per qualificar-lo, perquè és una deslleialtat brutal". De tota manera, reconeix que "no n'esperava gaire", tot i que sí que "confiava més en el PSC". "Al final sembla que tant és PSOE com PP. Això trasllada, ho vulguem o no, un cert malestar en el si del tripartit, perquè el PSC no ha estat capaç d'imposar les seves tesis al govern espanyol", afegeix.

CCOO revela que els acomiadaments individuals i la fi de contractes creen més atur que els ERO

La major destrucció d'ocupació durant l'any 2008 es va produir pel degoteig d'acomiadaments individuals i, sobretot, per la finalització de contractes temporals i no a causa dels Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), malgrat que aquests tenen un gran impacte mediàtic, segons CCOO.

L'informe "L'ocupació a Catalunya, 2008" presentat avui pel sindicat recorda que els greus impactes d'àmbit territorial i sectorial i les mobilitzacions que genera la presentació d'un ERO pot fer pensar que el major nombre d'aturats provenen d'aquest tipus d'acomiadaments col·lectiu. Tanmateix, la realitat és que la major destrucció d'ocupació l'any passat va provenir dels acomiadaments individuals i, sobretot, per la finalització dels contractes temporals.

Zapatero torna a dir que el finançament ja està a punt

El nou finançament per a Catalunya "ja està a punt, falten molt pocs detalls." Ho ha tornat a dir el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, aquesta vegada en declaracions al diari La Vanguardia.

Després que dimecres fonts no identificades de La Moncloa utilitzessin els mitjans públics de la Generalitat –Catalunya Ràdio i TV3– per fer arribar als catalans el missatge de l'ultimàtum de Madrid perquè el govern de José Montilla accepti la proposta de finançament, avui és el president espanyol en persona qui pressiona, a través d'un altre mitjà de comunicació.

El to d'aquestes declaracions personals de Zapatero és totalment diferent de l'utilitzat per les "fonts de la Moncloa": no es parla d'ultimàtum sinó de "sintonia". "La meva sintonia amb el PSC és bona, vaig ser a Barcelona durant la campanya electoral en un acte magnífic, bonic, molt ben organitzat i on hi havia molta gent".

Per Zapatero, una altra mostra d'aquesta "sintonia" és el fet que dimarts que ve serà a Catalunya per inaugurar la T-1 de l'aeroport del Prat, una de les principals obres de Foment a Catalunya, projectada ja pel govern d'Aznar.

Esquerra Independentista vol que ERC es comprometi a no reeditar el tripartit

Esquerra Independentista (EI) el sector crític d'ERC que lidera el diputat Uriel Bertran, vol que Esquerra adopti el compromís de no reeditar el govern tripartit després de les properes eleccions al Parlament en què asseguren que la formació no pot formar govern amb cap partit d'obediència espanyola. EI ha convocat una assemblea per al proper dissabte, 20 de juny, on es preveu que s'aprovi la ponència 'Torna l'independentisme, torna Esquerra Republicana' basada en la pèrdua de vots arran del pacte amb el PSC i la necessitat de desmarcar-se d'aquesta estratègia amb la intenció que la direcció del partit assumeixi les línies proposades pels crítics.

EI apunta que els republicans han de garantir que només formaran govern amb els partits que es comprometin amb la reivindicació del concert econòmic i la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.

La ponència, desgrana cinc punts per al rellançament d'ERC:

1. L’estratègia d’aliança amb el PSC s’ha esgotat.

2. Cal rebutjar el model de finançament que proposa el PSOE perquè no permet reduir significativament l’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros, ni ens permet fer front a la crisi.
3. Al Congrés dels Diputats, no podem pactar a la baixa amb Madrid –peix al cove- i no ens ha de fer por iniciar, quan calgui, el conflicte polític amb l’Estat.
4. Cal tornar a treballar amb la societat civil i els moviments populars.
5. Hem de difondre entre la societat catalana el nostre full de ruta cap a la independència i el model d’Estat català que proposem.

Avui: Els crítics volen que ERC es comprometi a no repetir el tripartit

El Consultiu avala el capítol lingüístic de la Llei d'Educació de Catalunya

El Consell Consultiu ha avalat el títol lingüístic del projecte de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), amb el qual s'eludirà la tercera hora de castellà a les escoles i es reforça la immersió en català, precisament un dels punts més polèmics i motiu principal pel qual el PP va portar el text al consell.

Segons el dictamen, que es farà públic previsiblement dilluns, el Consultiu considera constitucional tot l'apartat que fa referència a l'ensenyament del castellà i del català als centres i al model d'immersió lingüística que la LEC consolida.

Així, es manté intacta la intenció de la llei de protegir el sistema educatiu català davant del decret de la tercera hora de castellà a primària, aprovat pel govern espanyol de Rodríguez Zapatero i que fixa com a mínim tres hores setmanals de castellà als centres escolars.

Un de cada quatre nens no té el nivell bàsic per passar a la Secundària ?

Un 25,3% dels estudiants de sisè de primària de Catalunya no han superat les proves de competències bàsiques, que conformen català, castellà i matemàtiques. 64.388 alumnes van passar per les proves, que va realitzar el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu fa un mes a totes les escoles catalanes.

Segons els resultats d'aquestes proves, pioneres a Catalunya, el nivell dels nens d'11 anys en les competències de català és de 76,9 punts; en castellà, 75,10, i en matemàtiques, 77,99; sent el 70 el llindar del 'suficient'. Aquestes proves mesuren si els nens saben llegir i escriure i operar matemàticament de manera bàsica per passar a primer de Secundària sense dificultats.

Les diferències de resultats són especialment importants si es compara segons el nivell socioeconòmic dels alumnes. En català, els estudiants de les capes socials més altes tenen insuficient en un 14,5%, mentre que en els nivells socioeconòmics més baixos suspèn el 44,3%, i també ho fa el 22,7% de les capes mitjanes. Aquesta xifra es repeteix de manera semblant en les competències de castellà i de matemàtiques.