Junqueras diu que l'acord entre l'Estat i el Tribunal Europeu 'no és garantia de l'ús del català' a Europa

El candidat d'Esquerra al Parlament Europeu, Oriol Junqueras, ha valorat aquest dissabte l'acord entre l'Estat espanyol i el Tribunal Europeu per l'ús del català. Ha assegurat que 'tot i que existeixi un acord entre les dues administracions, no és garantia de l'ús del català a les institucions europees', perquè, segons ha dit, 'l'Estat espanyol incompleix aquest acord al no destinar-hi els recursos suficients, per exemple designant un òrgan que s'ocupi de les traduccions o assumint els costos que suposen'. Junqueras ha argumentat que 'hi ha acords administratius ja firmats a dia d'avui que s'estan incomplint perquè l'Estat no assumeix el seu cost'. Junqueras ha destacat que resta un acord pendent, que 'és el més important': el Parlament Europeu, 'únic organisme democràtic, amb el qual encara no hi ha cap acord firmat per a l'ús de les llengües cooficials de l'estat espanyol'.

Carretero plega d'Esquerra

Joan Carretero 270409 RAC1

L'exconseller de Governació i líder del corrent crític d'ERC Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha decidit donar-se de baixa del partit 'atès que, segons informacions de la premsa, l'Executiva Nacional d'Esquerra ha aprovat aquest dilluns obrir-li un expedient disciplinari i suspendre'l de militància'. El comunicat que ha emès no dóna cap pista de quines mesures emprendran el conjunt dels militants que li són afins, però fonts de Reagrupament.cat han alertat que 'expedientar Carretero suposa expedientar també unes idees'. Uriel Bertran 280409 CATr

El blog de Jordi Cabré: Joan Carretero

Avui: Joan Carretero es dóna de baixa d'ERC

VilaWeb: Joan Carretero deixa Esquerra

eldebat.cat: Els membres de Reagrupament descarten una sortida en bloc d’ERC i veuen la seva direcció “estalinista”

ICV demana als socis de Govern que 'plantin' CiU amb la Llei d'Educació

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, s'ha mostrat crític aquest dilluns amb la posició dels seus socis de Govern, ERC i el PSC, en la negociació de la Llei d'educació (LEC) i els ha demanat que plantin CiU. En una roda de premsa a la seu del partit, el dirigent ecosocialista ha criticat l'actitud de CiU i el fet ha posat 'com a línia vermella que les escoles que separen nens i nenes que majoritàriament que són de l'Opus Dei continuin rebent recursos'. Acte seguit, ha dit que no entén la posició dels socialistes i dels republicans i espera que hi hagi 'un canvi d'actitud'. El PSC i ERC han arribat a un preacord amb CiU que deixaria de banda ICV per aprovar la LEC. El conseller d'Educació, eMaragall, va instar divendres els ecosocialistes a sumar-se a l'acord.

Lluís Llach: 'L'única sortida que hi veig és la independència'

El cantant Lluís Llach es va declarar ahir, obertament, independentista. Després d'anys i cançons d'insinuar-ho, preguntat sobre com veia la situació actual del país en una conferència a Igualada, va dir: 'L'única sortida que hi veig és la independència'. Llach va traçar un paral·lelisme entre ell mateix i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, del qui va dir que, després d'anys de mirar de fer pedagogia, va arribar un moment en què es va declarar partidari de la independència. 'Tinc 60 anys, només me'n queden 10 per a veure resultats', va exposar. Malgrat confessar-se de tradició àcrata i de reconèixer que es mira les estructures estatals amb certa prevenció, Llach opina que, si Catalunya vol continuar existint, ja no té espai dins l'Estat espanyol, sinó que se n'ha de construir un de propi. Creu que la transició va ser una magnífica oportunitat, la primera en un grapat d'anys, perquè els diferents pobles de l'estat compartissin un projecte ibèric comú, però l'oportunitat s'ha malbaratat. Alhora, va acompanyar la seva confessió com a independentista amb una certa disculpa per haver arribat tard a aquesta conclusió. Va criticar també el conjunt de la classe política actual, a qui considera incapaç de reconduir la situació de Catalunya, però va dir que renunciava a entrar en política ('sóc massa primari', va etzibar). Tot amb tot, no va tancar la porta a col·laborar en nous projectes que consideri positius per al país. Així mateix, es va lamentar que, en la seva joventut, podia acusar els partits socialdemòcrates de 'reformistes', mentre que ara 'ja no serveixen ni per a reformar, com a molt per a gestionar'.

El Tercer Congrés Catalanista proposa sortides per aconseguir un Estat propi

L'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista ha publicat les ponències de Ferran Requejo, Jordi Muñoz i Ferran Sàez, on s'analitza quines són les possibles sortides a la situació actual per aconseguir un Estat propi per a Catalunya. La ponència de Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, explora la viabilitat del federalisme dins de la Constitució espanyola. La ponència de Jordi Muñoz, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, està centrada en els conceptes del dret de decidir, el dret d'autodeterminació i els drets democràtics. I finalment, Ferran Sàez, Doctor en filosofia i professor de la Universitat Ramon Llull, hi escriu sobre l'objecte i el subjecte de la independència. D'aquesta manera es pretén aportar línies de treball i reflexió de cara al futur un cop el Congrés ha fet balanç dels trenta anys d'autonomia.