lo carrer del riu

lo carrer del riu

22 de desembre, 2008

Ha tocat la grossa!!! Adéu finançament!!!

La grossa de la rifa de Nadal, el 32.365, ha anat a parar a Torrevella, Sant Quirze del Vallès i Barcelona. Una administració de la Rambla de Barcelona n'ha venut la majoria, 128 sèries, i la de Sant Quirze, seixanta. Diferents ciutats del país han estat afortunades amb cinquens premis: el 36.199, que s'ha venut a Barcelona, Palma, Castelló, Cubelles, Terrassa, Móra d'Ebre, i Lleida. Un altre cinquè premi, el 70.593, s'ha venut a Barcelona, al carrer Rosselló. Un altre cinquè, el 30.227, ha anat a parar a Barcelona, Palafrugell, Tordera i Solsona. I un altre, encara, el 58.616, s'ha venut a l'Hospitalet de Llobregat. A Altura (Alt Palància), també han esgarrapat part d'un altre cinquè premi, el 81.792. L'últim cinquè ha estat el 56.430, que ha anat a parar, en part, a Alacant. Els altres dos cinquens premis han estat el 73.450 i el 29.127.

El segon premi, el 78.400, venut a Madrid, ha tocat d'esquitllentes a Barcelona perquè una empresa, una filial de la multinacional holandesa Wolters Kluwer, n'havia comprat. VilaWeb/ElPunt: Sense el nou model de finançament però amb 600 milions de la loteria de Nadal

Arriba a Catalunya la primera remesa de documentació de particulars confiscada a Salamanca

Per primera vegada arriben a l'Arxiu Nacional de Catalunya papers de ciutadans catalans que encara restaven confiscats a Salamanca. Amb aquesta nova remesa dels polèmics papers de Salamanca es tanca la segona fase de devolució de la documentació sostreta pel règim franquista a les institucions i als catalans al final de la Guerra Civil.

L'enviament del passat 1 d'agost va suposar l'arribada dels documents de la Generalitat que encara havien quedat endarrerits a Madrid.

Ara encara queden per retornar els papers confiscats als partits polítics. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, presidirà aquest divendres a la tarda l'acte on seran presentats aquests documents de particulars.

El Suprem ordena la liquidació de béns d'ANB i el PCTB

El Tribunal Suprem ha donat deu dies als grups municipals d'Acció Nacionalista Basca (ANB) i al grup parlamentari Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB) perquè presentin les seves al·legacions abans de decidir sobre la seva dissolució. Tanmateix, el tribunal ja ha ordenat que es liquidin tots els béns patrimonials de les dues organitzacions i ha decretat l'embargament dels saldos dels comptes corrents i de totes les subvencions que tinguin.

De fet, els béns i les subvencions a què tenen dret les dues organitzacions ja es trobaven embargades per la sentencia de legalització del Suprem i pel jutge de l'Audiència espanyol, Baltasar Garzón, en la causa oberta per la qual ordenà la suspensió d'activitats.

La sala especial del 61, presidida per Carlos Dívar, ha estudiat la dissolució dels grups municipals d'ANB en 125 ajuntaments del País Basc i Navarra i la del grup del PCTB al Parlament basc, tal com havia sol·licitat l'advocat de l'estat. En les dues interlocutòries, el Suprem indica que les formacions podran personar-se al cap de deu dies en la causa per donar les explicacions que considerin oportunes abans de decidir si ordena la seva dissolució.

El Parc Natural del Delta s'encarregarà de gestionar els Ullals de Baltasar

Després de més de dos anys de gestions, el govern català adquirirà finalment els ullals de Baltasar, una finca d'alt valor ecològic, perquè és l'únic ambient d'aigua dolça del parc natural del Delta. En l'últim consell de govern, l'executiu català va aprovar destinar 449.925 euros a comprar les 17 hectàrees d'aquesta finca, on hi ha uns 40 ullals, alguns de propietat privada.

VilaWeb/ElPunt: La finca dels ullals de Baltasar serà finalment gestionada pel Parc Natural del Delta de l'Ebre

El Govern adquireix una finca del Delta de l'Ebre que és l'únic ambient d'aigua dolça del Parc Natural

Palma, segona ciutat del nostre país que acollirà escriptors refugiats

L'Ajuntament de Palma signa avui l'adhesió a la Xarxa de ciutats refugi (International Cities of Refuge Network, ICORN). Mercès a aquesta xarxa, instaurada pel PEN internacional, els escriptors políticament represaliats o perseguits al seu país, poden refugiar-se a les ciutats integrants i rebre ajut per a poder escriure. Les regidories de Benestar Social i de Cultura de Palma aportaran 40.000 euros anuals per a manutenció i estada d'un escriptor.

A més, la ciutat acollidora ha de promoure la figura de l'autor i ajudar-lo a integrar-se lingüísticament i culturalment a la ciutat. L'autor rep una beca anual, prorrogable per un altre any. La coordinació va a càrrec del PEN català. D'aquesta Xarxa, ja en forma part Barcelona, on fa estada, des del maig, l'escriptor amazic, Salem Zenia. Al seu país, Zenia era assetjat pels fonamentalistes islàmics perquè defensa la laïcitat de l'estat. Una altra ciutat del nostre país que vol incorporar-se a la xarxa és Sant Cugat, que a l'octubre ja va aprovar una moció per formar-ne part. De totes maneres, l'adhesió encara no s'ha concretat.

Fora del nostre país formen part de la Xarxa Bergen, Brussel, Chiusi, Estocolm, Frankfurt, Gotemburg, Hannover, Kristiansand, Les, Lillehammer, Molde, Mèxic DF, Norwich, Oslo, Potenza, Skien, Tromsø i Trondheim.

El rei belga accepta la dimissió del govern

El rei Albert II de Bèlgica ha acceptat avui la dimissió del govern belga, encapçalat pel primer ministre Yves Leterme, presentada divendres. La dimissió va arribar arran de la marxa del ministre de Justícia, acusat oficialment d'haver intentat influir sobre el tribunal que estudiava la fusió del banc belga Fortis amb el francès BNP Paribas. El rei ha demanat que el govern es mantingui de manera provisional, però Leterme diu que no tornarà al càrrec.

Ara cal cercar un nou dirigent que faci front a la crisi econòmica i política del país, tot i que de moment sembla complicat que els partits de l'oposició es posin d'acord sobre qui ha de ser el nou primer ministre. Des de fa més d'un any els partits flamencs i valons no es posen d'acord per a crear una coalició que governi Bèlgica i creixen les veus que reclamen la partició del regne com a solució a la crisi.