Puyal 140109
Acostumat a lluitar, el Barça no perd ni quan s'ho pot permetre. Jugui qui jugui, l'equip de Guardiola mai doblega el genoll per més que tingui la vida resolta, com avui a la Copa. Per quarta vegada consecutiva, ha capgirat un marcador en contra com si se sentís obligat a salvar l'honor quan ja ningú ho qüestiona. Bojan i Gudjohnsen han acabat amb el pessigolleig de l'Atlético, un equip que viu a l'altra punta del món, amb l'autoestima per terra.
Guardiola ha seguit en la seva línia de trencar tabús. Els jugadors han arribat una hora i mitja abans del partit. Uns han pujat a la llotja, altres han segut a la banqueta, entre ells Messi, i la resta, a jugar. Total, nou canvis respecte de l'equip de Pamplona. No s'havia vist mai. Defensa inèdita, amb el retorn de Márquez; atac inèdit, i un cop més la promesa complerta que aquí hi ha minuts per a tots. Per més que l'1-3 feia pensar que no hi havia res a témer, l'Atlético mai és de fiar. És un agitador, per al millor i per al pitjor. Aguirre no està per fer més ridículs i, avui sí, ha recorregut al Kun per cobrir-se les espatlles i per si sonava la flauta. Al final, no li ha sortit bé. Agüero ha sortit del camp en llitera.
Però no ha buscat una remuntada desesperada. Ni parlar-ne. S’ha quedat enrere i llest per atacar per l'esquena. Ha sortit també a repartir llenya, amb entrades que van més enllà de la duresa i cauen en la mala fe. I quan volen guitzes, gairebé totes van a parar a Busquets: no hi ha partit que no salti pels aires. Alves no hi ha partit que pari quiet. ¡Quina barbaritat! Quina manera de córrer, de pujar i baixar, d'anar d'una banda a l'altra, incansable, cada dia més barat si és que hi ha algú que encara recorda quant va costar. No té preu.
El Barça ha pressionat al principi i ha deixat de fer-ho amb el pas dels minuts, víctima de la falta de continuïtat en el joc i d'un creixent desordre, tant a l'hora de pressionar com a l'hora de moure la pilota, amb Iniesta desconnectat i Gudjohnsen molt perdut. L'Atlético tampoc inquietava, però en una falta Sinama s’ha anticipat a Pinto en el salt i va marcar el 0-1. És el taló d'Aquil.les del Barça, les jugades a pilota parada, l'origen de tres dels quatre gols que ha encaixat en els tres últims partits i, potser, conseqüència de la defensa en zona.
La inquietud no ha durat gaire. Bojan, per fi, ha trobat el que feia temps que buscava i tant necessitava. I de cap. Després de gairebé dos mesos sense marcar, el jove ha acabat amb aquella ansietat que el persegueix i ha donat aire a l'equip. Després, ha tingut alguna ocasió més, però li ha faltat la natural frescor de l'any passat, quan semblava jugar menys pressionat. El valor de l'empat s'ha de repartir amb Sylvinho, l'honest Sylvinho, que s’ha tret un centre excepcional.
Els culers podien estar tranquils. Tots menys Martín Cáceres, que ha comès dos errors terribles. Dos gols fallats. Entre Pinto i Márquez, sobre la mateixa línia, han evitat l'1-2. Lluny de castigar-lo, el Camp Nou ho ha passat per alt, en una mostra més del bon rotllo que es viu al Barça. Guardiola també l’ha mantingut fins al final, i l'uruguaià ha acabat reposant-se. La pilota el perjudica, però la seva velocitat li va prendre una pilota d'or al Kun. També Gudjohnsen ha reparat la seva grisa actuació amb el remat que ha donat el triomf. Sols ha hagut de rematar, perquè el gol el dibuixés el mag Andrés. Iniesta, és clar.
I fins i tot hi ha hagut temps perquè sortís a escena Messi, corejat pel públic amb l'entusiasme que se sent al tenir el millor, per més que Cristiano Ronaldo llueixi aquella corona. Un parell de zig-zags valen per tota una nit. El perill és que no tothom ho accepta. Avui, ha estat Perea que ha sortit de cacera. I demà serà un altre. El talent no es tolera.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Puyal 140109
Guardiola ha seguit en la seva línia de trencar tabús. Els jugadors han arribat una hora i mitja abans del partit. Uns han pujat a la llotja, altres han segut a la banqueta, entre ells Messi, i la resta, a jugar. Total, nou canvis respecte de l'equip de Pamplona. No s'havia vist mai. Defensa inèdita, amb el retorn de Márquez; atac inèdit, i un cop més la promesa complerta que aquí hi ha minuts per a tots. Per més que l'1-3 feia pensar que no hi havia res a témer, l'Atlético mai és de fiar. És un agitador, per al millor i per al pitjor. Aguirre no està per fer més ridículs i, avui sí, ha recorregut al Kun per cobrir-se les espatlles i per si sonava la flauta. Al final, no li ha sortit bé. Agüero ha sortit del camp en llitera.
Però no ha buscat una remuntada desesperada. Ni parlar-ne. S’ha quedat enrere i llest per atacar per l'esquena. Ha sortit també a repartir llenya, amb entrades que van més enllà de la duresa i cauen en la mala fe. I quan volen guitzes, gairebé totes van a parar a Busquets: no hi ha partit que no salti pels aires. Alves no hi ha partit que pari quiet. ¡Quina barbaritat! Quina manera de córrer, de pujar i baixar, d'anar d'una banda a l'altra, incansable, cada dia més barat si és que hi ha algú que encara recorda quant va costar. No té preu.
El Barça ha pressionat al principi i ha deixat de fer-ho amb el pas dels minuts, víctima de la falta de continuïtat en el joc i d'un creixent desordre, tant a l'hora de pressionar com a l'hora de moure la pilota, amb Iniesta desconnectat i Gudjohnsen molt perdut. L'Atlético tampoc inquietava, però en una falta Sinama s’ha anticipat a Pinto en el salt i va marcar el 0-1. És el taló d'Aquil.les del Barça, les jugades a pilota parada, l'origen de tres dels quatre gols que ha encaixat en els tres últims partits i, potser, conseqüència de la defensa en zona.
La inquietud no ha durat gaire. Bojan, per fi, ha trobat el que feia temps que buscava i tant necessitava. I de cap. Després de gairebé dos mesos sense marcar, el jove ha acabat amb aquella ansietat que el persegueix i ha donat aire a l'equip. Després, ha tingut alguna ocasió més, però li ha faltat la natural frescor de l'any passat, quan semblava jugar menys pressionat. El valor de l'empat s'ha de repartir amb Sylvinho, l'honest Sylvinho, que s’ha tret un centre excepcional.
Els culers podien estar tranquils. Tots menys Martín Cáceres, que ha comès dos errors terribles. Dos gols fallats. Entre Pinto i Márquez, sobre la mateixa línia, han evitat l'1-2. Lluny de castigar-lo, el Camp Nou ho ha passat per alt, en una mostra més del bon rotllo que es viu al Barça. Guardiola també l’ha mantingut fins al final, i l'uruguaià ha acabat reposant-se. La pilota el perjudica, però la seva velocitat li va prendre una pilota d'or al Kun. També Gudjohnsen ha reparat la seva grisa actuació amb el remat que ha donat el triomf. Sols ha hagut de rematar, perquè el gol el dibuixés el mag Andrés. Iniesta, és clar.
I fins i tot hi ha hagut temps perquè sortís a escena Messi, corejat pel públic amb l'entusiasme que se sent al tenir el millor, per més que Cristiano Ronaldo llueixi aquella corona. Un parell de zig-zags valen per tota una nit. El perill és que no tothom ho accepta. Avui, ha estat Perea que ha sortit de cacera. I demà serà un altre. El talent no es tolera.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
