lo carrer del riu

lo carrer del riu

20 de juny, 2008

Més d'un centenar de pagesos de la Ribera, la Terra Alta i el Priorat es mobilitzen a Móra la Nova

Més d'un centenar de pagesos i una trentena de tractors han participat aquest divendres al matí en la mobilització convocada per Unió de Pagesos (UP) a Móra la Nova per reclamar mesures urgents davant l'augment desorbitat dels costos de producció i del preu del gasoil, increments que "posen en perill" la viabilitat de moltes explotacions agrícoles catalanes. Els pagesos han tallat durant aproximadament una hora l'eix de l'Ebre (carretera C-12) i l'N-420 al seu pas per Móra la Nova, fet que ha provocat el col·lapse circulatori en els accessos al municipi i en les connexions entre Móra d'Ebre i la C-44, carretera que uneix la Ribera d'Ebre amb la costa tarragonina.

Els pagesos també han dut a terme una marxa lenta amb els tractors per l'avinguda Comarques Catalanes de Móra d'Ebre, que travessa el municipi, per finalment acabar la mobilització a la rotonda ubicada vora l'alberg del Mas de la Coixa de Móra la Nova, on els tractors han tallat els accessos a l'N-420, tant en direcció a Gandesa com a Falset.

Carles Vicente, membre de la Comissió Permanent Nacional d'UP, ha reconegut que "potser hauria pogut haver-hi un major seguiment i per això hem de convèncer tots els pagesos que es mobilitzen".

La nova junta de la PDD nega la crisi i fa una crida a la unitat interna

La nova junta de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) triada en una assemblea a Girona diumenge passat pretén treballar per "vehicular i fer visibles majories socials que ja existeixen" a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya. En una roda de premsa a Barcelona, han anunciat que a partir de la setmana vinent iniciaran contactes amb actors polítics, socials i culturals amb la finalitat de "posar les bases del treball futur" sobre l'exercici de l'autodeterminació.

La nova direcció de la PDD ha fet una crida a la unitat interna per afrontar l'eventual sentència del Tribunal Constitucional adversa a l’Estatut o un model de finançament "injust", i s’ha mostrat disposada a "parlar" amb el sector crític, que qüestiona la legitimitat de la direcció escollida el cap de setmana i presidida per Jaume López. Els membres de la nova direcció han recordat que van ser triats en assemblea seguint els seus procediments estatutaris.

Els crítics van acusar entitats incorporades últimament a la plataforma d'intentar-la controlar políticament, de subordinar-la a interessos polítics i de no voler fomentar el dret a l'autodeterminació. Tots aquests arguments han estat rebatuts pel nou president de la plataforma sobiranista, que ha dit que els objectius pels quals es va crear la PDD, exigir des de la transversalitat de la societat civil el dret a l'autodeterminació, segueixen vigents. La portaveu de la PDD, Mònica Sabata, de la seva banda, ha assegurat que l’entitat “no està crisi”.

Els professors d'universitat hauran d'acreditar nivell C de català per ser contractats de manera permanent

Els professors universitaris contractats temporalment, i aquells de nou accés, pertanyents a les universitats catalanes hauran d'acreditar el nivell C de català per ser contractats de manera permanent, segons ha acordat en un conveni la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) aquesta setmana.

Segons aquest conveni, els professionals afectats per la normativa són els catedràtics, els professors titulars, els agregats, els lectors i els associats. Només els professors visitants, emèrits i el professorat amb una activitat acadèmica honorària queden exempts d'aquesta obligació.

El nivell requerit és el de "suficiència" -el nivell C-, que preveu garantir la capacitat d'usar el català per "comunicar-se satisfactòriament, de manera oral i escrita", ha avançat TV-3.

Aquesta regulació també s'estén a les universitats privades amb categories laborals anàlogues i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Per als docents que actualment tenen un contracte temporal, el CIC estableix un període transitori d'un màxim de dos anys -que hauran de fixar les universitats- per acreditar aquest coneixement abans de ser contractats permanentment.

La meitat dels alumnes d’ESO no parlen català amb els amics

La meitat dels alumnes d’ESO no parlen mai en català amb els amics, siguin de dins del centre o de fora, enfront d’un terç d’estudiants que declaren utilitzar sempre aquesta llengua en la relació amb les amistats. Un de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial admet que canvia sovint al castellà quan parla amb els amics, i un altre dels contextos en què hi ha un ús molt baix del català per part dels catalanoparlants és en les activitats extraescolars i socials, en les quals només mantenen el català tres de cada quatre alumnes.

Segons un informe, elaborat a partir de les respostes de 1.500 estudiants de 15 anys de 51 centres, conclou que els usos lingüístics amb les amistats són, de lluny, l’àmbit en què hi ha un nombre més elevat de persones que mai no utilitzen el català. Segons l’informe, malgrat que en la resta d’àmbits escolars la gran majoria d’alumnes catalanoparlants tenen una predisposició més alta que els castellanoparlants a utilitzar la seva primera llengua, en l’ús amb els amistats aquesta tendència es capgira i són els estudiants castellanoparlants els qui mantenen més la seva llengua inicial.

Ja som 7.354.441

La població empadronada a Catalunya va arribar a 7.354.441 habitants l'1 de gener del 2008 –un augment de 143.933 respecte al 2007–, dels quals 1.097.966 són estrangers.

Segons l'avanç del padró municipal de l'INE l'1 de gener d'aquest any, a Catalunya és on ha augmentat més el nombre d'estrangers de tot l'Estat espanyol.

Al País Valencià hi ha empadronades 5.016.348 persones –838.224 d'estrangeres–, 131.319 més que l'any passat.

A les Illes Balears hi consten 1.071.221 persones, 40.571 més que el 2007. A les Balears és on hi ha més proporció d'estrangers de tot l'Estat, 222.3321, un 20,8%.

La població empadronada a l'Estat va arribar a l'inici del 2008 a 46,06 milions de persones, amb un augment de 862.774 habitants, dels quals 5,22 milions són estrangers.