El canvi climàtic fa inviable un gran transvasament de l'Ebre tal com el va planificar primer el govern socialista de Felipe González (1.850 hectòmetres cúbics anuals) i després el del PP de José María Aznar (1.050). Aquells transvasaments es basaven en l'anterior pla hidrològic de la conca de l'Ebre (PHE), que xifrava en 18.217 hectòmetres cúbics l'aportació hídrica anual de l'Ebre. La realitat ja ha rebaixat aquesta xifra a 14.623 hectòmetres anuals si es fa una mitjana de l'aigua que ha baixat pel riu des del 1980 fins al 2006. Una quantitat que es reduirà encara més si s'apliquen els efectes del canvi climàtic, ja que segons un estudi de la Universitat de la Corunya els recursos hídrics de l'Ebre es podrien rebaixar aquest segle entre el 10 i el 20%. Si això es compleix, l'aportació anual de l'Ebre baixaria als 13.161 hectòmetres, i en el pitjor dels casos, als 11.699.
Es tracta d'una informació que publicava ahir El Periódico de Aragón, que precisava també que la demanda actual del riu és de 8.000 hectòmetres cúbics (7.400 per a regadius, 50 per a usos ramaders, 360 per aigua per beure, 180 per a consum industrial, i 200 són els que es transvasen a Bilbao, Santander i Tarragona). Una quantitat a la qual s'hauria d'afegir el cabal ecològic previst per al tram final de l'Ebre. Segons aquest mateix diari, tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) parlen d'un cabal mediambiental per al delta de l'Ebre d'entre 3.800 i 4.200 hectòmetres cúbics anuals. Són entre 120 i 127 metres cúbics per segon. Una xifra que no millora substancialment els 100 metres cúbics actuals i que rebaixa a més de la meitat la proposta de cabals aprovada pel Parlament de Catalunya el 2008, que oscil·lava entre els 7.000 i els 12.000 hectòmetres en funció dels anys secs o humits. De moment no hi ha acord ni entre les administracions ni amb els agents socials.
