Ja us trobàvem a faltar !!!

El Barça de Guardiola apallissa (0-6) un feble Hibernian i s'estrena amb un joc esperançador Qualsevol dia de l'any, el futbol, es miri o es jugui, és il·lusió. Mou il·lusions allà on es juga. Però si es tracta del futbol d'estiu, del futbol amistós, és una inesgotable màquina de produir entusiasme que sepulta fins als pitjors records, per molt pròxims que estiguin. Aquesta nit, a Escòcia, el Barça de Guardiola s'ha posat en marxa amb un festival de gols davant l'Hibernian --n'ha marcat quatre en menys de mitja hora-- deixant rere seu un rastre d'esperança. No serveix per a res. És cert. Però el culer, almenys, pot dormir aquesta nit més tranquil. Algun dia toca començar. I si és amb golejada (0-6) i un Messi estel·lar, millor encara. Sí, és veritat. És futbol d'estiu, però el Barça, que ha començat amb Valdés de capità i set de la casa en l'alineació inicial, ha recuperat el joc pels extrems i, sobretot, més intensitat. Es percebia en totes les àrees del camp. Fa un any, en l'estrena escocesa del Barça de Rijkaard davant el Dundee, es va guanyar de penal i gràcies (0-1) perquè Henry el va fallar i va aprofitar el rebuig, encara que qualsevol comparació resulti, potser, innecessària. Aquesta nit, mitja dotzena i un gol anul·lat a Messi, que era legal. I detalls que delaten la profunditat del canvi que viu el Barça. El braçal de capità ha començat al braç de Valdés, ha passat després al de Gudjohnsen, un que no tenia lloc a la plantilla i potser es quedarà, i ha acabat en el d'Etoo, el golejador que no compta per a Guardiola. O sigui, generositat en qualsevol assumpte per no caure en els errors del passat. Si a tot tren ha començat el Barça a la primera meitat, a tot tren ha començat en la segona, amb dos gols en 16 minuts. Un de Bojan, primer xut, primer gol, i l'altre de Touré per completar una senzilla golejada. Darrere d'aquest resultat, més digne d'un partit de tennis, s'amaguen algunes reflexions. No per sabudes deixen de ser valuoses. Messi és el líder del Barça de Guardiola. No únicament perquè ha heretat el 10 de Ronaldinho sinó perquè el seu joc és realment imparable. No existeix antídot possible. O, almenys, encara no s'ha trobat. Ha estat elegit el millor del partit. No únicament pel seu gol, una meravella, regat, el de sempre, amb la punteta del peu trenca qualsevol, xutàs amb l'esquerra ajustat --ha tocat el pal dret i ha acabat a l'esquerre-- sinó perquè el seu futbol és celestial. Sigui estiu, hivern, faci fred o calor. "Messi sap que és igual d'important que qualsevol massatgista. Vull acostar-lo a l'àrea. És suficient veure Leo 45 minuts per adonar-se que és feliç", ha dit aquesta nit Guardiola, que ha demanat a la FIFA que decideixi sobre l'argentí. "Blatter ha de decidir ja. Leo no té culpa d'això", ha afegit el tècnic, que ha negat tenir una mala relació amb l'estrella. ¡Qui es pot enfadar amb algú com Leo! Ningú. Per això tots es barallen per tenir-lo. Sí, és veritat. És cert. És futbol d'estiu, de costellada, de solters contra casats. Però el Barça ha golejat per començar. FOTOGALERIA SPORT: Les imatges d'una esperança.

Comença el primer congrés sobre la Batalla de l’Ebre, setanta anys després

Es fa a Móra d'Ebre i hi participen historiadors de renom internacional i testimonis El 25 de juliol de 1938, les tropes republicanes van creuar el riu Ebre en una ofensiva dissenyada pel general Vicent Rojo que pretenia donar un gir a la guerra dels tres anys i derrotar el sollevament militar. Va ser l’última gran batalla de la guerra. Avui, setanta anys després, comença a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) el Congrés Internacional de la Batalla de l'Ebre, amb la participació d'historiadors com Paul Preston, Julio Aróstegui i Ricardo Miralles. El congrés, organitzat per l'associació Terra de Germanor, el Memorial Democràtic de la Generalitat i la Universitat Rovira i Virgili, té un caràcter internacional i vol servir per a commemorar el setantè aniversari de la batalla i recuperar la memòria històrica d’aquell episodi de la guerra. Es preveu que al congrés hi intervinguin més de tres-cents historiadors i hi assisteixen més de tres mil persones. També s'hi faran taules rodones amb testimonis de brigadistes i soldats republicans, entre els quals hi haurà el mexicà Juan Miguel de Mora, el català Josep M. Massons i l’austríac Hans Landauer. El congrés, que també inclou moltes activitats i exposicions paral·leles, es divideix en quatre sessions de treball: la Batalla de l’Ebre, la conjuntura política, el context internacional i altres paisatges de la batalla. El congrés acabarà amb la col·locació de dues plaques commemoratives als dos costats del riu Ebre, que recordaran els soldats (fonamentalment, el batalló Comuna de París) que van caure en la maniobra de distracció a l’altura de Campredó i de la torre de la Carrova d’Amposta.

Maulets convoca una concentració antitaurina a Palma

Serà aquest vespre i també se'n faran dues més a l'agost L'organització juvenil Maulets ha organitzat una concentració antitaurina per a avui a les nou del vespre davant la plaça de bous de Palma, en el marc de la campanya que va començar l'any passat perquè Palma es declari ciutat antitaurina. Maulets de Mallorca també n'ha convocat dues més, a l'agost, totes elles coincidint amb les curses de braus que es faran a la plaça mallorquina.

Els motius que han portat Maulets a engegar la campanya són, d'una banda, el maltractament que pateixen els braus abans i durant les curses i, d'una altra, la imposició cultural espanyola de la tauromàquia, que és quelcom aliè a la cultura catalana.

Fa uns dies, Maulets va presentar una carta als partits polítics illencs demanant-los que declaressin Palma ciutat antitaurina.

Boicot a Tele-5 pel 'Manifiesto por la lengua común'

La Plataforma per la Llengua inicia aquest dijous una campanya contra Tele-5 per protestar per l'adhesió de la cadena al Manifiesto por la lengua común. L'entitat proposa un enviament massiu de cartes de queixa al conseller delegat de l'emissora, Paolo Vasile, als anunciants de la cadena i al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, al qual reclamen, com a regulador de l'espai radioelèctric, que passi comptes amb Tele-5.

Segons les cartes redactades per la plataforma i posades a disposició de tothom que vulgui signar-les i enviar-les, el Manifiesto "no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l'Europa dels nostres dies".

Els agents socials donen suport a Castells en la batalla del finançament

El president de Foment del Treball, Joan Rosell, ha dit, en la reunió que han matingut el conseller d'Economia, Antoni Castells, amb els dirigents de les principals organitzacions empresarials i sindicals catalanes, que en el procés de negociació del model de finançament "l'aparell de l'Estat ha de quedar més reduït i, en canvi, han de créixer els recursos de les Comunitats Autònomes".

Segons Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, la reunió tenia com a únic objectiu manifestar al conseller "el nostre ple suport" al govern català en la negociació, i ha apuntat que el que els agents socials no volen "un sistema que obtingui dos euros més, ni el millor de la història, sinó el que li correspon a Catalunya per les seves necessitats, i tenint en compte les balances fiscals".

La contundència amb la qual s'han expressat els dirigents de Foment del Treball, de PIMEC, de la Cambra de Comerç, d'UGT i de CCOO, en demanar "fermesa" i que la Generalitat no accepti un sistema que no serveixi per afrontar les necessitats de Catalunya, ha fet que Castells hagi indicat que no es conformarà amb un model semblant a l'actual. El conseller d'Economia ha afirmat avui que la Generalitat vol "un canvi real" i no simplement "cosmètic" de model de finançament, a fi que sigui molt més just amb Catalunya, i ha agraït el suport que li han expressat avui els agents econòmics i socials.

Després d'una reunió d'una hora amb les patronals i els sindicats més representatius de Catalunya, Castells ha dit sentir-se totalment recolzat per mantenir "una posició de fermesa" en el procés de negociació, de manera que "l'important és veure que en això, no només anem unides les forces polítiques, sinó que també hi ha les entitats econòmiques i socials, és tot el país el que està al darrere".

A la reunió hi han participat, a més del propi conseller i del secretari general del departament, Martí Carnicer, els presidents de Foment del Treball, Joan Rosell, i de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, els secretaris generals d'UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, i de la PIMEC, Antoni Cañete, així com la secretària de l'àrea socioeconòmica de CCOO-Catalunya, Dolors Llobet.

Isabel-Clara Simó: La por al canvi

Quan les dones van reclamar els drets bàsics de la ciutadania -l'accés al món professional, l'accés al món de la cultura i el dret al vot-, els homes de tot arreu es van posar les mans al cap. Van assegurar que les dones eren incapaces de regir-se, i les esquerres van dir que augmentaria el vot de la dreta perquè les dones estan influïdes per l'Església; els fets van demostrar que ni eren incompetents com a professionals ni com a productores de cultura, ni van votar massivament la dreta. Però va ser un daltabaix i semblava que el món s'ensorrés. Quan els negres americans van començar a exigir els mateixos drets que els blancs, molts blancs es van escruixir perquè van dir que el futur d'Amèrica seria una raça mestissa (sic) i que serien el menyspreu del món. Avui s'ha comprovat que aquells "temors" no sols no tenien sentit, perquè les barreges són més fèrtils que no les endogàmies, sinó que la majoria dels negres s'aparellen amb negres i els blancs amb blancs. Quan els joves de tot l'Estat espanyol van clamar que no volien fer la mili, tota la gent ben pensant va dir que un any de disciplina els feia homes, que les obligacions amb la pàtria són sagrades i que ho diu la Constitució. Però la mili va desaparèixer i ningú no ha notat cap daltabaix ni cap cataclisme. Quan es va discutir la llei del divorci, hi va haver un clam d'oposició, car deien que tots els homes es divorciarien a l'acte, tot i que els fets demostren que hi ha més demandes de divorci per part de les dones, i que, en qualsevol cas, no passa res. Doncs el mateix ha de passar amb la independència. Els qui avui fan escarafalls, després no se'n recordaran, com va passar amb Portugal. Fins i tot s'avergonyiran del seu fanatisme.