Quan les dones van reclamar els drets bàsics de la ciutadania -l'accés al món professional, l'accés al món de la cultura i el dret al vot-, els homes de tot arreu es van posar les mans al cap. Van assegurar que les dones eren incapaces de regir-se, i les esquerres van dir que augmentaria el vot de la dreta perquè les dones estan influïdes per l'Església; els fets van demostrar que ni eren incompetents com a professionals ni com a productores de cultura, ni van votar massivament la dreta. Però va ser un daltabaix i semblava que el món s'ensorrés.
Quan els negres americans van començar a exigir els mateixos drets que els blancs, molts blancs es van escruixir perquè van dir que el futur d'Amèrica seria una raça mestissa (sic) i que serien el menyspreu del món. Avui s'ha comprovat que aquells "temors" no sols no tenien sentit, perquè les barreges són més fèrtils que no les endogàmies, sinó que la majoria dels negres s'aparellen amb negres i els blancs amb blancs.
Quan els joves de tot l'Estat espanyol van clamar que no volien fer la mili, tota la gent ben pensant va dir que un any de disciplina els feia homes, que les obligacions amb la pàtria són sagrades i que ho diu la Constitució. Però la mili va desaparèixer i ningú no ha notat cap daltabaix ni cap cataclisme.
Quan es va discutir la llei del divorci, hi va haver un clam d'oposició, car deien que tots els homes es divorciarien a l'acte, tot i que els fets demostren que hi ha més demandes de divorci per part de les dones, i que, en qualsevol cas, no passa res.
Doncs el mateix ha de passar amb la independència. Els qui avui fan escarafalls, després no se'n recordaran, com va passar amb Portugal. Fins i tot s'avergonyiran del seu fanatisme.
Quan les dones van reclamar els drets bàsics de la ciutadania -l'accés al món professional, l'accés al món de la cultura i el dret al vot-, els homes de tot arreu es van posar les mans al cap. Van assegurar que les dones eren incapaces de regir-se, i les esquerres van dir que augmentaria el vot de la dreta perquè les dones estan influïdes per l'Església; els fets van demostrar que ni eren incompetents com a professionals ni com a productores de cultura, ni van votar massivament la dreta. Però va ser un daltabaix i semblava que el món s'ensorrés.
Quan els negres americans van començar a exigir els mateixos drets que els blancs, molts blancs es van escruixir perquè van dir que el futur d'Amèrica seria una raça mestissa (sic) i que serien el menyspreu del món. Avui s'ha comprovat que aquells "temors" no sols no tenien sentit, perquè les barreges són més fèrtils que no les endogàmies, sinó que la majoria dels negres s'aparellen amb negres i els blancs amb blancs.
Quan els joves de tot l'Estat espanyol van clamar que no volien fer la mili, tota la gent ben pensant va dir que un any de disciplina els feia homes, que les obligacions amb la pàtria són sagrades i que ho diu la Constitució. Però la mili va desaparèixer i ningú no ha notat cap daltabaix ni cap cataclisme.
Quan es va discutir la llei del divorci, hi va haver un clam d'oposició, car deien que tots els homes es divorciarien a l'acte, tot i que els fets demostren que hi ha més demandes de divorci per part de les dones, i que, en qualsevol cas, no passa res.
Doncs el mateix ha de passar amb la independència. Els qui avui fan escarafalls, després no se'n recordaran, com va passar amb Portugal. Fins i tot s'avergonyiran del seu fanatisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada