lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 de desembre, 2008

El tripart, CiU i una trentena d'entitats signen el Pacte Nacional d'Immigració

Després d'un any i mig de treball, Catalunya ja té un Pacte Nacional per la Immigració. Però hi ha hagut dues sorpreses en la firma: la inesperada absència de CCOO, Sos Racisme i la de diverses entitats que van treballar des d'un inici en el projecte i recolzen el document final. Com s'havia anunciat anteriorment, tampoc no hi eren a la firma ni el Partit Popular ni Ciutadans. El Pacte, signat per les forces que integren el Govern, per CiU, UGT, Foment del Treball i fins a una vintena d’entitats.

El president Montilla ha emfatitzat en el seu discurs que aquest pacte "assegura i garanteix que Catalunya continuï sent un sol poble", i ha defensat la feina que ha estat realitzant la Presidència de la Generalitat en matèria d'immigració durant els últims anys. directe.cat: Conèixer el català serà necessari per aconseguir el permís de residència

eldebat.cat: Els immigrants hauran de saber català per tenir la residència

Ofensiva contra les seleccions catalanes

L’esport espanyol canvia la defensa de posicions per l’entrada en qualsevol Federació Internacional on hi hagi una Catalana per fer-la fora Fa nou anys el llavors portaveu del govern espanyol del PP, Miguel Ángel Rodríguez, va recomanar als catalans que si volien seleccions es dediquessin a les “canicas”. No són exactament bales, però des de llavors l’esport català ha trobat forat en 14 federacions internacionals d’esports petits on Espanya no té representació. L’única excepció ha estat el bowling, però justament a partir d’aquest cas les autoritats espanyoles han canviat l’estratègia i, de mirar de defensar posicions consolidades per evitar l’accés català, han decidit esborrar qualsevol presència catalana a nivell internacional. Han decidit que també els interessen les “canicas”.

Avui: Ofensiva en tota regla contra les seleccions catalanes

Oriol Junqueras: Una noia excepcional

El diumenge 19 de desembre de 1154, a l'abadia de Westminster, Enric Plantagenet (comte d'Anjou, de Maine i de Turena i duc de Normandia) i Elionor (duquessa d'Aquitània) són coronats reis d'Anglaterra i esdevenen la parella més poderosa d'Europa. Es tracta, certament, de dos personatges d'una enorme magnitud política. I, sens dubte, ella ha estat una de les dones més excepcionals del darrer mil·lenni. Tenia uns amplis coneixements de llatí, música i literatura. I, en aquest sentit, hem de tenir present que era néta de Guilhem de Peitieu, el primer autor conegut d'un poema d'amor escrit en llengua vulgar i conegut amb el significatiu sobrenom el Trobador. A més, era una consumada geneta i una experta caçadora, destinada, des de ben jove, a governar el ducat. De fet, els senyors aquitans la juren com a hereva el 1136, quan tan sols tenia 14 anys. Pocs mesos després, el Divendres Sant del 1137, el seu pare mor durant un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. El rei de França aprofita aquest fet per casar-la amb el seu fill, el futur Lluís VII, en un intent de vincular Aquitània al patrimoni de la família reial francesa. Alguns anys després, però, el 1152, ella força l'anul·lació d'aquest primer matrimoni i, tan sols sis setmanes després, es casa amb el futur rei d'Anglaterra, amb qui té vuit fills, entre els quals destaca Ricard Cor de Lleó. A més, però, aquesta reial parella tenia un fillol català, el futur Alfons el Trobador de Catalunya, Aragó i Provença, atès que Elionor era cosina germana de la nostra Peronella d'Aragó. De tal manera que aquest primer comte rei de la nostra història té el mateix sobrenom que el seu mític besavi, amb qui comparteix l'interès per la lírica. Anglesos, occitans i catalans compartim, doncs, una intensa història d'amor.

Viquipèdia: Elionor d'Aquitània

Bloc d'Àngels: Aliénor d'Aquitaine i l'Abadia de Fontevraud