lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 de juliol, 2009

Ernest Benach : "Si Montilla creu que s'ha de remodelar el govern, ara és el moment"

Ernest Benach 280709 CATr

El president del Parlament, Ernest Benach, ha assegurat aquest dimarts que si José Montilla vol fer un remodelació del govern, "ara és el moment". Considera que l'últim any d'aquesta legislatura el govern tripartit ha "d'aprofitar el temps" i "treballar al màxim".

Benach considera que després d'haver tancat la negociació del finançament i el llarg debat que ha suscitat en la política catalana, el govern ha d'aprofitar l'últim any i "anar a totes" perquè hi ha "molta feina" per fer. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president del Parlament ha recordat que la remodelació del govern és "competència exclusiva" del president de la Generalitat, però ha considerat que ara, un cop tancat l'acord de finançament, seria "el moment" per dur-la a terme.

Sobre una possible sentència desfavorable de l'Estatut, Benach ha assegurat que cal una resposta unitària dels grups parlamentaris, en concret de les formacions del tripartit més CiU, i de la societat civil catalana.

Saura afirma que era impossible de preveure les conseqüències de l'incendi d'Horta de Sant Joan

Les conseqüències de l'incendi dels Ports de Beseit, que va causar la mort de cinc bombers i ferides molt greus a un altre, a més de cremar 1.140 hectàrees del parc natura, eren impossibles de preveure, ha afirmat el conseller d'Interior, Joan Saura, en la seva compareixença al Parlament. A més de les condicions del terreny, zones escarpades i de difícil accés, Saura destaca que el foc va tenir com a aliat el fort vent que va impedir el treball dels mitjans aeris d'extinció i va provocar una revifalla inesperada de les flames i van atrapar els bombers i va estendre l'abast del foc.

Jordi Ausàs preveu la constitució de les vegueries a l'estiu de 2011

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha expressat la 'voluntat' del Govern de complir amb el compromís de desplegar la nova arquitectura institucional que es deriva de l'Estatut i que permet fer el pas de l'administració provincial a les vegueries, una organització territorial 'vinculada al catalanisme polític'. El conseller preveu que a la tardor el Govern estarà en disposició d'aprovar la Llei de governs locals i la resta del paquet legislatiu que permetrà la nova organització territorial de Catalunya per vegueries i que es puguin constituir ja després de les eleccions municipals de 2011. Es concentraran a la tardor l'aprovació de les lleis per constituir les vegueries, la Llei de Consultes Populars i els treballs de la ponència del Parlament per elaborar la Llei electoral de Catalunya, tres grans projectes de la conselleria de Governació.

Antich defensa el model de finançament i diu que les Illes 'podrien situar-se' per sobre la mitjana espanyola

El president del govern balear, Francesc Antich, ha defensat avui al Parlament el nou sistema de finançament, aprovat el 15 de juliol al Consell de Política Fiscal i Financera. El president ha dit que, amb la crisi, 'les Illes podrien situar-se per sobre la mitjana espanyola' de finançament per càpita. Antich, però, no ha donat cap xifra concreta als grups parlamentaris, perquè aquesta no se sabrà fins que no entri en funcionament tot el model. Això sí, ha dit que rondarà els cinc-cents milions d'euros. Aquesta quantitat va ser qualificada pel president espanyol com a 'raonable i ben estimada'. Per Antich, el nou model dóna per acabada 'la greu injustícia' dels últims anys.

La incorporació d’Islàndia a la UE farà oficial una llengua parlada per tan sols 300.000 persones

La Comissió Europea ha iniciat els tràmits per a l'ingrés d'Islàndia a la Unió Europea. El Parlament islandès va votar aquesta decisió fa menys de quinze dies i aquests dies es duen a terme els tràmits per a l'inici del procés d'adhesió. Si, com és previsible, Islàndia entre a la Unió Europea, la política lingüística que segueixen els seus organismes que atorga l'oficialitat a les llengües dels Estats membres donarà lloc a una nova situació difícil d'explicar, ja que l'islandès es convertiria en llengua oficial de la Unió quan tan sols el parlen 300.000 persones, mentre que el català amb més de nou milions de parlants, no ha aconseguit aquesta condició.

Obama urgeix la Xina a respectar les minories

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha afirmat que les relacions entre Washington i Pequín "modelaran el segle XXI". Amb aquestes paraules, el líder de la primera potència econòmica del món va inaugurar el primer diàleg estratègic entre els EUA i la Xina, un primer pas per a la instauració d'aquell G-2 informal que tants analistes i experts anhelen. I sense oblidar qüestions sensibles, Obama ha urgit la Xina a respectar les llibertats individuals i religioses: "Alhora que nosaltres respectem la cultura mil·lenària de la Xina, creiem que [Pequín] ha de respectar la religió i la cultura de tots els pobles". "Això inclou les minories religioses i ètniques", ha afegit el president, que, sense esmentar-ho directament, recordava els recents xocs interètnics a la regió autònoma uigur xinesa de Xinjiang.

CiU demanarà la compareixença de Blanco al Senat i les raons tècniques de l'opció valenciana de l'A-68

CiU demanarà la compareixença al Senat del ministre de Foment, José Blanco, perquè justifiqui el rebuig a l'opció catalana de la sortida al mar de l'autovia d'Aragó (A-68), en favor del traçat valencià per Morella i Vinaròs. A més a més, el grup convergent recuperarà al Congrés una proposició no de llei que va defugir presentar al juny «per no trencar el consens territorial», concentrat en l'anomenat esperit de Gandesa, abans que l'Estat espanyol triés una de les dues alternatives. Amb la iniciativa, CiU pretén que les Corts estatals instin el govern de Madrid a licitar igualment un estudi informatiu del desdoblament de l'N-420 –la carretera de Gandesa, Móra i Falset, per on es reclamava el pas de l'A-68 des del territori–, «al mateix temps» que es comenci a tramitar el tram valencià de l'A-68. L'autovia d'Aragó continuarà per Morella i Vinaròs, en detriment del Camp i l'Ebre

La CEOE vol reprendre el diàleg social al setembre

La junta directiva de la CEOE ha decidit reprendre el diàleg social al setembre amb l'objectiu de recuperar la malmesa economia espanyola i establir una relació constructiva per emprendre les reformes estructurals com la reforma del mercat laboral. El president de la patronal, Gerardo Díaz Ferrán, ha responsabilitzat el govern espanyol d'haver trencat les converses i ha qualificat d' “exercici de demagògia” els intents de posar en dubte l'autonomia i independència de l'organització per vincular-la al PP.

Gerardo Díaz Ferrán ha justificat la decisió de tornar a obrir el procés de diàleg perquè “Espanya ho necessita i l'economia també”, però ha advertit que no vol “ni línies vermelles ni perímetres”. El president de la patronal considera que els diversos interlocutors (govern, sindicats i patronal) han d'estar a l'altura i atendre els interessos generals.

Esquerra de Ripoll vol que l'estelada onegi a l'ajuntament cada Onze de Setembre

La secció local d'ERC de Ripoll, conjuntament amb les JERC, presenten avui una moció al ple municipal perquè l'estelada onegi cada Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, 'en un lloc destacat del balcó de l'ajuntament, al costat de la bandera local'. L'any passat, centenari de l'estelada, desenes de consistoris ja la van fer honejar en motiu de l'efermèride. El primer tinent d'alcalde ripollès, el republicà Eudald Casas, opina que la iniciativa va ser molt ben rebuda per tots els ciutadans i que no hi ha motiu perquè, d'ara endavant, aquesta incipient tradició perduri: 'L'estelada és un símbol del país, suprapartidista, dels que volem una Catalunya sobirana, i que per tant es pot fer servir amb tota normalitat'.

Ercros acorda l'ERO amb els sindicats i acomiadarà 50 treballadors de les plantes de Catalunya

Els cinquanta treballadors de les plantes catalanes inclosos en les extincions de lloc de treball es podran acollir als contractes de relleu. Aquesta borsa de relleus laborals es crearà a partir de les baixes per jubilació, per baixes eventuals o per cobrir els llocs de treball que deixin els treballadors que de manera voluntària s'acullin a les condicions de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO). L'expedient en aquestes condicions comporta l'acomiadament de 34 persones de la planta de Flix, on també se suspendran temporalment 26 llocs de treball i, a Tortosa, i se n'acomiaden tres.

La direcció d'Ercros i els representants dels sindicats UGT i CCOO van arribar ahir a un acord pel que fa als termes de presentació de l'expedient. A més de l'ampliació de la borsa de relleus, en què els treballadors afectats percebran indemnitzacions de 20 dies per any treballat, amb un total de 12 mensualitats, les persones afectades per l'extinció del seu lloc de treball rebran una indemnització de 40 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.