lo carrer del riu

lo carrer del riu

02 de febrer, 2010

Oriol Junqueras denuncia que el cementiri nuclear d’Ascó 'incompleix els convenis europeus en medi ambient'

L’eurodiputat d’ERC, Oriol Junqueras, ha demanat a la Comissió Europea que analitzi de forma exhaustiva la construcció del cementiri nuclear d’Ascó, al·legant que 'incompleix el Conveni d’Aarhus, pel qual les decisions ambientals s’han de prendre en un procés transparent i participatiu'. Junqueras explica que la convocatòria del Ministeri espanyol tracta els requisits tècnics de manera molt superficial i 'si manca precisió, manca transparència', ha afirmat. L'eurodiputat d'ERC també denuncia que la convocatòria per a la selecció dels municipis candidats a acollir el cementiri nuclear no esmenta en cap cas el consens territorial ni la posició dels governs autonòmics.

'El procés no ha estat participatiu tal com preveuen els convenis europeus perquè no s'ha consultat el territori que envolta el municipi candidat, ni s'ha donat l'opció als pobles de la Ribera d'Ebre ni les comarques del voltant de posicionar-se sobre aquesta qüestió', ha reclamat Junqueras en declaracions a l'ACN.

L'eurodiputat d'Esquerra ha afegit que 'mentre que als Estats Units el president Obama acaba de retirar un projecte d'instal·lar un cementiri nuclear a l'estat de Nevada per oposició de l'estat de Nevada, en aquest cas, el president Rodríguez Zapatero ni tan sols es planteja la possibilitat que el govern de Catalunya pugui opinar sobre la qüestió'. Així, 'mentre el president dels Estats Units escolta i fa cas al que se li diu des del territori, el president del govern espanyol i el seu ministre d'Indústria ni escolten ni fan cas al territori', ha sentenciat.

Junqueras també ha reclamat que el projecte de construir un magatzem de residus nucelars incompleix el conveni Cowan, una xarxa europea per la governança de residus nuclears, per qüestions de 'participació i transparència'. Per tots aquest motius, Junqueras s'ha mostrat en contra de la candidatura d'Ascó per acollir el magatzem de residus nuclears i ha declarat que 'des de l'àmbit europeu farem tota la feina possible per intentar evitar que aquest cementiri nuclear s'acabi instal·lant a Ascó'.

esquerra.cat: El cementiri nuclear incompleix els acords internacionals

El Punt: El cementiri nuclear d'Ascó incompliria alguns acords internacionals, segons ERC

El cementiri nuclear, amb regal de propina

Jaume Reixach 020210 CATr

La instal·lació d'un cementiri nuclear a Ascó podria ser un 'regal' enverinat. Malgrat l'entusiasme amb el qual els regidors de la vila van aprovar la candidatura, seduïts pels milions d'euros i els llocs de treball promesos a l'Ajuntament, el magatzem de residus nuclears podria anar acompanyat d'un reactor nuclear molt més perillós que les dues centrals actuals. Fins ara tots els plecs de condicions per optar a acollir el cementiri parlen d'un 'centre d'investigació' que hauria de portar científics i llocs de treball al poble, però enlloc es concreta en què consistirà exactament aquest laboratori. Segons la revista Interviú, aquest centre d'investigació acolliria un nou reactor nuclear experimental, amb el qual es buscaria reduir els anys de vida d'alguns elements radioactius, com el plutoni. La transformació, anomenada 'transmutació', que investigaria l'empresa pública Enresa a la seu del cementiri nuclear es realitzaria bombardejant els residus radioactius amb partícules subatòmiques per tal de transformar-los en elements menys contaminants. Segons Carlos Bravo, el responsable d'Energia de Greenpeace a l'Estat, el reactor nuclear del centre d'investigació del magatzem aniria acompanyat d'uns riscos 'majors que els d'una central nuclear'. D'aquesta manera la perillositat del cementiri nuclear es multiplicaria, ja que un incendi al reactor acabaria afectant el cementiri nuclear i els residus que contindrà. Per Bravo, el projecte del magatzem temporal centralitzat implicarà que l'espanyol sigui 'el primer Estat del món en tenir un cementiri nuclear amb un reactor nuclear al costat'. L'especialista en energia de Greenpeace ha denunciat aquesta ocultació d'informació per part del govern espanyol, i ha assegurat que els tècnics de l'empresa pública Enresa menteixen en assegurar als diversos pobles que el centre tecnològic associat seria una espècie de viver d'empreses on s'hi faria recerca de radioteràpia.

Avui: El cementiri nuclear divideix sectors econòmics a la Ribera

Avui: Ascó: paga la nuclear

Carretero quadra la militància i la posa al servei de Laporta

La crònica política d’aquest dilluns ha estat marcada, des de primera hora del matí fins a darrera de la nit, per les decisions del líder de Reagrupament, Joan Carretero. El detonant de la crisi de la formació independentista, la dimissió de Carretero i dotze membres més de l’executiva, ha servit -a la pràctica- perquè ho fessin els quatre membres restants que s’oposaven al sistema d’elecció de candidats del sector fidel al de Puigcerdà. La posició majoritària, però contrària als estatuts votats per l’assemblea, i el lideratge de Joan Carretero ha aconseguit guanyar-se en poques hores el suport incondicional de les bases territorials i ha forçat la dimissió d’Emili Valdero, Jaume Renyer, Francesc Abad i Albert Pereira. Un cop els quatre dirigents han fet allò que ja se’ls va exigir dissabte, Carretero i els seus seguidors han revocat la seva dimissió i seguiran pilotant RCat. Un cop apartades les veus discordants i reafirmada l’autoritat incontestada de Carretero, desapareixen els problemes per modificar el funcionament de Reagrupament per tal d’adaptar-lo a les necessitats de Joan Laporta.

El Govern desencalla finalment la llei de vegueries que deixa enrere les quatre províncies

El Govern ha donat aquest dimarts llum verda a la llei que estableix la nova ordenació territorial de Catalunya amb set vegueries, un compromís que ja havia pres el primer govern tripartit liderat per Pasqual Maragall. El nou mapa de Catalunya ha generat en els últims mesos discrepàncies territorials. Alguns territoris com el Penedès reclamen una vegueria pròpia mentre que d'altres no volen ser a la vegueria que se'ls assigna, com ara la Val d'Aran o la Cerdanya. Altres confrontacions son per la capitalitat, com en el cas de Tarragona i Reus. Ara, la llei arribarà al Parlament on es tramitarà d'urgència perquè es pugui aprovar aquesta legislatura. La llei de vegueries ve de lluny, de fet, era un compromís que estava inclòs en el pacte de govern del primer tripartit del 2003. Es va començar a debatre quan Joan Carretero era conseller de Governació i Administracions Públiques, després va passar en mans de l'actual president d'ERC, Joan Puigcercós, com a conseller d'aquest departament i finalment serà aprovada amb Jordi Ausàs. Avui: El projecte de vegueries del govern suscita les primeres crítiques al territori

“Cojones, que bien hablas el catalán!”

El cas d’E.B.L. seria un més dels centenars d’expedients que tramita la Policia Nacional sobre estrangeria, un més que passaria desapercebut si no fos per la vocació lingüística i d’integració al país dels seu protagonista. E.B.L. no només és estranger, sinó que també és cubà, i amb els nou anys que fa que viu a Catalunya s’ha preocupat per aprendre la llengua del país, i tanta estima ha agafat a la terra on ha volgut establir-se que fa un temps va decidir anar a la llibreria Les Voltes de Girona i fer-se un Carnet de Nacionalitat Catalana. Un document sense cap validesa legal, però amb un valor sentimental altíssim per tots aquells que el porten a sobre, també per aquest cubà.

I així va pel món aquest home de 36 anys, amb un curiós i musical català caribeny com a llengua i el carnet amb les quatre barres a la butxaca. I així anava dimarts passat quan dos agents de la Policia Nacional el van aturar a la terminal T1 de l’aeroport del Prat, on E.B.L. hi havia anat amb dos amics més per interessar-se per la sort d’un currículum que hi havia portat.

Els policies li van demanar la documentació, i en comprovar que la seva targeta de residència havia caducat feia uns mesos, el van conduir fins a les oficines policials per tramitar-li un expedient sancionador. Un cop allí, E.B.L. va dirigir-se als policies en català i a partir d’aquell moment, assegura, el tracte que va rebre va començar a canviar. Primer va ser una reacció de sorpresa d’un policia: “Cojones que bien hablas el catalán”, li van dir, i a partir d’aquí, una vexació rere l’altra, una burla rere l’altra. “Van fer que em sentís acorralat com un ratolí; em vaig quedar adolorit per dins”, recorda dolgut.

Segons el seu relat, un agent veterà el va portar fins a la zona de garjoles i li va ensenyar un entrepà i una beguda dient-li: “Això serà el teu sopar si t’has de quedar aquí”. Un altre agent va agafar-li el Carnet de Nacionalitat i fent veure que el llegia li va deixar anar: “¿Saps què hi diu aquí? Hi diu que has de respectar la policia i fer tot el que la policia et digui”. L’última broma de mal gust la va protagonitzar un policia d’origen gallec: “Parla’m en castellà si no vols que et parli en gallec”.

E.B.L. assegura que no el van deixar contactar amb el seu advocat i que li van fer signar la resolució on hi ha una proposta de sanció de 500 euros per no tenir la documentació en regla, sense mirar els papers. “Vull que se sàpiga que em van tractar com una deixalla”, reivindica.

Gal·les vol celebrar un referèndum per ampliar l'autogovern

El govern de Gal·les vol celebrar un referèndum per ampliar el seu autogovern. Així ho ha confirmat aquest dimarts el primer ministre gal·lès, Carwyn Jones, que ha assegurat que la setmana vinent es votarà la proposta al parlament. 'Demanarem un referèndum sobre si les lleis que afecten la gent de Gal·les s'han de fer a Gal·les', ha explicat Carwyn. El primer ministre ha defensat que Gal·les pot millorar 'encara més' amb una ampliació de l'autogovern. El viceprimer ministre, Ieuan Wyn Jones, ha remarcat que 'és el correcte que l'assemblea tingui les eines per treballar com cal i amb més eficiència, creant lleis gal·leses, a Gal·les, fetes pensant en les prioritats de la gent del país'.

Tortosa aprova per unanimitat la defensa del cabal ecològic i convocarà una cimera d'alcaldes

Tortosa s'ha compromès a col·laborar amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) en la reivindicació d'un cabal ecològic per al tram final del riu. El ple va aprovar per unanimitat ahir al vespre una moció ciutadana de la PDE, avalada per 456 signatures, que reclamava el lideratge institucional Tortosa en la defensa del cabal mediambiental, ja que l'esborrany del nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre no en fixa cap. L'alcalde va anunciar que convocarà els ajuntaments ebrencs en una cimera.