lo carrer del riu

lo carrer del riu

31 d’octubre, 2008

Castanyada vs. Halloween

És curiós, aquests dies tornem a estar envoltats per dues formes diferents de passar la nit de Tots Sants. La tradició popular al nostre pais ens ha dut a seguir celebrant la castanyada amb els típics panellets, moscatell i per suposat les castanyes, en una nit on els amics es reuneixen. Aquesta tradició s'ha mantingut força ja que no n'hi havia cap altra que la vingués a substituir. Les escoles feien la seva tasca, ensenyant als nens a celebrar aquesta tradició familiar que ve de lluny. Però, com no podia ser d'una altra manera, d'uns anys cap aquí, dels EUA ens arriba una nova forma de celebrar aquesta nit, molt més 'dinàmica'(?) més 'guai'(?) i que per a molts d'entorns urbans els és molt més familiar que la pròpia, ja que durant els anys de la seva infància l'han vista en infinitat de dibuixos animats i pel.lícules americanes, mentre que en molts casos la que deuria ser la seva 'castanyada', si la coneixien, no la veien com a pròpia. Els temps canvien molt ràpidament, ara ens trobem a moltes escoles que directament han substituit la castanyada per la nova festa 'guai' de disfresses i terror. Al mercat en aquestes dates trobem cada any més carbasses, i per acabar-ho d'adobar tenim Port Aventura. Qui guanyarà ?

Puigcercós presenta el seu projecte de país, basat en els 'valors republicans'

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, va presentar ahir el seu projecte de país, en una conferència feta a Barcelona. Va reivindicar una 'societat republicana' basada en valors com 'la llibertat, la família, la responsabilitat i la laïcitat política'. Va centrar la major part del discurs en l'educació i en la necessitat d'impulsar-la per formar 'ciutadans lliures, responsables i amb capacitat crítica'.

Sota el títol 'Una mirada republicana als valors', Puigcercós va explicar que el projecte d'ERC anava més enllà de l'independentisme, que potenciava els valors 'socials i republicans'. 'Necessitem posar al dia els nostres valors, amb una mirada republicana, des de l'esquerra', va dir, i va afegir que en temps de crisi 'és quan l'educació i els valors són necessaris per a tirar endavant'. 'No podem deixar que la dreta patrimonialitzi determinades institucions, com poden ser la família o l'educació', va reblar.

VilaWeb/ElPunt: Puigcercós presenta el seu projecte de país, basat en els 'valors republicans'

Vídeo: Puigcercós presenta el seu projecte de país en base als 'valors republicans'

Oriol Junqueras: De desagraïts... l'infern n'és ple

En els darrers 22 anys, l'Estat espanyol ha viscut en gran mesura del dèficit fiscal català i dels fons europeus. Aproximadament, en xifres constants, es tracta de més de 12.000 milions d'euros anuals (que han pagat entre 6 i 7,5 milions de catalans, en funció de si ens situem a l'inici o al final del període), i d'uns 6.000 milions d'euros l'any (que han pagat entre 60 i 80 milions d'alemanys, una variació que s'explica fonamentalment per la unificació d'Alemanya). Aquestes xifres equivalen a més de 12.000 milions i a 6.000 milions d'euros, respectivament, és a dir, a un 3% del PIB espanyol anual al llarg d'aquest període. Curiosament, el creixement econòmic espanyol d'aquests darrers 22 anys s'aproxima precisament al 3% anual. De tal manera que tot el miracle econòmic espanyol del darrer quart de segle equival (amb una certa exactitud) al volum de l'espoli fiscal català i al de les donacions alemanyes. En altres paraules, sense les aportacions dels catalans i els alemanys, l'economia espanyola pràcticament no hauria crescut. Tot i així, en lloc de ser agraïts i de posar-se a treballar, els polítics espanyols han optat per donar lliçons a tort i a dret. Així, Aznar renyava els alemanys per la seva manca de contenció en la despesa pública (tot oblidant que, en bona part, eren ells qui li pagaven la festa), i Zapatero es vanagloriava d'haver crescut més que els seus socis europeus. Evidentment, cadascú és lliure de penjar-se amb la seva pròpia corda i esdevenir esclau de les seves paraules. I, en aquest sentit, les xifres són d'una contundència gairebé cruel. Posem-ne tan sols un exemple: fins al juliol, l'atur espanyol s'havia incrementat del 8,3% al 10,4% en el darrer any, mentre que en el conjunt de la zona euro havia disminuït del 7,1% al 6,8%.

Vandellòs II torna a estar en marxa. Ai, mare !!!

El reactor de la nuclear Vandellòs II es va posar ahir en marxa per sincronitzar la central a la xarxa elèctrica «després d'haver realitzat les proves elèctriques amb resultat satisfactori i d'haver comprovat l'estanquitat de l'hidrogen de l'alternador», segons va informar l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II. L'operació es va dur a terme a un quart de cinc de la tarda i es preveu que, un cop resolts els problemes, la central no s'hagi de desacoblar del sistema com va passar la setmana passada en el primer intent de connexió. I tots contents!!!

La planta va haver de reduir potència el dimecres (dia 22), poques hores després d'haver-se connectat a la xarxa, per revisar alguns components de l'alternador. La central nuclear estava aturada des del dia 24 d'agost per l'incendi que va afectar la sala de turbines i va danyar diversos equips convencionals de la instal·lació. D'altra banda, el comitè consultiu de l'estudi que elabora l'Institut de Salut Carlos III es va reunir ahir per analitzar els primers resultats parcials del treball. Segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) el comitè va analitzar les estimacions dosimètriques històriques i la mortalitat general per càncer en els entorns de les centrals nuclears i, de manera més detallada, les morts associades a càncers hematològics. La investigació té l'objectiu d'«estudiar els possibles efectes de les radiacions ionitzants en la salut de la població per garantir la màxima transparència». Transparència han dit ?

El llarg 'exili' dels domassos del Saló de Cent

Les parets gòtiques del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona estan nues. Des del 2004, hi falten els domassos amb la senyera que vestien cada racó de la històrica sala construïda pere Pere Llobet a mitjans del segle XIV. Segons han indicat fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona, els domassos es van retirar fa quatre anys, durant el mandat de Joan Clos, per restaurar-los, i des d'aleshores no s'han tornat a instal·lar. Les mateixes fonts municipals admeten que la neteja va durar un any, i no aclareixen la raó per la qual els tapissos continuen exiliats quan ja fa tres anys que s'ha completat l'operació. Aquest fet no ha passat desapercebut a diversos col·lectius independentistes, que ara preparen una campanya per demanar que es tornin al seu lloc.

CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ DE LES SENYERES DEL SALÓ DE CENT

Tot plegat, sembla el bell truc de les banderes a la bugaderia:

-Com és que no poseu la bandera al balcó?
-Oh! És que l'estem rentant!