lo carrer del riu

lo carrer del riu

29 de novembre, 2007

La Plataforma pel Dret a Decidir estableix que els polítics vagin a la cua de la manifestació de l'1-D

Mònica Sabata 281107 CATr La Plataforma pel dret a decidir ha decidit estructurar la manifestació del pròxim 1 de desembre a Barcelona en tres blocs diferents, de manera que els polítics aniran a la cua de la concentració per deixar la capçalera a membres del món intel•lectual, social i cultural i els portaveus de les entitats socials i la segona franja als membres d'aquestes entitats i tots els ciutadans. Així ho ha explicat aquest dijous el portaveu de la plataforma, Gerard Fernández, per deixar clar que es tracta d'una manifestació “de la societat civil” i “per a la societat civil”, tot i les adhesions de partits polítics, com ERC, ICV i CiU.

Els representants de la Plataforma pel dret a decidir, entre els que destacaven Conrad Son, Joel Joan, Victor Alexandre, Pep Riera o Agustí Colomines, han fet aquest matí a la plaça Catalunya una última crida a la societat catalana per assistir a la concentració que començarà aquest dissabte a les cinc de la tarda a la mateixa plaça per reclamar més autogestió. Les reclamacions concretes d'aquest acte són exigir el traspàs de la xarxa de transport i infraestructures a la Generalitat i prioritzar les obres de serveis i mobilitat basats en el ferrocarril i el tramvia tant a l'àrea metropolitana com al conjunt del territori.

La plataforma també reclama la publicació de les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol per conèixer la diferència entre les aportacions i les inversions i que la Generalitat passi a recaptar i gestionar tots els impostos dels catalans. Tot i fugir de fer previsions i després de l'èxit de la convocatòria del febrer passat, el portaveu de la plataforma, Gerard Fernández, espera que la manifestació torni a mobilitzar la societat de forma massiva i explica que s'hi ha adherit 180 entitats i 40 formacions polítiques del territori i hi ha uns 150 autocars contractats per desplaçar a Barcelona catalans d'arreu. El portaveu ha explicat que serà una “manifestació d'autogestió” perquè es demanarà als assistents una col·laboració econòmica per finançar les despeses d'aquest acte, a través de la compra d'uns mocadors grocs amb les quatre barres.

El govern valencià edificarà sobre 26.000 republicans executats

El govern valencià edificarà sobre 'la fossa de 26', on es troben soterrats 26.000 republicans assassinats, després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia. La fossa és vista per molta gent com un dels símbols paradigmàtics de la repressió franquista. A més prohibeixen al Fòrum de la Memòria accedir als arxius.

El fòrum per la Memòria Històrica lamenta que "la mateixa setmana que es tramitava la Llei sobre la Memòria Històrica, el TSJ valencià ha fallat en favor de l'Ajuntament de València, autoritzant-lo a edificar sobre les fosses de València, on hi ha soterrats més de 26.000 republicans assassinats". "Les fosses de València no són un acte de revenja fruit dels primers moments de la repressió postguerra, sinó l’expressió d’una veritable indústria d’extermini de ciutadans i ciutadanes republicans, planificat i realitzat amb execucions massives quotidianes, que es van perllongar durant més de 6 anys. Per la seva magnitud i planificació política són totalment comparables amb els camps d’extermini nazis".

De la mateixa manera recorden que "al cementiri de València no hi ha només gent de València, sinó gent de Madrid i del centre de la Península que les darreres setmanes de la guerra va fugir de l’exèrcit franquista amb la intenció d’exil•liar-se, però que va acabar atrapada a València. Per tant no hauria de ser una qüestió d’interès local, sinó un cas d’interès estatal i internacional. Prova d’això és l’interès demostrat pel Consell d’Europa. La magnitud del crim que es vol tornar a soterrar amb el projecte de l’Ajuntament de València només és comparable amb el silenci que totes les institucions han guardat fins ara respecte al que possiblement és el cas més paradigmàtic de la repressió franquista".

La ministra de Foment 'val' 64 milions d'euros

Pel suport del PNB i del BNG

Ajudar la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, és un acte caritatiu recompensat. El PNB i el BNG ho han pogut comprovar aquests últims dies. El partit de Josu Jon Imaz ha estat gratificat amb una mica més de 13 milions, mentre que el Bloque Nacionalista Galego s'ha vist recompensat amb una trobada amb Zapatero a la Moncloa on el seu líder, Anxo Quintana, anunciarà el desbloqueig de les transferències pendents a la Xunta de Galícia, principalment la de tràfic, així com l'aportació, per part del Govern, de 51 milions.

L'acord amb els nacionalistes bascos es va materialitzar el mateix matí de la votació (quan es decidia la reprovació de la ministra). Aquest pacte es traduirà en diverses esmenes en els pressupostos que ara s'estan debatent al Senat. El PNB ho ha negat tot al Congrés.

Montilla: "CiU va anar contra els interessos del catalans mentre era al govern"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha carregat, en una entrevista amb Mònica Terribas, contra els governs de CiU com a "responsables dels problemes d'infraestructures que pateix avui Catalunya".

"Després de 23 anys d'un govern nacionalista -ha afegit- queda més que demostrat que no s'ha invertit tot el que s'hauria d'haver fet i que hem de negociar un nou sistema de finançament després que el 2001 Artur Mas negociés un sistema de finançament amb vocació de permanència".

D'aquesta manera, el president del govern català ha responsabilitzat a CiU de no haver estat "suficientment exigent amb els governs centrals perquè s'invertís més a Catalunya".