lo carrer del riu

lo carrer del riu

26 de maig, 2010

La PDE lamenta la falta de suport polític i institucional que rebrà la manifestació de Barcelona

«Estem sols», així de clar ho va manifestar ahir el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Joan Antoni Panisello, que va admetre que la protesta de diumenge que ve no reunirà tanta gent com les que el moviment antitransvasament va organitzar el 2001, el 2002 i el 2003 en contra del transvasament. De moment, només ERC, ICV i la CUP han fet explícit el seu suport a la manifestació, tot i que en el cas d'Esquerra han deixat clar que no s'oposen als regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, que la PDE sosté que són la porta de més transvasaments. Però no són només els partits polítics els que limiten el suport a la PDE, tampoc els grans sindicats (la UGT i CCOO) s'han adherit a la manifestació. «La PDE està instal·lada en la coherència, la nostra pancarta és sempre la mateixa, el que canvia és la gent que hi ha al darrere», va dir Panisello. La manifestació començarà a les dotze del migdia des de la plaça Urquinaona –coincideix amb la cursa d'El Corte Inglés i s'ha hagut de modificar l'itinerari de la protesta– i acabarà a la plaça de la Catedral, on a més dels parlaments hi haurà actuacions musicals, com ara la del grup tortosí Riu en So. A la pancarta de la capçalera, hi posarà «L'Ebre sense cabal és la mort del Delta», que deixa clara la reivindicació del cabal ambiental. «Amb aquest acte de protesta reclamem al govern de l'Estat que compleixi la directiva marc de l'aigua», va assenyalar el portaveu de la PDE, que sosté que la fusió dels ministeris d'Agricultura i Medi Ambient ha comportat un canvi radical en la política hidràulica de l'Estat. «La ministra Narbona tenia un altre talent i impulsava una altra política d'aigua», va manifestar Panisello.

La CANC envia 7.000 cartes de rebuig a l'MTC als veïns de la Ribera, la Terra Alta i el Priorat

Si fa unes quantes setmanes l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafel Vidal, enviava una carta als veïns de la Ribera d'Ebre en què els explicava que l'MTC serà una «oportunitat» per al desenvolupament econòmic de la comarca; ara és la CANC qui fa arribar directament els seus arguments als veïns. Així, la CANC ha enviat 7.000 cartes als ciutadans de la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta, per rebatre l'argumentació de l'alcalde d'Ascó. «Si no hi ha cap risc, en concepte de què diuen que es donarien 6 milions d'euros? Algú pensa que si això fos bo ens hauria arribat; i amb diners a canvi?», exposa la CANC en la missiva. Els contraris al cementiri nuclear també exposen que els 300 llocs de treball que Vidal defensa que es crearan seran només durant la fase de construcció de l'MTC, mentre que una vegada entre en funcionament es reduiran a un centenar. En la carta, la CANC insisteix que un cementiri nuclear «no portarà desenvolupament al municipi ni a la comarca». En aquest sentit, posen l'exemple d'El Cabril, el cementiri de residus de mitjana intensitat que Enresa gestiona a Andalusia i on els alcaldes de la zona lamenten que no s'han complert les expectatives de creixement econòmic previstes. Finalment, la CANC recorda als veïns que hi ha 140 ajuntaments que han aprovat mocions de rebuig al cementiri nuclear, 95 dels quals són de les Terres de l'Ebre i el Priorat; 12 consells comarcals, les diputacions de Tarragona i Lleida, i que el Parlament de Catalunya ha aprovat dues resolucions en contra que l'MTC s'instal·le a Catalunya. Dels 13 ajuntaments que formen l'àrea nuclear d'Ascó, n'hi ha 8 que s'han pronunciat contra el cementiri nuclear: Móra d'Ebre, Flix, la Fatarella, Corbera d'Ebre, el Molar, la Torre de l'Espanyol, la Palma d'Ebre i Vinebre. És precisament a aquests ajuntaments que la CANC reclama que abandonen l'AMAC, ja que aquesta associació finança una campanya a favor de la candidatura asconenca. La sortida d'aquests ajuntaments de l'AMAC no implicaria la pèrdua de les compensacions que reben actualment del fons d'Enresa pels residus que contenen les centrals nuclears. De fet, l'Ametlla de Mar no forma part de l'AMAC i sí que rep les compensacions que li pertoquen.

Francesc Ràfols: La gent de l’Ebre porta la defensa del riu a Barcelona

Les actuacions previstes a Aragó i a Catalunya que afecten el riu Ebre suposen, si s’acaben tirant endavant, «dos plans hidrològics de les dimensions del que havia dissenyat el PP de José María Aznar». Això ho afirma Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), entitat que, juntament amb un centenar llarg més d’organitzacions ecologistes i socials, ha convocat per a aquest diumenge, 30 de maig, una manifestació a Barcelona per denunciar que «s’està construint, d’amagat i molt ràpidament, el transvasament del riu Ebre cap a Barcelona i València». Tomàs es refereix, en primer lloc, als canals Xerta - la Sénia i Segarra-Garrigues. L’un és «per portar l’aigua fins a València», i l’altre, «per acostar el Segre a la regió metropolitana de Barcelona». A aquests dos projectes se n’hi afegeix un tercer, encara més agressiu, que són els regadius previstos al Pacte de l’aigua d’Aragó –que estan incorporats a l’Estatut d’autonomia aragonès– i que ocuparien 300.000 hectàrees de terreny. La superfície afectada pels dos canals previstos a Catalunya hi suma 200.000 hectàrees més, és a dir, en total, 500.000. Tomàs hi afegeix que actualment ja hi ha 800.000 hectàrees que aprofiten l’aigua de l’Ebre i «la pressió sobre el riu podria acabar superant una superfície d’1,3 milions d’hectàrees». El PHN redactat pel PP preveia un transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals. El Pla de regadius suposa una externalització de 2.800 hectòmetres cúbics, dels quals uns 600 es podrien recuperar, cosa que ho deixaria en uns 2.200, una mica més del doble del que suposava el Pla hidrològic d’Aznar. El portaveu de la PDE lamenta que «si dèiem que amb el PHN s’assecaria el riu, ara encara és pitjor». Tomàs denuncia que «Aragó, Barcelona i València s’han repartit l’aigua de l’Ebre sense tenir en compte la situació del Delta».

Sant Feliu de Llobregat diu que sí a la consulta sobiranista però no tindrà la col·laboració municipal

L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha aprovat la moció perquè a la població s'hi celebri una consulta per a la independència, tot i que l'alcalde, Juan Antonio Vázquez, del PSC, "no hi col·laborarà".

El socialista ha afirmat que ell no ha censurat la consulta, tal i com ha difós la plataforma Sant Feliu Decideix!, i que simplement que no cedirà els locals municipals perquè s'hi celebri el referèndum popular, ja que "una consulta ciutadana té una norma legal que aquesta no té". Vázquez també troba "excessiu" que se li demani col·laboració amb una cosa que "no està recollida per la llei". També ha dit que "no és de sorpresa que el PSC pensi així" i no doni suport a aquestes consultes.

El ple d'aquest dimarts l'alcalde no ha donat suport al punt número 3 on es demana al consistori "que col·labori en la logística en el mateix sentit de col·laboració que fa amb altres entitats de la ciutat".

La votació s'ha saldat a favor, gràcies als vots dels 3 regidors de CiU, 1 d'ERC i 7 d'ICV. En contra hi ha hagut els 8 vots del PSC i els 2 del PP.

directe.cat: L'alcalde de Sant Feliu de Llobregat (PSC) diu que no acatarà la moció de suport a la consulta independentista

Esquerra veu 'amb simpatia' la IP pel referèndum oficial d'independència

La IP per organitzar un referèndum oficial sobre la independència que promouen el diputat Uriel Bertran i el jurista Alfons López Tena compta amb el suport d'Esquerra. Així ho han explicat fonts properes a Joan Puigcercós, que asseguren que la IP és assumible per Esquerra i per tant comptarà amb el suport de la formació republicana tant a la mesa del Parlament com en els futurs tràmits al ple. Els republicans veuen 'amb simpatia' la IP presentada aquest dimarts, que de ser acceptada per la mesa de la Cambra haurà de recollir 220.000 signatures per forçar els diputats catalans a pronunciar-se a favor o en contra de la convocatòria d'un referèndum nacional oficial sobre l'Estat propi. Ara per ara, l'acollida positiva d'Esquerra xoca amb el silenci de CiU, que de moment ha evitat pronunciar-se sobre una Iniciativa Popular que promou Alfons López Tena, un dels consellers nacionals de la federació.

Detingut a Bilbao un regidor socialista per insultar els prínceps

Un regidor socialista a l'ajuntament biscaí de Berriz, Koldo Méndez Gallego, ha estat arrestat aquest dimarts a Bilbao per proferir insults contra els prínceps d'Astúries quan aquests es dirigien al teatre Campos Elíseos a presidir l'entrega dels premis Novia Salcedo, segons fonts policials.

La detenció ha estat a les 18.45 hores al carrer Canciller Ayala de Bilbao, per un delicte de desobediència greu als agents de l'autoritat, després que l'arrestat insultés la comitiva reial i no obeís les ordres dels agents que el van instar a parar de fer-ho.

El regidor va continuar insultant la família reial i els mateixos policies, per la qual cosa ha estat detingut. GARA: En libertad el edil del PSE detenido por insultar a Felipe Borbón

La Comissió Europea vol fer pagar als bancs per avançat el seu rescat en crisis futures

Que els bancs paguin pels bancs i no els contribuents. Aquest és l'objectiu del comissari europeu de Mercat Interior, Michel Barnier, que avui ha proposat crear una xarxa de fons estatals -no un fons únic europeu, ha insistit- que s'utilitzi per rescatar els bancs que entrin en crisi en un futur. Convençut que 'la prevenció costa sempre menys que la reparació' i que 'els contribuents no han de pagar els errors de gestió dels bancs', Barnier ha defensat la creació d'aquest fons, del qual no n'ha avançat la dimensió. A partir de l'any que ve, aquesta xarxa ha de facilitar la gestió de fallides i ajudarà a evitar la inestabilitat del sistema financer si és ratificat abans de l'estiu pels 27 i pel G20.

El CSN ja té l'informe tècnic sobre la renovació de l'autorització d'explotació de Vandellòs II

No us imagineu la decisió del CSN? El Ple del Consell de Seguretat Nuclear ha rebut aquest dimecres l'informe tècnic corresponent a la renovació d'autorització d'explotació de la central nuclear de Vandellòs II preparat per la Direcció Tècnica de Seguretat Nuclear de l'organisme regulador. A partir d'ara, el ple estudiarà el seu contingut per emetre la seva decisió i transmetre-la al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç dins dels terminis establerts, segons explica el CSN en un comunicat. Tal com estableix el Reglament d'Instal·lacions Nuclears i Radioactives (RINR), la revisió de les autoritzacions d'explotació s'han d'atorgar després de revisió periòdica de seguretat.

Aquest procés comporta la profunda revisió dels aspectes més rellevants per a la seguretat de la centrals, entre els que destaquen la revisió de l'operació des de l'última autorització, la situació radiològica de la planta, les modificacions de la instal·lació i els canvis normatius. A més, també es tenen en compte els normes posteriors a la llicència atorgada anteriorment i que el CSN considera que poden tenir un valor afegit en matèria de seguretat.