lo carrer del riu

lo carrer del riu

30 de novembre, 2008

Pasqual Maragall ha presentat les seves memòries en un gran acte al Palau de la Música

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya i ex-batlle de Barcelona, Pasqual Maragall, ha presentat avui al Palau de la Música Catalana 'Oda inacabada' (La Magrana), el llibre de les seves memòries, que d’ençà de divendres és a la venda. No ha estat una presentació habitual per la gran presència de polítics. Maragall ha clos l'acte amb un discurs de quinze minuts on ha repassat part de la seva trajectòria política i personal.

Pasqual Maragall ha rebutjat tenir cap mena de "ressentiment" amb els seus adversaris, ja siguin del seu partit anterior, el PSC, o de les files nacionalistes, en un acte de presentació de les seves memòries que s'ha convertit en un sentit i íntim homenatge a l'exalcalde olímpic i expresident de la Generalitat. Maragall ha presentat la seva autobiografia Oda Inacabada. Memòries (RBA-La Magrana) en un acte al Palau de la Música amb 1.500 convidats, entre els quals destacava una nodrida representació del PSC, amb el president José Montilla al capdavant, encara que no hi han assistit cap dels dos ministres catalans del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Tampoc hi ha assistit el president del Parlament, Ernest Benach, i ERC només hi ha estat representada per la seva portaveu parlamentària, Anna Simó. CiU, ICV i PPC hi han enviat als seus màxims representants, Artur Mas, Joan Saura i Alícia Sánchez-Camacho. Durant la seva al.locució, Maragall ha aprofitat per reivindicar una manera de fer política, que ha expressat en la seva voluntat d'anar "en contra de l'evident i previsible". En referència als seus companys de partit, entre els quals hi havia el president Montilla, Maragall ha instat el Govern a aplicar "aquesta imprevisibilitat".

Així mateix, l'exalcalde olímpic ha expressat que l'Alzheimer, malaltia que se li va diagnosticar, no li impedirà seguir fent tot allò que li agrada.

Acompanyat pel president de RBA, Ricardo Rodrigo, a l'acte de presentació de les memòries de Maragall hi han assistit sobretot familiars, com la seva dona Diana Garrigosa i el seu germà Ernest Maragall, amics, consellers i representants de la societat civil, cultural i econòmica de Catalunya.

Vídeo: Discurs de Pasqual Maragall al Palau de la Música on va presentar 'Oda inacabada', el seu llibre de memòries, en un acte molt emotiu.

Decidim.cat es compromet a fer una consulta popular d'autodeterminació a nivell local

Vol aprofitar la llei que permet fer consultes a nivell municipal. Més de mil batlles i regidors s'hi han adherit El moviment municipalista Decidim.cat ha reunit avui, per primera vegada, tots els càrrecs electes de l'àmbit municipal que donen suport a la inciativa, creada ara fa un any. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, han passat ara a 1.090 adherits. De la reunió d'avui se'n desprèn el compromís de fer una consulta d'àmbit local i popular sobre l'autodeterminacó.

El batlle de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregues, explica que és un 'moviment transversal, perquè aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i compta amb una força imparable'.En total, Decidim.cat suma ja 1.090 adherits, representants de 477 municipis distribuïts arreu de les 41 comarques d'arreu del país. Entre els adherits amb més pes polític hi ha els barcelonins Xavier Trias (CiU), Jordi Portabella (ERC) i Ricard Gomà (ICV). Decidim.cat vol aprofitar 'l'escletxa' que atorga la llei en l'àmbit local, que permet de fer consultes populars a cada municipi amb la prèvia aprovació del ple de l'ajuntament. 'Si no ens el donen el fem', assegura Fàbregues. Així, el moviment, 'més enllà de les formacions polítiques, a formalitzar en una mateixa data' una consulta popular d'àmbit local en un futur.

Ara per ara Decidim.cat no planteja una data exacta o un horitzó. El primer objectiu passa per aglutinar a quanta més gent millor, per tal d'assolir una 'majoria suficient' que permeti dotar de prou valor la consulta.

El projecte el van impulsar, ara fa un any, els batlles de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, de Castellterçol, Manel Vila, i de Santpedor, Laura Vilagrà. Fàbrega ha dit a VilaWeb que l'objectiu del moviment era la convocatòria d'una consulta popular als ajuntaments sobre el dret de decidir.

Mestres, pares i alumnes reclamen de nou canvis en la llei d'educació

Els manifestants s'han concentrat davant el Parlament per demanar que la nova llei d'educació reculli les bases del Pacte Nacional per a l'Educació. Sis entitats que representen pares, estudiants i mestres han cridat la ciutadania a participar per rebutjar el projecte. El nou text de la llei ja ha recollit algunes de les esmenes, però les entitats que avui es manifesten exigeixen, entre altres qüestions, que s'incrementin els recursos destinats a l'educació fins a aconseguir el 6% del PIB. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha admès que algunes de les esmenes presentades són assumibles. Joan Herrera 301108 CATinfo En la protesta hi són presents també diversos partits polítics sobretot de partits del govern com Iniciativa i Esquerra Republicana. Per això, el líder de Convergència, Artur Mas, ha acusat el govern del tripartit de falta de cohesió interna. I, des d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí ha acusat Esquerra i Iniciativa d'irresponsables i immadurs per participar a la manifestació. El que no diuen és que aquesta llei afavoreix l'escola privada/concertada que és la nineta dels ulls de CiU. VilaWeb/ElPunt: Entre cinc i vuit mil persones reclamen canvis a la Llei d'Educació davant el parlament

elPeriódico: Unes 5.000 persones es manifesten a BCN contra la nova llei d'educació

Toc d'alerta de Pujol i Barrera

Els presidents Jordi Pujol i Heribert Barrera conversen al llibre 'Toc d'alerta', moderats per Salvador Cot, sobre els mals de la societat catalana i el catalanisme Salvador Cot: Entrem, doncs, en l’apartat d’identitat i política. Jo crec que serà un dels que ens ocuparan més esforços i tindran més importància. I, en aquest sentit, els voldria fer una pregunta molt directa: els catalans acabarem, en un termini mitjà-llarg, sent un grup ètnic més dins del territori de Catalunya?

Jordi Pujol: Podria ser, podria ser perfectament, en això no podem amagar el cap sota l’ala. El que passa és que si fas aquesta pregunta hi ha una pila de gent, sobretot en el món progre o bé en el món econòmic, que et dirà que això és igual.

Heribert Barrera: Això podria ser perfectament, el que passa és que nosaltres fins i tot com a grup ètnic tenim complicat de subsistir perquè, a part de la llengua, no tenim cap característica interna important que ens permeti de mantenir l’especificitat. No tenim ni la insularitat d’Irlanda ni una religió pròpia com els jueus o els musulmans... I, pel que fa a la llengua, la nostra no és prou diferenciada de...

JP: ...del castellà.

HB: ...de la dominant, de l’espanyola i, a més a més, per poder mantenir-nos com un grup ètnic en el territori necessitaríem canviar molt la mentalitat de la gent, perquè en la mentalitat general actual, això és el pitjor destí possible. Per damunt de tot volem una sola comunitat.

JP: Sí, però és que podria passar.

HB: Jo crec que podria passar, sí.

JP: Podria passar que hi hagués una sola societat, però mantenint característiques lingüístiques, culturals, no direm ètniques, però de fet comunitàries, diferents. Jo això, a 200 anys vista, ja no ho sé.

HB: Això ja...

JP: A 200 anys vista la pressió que hi hauria sobre aquest nucli, no ho sé. Però ara, els propers 50 anys sí que em sembla que es podria mantenir.

HB: Sí, 50 anys més segurament es mantindria perquè 50 anys vol dir...

JP: ...els que no han nascut encara.

HB: Que els que ara tenen 30 anys encara hi seran, d’aquí a 50 anys.

SC: I els sembla un escenari...

HB: ... possible?

SC: Probable. De possible segur que ho és.

HB: Jo el veig com un escenari probable.

JP: Catalunya té una cosa que és una virtut i un defecte, potser: és molt porosa, té molta porositat, tu que ets químic ja ho saps, hi ha osmosi. Nosaltres els catalans en general hem optat per això, el problema és que en aquesta barreja els nostres, els catalanoparlants, no tenen una actitud prou militant, és a dir, no defensen la llengua...

HB: El problema és allò dels patis d’escola, encara que hi hagi majoria de catalanoparlants entre els nanos, a molts llocs parlen castellà, perquè la minoria de parla castellana s’imposa.

JP: És més natural.

HB: I perquè hi ha el cinema...

JP: ...i la televisió.

HB: I la televisió i la ràdio, això explica aquesta preferència castellana, aquest és el problema. A més, crec que el que complica bastant les coses és que és més difícil d’integrar un llatinoamericà que no pas un andalús.

Cada dia passen pel Camp i l'Ebre més de 7.000 tones de mercaderies perilloses

El Camp i l'Ebre són, pel fet de concentrar el pol químic més important del sud d'Europa i quatre centrals nuclears (una en desmantellament), el territori de Catalunya que suporta anualment el pas d'un volum més elevat de mercaderies perilloses: més de 2,5 milions de tones, segons es dedueix dels càlculs fets a partir de la informació subministrada pels Bombers de la Generalitat. Això significa que cada dia circulen per la demarcació més de 7.000 tones de mercaderies perilloses. La xifra s'obté sumant dos resultats: el de la multiplicació del nombre de camions diaris per les tones que transporten i el de la divisió de les tones transportades anualment per tren pel nombre de dies de l'any. La xifra final no inclou les mercaderies transportades pel feix transvasador (rack) ni per via marítima. VilaWeb/ElPunt: La demarcació suporta cada dia el pas de més de 7.000 tones de mercaderies perilloses

Fabra: "Si em toca la loteria, em trauré la titola i pixaré a la seu d'IU"

Tot i els nou presumptes delictes pels quals està sent investigat, el president de la Diputació de Castelló i líder del PP en aquella província, Carlos Fabra, segueix buidant el pap de gust contra els seus rivals polítics. Si fa uns mesos va dir "fill de puta" a un diputat provincial del PSOE per haver-se interessat per la seva situació judicial, divendres passat va tornar a carregar, a la seva manera i envoltat dels seus, contra l'oposició. Després que hagi circulat per internet un fotomuntatge que representa Fabra com el famós calb de la loteria de Nadal al costat del número 27.931, el dirigent popular va responsabilitzar del pasquí la parlamentària d'Esquerra Unida per Castelló Marina Albiol. Segons va informar ahir el diari Levante, en un acte de partit, Fabra va ironitzar: "He comprat el 27.931 i, si em toca, em trauré la titola i pixaré a la seu d'IU". Va assegurar, a més, que ha comprat una sèrie sencera d'aquest número, que va localitzar a l'administració 199 de Madrid. La curiosa rèplica és sucosa en la mesura que el líder popular ja ha estat premiat, almenys, en quatre sortejos de loteria. Una casualitat sospitosa segons l'oposició, que recorda que comprar dècims premiats és una de les fórmules més utilitzades pels blanquejadors de diners. En el seu discurs, no obstant, Fabra va carregar contra gairebé tothom. Als socialistes els va qualificar directament de lladres: "¿Sabeu com es diu la web del PSOE? A robar, a robar, a robar.com", va dir fent broma després d'acusar "els zapateristes" de "robar als pobres i als rics". I de cara al futur, Fabra, a qui Mariano Rajoy va definir al seu dia com un "ciutadà exemplar", va començar a perfilar la seva herència política. Va confessar que espera que la seva filla, Andrea Fabra --diputada al Congrés i casada amb el conseller madrileny de Sanitat, Juan José Güemes-- el succeeixi a la presidència de la Diputació provincial. "Seria la sisena generació de la meva família", va postil.lar.

Público.es: Fabra: "He comprado el 27.931 y si me toca me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida"