lo carrer del riu

lo carrer del riu

30 de juny, 2009

Benach reivindica el concert econòmic per a Catalunya

Ernest Benach 300609 CATr

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, és partidari de reivindicar el concert econòmic per a Catalunya si finalment no hi ha un bon acord de finançament. En declaracions al programa L’oracle de Catalunya Ràdio, Benach ha dit aquest dimarts que “amb un mal acord de finançament aquest país no se’n sortirà, i amb un bon acord tindrà feina. La paraula clau és concert econòmic. El País Basc i Navarra (...) tenen concert econòmic. Les millors polítiques socials que s’han fet a Espanya en els darrers anys les han fet governs de centredreta, curiosament. Per què? Perquè tenien concert econòmic. Algú em pot explicar per què Catalunya no? Doncs potser ha de ser aquesta, la via”.

Segons ha explicat Benach, el drama de Catalunya és la manca de recursos, que no permet desenvolupar adequadament les lleis que s’aproven al Parlament. “Les prioritats en el món del treball, de l’economia i del món social estan canviant radicalment i, per tant, allò que abans potser no era tan important ara és fonamental: la investigació, la recerca, etcètera. Tot això, o hi ha recursos, o no es pot fer, i Catalunya ho hauria de poder fer”, ha reclamat.

El Govern justificarà l'incompliment del principi d'ordinalitat amb una suposada ambigüitat de l'Estatut

Prou martingales !!*!! El Govern es prepara per justificar un acord de finançament que no compleixi amb el principi d'ordinalitat i Catalunya no quedi per sobre de la mitjana espanyola com va prometre el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, atribuint-ho a un redactat ambigu de l'article 206.5 de l'Estatut. Aquest article però, no dóna lloc a interpretacions ja que estableix que 'L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament'. Amb la darrera oferta del govern espanyol és impossible complir amb l'Estatut i encara que l'aportació de l'Estat ascendís a 11.000 MEUR, el percentatge del total que s'hauria de dedicar a Catalunya hauria de ser del 33%.

el debat.cat: El Govern tancarà el finançament abans de l’agost encara que no hi hagi acord

Marta Cid: 'Si la LEC fos la llei d'Esquerra l'educació seria gratuïta'

L'exconsellera d'Educació, Marta Cid, assegura que ella hagués entrat 'molt més a fons' a resoldre 'la gratuïtat del sistema educatiu', una qüestió en la qual la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) 'no acaba de sortir-se'n'. Per a Cid, si l'equip que ella encapçalava fa tres anys hagués continuat al Departament d'Educació s'hagués evitat més d'una vaga escolar. Retreu al conseller eMaragall unes formes d'actuar que han trencat el consens de la comunitat educativa creat gràcies al Pacte Nacional per a l'Educació (PNE). Són declaracions de l'exconsellera en una entrevista concedida a l'ACN, la primera des que va deixar el seu càrrec.

Entrevista al directe.cat

el debat.cat: ICV diu que la LEC no compleix el Pacte d'Entesa

Carretero presentarà RCat a Tarragona el proper 2 de juliol

Tot just ara farà un mes, l'associació de Joan Carretero, Reagrupament Independentista, es va presentar el 3 de juny, en plena campanya electoral europea, a Barcelona davant d’uns 500 associats i simpatitzants. Aquella assamblea va servir per presentar el seu projecte polític a la capital dels Països Catalans. Seguint aquesta idea, l'exconseller de Governació de la Generalitat i ex-dirigent d'ERC presentarà les bases polítiques de RCat el 2 de juliol en un acte públic que tindrà lloc a Tarragona, segons ha informat l'organització.

RCAT segueix una campanya d''extensió territorial' per donar a conèixer les seves iniciatives sobre la independència de Catalunya a partir d'una declaració unilateral del Parlament i d''un projecte polític de radical regeneració democràtica'.

El Tribunal d'Estrasburg avala per unanimitat la il·legalització de Batasuna

Per quan la il·legalització del PSOE i el PP per identificar-se amb la dictadura franquista, recolzar el terrorisme d'estat, el genocidi cultural i la colonització? El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha donat la raó al govern espanyol donant el vist-i-plau a la il·legalització de Batasuna. La sentència, aprovada per unanimitat amb el vot de set magistrats, es publicarà a Internet. La il·legalització de la formació havia arribat a instàncies judicials europees gràcies a recursos plantejats per Batasuna, el PNB i fins i tot pel Parlament Europeu. El desembre de l'any passat, el tribunal va acordar admetre a tràmit el recurs de Batasuna. La decisió suposa un important obstacle per a la presentació de l'esquerra independentista basca a les pròximes eleccions municipals del 2011.

Govern i PP veuen complicat il·legalitzar Iniciativa Internacionalista

Ja s'ho faran venir bé! El Govern i el Partit Popular coincideixen en les dificultats que hi ha per il·legalitzar Iniciativa Internacionalista, la llista de l'esquerra abertzale que es va presentar a les eleccions europees del passat 7 de juny. La raó és que es tracta d'una coalició sustentada per dos partits polítics.

Aquestes dificultats rauen, bàsicament, en el fet que Iniciativa Internacionalista és una coalició creada amb l'objectiu de concórrer a les eleccions europees i no es tracta, per tant, d'un partit polític. A més, en no haver aconseguit cap escó al Parlament europeu, la coalició com a tal no té virtualitat real en aquest moment.

Per això, si es volgués il·legalitzar la coalició, la demanda hauria d'anar dirigida contra les formacions polítiques que la sustenten, és a dir, contra Comuneros i Izquierda Castellana. Aquest fet complica encara més les coses perquè ni tan sols el cap de llista, Alfonso Sastre, pertany a cap d'elles.

Duran vol que Déu tingui presència als discursos polítics

Ave Maria Puríííííííssima !!*!! El secretari general de CiU i portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ha lamentat aquest dilluns que s'intenti amagar les referències a Déu en els discursos polítics i que se'l 'vulgui fer fora de la societat'. Duran ha recordat el discurs del president dels EUA, Barack Obama, el passat 4 de juny a la Universitat del Caire, en les quals feia referències a l'Alcorà, la Bíblia i va finalitzar amb un 'Gràcies. I que la pau del Senyor sigui amb vosaltres. Moltes gràcies'. El dirigent de CiU s'ha preguntat, en un nou apunt al seu bloc, què passaria si algun polític del govern català o espanyol hagués acabat el seu discurs d'aquesta manera. El secretari general de CiU i portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida ha deixat clar que creu que s'ha d''introduir la figura de Déu als discursos polítics. Concretament, el líder d'Unió ha exclamat que 'als Estats Units i a altres indrets del món occidental no només no s’amaga Déu, sinó que se’l té present en els discursos polítics. Quina diferència!'.

Duran i Lleida/BLOG: “Que la pau del Senyor sigui amb vosaltres”

El representant d'Eto'o nega l'oferta del Manchester City

José María Mesalles ha explicat en roda de premsa que les filtracions sobre l'oferta del Manchester City només tenen la intenció de pressionar al jugador perquè marxi.

"L'oferta estratosfèrica de la qual parla el president (Laporta) és absolutament falsa, nosaltres encara no ens hem assegut amb el club anglès. Dubto molt que el club hagi rebut aquesta oferta. En tot cas, haurà rebut una oferta per vendre el jugador, però no amb les quantitats que Samuel cobraria", ha explicat l'agent.

Mesalles també desmenteix que Eto'o hagi demanat una prima de 15 milions per marxar al Manchester City. Encara li resta un any de contracte.

Iberdrola comunica a Riba-roja d'Ebre que paralitza el projecte de la tèrmica

La central de cicle combinat feia sis anys que es negociava i no tenia el suport total de la Generalitat Iberdrola ha decidit paralitzar el projecte de la central tèrmica de cicle combinat que havia previst a Riba-roja d'Ebre. Això és el que l'empresa ha comunicat a l'alcalde de la població, José Luis Aparicio (PSC), que ahir encara es resistia a renunciar al projecte. Iberdrola havia anunciat una inversió d'uns 400 milions d'euros per implantar una central de 800 megawatts de potència que havia de començar a funcionar enguany. Aparicio va atribuir la paralització del projecte a la crisi, però també al retard «intencionat» d'un informe de Cultura i a l'aposta d'Iberdrola per les energies renovables, incompatible amb l'oposició ecologista.

Isabel-Clara Simó: Refundar Pèricles

Tot de pensadors estan interrogant-se sobre la crisi i refundant el capitalisme. Encara a hores d'ara, a part de viure molt pitjor i de tenir amargues incògnites sobre el nostre futur, no n'hem tret l'aigua clara. Una cosa sí que ha quedat palesa: la grollera inoperància de la majoria dels dirigents polítics mundials. Començant per Rodríguez Zapatero, a qui les seves contradiccions, les seves mentides i la seva manca d'imaginació per afrontar qualsevol avinentesa l'han deixat, si em perdoneu la popular expressió, amb el cul a l'aire. Les alternatives, però, són igual de penoses. El que és clar és que estan estatalitzant els recursos, i no per igualar els ciutadans, sinó per acaparar poder. I ho fan entre declaracions solemnes d'amor al proïsme, sobretot quan és pobre. Marededéusenyor. És probable que pensadors del futur analitzin aquesta època, grisa, obaga i contradictòria, en què la democràcia ha esdevingut un esquelet que no conté cap víscera, ni amb prou feines la pell, i de cap manera una ànima. Ho veiem als saraus de Berlusconi, que no denuncien els cardenals tan propensos a amonestar les dones. I ho veiem a la frívola França, on les stars ocupen el lloc de la política. I a la corrupta València, i al sagnant Iran, on la protesta, durament reprimida, tard o d'hora passarà comptes. Seran temps difícils per als iranians. I fins i tot ho veiem a l'Amèrica Llatina, on, malgrat les burles i els dards enverinats d'un Occident cobejós, l'indigenisme anava avançant, però el cop d'Estat a Hondures ha aixecat totes les alertes. ¿Haurem de refundar, també, la democràcia? ¿L'han feta xixines les ambicions descontrolades, el triomf de la impunitat i el menfotisme popular?