lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 de juny, 2009

Mor Vicente Ferrer

Vicente Ferrer ha mort aquesta matinada als 89 anys a Anantapur, a l'Índia, després d'agreujar-se el seu estat de salut a causa dels problemes respiratoris patits en les últimes hores.

La portaveu de la Fundació Vicente Ferrer ha dit que l'exjesuïta ha mort per una parada cardiorespiratòria i que en el moment de la mort estava "tranquil" i rodejat de la seva família. Ferrer, que va patir una embòlia el passat mes de març, es trobava en estat crític.

L'organització de Vicente Ferrer porta a terme la seva labor humanitària a l'Estat indi meridional d'Andhra Pradesh, un dels més pobres del país i ajuda 2,5 milions de persones en aquesta regió. VilaWeb: Vicenç Ferrer, l'intocable català

Joan Puigcercós mostra la seva estratègia

En els darrers dies s’ha especulat amb la idea que la legislatura catalana tocava a la seva fi per una eventual sortida del Govern de la Generalitat d’ERC per disconformitat amb el nou sistema de finançament.

El secretari general d’ERC, Joan Puigcercós comenta, al seu blog, que es mostra obert a acceptar un acord de finançament amb dues condicions: que posi Catalunya per sobre de la mitjana per habitant i que respecti el principi d’ordinalitat. Tot i això, assenyala que el sistema no acabarà amb el dèficit fiscal català perquè així ho estableix el propi Estatut. Per això assenyala que en la propera legislatura ERC només pactarà amb qui reivindiqui el concert econòmic. En una entrada titulada, ‘Obrint solcs cap a un nou horitzó’, Puigcercós comenta que “sigui quina sigui la proposta de finançament no acabarà amb el dèficit fiscal (...) perquè això és el que preveu l’Estatut”. Tot i això, considera que “podem aspirar a reduir aquest dèficit fiscal i donar compliment al principi d’ordinalitat. És a dir, que un cop redistribuïda la renda per càpita, els que més aportem no quedem per sota dels que més reben”, reclama.

directe.cat: Puigcercós dóna per acabada la legislatura i marca el concert econòmic com l'objectiu a assolir

Joan Saura diu que cada soci del tripartit "pot donar suport o no" a l'acord de finançament

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha afirmat aquest divendres que cada partit polític que forma part del govern tripartit "pot donar recolzament o no" a l'acord final de finançament. El titular d'Interior ha destacat, com ja va fer el conseller Castells i el president Montilla, que el govern espanyol "ha avançat en la negociació", però que els progressos que hi ha hagut encara no són suficients. "Espero que el govern espanyol compleixi en els pròxims dies i s'arribi a un acord abans del 15 de juliol", ha declarat.

Preguntat per què passaria si un dels socis del tripartit no donés suport a l'acord de finançament i sobre la unanimitat al govern sobre l'acord, Saura ha remarcat que cada partit pot donar recolzament "o no". "A la pregunta de si Montilla ens ha donat l'opció o no, no és un problema de Montilla", ha remarcat Saura. "S'ha avançat una mica en la negociació però estem lluny de l'acord que puguem acceptar els tres partits del govern des del punt de vista de la xifra com del model", ha afegit el conseller. "Avui tot i que s'han mogut peces, encara són insuficients les peces que el govern espanyol ha mogut", ha assegurat.

De la Vega assegura que el govern espanyol confia en la constitucionalitat de l'Estatut

M.Teresa Fernández de la Vega 190609 RAC1

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat que l'executiu de Zapatero "confia en la constitucionalitat de l'Estatut" i ha reconegut, respecte "als temps" del Tribunal Constitucional, que "a tots ens agradaria que les resolucions dels tribunals es fessin al més aviat possible", sobretot quan es tracta d'una qüestió "tan complexa" com l'Estatut català.

De la Vega s'ha mostrat convençuda que el TC avalarà l'Estatut "amb el qual hem treballat tots". A més, ha assegurat que "el tema està molt avançat" i ha confiat que "la sentència arribi al més aviat possible".

Avui: Casas no descarta que el TC treballi a l'agost per l'Estatut

Artur Mas diu que si el TC tomba l'Estatut, caldrà convocar eleccions

Artur Mas 190609 RAC1

El president de CiU, Artur Mas, ha assegurat aquest divendres que si hi ha una sentència desfavorable del Tribunal Constitucional (TC) sobre la constitucionalitat de l'Estatut s'haurà de consultar de nou la ciutadania.

En declaracions a RAC1, Mas no ha precisat quin tipus de consulta caldria fer als catalans, si bé ha apuntat que una de les fórmules podria ser mitjançant les eleccions al Parlament de Catalunya.

"Una manera de consultar el poble és fent eleccions, que el poble de Catalunya, a través dels partits polítics que es presentin, expressi la seva opinió de com creu que ha de valorar aquesta sentència", ha explicat Mas.

El líder de CiU ha qualificat de "broma pesada" la tardança del pronunciament del TC sobre la sentència de l'Estatut, i ha lamentat que aquest organisme pugui "quedar per damunt" de l'opinió dels catalans lliurement exercida, ja que el text estatutari va ser votat en referèndum.

Jordi Ausàs activa la llei electoral catalana

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha enviat un articulat de la llei electoral catalana als diferents grups polítics perquè el Parlament elabori el nou text. Ha explicat que s'ha donat 'forma d'articulat' a les conclusions de l'informe elaborat per un grup d'experts, que ha de servir de base per a la futura llei.

'Aquest articulat facilitarà molt i molt la feina a la ponència parlamentària' que s'ha de constituir per negociar la llei. En aquest sentit, ha lamentat que encara no s'hagi constituït la ponència: 'És un error', ha dit. Tot i això, ha assegurat que amb aquest esborrany 'la feina està avançadíssima'.

L'aprovació d'aquesta llei requereix del vot de dos terços dels diputats del Parlament i ha afegit que és necessari que 'hi hagi voluntat política dels grups parlamentaris'. En aquest sentit, el conseller de Governació ha advertit que serà 'un fracàs d'aquesta legislatura' aconseguir, o no, una llei electoral pròpia.

Avui: Ausàs envia als grups un esborrany de llei electoral articulada

Reagrupament es constituirà en un congrés al setembre

Reagrupament, l'organització que lidera l'exmilitant d'Esquerra Joan Carretero, que té intenció de concórrer a les pròximes eleccions, té previst celebrar el congrés per constituir-se a finals de setembre. Fins aleshores mantindrà la fórmula d'associació cultural i no es descarta que durant el curs que ve es constitueixi com a partit. A l'assemblea, oberta a tots els militants, Reagrupament nomenarà una direcció, però mentrestant ha creat un comitè d'acció política per repartir les àrees de treball.

A més de Carretero, formen part de la direcció provisional Emili Valdero, Rut Carandell, Francesc Abad, Albert Pereira, Jaume Fernàndez, Oriol Sallas i Jordi Comas, entre d'altres. La majoria han estat militants d'ERC i alguns encara no s'han donat de baixa. Segons fonts de l'organització, els associats ronden la xifra de 2.000, i un 70% no militen en cap partit.

ETA mata el cap d'una unitat antiterrorista de Bilbao

Una bomba adhesiva col·locada als baixos del cotxe de l'agent ha esclatat quan el policia l'ha engegat, en un pàrquing d'Arrigorriaga, la població on vivia.

Quan el cotxe estava cremant i encara no se sabia la identitat de la persona que es trobava dins del cotxe, totalment calcinat, estacionat en un aparcament al barri de Santa Isabel, ha aparegut la dona de la víctima, que ha alertat que es podria tractar del seu marit. Arrigorriaga pertany a la comarca del Gran Bilbao i és un municipi situat a 9 quilòmetres de la capital biscaïna.

Té 12.000 habitants i l'ajuntament està encapçalat per un alcalde del PNB. Entre els regidors n'hi ha 4 del PSE, 2 del PP, una tinent d'alcalde d'EB i una altra d'EA.

L'exdirigent d'ETA José Miguel Beñaran, Argala, era d'aquest municipi basc. Argala va participar en l'atemptat contra Carrero Blanco i després de ser assassinat l'any 1978 pel Batallón Vasco-Español, la corporació local d'Arrigorriaga va posar el seu nom a la plaça principal de la població.